{"id":6530,"date":"2012-10-01T10:04:24","date_gmt":"2012-10-01T08:04:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6530"},"modified":"2012-10-01T10:04:24","modified_gmt":"2012-10-01T08:04:24","slug":"antoni-puigverd-la-tristesa-de-bono","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-tristesa-de-bono\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La tristesa de Bono"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’altre dia vaig coincidir casualment amb Jos\u00e9 Bono<\/strong>. Mentre s’esperava per entrar al plat\u00f3 de TV3 on Ariadna Oltra l’havia d’entrevistar, es va formar entorn d’ell un petit cercle de periodistes. Bono<\/strong> desplegava un mon\u00f2leg: dolgudes apel\u00b7lacions a la germanor catalano-espanyola, tristes profecies sobre el mal que ens farem si no anem junts. L’apel\u00b7laci\u00f3 a la unitat en aquests moments de tanta dificultat \u00e9s un dels t\u00f2pics que aquests dies formulen gaireb\u00e9 tots els l\u00edders espanyols, de Mariano Rajoy<\/strong> a Javier Solana<\/strong>: “Ara no \u00e9s el moment de parlar d’aquest tema de les identitats, ara hem d’estar pel que hem d’estar: la crisi, l’atur i les exig\u00e8ncies del deute”.<\/em><\/p>\n

Tot de cop, Bono<\/strong> va pronunciar una de les seves frases emotives. “No m’imagino com a estrangers persones nascudes a Salobre, el meu poble, que van venir a treballar a Catalunya anys enrere”<\/em>. Per refor\u00e7ar l’efic\u00e0cia de la frase, va esmentar uns quants noms de ve\u00efns del seu poble establerts a Catalunya de fa anys. Amb aquest recurs emocional Bono<\/strong> pretenia definir com a absurd o extravagant el fet que alg\u00fa que hagi estat el teu ve\u00ed pugui convertir-se anys despr\u00e9s en estranger. \u00c9s un argument francament prim. Sense anar gaire lluny, jo podria parlar del meu amic Fonsu i la seva germana Anna Maria, ve\u00efns i amics d’inf\u00e0ncia bisbalenca que van anar a parar a Alemanya. Ell hi ha fundat una empresa de transport. Ella, que ara fa llargues estades a la Costa Brava, va arribar a ser regidora d’un municipi alemany, des d’on va promoure les relacions culturals entre Alemanya i Catalunya-Espanya (i aix\u00ed va con\u00e8ixer Jos\u00e9 Bono<\/strong>, precisament).<\/p>\n

Bono<\/strong> sempre ha tingut un deix sentimental que molts dels seus adversaris de dins i fora del seu partit li han retret. Jo no l’hi retrec; tamb\u00e9 \u00e9s la meva flaca. Els factors sentimentals s\u00f3n molt importants en la construcci\u00f3 de les comunitats pol\u00edtiques. Tot i que cal vigilar-los de prop, perqu\u00e8 les emocions, igual com els fusells, quan es carreguen s\u00f3n molt perilloses. S\u00f3n una arma equ\u00edvoca: poden ajudar a fer pa\u00eds; i poden ser causa d’enfrontaments sagnants. Quan Bono<\/strong> i altres pol\u00edtics espanyols parlen, per exemple, d’Espanya com una fam\u00edlia, estan apel\u00b7lant, potser sense pensar-hi, en una societat tan homog\u00e8nia com una fam\u00edlia. I les p\u00e0tries com l’espanyola no poden ser una fam\u00edlia perqu\u00e8 hi perviuen tradicions col\u00b7lectives diverses. Ara b\u00e9: sobre aquesta diversitat tamb\u00e9 s’hauria pogut reconstruir, despr\u00e9s del franquisme, una nova comunitat espanyola. Per\u00f2 no es va ni intentar. No parlo de parcel\u00b7lar, parlo de trenar. Ara sembla que ja no hi ha res a fer, perqu\u00e8 les emocions col\u00b7lectives s’han reescalfat i una d’elles ha com\u00e8s, a ulls de l’Espanya de matriu castellana, l’imperdonable provocaci\u00f3 de dir que, en les condicions en qu\u00e8 es troba, prefereix anar-se’n.<\/p>\n

