{"id":6514,"date":"2012-09-27T17:43:15","date_gmt":"2012-09-27T15:43:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6514"},"modified":"2012-09-27T17:43:15","modified_gmt":"2012-09-27T15:43:15","slug":"jordi-gracia-enigmes-de-l%e2%80%99esquerra-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-enigmes-de-l%e2%80%99esquerra-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: Enigmes de l\u2019esquerra a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No l\u2019esquerra catalana sin\u00f3 tota l\u2019esquerra europea es troba en un marasme ideol\u00f2gic profund des de fa anys: pansida i una mica massa desnodrida. Per\u00f2 l\u2019esquerra catalana encara una mica m\u00e9s, i aix\u00f2 per una quantitat de raons limitada i analitzable hist\u00f2ricament. No \u00e9s el cas d\u2019entrar-hi ara, o no \u00e9s aix\u00f2 el que vull desenvolupar en aquest article. M\u00e9s aviat al rev\u00e9s: el reconeixement del desconcert pol\u00edtic i ideol\u00f2gic de l\u2019esquerra catalana \u2014per\u00f2 tamb\u00e9 espanyola\u2014 ha de ser la base reflexiva per a aquells que seguim creient en un projecte ideol\u00f2gic d\u2019esquerres. \u00bfHi ha pol\u00edtiques i ideologies identificables, encara ara, amb una esquerra progressista, m\u00e9s enll\u00e0 del que diguin els esl\u00f2gans electorals dels partits? \u00bfQu\u00e8 \u00e9s a Catalunya ser progressista? \u00bfT\u00e9 perfil propi l\u2019esquerra a l\u2019hora d\u2019establir el mapa jer\u00e0rquic de criteris i de valors, no il\u00b7limitadament modelable? \u00bfCom es fa per encabir dins de l\u2019esquerra la convicci\u00f3 independentista?<\/p>\n

Perqu\u00e8, a m\u00e9s dels problemes generals, l\u2019esquerra catalana en t\u00e9 un de propi que no \u00e9s nou: necessita una resposta te\u00f2rica i pr\u00e0ctica a l\u2019evoluci\u00f3 que ha viscut l\u2019independentisme catal\u00e0 els dos darrers anys, amb el seu moment epif\u00e0nic l\u2019\u00faltim Onze de Setembre.<\/p>\n

La seva clarificaci\u00f3 ideol\u00f2gica i la seva ubicaci\u00f3 en l\u2019eix federalisme \/ independentisme ha de ser solidari del seu disseny \u00edntim i medi\u00e0tic com a opci\u00f3 de poder i, per tant, capa\u00e7 de connectar amb bases potencials desmotivades o simplement oblidades i desenteses. La manifestaci\u00f3, de fet, no ho ha canviat tot: ha fet sobtadament descarnat all\u00f2 que era latent i impl\u00edcit, i tamb\u00e9 for\u00e7a obvi en nombros\u00edssimes declaracions parlament\u00e0ries i medi\u00e0tiques de bona part de l\u2019arc parlamentari catal\u00e0. Tamb\u00e9 a l\u2019esquerra, \u00e9s a dir, tamb\u00e9 al PSC<\/strong> i a ICV<\/strong>. I a ERC<\/strong>?<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s problem\u00e0tic. La definici\u00f3 d\u2019ERC <\/strong>com a esquerra penja de la defensa categ\u00f2rica d\u2019un criteri superior i innegociable: la independ\u00e8ncia. Aquest \u00e9s el seu basti\u00f3 ideol\u00f2gic i medi\u00e0tic sense cap mena d\u2019ambig\u00fcitat o de dubte de fa anys. I aquest \u00e9s el motiu que exclou d\u2019una concepci\u00f3 d\u2019esquerres a un partit que ha actuat com l\u2019avantguarda ideol\u00f2gica de l\u2019independentisme. Sospito que un sector del seu votant \u00e9s potser m\u00e9s sensible al republicanisme i l\u2019esquerra que a l\u2019independentisme, ben cert. Ara per ara, per\u00f2, la marca pol\u00edtica ERC<\/strong> \u00e9s la d\u2019un partit conservador per incompatibilitat te\u00f2rica i hist\u00f2rica entre independentisme identitari i esquerra solid\u00e0ria.<\/p>\n

