{"id":6571,"date":"2012-10-03T17:23:42","date_gmt":"2012-10-03T15:23:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6571"},"modified":"2012-10-03T17:23:42","modified_gmt":"2012-10-03T15:23:42","slug":"vicenc-navarro-que-passa-a-catalunya-i-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-que-passa-a-catalunya-i-a-espanya\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: Qu\u00e8 passa a Catalunya, i a Espanya?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tinc gran respecte pel periodista I\u00f1aki Gabilondo<\/strong> i per la seva gran professionalitat. El considero un dels millors periodistes d’Espanya. Ara b\u00e9, discrepo dels seus comentaris fets el 17 de setembre arran de la manifestaci\u00f3 independentista que va tenir lloc a Barcelona l’11 de setembre (el dia nacional de Catalunya). Les seves observacions van indicar (amb tot el respecte que caracteritza sempre l’exposici\u00f3 dels seus arguments) que la nova situaci\u00f3 creada per l’enorme grand\u00e0ria de tal manifestaci\u00f3 exigia un posicionament clar del partit governant a Catalunya, CiU<\/strong>, aix\u00ed com d’altres partits definits fins avui com nacionalistes o catalanistes, sobre els seus objectius pol\u00edtics per a Catalunya, criticant una certa ambig\u00fcitat sobre aquests objectius per part d\u2019aquestes formacions pol\u00edtiques, ambig\u00fcitat not\u00f2ria, segons ell, en els \u00faltims anys. Com que aquesta exig\u00e8ncia de claredat \u00e9s bastant generalitzada en cercles medi\u00e0tics, acad\u00e8mics i pol\u00edtics espanyols (i molt en particular madrilenys) em veig en la necessitat de respondre-li, no sense abans agrair-li que hagi definit la situaci\u00f3 actual en qu\u00e8 es troben aquestes opcions pol\u00edtiques com a resultat d’una ambival\u00e8ncia. Altres de diferent tarann\u00e0 que Gabilondo<\/strong> han parlat, no tant d’ambig\u00fcitat, sin\u00f3 de manipulaci\u00f3, presentant aquests partits com independentistes ocults que han anat canviant la presentaci\u00f3 dels seus arguments depenent del moment i per\u00edode en qu\u00e8 es trobaven. La famosa frase que “els nacionalistes\/catalanistes mai estaran satisfets, se’ls doni el que se’ls doni” <\/em>recull aquesta percepci\u00f3 que els nacionalistes o catalanistes sempre volen, en realitat, arribar a la independ\u00e8ncia, i tota la resta \u00e9s una mera estrat\u00e8gia de passos en aquest sentit.<\/p>\n

Aquest tipus d’arguments ignora, tanmateix, que la gran majoria de persones que estan a favor de la independ\u00e8ncia avui a Catalunya no ho estava fa nom\u00e9s uns anys. Tinc molt\u00edssims amics aqu\u00ed a Catalunya que, no havent sentit mai el desig de tenir un estat propi, separant-se d’Espanya, avui ho desitgen. Una de les majors causes de que aix\u00f2 passi no es troba a Catalunya sin\u00f3 a Madrid i a Espanya. En contra del que addu\u00efa un recent article a El Pa\u00eds (“La lucha final de la burgues\u00eda catalana”, de Jos\u00e9 Luis \u00c1lvarez, 21.08.12), en el qual es criticava l’establishment espanyol per haver estat massa passiu davant del que l’autor definia gaireb\u00e9 com vel\u00b7le\u00eftats del nacionalisme o catalanisme, l’enorme creixement de l’independentisme s’explica, en gran part, pel comportament de l’establishment espanyol (centrat primordialment a Madrid), sent el seu eix principal l’aparell de l’Estat central i tamb\u00e9 els majors mitjans d’informaci\u00f3 basats en el que s’anomena la capital d’Espanya.<\/p>\n

El rebuig a la plurinacionalitat d’Espanya<\/em><\/strong><\/p>\n

La manca de reconeixement de tal plurinacionalitat de l’Estat espanyol existent en aquest establishment ha estat l’arrel del problema. Nom\u00e9s per un moment, durant la II Rep\u00fablica, va semblar que s’obria una possibilitat, que va desapar\u00e8ixer completament durant la dictadura feixista que va imposar un nacionalisme espanyol (castell\u00e0) extrem que, basat en una concepci\u00f3 jacobina de l’Estat espanyol, va ofegar i va asfixiar qualsevol altra visi\u00f3 d’Espanya. La Transici\u00f3 inmod\u00e9lica (que es va realitzar en termes molt desequilibrats entre unes dretes -hereves del franquisme- que controlaven els aparells de l’Estat i unes esquerres -que van liderar les forces democr\u00e0tiques- que acabaven de sortir de la clandestinitat) va permetre m\u00e9s espais a les forces nacionalistes\/catalanistes, per\u00f2 sense recon\u00e8ixer la plurinacionalitat d’Espanya. En realitat, l’Estat de les autonomies (amb el “caf\u00e9 para todoss”) era una manera de negar aquesta plurinacionalitat. Referir-se als acords que van tenir lloc llavors com a font de les exig\u00e8ncies per a que es respectin les regles, sense tenir en compte l’enorme desequilibri de forces que hi havia en aquell moment (com feia Santos Juli\u00e1 en el seu article de diumenge passat a El Pa\u00eds<\/em> o com fa el Monarca en la seva carta oberta als espanyols), \u00e9s permetre que aquell desequilibri es mantingui.<\/p>\n

