{"id":6525,"date":"2012-09-30T16:56:11","date_gmt":"2012-09-30T14:56:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6525"},"modified":"2012-09-30T16:56:11","modified_gmt":"2012-09-30T14:56:11","slug":"josep-maria-munoz-un-estat-sense-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-munoz-un-estat-sense-pais\/","title":{"rendered":"Josep Maria Mu\u00f1oz: Un estat sense pa\u00eds?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa uns dies, en el debat de pol\u00edtica general al Parlament, el president Mas<\/strong> va dir que la pol\u00edtica de retallades no era ni de dretes ni d’esquerres. L’afirmaci\u00f3 no se sost\u00e9 emp\u00edricament: la pol\u00edtica de retallades \u00e9s de dretes perqu\u00e8 fomenta la desigualtat i retalla drets. Per\u00f2 \u00e9s, sobretot i fonamentalment, una pol\u00edtica equivocada, que no est\u00e0 fent m\u00e9s que enfonsar l’economia, destruir el teixit productiu, enviar la gent a l’atur i, finalment, augmentar el deute i el d\u00e8ficit: just el que se’ns diu que es vol combatre.<\/p>\n

Aquest car\u00e0cter erroni ens el confirmen cada dia les terribles grans xifres, per\u00f2 tamb\u00e9 s’observa a la petita escala, que permet veure’n millor l’abast i les conseq\u00fc\u00e8ncies. Els puc explicar, sobre aix\u00f2, la meva experi\u00e8ncia com a editor de\u00a0L’Aven\u00e7<\/em> , una de les revistes culturals m\u00e9s importants que es publiquen en llengua catalana. Em limito a un dia concret, el mateix dia que escoltava, per la r\u00e0dio, el debat al Parlament. Aquell mat\u00ed vaig rebre aquests tres correus electr\u00f2nics: el primer era d’un jubilat que, en termes molt afectuosos cap a la nostra revista, deia que no renovava la subscripci\u00f3 i que, a partir d’ara, llegiria les nostres “extraordin\u00e0ries entrevistes” a la biblioteca p\u00fablica de la seva ciutat. El segon era, precisament, d’una biblioteca municipal d’una vila de la Catalunya central en qu\u00e8 ens deien que, ben a desgrat seu, es donaven de baixa perqu\u00e8 no podien pagar la subscripci\u00f3. I el tercer era de la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Roma, d’on ens explicaven que alguns lectors els havien demanat la nostra revista, per\u00f2 com que l’administraci\u00f3 p\u00fablica no podia pagar la subscripci\u00f3, ens suggerien que els hi envi\u00e9ssim gratu\u00eftament.<\/p>\n

Aix\u00f2, al mat\u00ed. Aquella tarda, la meva gerent es barallava per tel\u00e8fon amb els responsables d’una universitat p\u00fablica catalana, per a la qual hem editat un llibre que no ens poden dir encara quan cobrarem, i preguntava a un organisme de la Generalitat quan farien efectiu el pagament d’una factura que ens deuen de fa mesos i mesos. El problema \u00e9s que aquest panorama que descric \u00e9s compartit per la totalitat dels editors amb qui parlo, ofegats per la brutal reducci\u00f3 dels ajuts p\u00fablics i per l’enorme contracci\u00f3 del consum privat, i que est\u00e0 amena\u00e7ant seriosament la persist\u00e8ncia mateixa del sector tal com l’hav\u00edem conegut. El nostre govern es limita a dir-nos el que el ministre Montoro<\/strong> els diu a ells, que “no hi ha diners”. Per\u00f2 al mateix temps, moltes de les persones amb qui parlo aquests dies, algunes ben pr\u00f2ximes al govern, em diuen que s\u00f3n un “esc\u00e0ndol” les subvencions que la Generalitat destina a un determinat grup privat de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s cert que la pol\u00edtica “d’austeritat per als pobres” \u00e9s una pol\u00edtica imposada des d’Alemanya, convertida -per a la seva desgr\u00e0cia i la nostra- en el nou amo d’Europa, per\u00f2 no per aix\u00f2 els governs d’aqu\u00ed deixen de tenir-hi una responsabilitat, en la mesura que s’afanyen a aplicar unes pol\u00edtiques que, contra tota evid\u00e8ncia, ens presenten com les \u00faniques possibles. Cada euro que es retalla no fa m\u00e9s que augmentar el d\u00e8ficit. A tot arreu on s’est\u00e0 aplicant -nom\u00e9s cal mirar Portugal- la pol\u00edtica d’austeritat \u00e9s un frac\u00e0s: ha fet entrar les economies en un cercle vici\u00f3s, en una espiral descendent cap al no-res. Aix\u00f2 s\u00ed, amb un gran patiment hum\u00e0 i social, la inutilitat del qual no fa m\u00e9s que agreujar el seu car\u00e0cter injust: al capdavall, estem pagant les fantasies del capital financer, no pas els “excessos” de l’estat del benestar. Un premi Nobel d’economia, Joseph Stiglitz<\/strong>, ens adverteix que Europa avan\u00e7a cap al su\u00efcidi econ\u00f2mic, mentre ens recorda que no s’estan rescatant pa\u00efsos, sin\u00f3 la banca.<\/p>\n

S\u00f3n unes pol\u00edtiques que estan fent malb\u00e9 el pa\u00eds, i molt en particular la seva cultura. Hi ha molta gent en aquest pa\u00eds que aspirem a la plenitud. Per\u00f2 tamb\u00e9 som molts els que pensem que \u00e9s tan o m\u00e9s important la construcci\u00f3 nacional que la construcci\u00f3 d’un estat; i, en aix\u00f2, la cultura hi t\u00e9 un paper fonamental. Els progressos fets amb grans esfor\u00e7os en aquests \u00faltims trenta anys i escaig ara estan, directament, en perill. Llavors, per qu\u00e8 voldrem l’estat propi, si no som capa\u00e7os de defensar la cultura pr\u00f2pia? \u00bfNo seria una paradoxa sagnant que, si mai aconseguim aquesta plenitud, ens trobem amb la buidor d’un pa\u00eds culturalment empobrit, cosa que voldr\u00e0 dir, tamb\u00e9, democr\u00e0ticament empobrit? Estructures d’estat? I tant, les que calguin. Per\u00f2 nom\u00e9s si hi ha al darrere un pa\u00eds, i una cultura que el sostingui.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies, en el debat de pol\u00edtica general al Parlament, el president Mas va dir que la pol\u00edtica de retallades no era ni de dretes ni d’esquerres. L’afirmaci\u00f3 no se sost\u00e9 emp\u00edricament: la pol\u00edtica de retallades \u00e9s de dretes perqu\u00e8 fomenta la desigualtat i retalla drets. Per\u00f2 \u00e9s, sobretot i fonamentalment, una pol\u00edtica equivocada, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6525","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6525"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6526,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6525\/revisions\/6526"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}