Independentisme conservador.<\/strong> La prioritat d\u2019una pol\u00edtica d\u2019esquerres \u00e9s encara l\u2019\u00fas dels recursos de l\u2019Estat per tal de redistribuir la riquesa, corregir la propensi\u00f3 salvatge al desequilibri econ\u00f2mic i reduir la marginaci\u00f3 social i cultural que genera el sistema capitalista, tamb\u00e9 dins d\u2019un estat del benestar (que, m\u00e9s o menys desvalgut, \u00e9s el que tenim ara per fortuna). ERC<\/strong> se situa obertament fora d\u2019aquest marc de refer\u00e8ncia ideol\u00f2gic, per\u00f2, paradoxalment, la seva imatge \u00e9s progressista; pertany a l\u2019espectre pol\u00edtic te\u00f2ricament vinculat a una visi\u00f3 social de la pol\u00edtica. La cosa va evidentment al rev\u00e9s i el desemmascarament d\u2019ERC<\/strong> com a partit conservador rau aqu\u00ed, malgrat la cuirassa segura de la joventut de les seves bases i la mobilitzaci\u00f3 enganyosament progressista de les seves convocat\u00f2ries:\u00a0enganyosa<\/em> vol dir que transmet la impressi\u00f3 de liderar un canvi que no \u00e9s social sin\u00f3 de pa\u00eds, amb la conseq\u00fcent abdicaci\u00f3 ideol\u00f2gica. Que jo s\u00e0piga, l\u2019\u00fanica solidaritat social i pol\u00edtica que mereix aquest nom comen\u00e7a tot just all\u00e0 on acaba el\u00a0nosaltres<\/em>.<\/p>\n

ICV<\/strong> podria ser en aquest dibuix te\u00f2ric la veritable esquerra, capa\u00e7 de compensar la propensi\u00f3 dels governs socialistes a cedir on no han de cedir o a acceptar all\u00f2 que no han d\u2019acceptar. L\u2019adhesi\u00f3 dels grans a aquest partit \u00e9s cada cop m\u00e9s sentimental \u2014perqu\u00e8 hereta el patrimoni resistent antifranquista del PSUC<\/strong>\u2014 i \u00e9s ideol\u00f2gica pels m\u00e9s joves perqu\u00e8 ha assumit com ning\u00fa la bandera ecol\u00f2gica de la sostenibilitat:\u00a0Pol\u00f2nia<\/em>, el programa de TV-3, en fa broma desaforada i sovint c\u00e0ustica, per\u00f2 potser tamb\u00e9 justificada. Aquesta esquerra ha incorporat de forma progressiva un tercer factor nou: ara tamb\u00e9 \u00e9s independentista o sobiranista en la mesura que interpreta que bona part de les seves bases i del seu futur dep\u00e8n de no perdre el tren d\u2019una mobilitzaci\u00f3 popular i… progressista. Tornem-hi: progressista? \u00bfAmb qui \u00e9s progressista la decantaci\u00f3 sobiranista que vol el pas des la defensa dels interessos d\u2019una Catalunya social a la reclamaci\u00f3 de l\u2019exclusivisme independentista? Em temo que ICV<\/strong> ha estat l\u2019\u00faltima v\u00edctima de la trampa nacionalista que ha polaritzat la vida catalana de la democr\u00e0cia i l\u2019ha fet perdre de vista el lloc marginal que hauria de tenir, al seu entorn, la voluntat independentista.<\/p>\n

