{"id":652,"date":"2009-10-13T15:11:52","date_gmt":"2009-10-13T13:11:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=652"},"modified":"2009-10-13T15:11:52","modified_gmt":"2009-10-13T13:11:52","slug":"anjo-valenti-lespanya-2-0","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anjo-valenti-lespanya-2-0\/","title":{"rendered":"Anjo Valent\u00ed: L’Espanya 2.0"},"content":{"rendered":"

\"democracia\"<\/a>Aquest estiu, durant una estada a Anglaterra a casa d\u2019uns amics, vaig tenir l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer un escoc\u00e8s, amb el qual, entre passejades amb bicicleta i escapades al pub, an\u00e0vem intercanviant visions de pa\u00eds, i escenaris de futur en relaci\u00f3 a q\u00fcestions pol\u00edtiques. En definitiva, de tot i res, entre un escoc\u00e8s i un catal\u00e0.<\/p>\n

Ell, votant de l’Scottish National Party (SNP), el partit independentista que governa Esc\u00f2cia, d\u2019en\u00e7\u00e0 les darreres eleccions, i bon coneixedor, de la nostra realitat\u2026, fins i tot del nou Estatut! \u2014per a sorpresa meva\u2014, em va confessar la seva preocupaci\u00f3 sobre algunes percepcions i esdeveniments pol\u00edtics que ha anat acumulant en els darrers mesos a la seva terra.<\/p>\n

Malgrat ser-ne conscient que fer un refer\u00e8ndum sobre l\u2019autodeterminaci\u00f3 d\u2019Esc\u00f2cia era un comprom\u00eds electoral, per part de l\u2019actual primer ministre, Alex Salmond, el meu amic m\u2019explicava, que va votar l’SNP per estimular i enfortir l\u2019encara jove \u201cdevolution\u201d, o proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Per\u00f2, el recent anunci del l\u00edder independentista al Parlament, sobre la seva veritable intenci\u00f3 de convocat\u00f2ria del plebiscit el 2010 l\u2019havia posat neguit\u00f3s.<\/p>\n

Els motius: no es devien pel fet que hagu\u00e9s vist la \u201cllum\u201d i vei\u00e9s perillar la continu\u00eftat de la mil\u00b7len\u00e0ria monarquia brit\u00e0nica o l\u2019estabilitat de la seva lliura esterlina, sin\u00f3 per q\u00fcestions menys d\u2019Estat o estrat\u00e8giques i m\u00e9s lligades als sentiments. Aleshores, en escoltar aquesta confessi\u00f3, em vaig quedar un xic perplex, ja que \u00e9s prou conegut el car\u00e0cter dels brit\u00e0nics, defugint sempre de tot sentimentalisme per centrar-se en el sentit pr\u00e0ctic de les coses i els fets. Aix\u00ed, vaig demanar-li que m\u2019argument\u00e9s amb m\u00e9s detall, pel sentit d\u2019aquest neguit, ja que es contradeia amb el fet d\u2019haver donat la seva confian\u00e7a durant els comicis.<\/p>\n

L\u2019amic escoc\u00e8s em va mirar fixament i va dir-me que n\u2019havia extret una conclusi\u00f3: li costava pensar en una Esc\u00f2cia independent, i deslligada del projecte en com\u00fa que ha representat Britain \u2014com aix\u00ed anomenen els brit\u00e0nics a la seva uni\u00f3\u2014 al llarg de tan temps: la lluita i la vict\u00f2ria contra el nazisme i el feixisme durant la Segona Guerra Mundial, el prestigi de l\u2019educaci\u00f3 brit\u00e0nica \u2014Oxford i Cambridge, com a bon escoc\u00e8s em va afegir tamb\u00e9 la Universitat de St. Andrews\u2014, el fenomen musical del pop brit\u00e0nic amb el cas concret dels Beatles, o els \u00e8xits ol\u00edmpics de la selecci\u00f3 brit\u00e0nica. Tota una relaci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019\u00e8xits compartits i segurament, tamb\u00e9, de fracassos compartits, que l\u2019havia fet reflexionar i que, segons pensava, havien deixat un p\u00f2sit entre la majoria dels brit\u00e0nics, amb la perspectiva de poder continuar assolint millors fites en com\u00fa que no per separats de cara al futur.<\/p>\n

Tot seguit, em va esperonar a fer la mateixa reflexi\u00f3, extrapolada pel cas d\u2019Espanya. De l\u2019Espanya m\u00e9s recent, d\u2019una que podr\u00edem anomenar l\u2019Espanya 2.0, que amb poc m\u00e9s de 30 anys d\u2019en\u00e7\u00e0 de la recuperaci\u00f3 de les llibertats democr\u00e0tiques, hem aconseguit plegats un bon reguitzell d\u2019\u00e8xits col\u00b7lectius i compartits. Es podria comen\u00e7ar recordant l\u2019aprovaci\u00f3 majorit\u00e0ria de la ciutadania de la Constituci\u00f3 el 1978 \u2014eix b\u00e0sic de consens per a moltes de les reformes i desenvolupament posterior del pa\u00eds-, les massives manifestacions per la democr\u00e0cia i en contra del cop d\u2019Estat del 1981, aix\u00ed com tamb\u00e9, les m\u00e9s recents en contra dels atemptats terroristes i del No a la guerra de l\u2019Iraq. La nostra anhelada adhesi\u00f3 a \u201cEuropa\u201d, en aquell moment anomenada Comunitat Europea, i com no, recordar l\u2019euf\u00f2ria desfermada per la concessi\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona i el seu \u00e8xit esportiu i organitzatiu. Un fet que ha ajudat que els esports en equip d\u2019aquest pa\u00eds \u2014per cert, formats en la majoria d\u2019ocasions per un gran nombre de catalans i catalanes\u2014 estiguin a la primera l\u00ednia de l\u2019elit mundial, com \u00e9s el cas del b\u00e0squet, waterpolo, futbol, hoquei, handbol\u2026<\/p>\n

Per acabar esmentant alguns assoliments socials del tot cabdals per al desenvolupament de la nostra societat: com fou la universalitat de la seguretat social i de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica per a tothom. Un fet que ara trobem ben normal, per\u00f2 que encara, en alguns pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats que el nostre \u2014com els Estats Units\u2014, debaten sobre la seva necessitat.<\/p>\n

Tot plegat, \u00e9s la nostra breu, per\u00f2 significativa hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xits comuns, que plegats, hem aconseguit dur a terme en tan sols tres d\u00e8cades.
\n;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest estiu, durant una estada a Anglaterra a casa d\u2019uns amics, vaig tenir l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer un escoc\u00e8s, amb el qual, entre passejades amb bicicleta i escapades al pub, an\u00e0vem intercanviant visions de pa\u00eds, i escenaris de futur en relaci\u00f3 a q\u00fcestions pol\u00edtiques. En definitiva, de tot i res, entre un escoc\u00e8s i un catal\u00e0. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-652","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/652","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=652"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/652\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":655,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/652\/revisions\/655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=652"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=652"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=652"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}