{"id":6545,"date":"2012-10-03T10:43:34","date_gmt":"2012-10-03T08:43:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6545"},"modified":"2012-10-03T10:43:34","modified_gmt":"2012-10-03T08:43:34","slug":"joan-majo-lepica-lambiguitat-i-el-rigor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-lepica-lambiguitat-i-el-rigor\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: L’\u00e8pica, l’ambig\u00fcitat i el rigor"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La pol\u00edtica catalana s’ha accelerat en les \u00faltimes setmanes. Des del restabliment de la Generalitat i l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut el 1979, nom\u00e9s hav\u00edem viscut un altre per\u00edode comparable: el que es va iniciar el 2005 amb l’euf\u00f2ria de l’aprovaci\u00f3 pel Parlament del nou Estatut, es va refredar amb la seva aprovaci\u00f3 a les Corts el 2006, amb el pacte Mas<\/strong>–Zapatero<\/strong>, i es va tancar de manera frustrant amb el recurs del PP<\/strong> i la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional el 2010.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual \u00e9s molt m\u00e9s cr\u00edtica, ja que la crisi econ\u00f2mica ha fet palesa la insostenibilitat de l’actual relaci\u00f3 fiscal amb l’Estat, i la realitat pol\u00edtica fa veure que un nou encaix, benefici\u00f3s per a ambdues parts, exigeix \u200b\u200bmodificar la Constituci\u00f3. El cansament acumulat durant anys ha passat del Govern als ciutadans, i l’11 de setembre aquests van anar m\u00e9s enll\u00e0 del que el Govern volia. Mentrestant, han anat creixent, entre Catalunya i Espanya, (sovint, de forma provocada) els enfrontaments de tipus social, econ\u00f2mic i fins i tot personal. Aquest episodi no es tancar\u00e0, com altres vegades, per esgotament… i, per tant, \u00e9s fonamental preguntar-se com s’ha de gestionar per aconseguir un bon final.<\/p>\n

Crec que el major perill pot venir d’un exc\u00e9s de formulacions \u00e8piques, d’un ab\u00fas de l’ambig\u00fcitat i d’una falta de rigor en la informaci\u00f3. Em fa l’efecte que la decisi\u00f3, leg\u00edtima, de convocar eleccions de manera precipitada i amb car\u00e0cter plebiscitari, agreujar\u00e0 el panorama.<\/p>\n

L’\u00e8pica. \u00c9s pura \u00e8pica defensar la “indissoluble unitat d’Espanya”<\/em>. Tamb\u00e9 ho \u00e9s pretendre “una Catalunya lliure i sobirana”<\/em>. Ni la unitat \u00e9s per si mateixa una cosa bona, ni la plena sobirania \u00e9s un concepte \u00fatil en un m\u00f3n com l’actual. Com a catal\u00e0 desitjo per als meus conciutadans aquella combinaci\u00f3 de depend\u00e8ncia i de sobirania que proporcioni al major nombre de persones el major grau de benestar. Estic conven\u00e7ut que aquest punt d’equilibri no es troba en cap dels extrems. Els plebiscits apel\u00b7len sobretot a la simplicitat i a l\u2019\u00e8pica i, per aix\u00f2, he repetit, sovint, que crec que unes eleccions convertides en plebiscit tendeixen a afavorir a les opcions extremes, les que basen el seu ideari en els sentiments.<\/p>\n

L’ambig\u00fcitat. L’opini\u00f3 p\u00fablica s’alimenta de s\u00edmbols i molts d’aquests es reflecteixen en paraules. Per\u00f2 moltes paraules s\u00f3n ambig\u00fces, \u00e9s a dir, s’usen amb diversos significats, de vegades contradictoris. Aix\u00f2 passa molt en pol\u00edtica. Qu\u00e8 significa “preservar” l’Estat de benestar? Enfortir o retallar? A Catalunya hem viscut durant mesos l’ambig\u00fcitat entre el “pacte fiscal”<\/em> i el “concert”<\/em>. Era impossible que s’entengu\u00e9s que es podia defensar a fons el pacte fiscal, per\u00f2 sense l’obligaci\u00f3 de creure que el model de concert era l’\u00fanic i el millor.<\/p>\n

Ara estem entrant en una nova ambig\u00fcitat: l\u2019“autodeterminaci\u00f3”<\/em> i la “independ\u00e8ncia”<\/em>. Jo s\u00f3c partidari conven\u00e7ut i fervent de l’autodeterminaci\u00f3, del dret del nostre poble de decidir el nostre futur, per\u00f2 aix\u00f2 no suposa autom\u00e0ticament l’obligaci\u00f3 de decidir la independ\u00e8ncia. Quan, espero que no trigui dues legislatures, arribi el moment de decidir, ho far\u00e9 en funci\u00f3 de quines siguin les alternatives i les condicions i el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

El rigor. Ser\u00e0 possible que, precipitadament, els partits catalans defineixin amb rigor el que proposaran en aquestes eleccions? Alguns, clarament, estan en contra de poder decidir i contra la independ\u00e8ncia. Altres la persegueixen, per la via que sigui. Tres partits (CiU<\/strong>, PSC<\/strong> i ICV<\/strong>), que s’han pronunciat pel dret a decidir (no entenc per quina ra\u00f3 el PSC<\/strong> no va votar la resoluci\u00f3 majorit\u00e0ria…), sembla que necessiten temps i reflexi\u00f3 per fixar una posici\u00f3 interna clara sobre la independ\u00e8ncia . \u00c9s massa exigir que els ciutadans puguin acompanyar-los en aquesta reflexi\u00f3, no nom\u00e9s escoltant proclames dirigides als sentiments i al vot, sin\u00f3 disposant d’informes rigorosos (no dels que se n\u2019encarreguen les conclusions) sobre les alternatives, els avantatges, els perills i les possibilitats de cadascuna d’elles?<\/p>\n

Un poble madur no ha d’entrar en un conflicte sense con\u00e8ixer clarament l’objectiu i les conseq\u00fc\u00e8ncies de cada acci\u00f3. L’ambig\u00fcitat i, sobretot, l’\u00e8pica per ambdues parts, condueix normalment a l’enfrontament violent.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pol\u00edtica catalana s’ha accelerat en les \u00faltimes setmanes. Des del restabliment de la Generalitat i l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut el 1979, nom\u00e9s hav\u00edem viscut un altre per\u00edode comparable: el que es va iniciar el 2005 amb l’euf\u00f2ria de l’aprovaci\u00f3 pel Parlament del nou Estatut, es va refredar amb la seva aprovaci\u00f3 a les Corts el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6545","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6545"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6545\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6547,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6545\/revisions\/6547"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}