Progressisme ideol\u00f2gic.<\/strong> Dic l\u2019\u00faltima v\u00edctima perqu\u00e8 la primera va ser, evidentment, el PSC<\/strong>. Tampoc \u00e9s cap descobriment: fa molts anys que va cedir els estris de matar la pol\u00edtica catalana a CiU<\/strong> i ho va fer sense massa r\u00e8dits electorals en clau auton\u00f2mica (i for\u00e7a m\u00e9s consistents en eleccions generals i municipals). Va desdibuixar el seu significat com a partit socialdem\u00f2crata i \u00e9s aquest el perfil que necessita desesperadament recuperar per guanyar la credibilitat perduda com a partit de masses a Catalunya. O \u00e9s independentista o reclama perfeccionar el marc federal que \u00e9s l\u2019estat auton\u00f2mic: \u00e9s responsabilitat seva establir amb claredat els guanys i les p\u00e8rdues que generaria la preservaci\u00f3 reformada de l\u2019estat actual davant d\u2019un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia, perdent la por de passar per conservador. \u00c9s un objectiu pr\u00e0ctic per aturar l\u2019empobriment de Catalunya: en lloc de satisfer el miratge emocional d\u2019un pa\u00eds per fi independent, la batalla \u00e9s preservar i augmentar les condicions de riquesa i de for\u00e7a econ\u00f2mica, pol\u00edtica, internacional i cultural que Catalunya ha gaudit fins ara dins d\u2019Espanya. El revisionisme desqualificador al qual est\u00e0 sent sotmesa la Transici\u00f3 espanyola conflueix, per cert, amb l\u2019independentisme: la Transici\u00f3 diuen que va ser una mediocre transacci\u00f3 \u2014segons els reaccionaris de dretes i els d\u2019esquerres, tot i que per raons contr\u00e0ries\u2014 i cal acabar amb ella tamb\u00e9 per la via de la secessi\u00f3.<\/p>\n

Els avantatges d\u2019una ruptura encara s\u2019han d\u2019explicar (fora de les raons emocionals) si m\u00e9s no de manera met\u00f2dica i fiable. Els qui en s\u00f3n partidaris s\u2019han de sentir obligats a debatre amb els qui no ho s\u00f3n per tal que el debat deixi l\u2019estrat emotiu i faci cam\u00ed cap a la racionalitat emp\u00edrica. La urg\u00e8ncia m\u00e9s evident \u00e9s l\u2019esfor\u00e7 de discussi\u00f3 clarificadora i oberta, consistent i solvent que posi a la vista la immensa quantitat d\u2019inc\u00f2gnites obertes ara davant del ciutad\u00e0 i la considerable quantitat de motius que provarien taxativament la p\u00e8rdua o la devaluaci\u00f3 immediata de les condicions de vida. Els esperits m\u00e9s disposats al sacrifici ideol\u00f2gic resistirien la prova tant si les dades aconsellen la secessi\u00f3 com si no, per\u00f2 es tracta de demanar a la resta de ciutadans si el balan\u00e7 de guanys i p\u00e8rdues els resulta convincent.<\/p>\n