Aquest Estat de les autonomies abocar\u00e0 inevitablement a la disgregaci\u00f3 i trencament d’Espanya, com alguns hem anat subratllant (veure el meu llibre Bienestar Insuficiente, Democracia Incompleta. Sobre lo que no es habla en nuestro pa\u00eds). Si cada demanda de Catalunya s’ha de traduir en disset demandes iguals, Espanya deixar\u00e0 d’existir ja que Espanya no pot ser la suma de disset Catalunyes. Espanya no aguanta la suma de disset nacions amb hist\u00f2ries, cultures i idiomes diferents.<\/p>\n

La manca de resoluci\u00f3 d’aquesta articulaci\u00f3 Catalunya-Espanya a l’Espanya de les Autonomies va fer que sorg\u00eds la demanda d’un projecte federal asim\u00e8tric que reconegu\u00e9s, dins d’Espanya, l’especificitat de la naci\u00f3 catalana. Va ser en aquesta via que, juntament amb altres alternatives, va sorgir l’Estatut de Catalunya que va ser aprovat pel Parlament Catal\u00e0, per les Corts Espanyoles i ratificat per la poblaci\u00f3 catalana. I tot i aix\u00f2, el Tribunal Constitucional, part de l’aparell de l’Estat, va vetar precisament alguns dels components m\u00e9s estimats pels moviments que havien generat la necessitat d’establir l’Estatut. I la maldestra resposta del govern Zapatero<\/strong>, definint tal veto com un element menor de l’Estatut, va contribuir a ampliar l’enuig de grans sectors de la poblaci\u00f3 catalana. M\u00e9s i m\u00e9s persones a Catalunya van comen\u00e7ar a pensar que amb aquesta Espanya no hi ha res a fer. Alguns ferms seguidors del federalisme asim\u00e8tric van abandonar aquest projecte, sota la constataci\u00f3 que no hi havia possibilitats ni complicitats a Espanya per desenvolupar-lo. I es van convertir en independentistes.<\/p>\n

L’explosi\u00f3 de l’independentisme<\/em><\/strong><\/p>\n

Per\u00f2, per qu\u00e8 ha arribat ara l’independentisme el nivell que ha assolit? I la resposta \u00e9s la crisi. Avui, la crisi est\u00e0 afectant molt dolorosament el benestar de la poblaci\u00f3. I la gran habilitat pol\u00edtica de la coalici\u00f3 nacionalista governant a Catalunya, CiU<\/strong>, ha consistit a atribuir aquestes dificultats al fam\u00f3s “espoli espanyol”. Segons aquest argument, l’aportaci\u00f3 no volunt\u00e0ria de Catalunya a Espanya \u00e9s equivalent al 8% del PIB de Catalunya. La demanda d’un pacte fiscal, amb un sistema semblant al concert basc, \u00e9s una l\u00f2gica resposta a aquesta situaci\u00f3, en el cas que el projecte desitjat fora mantenir-se a Espanya. Tal Pacte Fiscal implicaria un canvi en la gesti\u00f3 dels impostos i la seva distribuci\u00f3. Exigiria que fos l’Estat catal\u00e0 (com part de l’Estat espanyol) el que recoll\u00eds els impostos i fora l’Estat catal\u00e0 el que negoci\u00e9s amb l’Estat central els fons per al pagament dels serveis comuns i el component de solidaritat que, per cert, ning\u00fa q\u00fcestionava (almenys fins ara).<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta demanda es veu irrealitzable a Espanya, governada per l’establishment espanyol basat a Madrid. I el punt final d’aquesta frustraci\u00f3 ha estat la vict\u00f2ria per gran majoria del PP<\/strong>, el partit que es va oposar a l’Estatut amb m\u00e9s intensitat. Tal partit, hereu del franquisme, mostra la major hostilitat a l’especificitat catalana i al reconeixement de Catalunya com una naci\u00f3. L’\u00faltim detall, entre molts altres, \u00e9s que tal govern no va sancionar a un militar que fa uns dies demanava, una vegada m\u00e9s, la invasi\u00f3 militar de Catalunya. El comportament del govern PP<\/strong> i de la “caverna” que l’envolta \u00e9s el major fabricant d’independentistes a Catalunya. Els mitjans p\u00fablics de la Generalitat, tant Catalunya R\u00e0dio com TV3, instrumentalitzats abusivament pel govern Mas<\/strong> (recordant els pitjors moments del pujolisme), constantment identifiquen la ultradreta, el PP<\/strong>, amb Espanya, for\u00e7ant una imatge falsa que el PSOE<\/strong> i el PP<\/strong> s\u00f3n el mateix. Autors de la “caverna” apareixen o s\u00f3n citats molt m\u00e9s freq\u00fcentment en aquests mitjans que autors espanyols d’esquerra federalistes, o fins i tot pol\u00edtics espanyols coneguts que donen suport al dret d’autodeterminaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n