En altres articles, jo m’he referit als errors de car\u00e0cter emotiu que ha com\u00e8s l’Espanya que Bono<\/strong> representa prou fidelment, situat com est\u00e0 al mig dels dos grans partits espanyols: socialista sincer, per\u00f2 tamb\u00e9 defensor del llegat patri\u00f2tic del seu pare franquista (amb tot el que, pel que fa a la cultura catalana, representa aquest llegat). Per\u00f2 un bon amic, catal\u00e0 i espanyol notabil\u00edssim, Juanjo L\u00f3pez Burniol<\/strong>, em diu que fer-nos retrets sentimentals \u00e9s molt mal cam\u00ed, que si el seguim “prendrem mal”.<\/p>\n

Hem d’intentar no prendre mal. Per\u00f2 no ser\u00e0 gens f\u00e0cil (fins i tot si aconsegu\u00edssim no fer-nos m\u00e9s retrets sentimentals). De fet, la proposta catalana \u00e9s ben clara. El catalanisme (corrent principal, per\u00f2 no \u00fanica) de Catalunya creu que l’economia i la identitat catalanes nom\u00e9s tindran futur amb la ruptura, ja que, fora de la ruptura, no hi ha cam\u00ed: nom\u00e9s submissi\u00f3. La sent\u00e8ncia del TC ho va deixar ben clar el 2010.<\/p>\n

A la popularitzaci\u00f3 catalana de la ruptura l’Espanya pol\u00edtica i medi\u00e0tica hi respon amb un gran enrenou, en el qual les amenaces es barregen amb l’estupor, la indignaci\u00f3 amb la ira i la tristesa de Bono<\/strong> amb alguns raonaments pactistes (pocs, de moment). Passat el per\u00edode d’estupor, tristesa, indignaci\u00f3 o ira, caldr\u00e0 buscar una soluci\u00f3 civil, democr\u00e0tica. Al cap i a la fi, aquest no \u00e9s un plet de germans, no \u00e9s un plet de fam\u00edlia. En els temps presents, l’\u00fanica fam\u00edlia \u00e9s la humanitat sencera i l’\u00fanica p\u00e0tria \u00e9s el m\u00f3n (o el nostre m\u00f3n: Europa).<\/p>\n

Parlem d’un Estat. I un Estat nom\u00e9s \u00e9s una societat. En els dos sentits del terme: sociol\u00f2gic i econ\u00f2mic. Resulta que hi ha uns socis i accionistes que, amb ra\u00f3 o sense, creuen que hi perden molt, i no nom\u00e9s diners, en aquesta societat. I es proposen intentar d’anar-se’n. En temps dels b\u00e0rbars aquesta mena de coses es feien d’una manera. Als temps presents, es resolen enraonant i fent n\u00fameros. Si es troba una f\u00f3rmula nova, la societat continua; i si no, la societat es dissol civilitzadament. El problema \u00e9s la ret\u00f2rica de l’amor: parlar de fam\u00edlia i emprar el garrot per mantenir-la unida.<\/p>\n

La Vanguardia
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’altre dia vaig coincidir casualment amb Jos\u00e9 Bono. Mentre s’esperava per entrar al plat\u00f3 de TV3 on Ariadna Oltra l’havia d’entrevistar, es va formar entorn d’ell un petit cercle de periodistes. Bono desplegava un mon\u00f2leg: dolgudes apel\u00b7lacions a la germanor catalano-espanyola, tristes profecies sobre el mal que ens farem si no anem junts. L’apel\u00b7laci\u00f3 a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6530","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6530"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6532,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530\/revisions\/6532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}