{"id":6496,"date":"2012-09-25T16:52:18","date_gmt":"2012-09-25T14:52:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6496"},"modified":"2012-09-25T18:02:17","modified_gmt":"2012-09-25T16:02:17","slug":"giorgio-ruffolo-i-stefano-sylos-labini-la-deriva-del-capitalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/giorgio-ruffolo-i-stefano-sylos-labini-la-deriva-del-capitalisme\/","title":{"rendered":"Giorgio Ruffolo i Stefano Sylos Labini: La deriva del capitalisme"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/capitalisme.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6497\" title=\"capitalisme\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/capitalisme-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/capitalisme-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/capitalisme.jpg 500w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Les mil-i-una explicacions que es donen per tal d\u2019explicar la crisi en qu\u00e8 estan immersos els pa\u00efsos occidentals des de fa cinc anys no ens semblen molt convincents i, com ha recordat <strong>Vladimiro Giacch\u00e9<\/strong>, fan pensar en\u00a0 les justificacions de <strong>John Belushi<\/strong> a la pel\u00b7l\u00edcula dels <em>Blue brothers<\/em>.<!--more--><br \/>\nPer conv\u00e8ncer l\u2019ex n\u00favia abandonada en l&#8217;altar per a que no el mati, <strong>Belushi<\/strong> li diu: <em>&#8220;Aquell dia, em vaig quedar sense gasolina. Es punx\u00e0 un pneum\u00e0tic. No tenia diners per al taxi! El trajo no va arribar a temps de la tintoreria! Va venir a veurem de lluny un amic que no havia vist en anys! Em va robar el cotxe! Hi va haver un terratr\u00e8mol! Una inundaci\u00f3 terrible! Una invasi\u00f3 de llagostes!&#8221;<\/em><\/p>\n<p>A les mil-i-una explicacions sobre la crisi, n\u2019afegim una altra: l&#8217;alliberament dels moviments de capital que, en els anys 80, va acabar amb el gran comprom\u00eds de les institucions de Bretton Woods, fundat precisament sobre la prohibici\u00f3 de circulaci\u00f3 de capitals, al que feia de contrap\u00e8s la lliure circulaci\u00f3 de mercaderies.<\/p>\n<p>La ruptura efectuada pels dos dirigents conservadors, <strong>Reagan<\/strong> als Estats Units i <strong>Margaret Thatcher<\/strong> a Gran Bretanya, va provocar un canvi complet de les relacions de poder, tant entre el capital i el treball, com entre el capitalisme i la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 cre\u00e0 unes condicions de fort\u00edssim avantatge \u00a0per les grans empreses privades sobre els estats nacionals. Des d\u2019aleshores, la capacitat d&#8217;intervenci\u00f3 de l&#8217;Estat en l&#8217;economia va experimentar una dr\u00e0stica reducci\u00f3, mentre que els treballadors van comen\u00e7ar a patir el xantatge de la deslocalitzaci\u00f3 de la producci\u00f3. L&#8217;alliberament del capital represent\u00e0, per tant, el pas decisiu que va influir en l&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;economia mundial i va donar pas a l&#8217;actual fase de capitalisme financer.<\/p>\n<p>En realitat, fins i tot en opini\u00f3 dels economistes cl\u00e0ssics, la llibertat de moviments de capital no havia estat mai vista amb bons ulls. Un gran pensador com <strong>David Ricardo<\/strong> havia advertit sobre els perills inherents a les seves lliures anades i vingudes. Els capitals, havia observat substancialment, no s\u00f3n com maletes que es poden transportar indiferentment d&#8217;un extrem a l\u2019altre del m\u00f3n: s\u00f3n elements essencials del context social i el seu moviment no pot deixar de\u00a0 causar un gran impacte en la pr\u00f2pia cohesi\u00f3 social. Per aquesta ra\u00f3, el desarrelament i la transfer\u00e8ncia de capitals a qualsevol part del m\u00f3n, sense el consentiment de la comunitat, no pot considerar-se un comportament virtu\u00f3s.