{"id":6565,"date":"2012-10-03T13:29:06","date_gmt":"2012-10-03T11:29:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6565"},"modified":"2012-10-03T13:29:06","modified_gmt":"2012-10-03T11:29:06","slug":"jordi-ortega-alemanya-un-altre-pais-de-consensos-peer-steinbruck-un-candidat-de-lspd-a-vicecanceller","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-alemanya-un-altre-pais-de-consensos-peer-steinbruck-un-candidat-de-lspd-a-vicecanceller\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Alemanya un altre pa\u00eds de consensos. Peer Steinbr\u00fcck un candidat de l’SPD a vicecanceller?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Steinbr\u00fcck candidat de l’SPD.<\/strong><\/p>\n

Die Zeit<\/em> anunciava que, amb l’elecci\u00f3 de Peer Steinbr\u00fcck<\/strong>, l’SPD<\/strong> presentava un candidat a vicecanceller.\u00a0Fa setmanes que es v\u00e9nen publicant enquestes preguntat quin \u00e9s el millor candidat de l’SPD<\/strong>.\u00a0Bild<\/em> donava un 60% per Peer Steinbr\u00fcck<\/strong>, un 28% per Frank-Walter Steinmeier<\/strong> i un 11% per Sigmar Gabriel<\/strong>.\u00a0A l\u2019SPD <\/strong>governa una troica: l’ex ministre de medi ambient i l\u00edder de partit, Sigmar Gabriel<\/strong>, el candidat del 2009 i l\u00edder de grup parlamentari, Frank-Walter Steinmeier<\/strong>, i Peer Steinbr\u00fcck<\/strong> que va ser Ministre de Finances, que compta amb el lideratge medi\u00e0tic.<\/p>\n

M\u00e9s subtil \u00e9s preguntar qui dels tres t\u00e9 m\u00e9s possibilitats per enfrontar-se contra Angela Merkel<\/strong>, mentre un 49% votaria a Angela Merkel<\/strong>, el 29% ho faria per Peer Steinbr\u00fcck<\/strong>, la difer\u00e8ncia amb Frank-Walter Steinmeier<\/strong> seria major, 50% davant 28% , i amb Sigmar Gagriel<\/strong>, president de l’SPD<\/strong>, la dist\u00e0ncia seria del 60% davant el 16%.\u00a0El diari sensacionalista\u00a0Bild <\/em>anunciava l’elecci\u00f3 de Peer Steinbr\u00fcck<\/strong>.\u00a0Precipitava una roda de premsa en qu\u00e8 s’anunciava que seria l’\u00fanic candidat.<\/p>\n

Reuters<\/em> qualificava Peer Steinbr\u00fcck com el candidat m\u00e9s perill\u00f3s per Angela Merkel, en ser m\u00e9s atractiu per al votant de centre.\u00a0Gerd Langguth<\/strong>, president de Konrad Adenauer Stiftung (fundaci\u00f3 de la CDU) considera que l’SPD pot optar per la “ca\u00e7a furtiva del vot conservador”.\u00a0Els mitjans conservadors fa setmanes que aposten per Peer Steinbr\u00fcck.<\/p>\n

D\u00f3na suport al “model alemany”-que aplica amb sarna Angela Merkel- i que va comen\u00e7ar aplicar fa una d\u00e8cada l\u2019SPD i els Verds: la demanda interna congelada, una pol\u00edtica econ\u00f2mica obsessionada pel super\u00e0vit i l’exportaci\u00f3.\u00a0La seva batalla contra Paul Krugman <\/strong>\u00e9s p\u00fablica, encunya el terme “keynesianisme cras” per oposar-se els paquets de despesa p\u00fablica per mitigar els efectes de la crisi.\u00a0L’altre gran\u00a0nein,<\/em> el va qualificar Paul Kurgman<\/strong>.<\/p>\n

S’esperava quina reacci\u00f3 tindria Hannelore Kraft<\/strong>.\u00a0Va recuperar la presid\u00e8ncia de Ren\u00e0nia del Nord, feu de l\u2019SPD que va perdre el 2005 quan Peer Steinbr\u00fcck va tenir un desastr\u00f3s 37% dels vots (abans va treballar per l’inefable de Wolfgang Clement al Ministeri d’Ind\u00fastria).\u00a0Hannelore Kraft era l’esperan\u00e7a d’una oposici\u00f3 capa\u00e7 d’oposar-se.\u00a0Les seves paraules sobre l’elecci\u00f3 de Peer Steinbr\u00fcck van calmar els \u00e0nims: “amb les seves propostes actuals per regular els mercats financers ha demostrat que \u00e9s capa\u00e7 d’abordar els problemes d’una manera diferent a Angela Merkel”.<\/em><\/p>\n