Si l\u2019objectiu m\u00e9s alt de la pol\u00edtica d\u2019avui i de dem\u00e0 \u00e9s aturar el desballestament de l\u2019Estat del Benestar i fer front a la crisi, \u00bfd\u2019on es dedueix la utilitat del proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia per ser el que cal ser ara d\u2019acord amb una mirada d\u2019esquerra: radicalment prudent perqu\u00e8 la situaci\u00f3 social \u00e9s radicalment fotuda? Els socialistes necessiten l\u2019alian\u00e7a c\u00f2mplice del PSOE<\/strong>. Dic c\u00f2mplice perqu\u00e8 ha de ser escollida per ambdues parts i dic parts perqu\u00e8 el nou context catal\u00e0 fa indefugible la visualitzaci\u00f3 pol\u00edtica i medi\u00e0tica d\u2019un PSC<\/strong> deslligat del PSOE<\/strong> i, alhora, pol\u00edticament comprom\u00e8s amb la socialdemocr\u00e0cia i no amb la independ\u00e8ncia. \u00c9s una estrat\u00e8gia amb risc perqu\u00e8 pot desactivar encara m\u00e9s el votant del PSC<\/strong> a les generals per\u00f2 la situaci\u00f3 catalana fa temps que demana al PSC<\/strong> aquest cop de for\u00e7a per tal de garantir per a Catalunya la plenitud independent i alhora la plenitud socialdem\u00f2crata dins de Catalunya. Les ha de fer juntes totes dues jugades, sense complexos de cara al PSOE<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 sense complexos de cara a la societat catalana: no, el socialisme catal\u00e0 no \u00e9s independentista, per\u00f2 \u00e9s independent. \u00c9s ben cert que la bandera ut\u00f2pica i il\u00b7lusionant seguir\u00e0 en mans d\u2019altres, per\u00f2 \u00e9s potser aquesta tamb\u00e9 la nova virtut que ha d\u2019exhibir: desactivar el tremp mobilitzador d\u2019una idea amb la for\u00e7a de convicci\u00f3 de la ra\u00f3 pragm\u00e0tica i fins i tot utilit\u00e0ria: un altre cop, solid\u00e0ria amb la majoria.<\/p>\n

Hi ha un avantatge m\u00e9s dins d\u2019aquest replantejament estrat\u00e8gic, i for\u00e7a decisiu. A Catalunya, i de forma molt general, s\u2019ha reaccionat encesament al davant dels disbarats i les grolleries que un sector de la classe politicomedi\u00e0tica espanyola, mal educada democr\u00e0ticament, ha anat deixant anar sobre l\u2019entel\u00e8quia estranya que som els catalans. La seva equival\u00e8ncia \u00e9s \u00f2bviament la mateixa insensatesa escruixidora que deplora els espanyols com una altra entel\u00e8quia d\u2019espant. L\u2019exig\u00e8ncia tant del PSC<\/strong> com d\u2019ICV <\/strong>amb si mateixos no hauria d\u2019estar tan dirigida a menystenir aquestes flatul\u00e8ncies patri\u00f2tiques \u2014les de totes bandes\u2014 com a contestar-les rebaixant la seva significaci\u00f3 pol\u00edtica, desactivant la seva virtualitat inflamable de forma contundent i directa. Desdramatitzar les ofenses \u00e9s funci\u00f3 necess\u00e0ria d\u2019una esquerra cohesionadora i allunyada de les febrades polaritzadores perqu\u00e8 no ajuda gens la seva pr\u00f2pia causa ideol\u00f2gica i, en canvi, afavoreix un independentisme que s\u2019ha carregat de ra\u00f3 nodrint-se de les veus de la insensatesa aliena, per descomptat, i tamb\u00e9 pr\u00f2pia. L\u2019esquerra t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 civil de seguir sent esquerra pedag\u00f2gica, fins i tot per una ra\u00f3 de c\u00e0lcul: visualitzar com a perfil d\u2019esquerres la voluntat de no explotar de forma maniquea el mercat de les emocions i l\u2019espiral de la irracionalitat.<\/p>\n

L\u2019independentisme t\u00e9, per\u00f2, l\u2019aura incontestable ara mateix d\u2019una mobilitzaci\u00f3 progressista i de canvi que ha funcionat com a miratge il\u00b7lusionant tamb\u00e9 dins de l\u2019esquerra socialdem\u00f2crata. Ha fet desinflar o fins i tot dissoldre al n\u00favol medi\u00e0tic l\u2019aut\u00e8ntica direcci\u00f3 de les propostes d\u2019esquerres: no parlo ara de la dimensi\u00f3 municipal de l\u2019exercici de poder; no parlo tampoc de la sensibilitat catalanista de molts dirigents i votants d\u2019esquerres; parlo de la construcci\u00f3 d\u2019un model de pa\u00eds on el ciutad\u00e0 identifiqui com a prioritat pol\u00edtica la preservaci\u00f3 decidida, solid\u00e0ria i militant d\u2019un Estat del Benestar potent.<\/p>\n