<\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres conseq\u00fc\u00e8ncies molt importants, perqu\u00e8 que es crea un mercat financer integrat que permet als capitals a tot el m\u00f3n mantenir-se en contacte i crear una &#8220;internacional dels capitalistes&#8221;, una elit mundial es concentra en ella mateixa un poder immens. La crida de <strong>Karl Marx<\/strong>, &#8220;Treballadors del m\u00f3n, uniu-vos&#8221; es realitza, per\u00f2 a l&#8217;inrev\u00e9s. Els mercats financers esdevenen una instituci\u00f3 estructurada i comencen a expressar-se com els governs. \u00c9s ben conegut el fet que a Wall Street es celebren de reunions peri\u00f2diques dels caps dels principals bancs i companyies financeres que fixen les taxes d&#8217;inter\u00e8s i, a trav\u00e9s de les decisions d&#8217;inversi\u00f3 o desinversi\u00f3 poden desafiar els governs que apliquen pol\u00edtiques econ\u00f2miques que no els hi agraden, i s\u00f3n capa\u00e7os de condicionar el dest\u00ed de poblacions senceres.<\/p>\n<p>El canvi en la correlaci\u00f3 de for\u00e7a entre el capital i els altres factors de producci\u00f3, d&#8217;una banda, i entre el capitalisme i el govern democr\u00e0tic de l&#8217;altra, representen dos factors claus que estan en l&#8217;arrel del proc\u00e9s de financiaritzaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una altra ra\u00f3: la compet\u00e8ncia enorme que s\u2019estableix, despr\u00e9s de l&#8217;alliberament dels moviments de capitals, entre els capitalismes nacionals i el mercat financer internacional. Aquesta compet\u00e8ncia s&#8217;aguditza i augmenta la import\u00e0ncia dels beneficis en l\u2019\u00e0mbit de l&#8217;estructura econ\u00f2mica. A l\u2019empresa, els factors relacionats amb el guany adquireixen una posici\u00f3 dominant i amb ella la distribuci\u00f3 de dividends als accionistes i la recerca continua de l&#8217;augment de les cotitzacions bors\u00e0ries, \u00edndex suprem d&#8217;efici\u00e8ncia i de for\u00e7a. Els financers conquereixen aix\u00ed un paper central en la gesti\u00f3 de les grans unitats de producci\u00f3 i imposen la seva visi\u00f3 del m\u00f3n, representada pel guany immediat obtingut per qualsevol mitj\u00e0.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que hem de capgirar, si realment volem sortir de la crisi. Les recents decisions del Banc Central Europeu sobre les intervencions \u00a0&#8220;<em>antispread<\/em>&#8221; representen un important primer pas per reconstruir la sobirania monet\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea i redimensionar la influ\u00e8ncia de l&#8217;especulaci\u00f3 financera sobre les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dels pa\u00efsos en dificultats. Ara \u00e9s evident per a tots que els mercats financers s\u00f3n un potent\u00edssim amplificador de les fluctuacions fisiol\u00f2giques c\u00edcliques, perqu\u00e8 alimenten mecanismes acumulatius que s\u2019autoalimenten. Quan hi ha creixement dels mercats tiren\u00a0 benzina al foc i amplifiquen l&#8217;expansi\u00f3, per\u00f2 quan hi ha crisi els mercats impulsen \u00a0l&#8217;economia cap a la depressi\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari fer molt m\u00e9s: la pol\u00edtica ha de tornar a establir les regles fonamentals dels moviments de capital a tot el m\u00f3n. Necessitem un nou Bretton Woods, aquesta vegada en el nom de <strong>Keynes<\/strong>. No \u00e9s una reforma. \u00c9s una revoluci\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/temi.repubblica.it\/micromega-online\/la-deriva-del-capitalismo\/?printpage=undefined\">La Repubblica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les mil-i-una explicacions que es donen per tal d\u2019explicar la crisi en qu\u00e8 estan immersos els pa\u00efsos occidentals des de fa cinc anys no ens semblen molt convincents i, com ha recordat Vladimiro Giacch\u00e9, fan pensar en\u00a0 les justificacions de John Belushi a la pel\u00b7l\u00edcula dels Blue brothers. Per conv\u00e8ncer l\u2019ex n\u00favia abandonada en l&#8217;altar &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,7,16,1],"tags":[186],"class_list":["post-6496","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6496","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6496"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6501,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6496\/revisions\/6501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}