La paradoxal situaci\u00f3 a Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n

Resultat d’aquesta situaci\u00f3, incl\u00f2s el control de la majoria de mitjans a Catalunya per part de les dretes nacionalistes, ens trobem amb la situaci\u00f3 gaireb\u00e9 \u00fanica a Europa que un dels governs que ha anat imposant m\u00e9s mesures d’austeritat a la seva poblaci\u00f3 (cap d’elles existents en el seu programa electoral) gaudeix d’un ampli suport electoral a Catalunya sense que la crisi i la posada en marxa d’aquestes pol\u00edtiques hagin afectat la seva popularitat. La gran ast\u00facia pol\u00edtica del partit governant, CiU<\/strong>, ha estat presentar la necessitat d’aplicar aquestes mesures com a conseq\u00fc\u00e8ncia del “espoli” de Catalunya per part d’Espanya. Per aix\u00f2 ha intentat canalitzar, amb l’ajuda dels seus mitjans, tal enuig cap al establishment espanyol basat a Madrid, definint com Espanya.<\/p>\n

En aquest argument s’oblida que el d\u00e8ficit de despesa p\u00fablica (incloent la despesa p\u00fablica social) de Catalunya \u00e9s m\u00e9s gran que el d\u00e8ficit fiscal (que existeix i s\u2019ha d’eliminar). I tamb\u00e9 s’oblida que el Pa\u00eds Basc, amb un sistema fiscal semblant al que el govern CiU<\/strong> vol, t\u00e9 tamb\u00e9 problemes greus, amb una crisi profunda. En realitat, la despesa p\u00fablica social per habitant al Pa\u00eds Basc \u00e9s molt menor del que li correspondria pel nivell de desenvolupament econ\u00f2mic que t\u00e9, i aix\u00f2 com a resultat d’haver estat governat per les dretes en la majoria del per\u00edode democr\u00e0tic. Tenir una Catalunya independent no \u00e9s garantia que Catalunya elimini el seu enorme d\u00e8ficit de despesa p\u00fablica social. En realitat, alguns dels economistes m\u00e9s visibles en l’esfera independentista (incloent l’economista “oficial” de TV3, que en les seves anomenades “lli\u00e7ons d’economia” en tal mitj\u00e0 s’adoctrina la poblaci\u00f3 catalana amb seu dogma neoliberal) s\u00f3n ultraliberals que eliminarien gran part dels serveis p\u00fablics, com sanitat i educaci\u00f3, accentuant encara m\u00e9s el deteriorament dels serveis p\u00fablics viscut sota el mandat de CiU<\/strong>.<\/p>\n

L’espoli no \u00e9s l’\u00fanica causa del d\u00e8ficit social de Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n

En realitat, tal com he assenyalat en un altre article (“Expolio nacional o expolio social” P\u00fablico 13.11.11) el gran d\u00e8ficit social de Catalunya s’ha accentuat encara m\u00e9s com a resultat de l’alian\u00e7a de CiU<\/strong> amb el PP<\/strong> (que va ser el partit que es va oposar m\u00e9s a l’Estatut) en les pol\u00edtiques fiscals regressives, en la reducci\u00f3 dels impostos que graven les rendes del capital i rendes superiors, i en la privatitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics, a m\u00e9s d’altres pol\u00edtiques de clara orientaci\u00f3 neoliberal. I tots dos, tant CiU<\/strong> com el PP<\/strong>, han fet el contrari del que van prometre. Van dir mil vegades durant la campanya electoral que no retallarien en els serveis p\u00fablics com sanitat i educaci\u00f3, on ha retallat m\u00e9s. Tots dos estan seguint pol\u00edtiques per les quals no hi ha cap mandat popular. Per aix\u00f2 la demanda d’un refer\u00e8ndum sobre si la ciutadania aprova aquestes pol\u00edtiques d’austeritat sigui tan aplicable al govern PP<\/strong> com al govern CiU<\/strong>.<\/p>\n