No crec que la independ\u00e8ncia sigui la bandera progressista d\u2019avui. L\u2019objectiu veritablement central del progressisme ha de ser blindar o si m\u00e9s no protegir l\u2019Estat del Benestar en front d\u2019ofensives de ruptura independentista i en front de l\u2019ofensiva desmantelladora del liberalisme capitalista disposat a tot. Frenar totes dues ofensives \u00e9s un comprom\u00eds indefugible de l\u2019esquerra si es tracta d\u2019esquerra. I el fre en el nostre cas passa per donar gas a la transformaci\u00f3 negociada i aut\u00e8ntica de la relaci\u00f3 amb Espanya, no per la via de devaluar i debilitar encara m\u00e9s les condicions actuals de l\u2019Estat.<\/p>\n

Ben poques vegades a la hist\u00f2ria recent \u2014nom\u00e9s a la Transici\u00f3\u2014 la conjuntura ha estat tan dram\u00e0tica com ho \u00e9s la crisi actual. La resposta conservacionista \u00e9s ara pol\u00edticament progressista i la garantia m\u00e9s plausible de preservaci\u00f3 de l\u2019Estat del Benestar. No \u00e9s que ara no toqui la independ\u00e8ncia, \u00e9s que l\u2019esquerra ha de restituir a Catalunya la seva complicitat activa i desacomplexada amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una continu\u00eftat reformista dins d\u2019una Espanya que ha estat clau determinant de la seva mateixa prosperitat.<\/p>\n

Independentistes al PSC<\/strong>? La percepci\u00f3 confusa del PSC<\/strong> t\u00e9 diverses raons per\u00f2 una \u00e9s que els seus dirigents o exdirigents m\u00e9s catalanistes han expressat amb complicitat progressiva i fins i tot entusiasta l\u2019adhesi\u00f3 al lema de la concentraci\u00f3 nacional de l\u2019Onze de Setembre. Per\u00f2 el PSC<\/strong> no \u00e9s un partit independentista; \u00e9s federalista o aspira a una constituci\u00f3 federal de l\u2019Estat. Qu\u00e8 s\u2019ha de fer quan hi ha una contradicci\u00f3 tan forta dins d\u2019un mateix partit? L\u2019evid\u00e8ncia d\u2019una divisi\u00f3 interna i expl\u00edcita bloqueja la construcci\u00f3 d\u2019una oferta pol\u00edtica clara, dilueix la unitat d\u2019acci\u00f3 i veu del partit i castiga sobretot la seva mateixa societat en confondre i desmotivar l\u2019electorat. Un bon feix de votants potencials fa anys que troben el partit incapa\u00e7 de formular amb nitidesa el seu projecte de pa\u00eds. S\u00f3n espanyolistes els nous dirigents? S\u00f3n nom\u00e9s no independentistes? \u00bfS\u00f3n espanyolistes amb la mateixa legitimitat amb la que d\u2019altres s\u00f3n catalanistes? \u00bfNo caldria ara desprendre\u2019s del complex d\u2019espanyolisme lentament inoculat a Catalunya, quan el que designa el mot \u00e9s la voluntat de seguir pertanyent a Espanya, i res m\u00e9s? \u00bf\u00c9s inimaginable que els corrents interns del partit acceptin les noves condicions pol\u00edtiques i mantinguin dins del partit la seva catalanitat? \u00bf\u00c9s inimaginable que el toleri dins d\u2019ell l\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019un catalanisme m\u00e9s vibrant o emocional sense confondre\u2019s amb un independentisme disfressat o quintacolumnista?<\/p>\n

