{"id":6502,"date":"2012-09-26T10:11:46","date_gmt":"2012-09-26T08:11:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6502"},"modified":"2012-09-26T10:11:46","modified_gmt":"2012-09-26T08:11:46","slug":"joan-ridao-martin-mas-i-la-doctrina-alejandro-sanz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ridao-martin-mas-i-la-doctrina-alejandro-sanz\/","title":{"rendered":"Joan Ridao Martin: Mas i la ‘doctrina Alejandro Sanz’"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Despr\u00e9s de sepultar el pacte fiscal, a Artur Mas<\/strong> no li quedava m\u00e9s remei que anunciar ahir una imminent convocat\u00f2ria d’eleccions de tall plebiscitari, amb el rerefons del debat sobre la independ\u00e8ncia.\u00a0Una altra cosa \u00e9s que el seu desig, expressat amb cert to \u00e8pic, de no tornar a presentar-si Catalunya aconsegueix “els objectius nacionals que decideixi” <\/em>(llegeixis un refer\u00e8ndum) tot just emmascara el c\u00e0lcul electoralista que batega.\u00a0No en va, Mas<\/strong> aprofita l’avantatge competitiu que suposa agafar a la resta de les forces pol\u00edtiques amb el peu canviat. Per\u00f2, insisteixo, les eleccions eren indefugibles.\u00a0Si a Rajoy<\/strong> se li exigeix, i amb ra\u00f3, un refer\u00e8ndum o unes eleccions per donar la volta al seu programa com un mitj\u00f3, tamb\u00e9 a Mas<\/strong>, que ha comparegut davant els electors amb el gran ham electoral del pacte fiscal, ha de presentar noves credencials per al pr\u00f2xim cicle pol\u00edtic.<\/p>\n

A m\u00e9s, sembla indiscutible que ens trobem davant d’una nova etapa. Amb tantes incerteses com es vulgui, per\u00f2 marcada per la ins\u00f2lita aud\u00e0cia de CiU<\/strong> de proposar aven\u00e7os cap a l’Estat propi despr\u00e9s de l’en\u00e8sima topada del catalanisme amb l’aparell de l’Estat.\u00a0La determinaci\u00f3 i el discurs sobrevingut de Mas<\/strong>, amb tants eufemismes com es vulgui, no deixa d’anar al comp\u00e0s d’un fenomen nou: la creixent centralitat social d’un moviment sobiranista que, com es va veure en la manifestaci\u00f3 de l\u201911-S, \u00e9s cada dia m\u00e9s burg\u00e8s, es troba copat per una classe mitjana que \u00e9s la que enarbora l’estendard.\u00a0I encara m\u00e9s.\u00a0El que abans podia semblar a molts reactiu, testimonial i fins i tot hilarant, ara \u00e9s el m\u00e9s transversal, interclassista i intergeneracional del m\u00f3n.\u00a0A m\u00e9s de que en l’exclusiu eix pol\u00edtic catalanista \u00e9s indiscutiblement hegem\u00f2nic.<\/p>\n

La pregunta subseg\u00fcent \u00e9s: i despr\u00e9s qu\u00e8?\u00a0Doncs el seg\u00fcent pas, si \u00e9s que hi ha consens entre la majoria de les forces del Parlament, hauria de ser una consulta sobre el futur estatus de Catalunya, a l’estil del Quebec, Montenegro o Esc\u00f2cia.\u00a0La legalitat internacional ja ha emparat recentment alguns sup\u00f2sits i fixat fins i tot les regles del principi democr\u00e0tic per excel\u00b7l\u00e8ncia.\u00a0En aquest eventual context, s’hauria d’imposar la negociaci\u00f3 pol\u00edtica, encara que sigui a contracor com fa Cameron<\/strong> al Regne Unit o abans els federalistes canadencs.<\/p>\n

\u00c9s clar que a l’altre extrem pot oposar-se a tot aix\u00f2 dient que l’ordenament constitucional espanyol no ho permet i que es requereix la modificaci\u00f3 per una via tan r\u00edgida com “impossible” de l’article 2 de la Carta Magna, el de la “indissoluble unitat de la naci\u00f3 espanyola”<\/em>. Aix\u00ed ho ha fet en aquestes mateixes p\u00e0gines el col\u00b7lega, amic i admirat Javier P\u00e9rez Royo<\/strong>.\u00a0Tot i saber que per a aix\u00f2 cal una majoria de dos ter\u00e7os de les Corts, la seva dissoluci\u00f3, la convocat\u00f2ria d’eleccions, la ratificaci\u00f3 tamb\u00e9 per dos ter\u00e7os i un ulterior refer\u00e8ndum… O pitjor encara, pot insistir de forma una mica pelegrina en qu\u00e8 per decidir el futur dels catalans cal consultar tots els espanyols, des del cap de Gata fins a Finisterre.\u00a0Per\u00f2 tot aix\u00f2 em suggereix l’estampa d’aquell nen que intueix el perill i es cobreix la cara amb les mans, per no veure-ho.\u00a0Hi ha qui no vol veure que el gran canvi experimentat pel dret internacional de secessi\u00f3 \u00e9s que, com va posar en relleu la Cort Suprema del Canad\u00e0 el 1998, el leg\u00edtim avui en dia \u00e9s la voluntat democr\u00e0tica de la majoria.\u00a0I aix\u00f2 no es pot ni descon\u00e8ixer ni desvaloritzar, i menys llan\u00e7ant una Constituci\u00f3 enguixada al capdavant de Catalunya.<\/p>\n

Com Ottawa o Londres, Madrid hauria d’actuar amb maduresa democr\u00e0tica, com tot Estat de tradici\u00f3 pluralista, i tractar, si vol, de torpedinar pol\u00edticament aquest proc\u00e9s amb arguments, a les urnes.\u00a0Fins i tot amb males arts.\u00a0Per\u00f2 mai amb un veto.\u00a0Hauria actuar com Alejandro Sanz <\/strong>ahir a TV-3: “Em faria peneta, per\u00f2 estem en una democr\u00e0cia”<\/em>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de sepultar el pacte fiscal, a Artur Mas no li quedava m\u00e9s remei que anunciar ahir una imminent convocat\u00f2ria d’eleccions de tall plebiscitari, amb el rerefons del debat sobre la independ\u00e8ncia.\u00a0Una altra cosa \u00e9s que el seu desig, expressat amb cert to \u00e8pic, de no tornar a presentar-si Catalunya aconsegueix “els objectius nacionals que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6502","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6502"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6504,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6502\/revisions\/6504"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}