El president Mas<\/strong> ha subratllat que, si el poble catal\u00e0 vot\u00e9s a favor de la independ\u00e8ncia en un refer\u00e8ndum, les autoritats p\u00fabliques representatives espanyoles, per mera coher\u00e8ncia democr\u00e0tica, haurien acceptar i permetre el seu desenvolupament. Per\u00f2 la selectivitat a la exigida coher\u00e8ncia i la seva falta de credibilitat apareix clarament quan el mateix president fa el contrari del que el poble catal\u00e0 va votar, desmuntant, com ho est\u00e0 fent, l’Estat del Benestar catal\u00e0. En sanitat, per exemple, les pol\u00edtiques de la Generalitat de Catalunya estan polaritzant encara m\u00e9s la sanitat a Catalunya, afavorint a la sanitat privada (que serveix predominantment a les rendes de m\u00e9s ingressos) a costa de la sanitat p\u00fablica (que serveix a les classes populars). I tot aix\u00f2 sota el lideratge del conseller de Salut (que era el cap de la patronal hospital\u00e0ria privada) transformant un servei universal en un servei assistencial, justificant aquestes pol\u00edtiques sota el lema que no hi ha altra alternativa, doncs Madrid (Espanya) ens for\u00e7a a fer-ho i aix\u00ed ens ho mana.<\/p>\n

De la mateixa manera que el president Rajoy<\/strong> est\u00e0 desmantellant l’Espanya social sota l’excusa que \u00e9s el que li exigeix \u200b\u200bBrussel\u00b7les, el govern Mas<\/strong> tamb\u00e9 assenyala que ho ha de fer perqu\u00e8 aix\u00ed l’hi demana Madrid. En ambd\u00f3s casos estem veient l’externalitzaci\u00f3 de responsabilitats. A Espanya, Brussel\u00b7les es presenta com el problema. A Catalunya, Madrid \u00e9s el problema. I encara que en totes dues hi ha un component que s\u00ed es correspon a la realitat, \u00e9s nom\u00e9s un component i no ho \u00e9s tot doncs, ni abans que hi hagu\u00e9s l’euro ni ara amb l’euro, Brussel\u00b7les i Madrid han estat els majors determinants del subdesenvolupament social de Catalunya i d’Espanya (veure el meu llibre El subdesarrollo social de Espa\u00f1a. Causas y Consecuencias). Les relacions de poder de classe juguen el paper determinant tant a Catalunya com a Espanya. L’alian\u00e7a de classes, entre les classes dominants a Espanya i a Catalunya (terminologia mai utilitzada en els mitjans per considerar-la interessadament com antiquada), \u00e9s la causa m\u00e9s gran de l\u2019endarreriment social d’ambdues, i les dades aix\u00ed ho mostren. Els pa\u00efsos que tenen menys despesa social per habitant s\u00f3n aquells on les classes conservadores han estat m\u00e9s dominants sobre els aparells dels seus estats. I aix\u00ed passa tant a Catalunya com a Espanya, com ho mostra que en la gran majoria de lleis i pressupostos d’austeritat que han afectat negativament el benestar de la poblaci\u00f3 (tant a Catalunya com a Espanya), el PP<\/strong> i CiU<\/strong> han votat junts ( tant al Parlament de Catalunya com a les Corts Espanyoles). Aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant a Catalunya i a Espanya, del que no es parla en els mitjans de major difusi\u00f3 ni a Catalunya ni a Espanya.<\/p>\n

Seria un gran error que les esquerres permetessin que les dretes catalanes i espanyoles protagonitzaran el desenvolupament dels fets durant aquest per\u00edode. Les esquerres catalanes no poden deixar que el govern CiU<\/strong> lideri el proc\u00e9s de defensa de Catalunya quan les seves pol\u00edtiques p\u00fabliques han estat danyant d’una manera tan accentuada el benestar del poble catal\u00e0. Les manifestacions identit\u00e0ries i les socials han de confluir en una protesta generalitzada cap al que est\u00e0 passant, no nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 a Catalunya. I l’esquerra espanyola necessita acceptar que la Constituci\u00f3, fruit d’un desequilibri en el moment de la seva aprovaci\u00f3, no \u00e9s un document sagrat. S’ha de canviar afavorint que la plurinacionalitat d’Espanya es reflecteixi en qu\u00e8 cada naci\u00f3 dins d’aquest Estat pugui expressar-se i determinar el seu futur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tinc gran respecte pel periodista I\u00f1aki Gabilondo i per la seva gran professionalitat. El considero un dels millors periodistes d’Espanya. Ara b\u00e9, discrepo dels seus comentaris fets el 17 de setembre arran de la manifestaci\u00f3 independentista que va tenir lloc a Barcelona l’11 de setembre (el dia nacional de Catalunya). Les seves observacions van indicar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6571","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6571","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6571"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6571\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6573,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6571\/revisions\/6573"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}