Peer Steinbr\u00fcck, un excel\u00b7lent orador intel\u00b7ligent, maldava per negar l’opci\u00f3 d’una gran coalici\u00f3 amb la CDU<\/strong>: “volem reempla\u00e7ar aquest govern per una coalici\u00f3 Vermella i Verda” <\/em>i mostrar credencials d’una pol\u00edtica dura amb el sector financer.<\/p>\n

Oportunisme demosc\u00f2pic.<\/strong><\/p>\n

Die Welt,<\/em> en una editorial, mentre amena\u00e7ava a la direcci\u00f3 de l\u2019SPD<\/strong> invocant l’esperit d’agost de 1914, perqu\u00e8 l’SPD<\/strong> vot\u00e9s disciplinadament el pacte d’estabilitat, elogiava Peer Steinbr\u00fcck. La resposta de Sigmar Gabriel<\/strong> va ser clara, en una constituci\u00f3 no hi ha “enemics interiors” i convido al diari conservador a abandonar un llenguatge de guerra civil.\u00a0El clima \u00e9s d’assetjament: qualsevol dist\u00e0ncia que prengui amb la pol\u00edtica d’austeritat i disciplina d’Angela Merkel es qualifica de vendre als francesos: una tra\u00efci\u00f3 a la p\u00e0tria.<\/p>\n

En l’esfera p\u00fablica els mitjans marquen els l\u00edmits de la pol\u00edtica.\u00a0L\u2019SPD<\/strong>, a excepci\u00f3 de valents manifestos d’intel\u00b7lectuals, no \u00e9s capa\u00e7 de redre\u00e7ar -m\u00e9s que amb unes gotes de reformes- la pol\u00edtica d’Angela Merkel<\/strong>.\u00a0Sense entrar en un debat obert sobre les pol\u00edtiques iniciades ja en coalici\u00f3 amb Els Verds: Hartz IV, Agenda 2010, minijobs, desregulaci\u00f3 financera.\u00a0L\u2019establishment<\/em> adverteix insistentment que si l\u2019SPD<\/strong> es apa dels grans consensos es condemnaria a la marginalitat.<\/p>\n

J\u00fcrgen Habermas<\/strong> reflexionava aSueddeutschen<\/em> com la classe medi\u00e0tica se sent orgullosa de marcar l’agenda a la classe pol\u00edtica.\u00a0New York Times<\/em> va qualificar aquesta situaci\u00f3 de postdemocr\u00e0tica.\u00a0A l’espai pol\u00edtic, pr\u00e8viament delimitat per una graella d’opinions -que els\u00a0talks shows<\/em> ofereixen-, gaireb\u00e9 no es deixa espai per principis normatius.\u00a0S’imposa una pol\u00edtica que evita els temes espinosos o impopulars, per no sortir mal parats.\u00a0L’espai de maniobra per oferir alternatives \u00e9s cada vegada menor, els pol\u00edtics es deixen aclaparar davant els problemes immediats sense ser capa\u00e7 d’oferir una direcci\u00f3 clara.\u00a0Potser l’abandonament de l’energia nuclear \u00e9s una excepci\u00f3, en lloc d’imposar-la les elits, ha primat la voluntat popular. Quan es tracta de la crisi s’imposen els vols curts.<\/p>\n

Domesticar els mercats financers.<\/strong><\/p>\n

La proposta de 30 folis, presentada per Peer Steinbr\u00fcck<\/strong>, titulada “Domesticar els mercats financers<\/a>” est\u00e0 a les ant\u00edpodes de tenir infinita paci\u00e8ncia amb els bancs.<\/p>\n

El document exposa amb m\u00e9s claredat les idees que l’SPD<\/strong> ha anat madurant.\u00a0Ofereix alternatives a l’actual pol\u00edtica dominant a les institucions europees obtinguda de reciclar deute privat en p\u00fablic.\u00a0En la votaci\u00f3 al\u00a0Bundestag<\/em> l’SPD<\/strong> va marcar les l\u00ednies vermelles en la socialitzaci\u00f3 del deute privat.\u00a0L’objectiu del fons bancari \u00e9s liquidar els actius dels bancs en fallida, no rescatar els bancs amb milers de milions de contribuents, proposa un fons de reestructuraci\u00f3 europea amb fons dels propis bancs, per respondre davant bancs d’import\u00e0ncia sist\u00e8mica.<\/p>\n