Si alg\u00fa creu que no hi ha encaix de cap mena i que la capacitat de negociar est\u00e0 exhaurida (la qual cosa seria un gross\u00edssim contrasentit), les coses al partit socialista i probablement a Iniciativa per Catalunya pinten molt malament. La reclamaci\u00f3 real de la ciutadania no sembla pas aquesta sin\u00f3 la clarificaci\u00f3 raonada i expl\u00edcita de cada posici\u00f3. Els seus votants necessiten (necessitem) visualitzar la pluralitat interior en tots dos partits, per\u00f2 no l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019una fractura a la seva estructura.<\/p>\n

Ruptura o reforma<\/strong>. La desqualificaci\u00f3 de l\u2019Estat actual comporta la infravaloraci\u00f3 insensata del que han estat les conquestes reals de l\u2019estat auton\u00f2mic. Potser ha arribat al final del seu cicle de vida i reclama \u201435 anys despr\u00e9s\u2014 una reformulaci\u00f3 constitucional tranquil\u00b7la: no \u00e9s cap disbarat revisar un text que es va pensar per frenar els riscos d\u2019implosi\u00f3 d\u2019un estat en construcci\u00f3 el 1978. Ara el pa\u00eds \u00e9s un altre i els riscos s\u00f3n uns altres: 35 anys han posat de manifest mancances o defici\u00e8ncies sovint fruit del seu \u00e8xit, i no del seu frac\u00e0s. \u00c9s una crisi d\u2019Estat, aquesta, i aix\u00f2 vol dir que l\u2019Estat es desmunta o es reforma: l\u2019opci\u00f3 revolucion\u00e0ria cauria del cant\u00f3 trencador i el reformisme cauria del cant\u00f3 unionista.<\/p>\n

El frac\u00e0s aut\u00e8ntic de l\u2019esquerra seria mirar-lo en la seva constituci\u00f3 actual com una rel\u00edquia sagrada i no com l\u2019\u00fanica eina potent que tenim contra el desgavell econ\u00f2mic i el capitalisme rampant. I aix\u00f2 \u2014una reforma negociada i valenta\u2014 em sembla una posici\u00f3 essencialment progressista per molt que sembli conservadora o tradicionalista. La virtut de l\u2019etapa recent d\u2019Espanya \u00e9s tan ins\u00f2lita que potser molts ni tan sols s\u2019adonen de la magnitud de l\u2019\u00e8xit, estimulats per un ideal d\u2019Estat nou de trinca per\u00f2 sense la m\u00e9s m\u00ednima garantia te\u00f2rica ni pr\u00e0ctica de millora de les condicions de vida de la immensa majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

La paradoxa \u00e9s singular per\u00f2 certa: el conservadorisme ideol\u00f2gic ara el defineix la magnificaci\u00f3 interessada dels defectes de l\u2019estat auton\u00f2mic i alhora la creen\u00e7a en la intangibilitat del marc legal que regula les relacions de Catalunya i Espanya. Tampoc no \u00e9s una gran novetat, per\u00f2 convindria tornar a recordar davant de l\u2019euf\u00f2ria de la secessi\u00f3 nacional les virtuts socials i pol\u00edtiques del reformisme com a eina de la for\u00e7a d\u2019un Estat del Benestar.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No l\u2019esquerra catalana sin\u00f3 tota l\u2019esquerra europea es troba en un marasme ideol\u00f2gic profund des de fa anys: pansida i una mica massa desnodrida. Per\u00f2 l\u2019esquerra catalana encara una mica m\u00e9s, i aix\u00f2 per una quantitat de raons limitada i analitzable hist\u00f2ricament. No \u00e9s el cas d\u2019entrar-hi ara, o no \u00e9s aix\u00f2 el que vull …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6514","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6514","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6514"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6514\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6515,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6514\/revisions\/6515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6514"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6514"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6514"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}