Proposa dividir el Deutsch Bank entre el seu negoci d’estalvi i d’inversi\u00f3.\u00a0\u00c9s una idea que a Occupy Frankfurt<\/em> va plantejar Heiner Geissler<\/strong>, l\u00edder de la CDU<\/strong>.\u00a0La resta \u00e9s eliminar els SPV, els fons de cobertura de risc, especulaci\u00f3 amb derivats, mercats de futur d’aliments i b\u00e9ns b\u00e0sics, vendes en curt, etc.\u00a0Que l’expresident de\u00a0Bundesbank<\/em> Joseph Ackermann<\/strong> elogi\u00e9s a Peer Steinbr\u00fcck no resulta molt tranquil\u00b7litzador<\/p>\n

Reconeguem que Peter Steinbr\u00fcck despr\u00e9s de la crisi del 2008 va proposar al G20 regular els mercats financers.\u00a0Ni una de les mesures s’ha aplicat despr\u00e9s de gaireb\u00e9 5 anys de crisi.\u00a0El 2005 va aconseguir prohibir les operacions en curt, que permet apostar a la baixa determinats valors, amb oposici\u00f3 de liberals que, en entrar el 2009 en el govern, van aixecar la prohibici\u00f3. Espanya ha criticat que Angela Merkel<\/strong> torn\u00e9s a posar aquesta prohibici\u00f3, a les vendes en curt, el maig de 2010; Elena Salgado<\/strong> la va qualificar d’una mesura d’unilateral.\u00a0En definitiva: que els bancs tornin a ser avorrits -com assenyalava Sigmar Gabriel, \u00e9s a dir, tot el contrari de la creativitat comptable de Bankia.<\/p>\n

El model alemany fa aig\u00fces.<\/strong><\/p>\n

Gustav Horn<\/strong>, director de l’Institut Macroecon\u00f2mic (IMK-Hans Boecker), mostrava com el model exportador alemany fa aig\u00fces: “les estimacions del comer\u00e7 mundial s\u00f3n molt incertes, per\u00f2 amb una tend\u00e8ncia clara: cap avall, per tant, mostra els efectes devastadors de l’austeritat”<\/em>.<\/p>\n

Analitzava la perspectiva del comer\u00e7<\/a> el 2012 i 2013 de l’Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7.\u00a0El comer\u00e7 intra europeu cau un 3,5%.\u00a0El pes de la UE en el comer\u00e7 mundial no supera el 35% d’exportacions i un 60% d’importacions.\u00a0Cal mirar les dues xifres, importacions i exportacions, per veure que l’austeritat no nom\u00e9s afecta la zona euro, t\u00e9 efectes demolidors sobre l’economia global.<\/p>\n

Gustav Horn<\/strong> alerta dels desequilibris en compte corrent a causa dels “ajust dels pressupostos de l’Estat”<\/em> (un eufemisme per referir-se a retalls draconians).\u00a0\u00c9s obvi que les retallades de la despesa provoca una caiguda d’ingressos i no, a l’inrev\u00e9s, la caiguda d’ingressos \u00e9s el que obliga m\u00e9s retallades.\u00a0El “model alemany” exportador funciona sobre la base de desequilibris creixents entre un centre creditor i una perif\u00e8ria composta per deutors.\u00a0En lloc de situar al centre de l’agenda una governan\u00e7a econ\u00f2mica, es vol reduir encara m\u00e9s aquesta solidaritat il\u00b7limitada que \u00e9s Europa.<\/p>\n

Nom\u00e9s un Helmut Schmidt<\/strong>, amb 93 anys, \u00e9s capa\u00e7 d’assenyalar que la crisi europea, a m\u00e9s d’un conflicte entre dret i poder (Kant versus Hobbes), enfronta un centre fort que lluita per imposar la seva hegemonia a una perif\u00e8ria feble -unes pol\u00edtiques temer\u00e0ries que ens fan retrocedir als vells jocs, per\u00f2 ara amb una Europa a la vora exterior de la pol\u00edtica i economia global.\u00a0Europa sembla entestada a voler jugar amb la ruleta russa de la hist\u00f2ria.\u00a0Qualificava Angela Merkel d’imposar l’egoisme nacional<\/a>.<\/p>\n

El consens populista de l’egoisme nacional.<\/strong><\/p>\n

Otmar Issing<\/strong> ex cap del Banc Central Europeu ha publicat:\u00a0Com podem salvar l’euro i enfortir Europa?<\/em> La crisi, segons el seu diagn\u00f2stic, \u00e9s perqu\u00e8 els governs no han fet els deures, ara els estalviadors estan profundament insegurs pel canvi de pol\u00edtica monet\u00e0ria del Banc Central Europeu, aquest podria perdre la seva credibilitat si inunda els mercats de liquiditat amb efectes inflacionistes.<\/p>\n

La realitat \u00e9s que els bancs europeus tenen r\u00e8cord de dip\u00f2sits al Banc Central Europeu.\u00a0Ni un euro arriba a les empreses o les fam\u00edlies: el risc d’inflaci\u00f3 \u00e9s il\u00b7lusori o de mala fe.\u00a0La realitat ens mostra que tot i haver inundat els mercats financers amb m\u00e9s d\u2019un bili\u00f3 d’euros ni tan sols acaben comprant deute p\u00fablic.<\/p>\n

Die Welt<\/em> adverteix contra Peer Steinbr\u00fcck<\/strong> que “inclou un paquet de rescat a Gr\u00e8cia -que seria el tercer- i que evitaria la seva sortida de l\u2019euro”<\/em>.\u00a0Elogia al candidat de l’SPD<\/strong>: “Steinbr\u00fcck adverteix contra la inflaci\u00f3”<\/em> en vista a la decisi\u00f3 del Banc Central Europeu d’adquirir bons de governs (en mercats secundaris, \u00e9s a dir, avalant a bancs no a governs).\u00a0Com a mostra de ser un vers lliure (Paul Krugman va qualificar Steinbr\u00fcck de\u00a0boneheads)<\/em> va apuntar al congr\u00e9s de l’SPD <\/strong>a Ren\u00e0nia del Nord la seva opci\u00f3 per una coalici\u00f3 sem\u00e0for entre verds, vermells i grocs -els liberals.<\/p>\n

B\u00e4rbel H\u00f6rn<\/strong>, vicepresidenta dels Verds al Bundestag, qualificava de malson imaginar una majoria parlament\u00e0ria formada per Peer Steinbr\u00fcck<\/strong> (SPD), J\u00fcrgen Trittin<\/strong> (Verds) i Philipp Rosler<\/strong> (FPD).\u00a0Els liberals han carregat contra les energies renovables, per excessivament costoses, o han ridiculitzat la proposta de J\u00fcrgen Habermas i Peter Bofinger de gir de la pol\u00edtica europea- com a base del programa de l’SPD<\/strong>-, proposaven un cam\u00ed per culminar la integraci\u00f3 pol\u00edtica europea.<\/p>\n

L’SPD<\/strong> va optar per buscar una majoria parlament\u00e0ria a una alternativa a la pol\u00edtica d\u2019Angela Merkel -que encara gaudeix d’una \u00e0mplia acceptaci\u00f3 social.\u00a0El cost que t\u00e9 es situar-se en l’eix central de la pol\u00edtica que marca els mitjans de comunicaci\u00f3, evitar oposar-s\u2019hi.\u00a0No hi ha una sortida a la crisi si no aconseguim tenir una opini\u00f3 p\u00fablica capa\u00e7 de ser contrap\u00e8s d’una pol\u00edtica sense perspectiva.\u00a0Mentre a la pol\u00edtica econ\u00f2mica s’imposa la voluntat de les elits financeres, l’abandonament de l’energia nuclear demostra que \u00e9s possible trobar motivacions pol\u00edtiques, no en les elits medi\u00e0tiques, sin\u00f3 en el focus sobre la voluntat popular enfortint l’espai p\u00fablic democr\u00e0tic.<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Steinbr\u00fcck candidat de l’SPD. Die Zeit anunciava que, amb l’elecci\u00f3 de Peer Steinbr\u00fcck, l’SPD presentava un candidat a vicecanceller.\u00a0Fa setmanes que es v\u00e9nen publicant enquestes preguntat quin \u00e9s el millor candidat de l’SPD.\u00a0Bild donava un 60% per Peer Steinbr\u00fcck, un 28% per Frank-Walter Steinmeier i un 11% per Sigmar Gabriel.\u00a0A l\u2019SPD governa una troica: l’ex …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6565","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6565","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6565"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6565\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6567,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6565\/revisions\/6567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6565"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6565"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6565"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}