{"id":6474,"date":"2012-09-18T11:34:20","date_gmt":"2012-09-18T09:34:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6474"},"modified":"2012-09-18T13:12:10","modified_gmt":"2012-09-18T11:12:10","slug":"josep-ramoneda-on-es-lesquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-on-es-lesquerra\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: On \u00e9s l’esquerra?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’escena pol\u00edtica catalana est\u00e0 polaritzada pel Govern de CiU<\/strong> i el moviment independentista, especialment, per l’ANC<\/strong>.\u00a0Tots els altres tenen un paper secundari. I, no obstant aix\u00f2, \u00e9s imprescindible que recuperin la veu i pres\u00e8ncia per al bon equilibri del sistema.\u00a0Hi ha massa q\u00fcestions per a un mon\u00f2leg.\u00a0Cal parlar de la transici\u00f3 nacional, de les alternatives possibles, de quina independ\u00e8ncia es vol i d’unes pol\u00edtiques d’austeritat generadores d’exclusi\u00f3 i desigualtat, que danyen molt m\u00e9s la cohesi\u00f3 social que les propostes secessionistes.<\/p>\n

On \u00e9s l’esquerra?\u00a0Esquerra Republicana<\/strong>, la guanyadora estrat\u00e8gica del tripartit, perqu\u00e8 va ser llavors quan la independ\u00e8ncia va donar els primers passos cap a l’hegemonia del catalanisme, va pagar, per\u00f2, electoralment els costos del desgovern, i ara es veu condemnada a un paper secundari des del moment en qu\u00e8 Artur Mas<\/strong> s’ha posat al capdavant de la transici\u00f3 nacional.\u00a0Nom\u00e9s quan Mas<\/strong> posi el fre, els ritmes s’alenteixin i els sectors m\u00e9s avantguardistes de la mobilitzaci\u00f3 comencin a t\u00e9mer per l’ocasi\u00f3 perduda, ERC<\/strong> podr\u00e0 recuperar la significaci\u00f3.<\/p>\n

Iniciativa<\/strong> intenta mantenir el recordatori dels postulats de l’esquerra cl\u00e0ssica enmig de la vor\u00e0gine.\u00a0Per\u00f2 la seva veu queda ofegada en el gran soroll.<\/p>\n

I els socialistes?\u00a0Queda PSC<\/strong> per als complicats temps que v\u00e9nen?\u00a0Al PSC<\/strong> aquesta nova etapa l’ha agafat en el pitjor moment.\u00a0Des que va acumular les m\u00e0ximes quotes de poder mai vistes el 2004, va entrar en un proc\u00e9s de decad\u00e8ncia que el va portar en poc m\u00e9s de set anys a perdre-ho tot, fins i tot, Barcelona.\u00a0El menyspreu pel discurs ideol\u00f2gic, o la incapacitat de formular-lo, l’assumpci\u00f3 del discurs conservador de que la gesti\u00f3 \u00e9s l’\u00fanic que importa, sense adonar-se que la dreta, mentre governa, no deixa ni un segon de donar la batalla ideol\u00f2gica; la incapacitat de liderar el tripartit i consolidar la primera experi\u00e8ncia de govern de l’esquerra, el control del partit per un petit grup atrinxerat en el seu poder burocr\u00e0tic, i la incapacitat per percebre els canvis profunds que pateix la societat catalana han deixat el PSC<\/strong> desubicat, sense projecte i sense paraula.<\/p>\n

El partit que es presentava a si mateix com el millor retrat de la societat catalana va estar absent de la manifestaci\u00f3 m\u00e9s important que ha conegut Catalunya.\u00a0Mal assumpte quan un partit de vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria no troba el seu lloc en un esdeveniment com aquest i mal assumpte quan ha d’apel\u00b7lar a la majoria silenciosa per justificar el seu paperot.\u00a0Les majories silencioses s\u00f3n inefables, no parlen.<\/p>\n

En la desesperaci\u00f3, el PSC<\/strong> corre el risc de veure en la contramanifestaci\u00f3 la seva oportunitat.\u00a0La dirigent socialista Roc\u00edo Mart\u00ednez Sempere<\/strong> ha dit que “el PSC<\/strong> no pot ser el partit de la anti-independ\u00e8ncia”<\/em> i t\u00e9 tota la ra\u00f3.\u00a0Pugnar amb el PP<\/strong> per la bandera de l’espanyolisme seria letal pels socialistes.\u00a0Si el PP<\/strong> amb ella mai ha deixat de ser un partit marginal, qu\u00e8 sumaran dos partits en aquesta baralla?\u00a0Aqu\u00ed, no hi ha una divisi\u00f3 social entre catalans i espanyols com hi ha al Pa\u00eds Basc.\u00a0Jugar amb aix\u00f2 \u00e9s una carta perdedora i perillosa.\u00a0El PSC<\/strong> defensa una soluci\u00f3 alternativa a la independ\u00e8ncia.\u00a0La seva insist\u00e8ncia en el federalisme \u00e9s una resposta.\u00a0Per\u00f2, per aix\u00f2 necessita interlocutors federalistes.\u00a0I fa anys que els busca i no els troba.\u00a0La via confederal podria ser m\u00e9s atractiva a Catalunya, per\u00f2 xocar\u00e0 amb els partits espanyols.\u00a0Per\u00f2 el que no t\u00e9 sentit \u00e9s negar de pla la independ\u00e8ncia.\u00a0El PSC<\/strong> ha de tenir interlocuci\u00f3 amb un moviment social d’aquestes dimensions.<\/p>\n

Des de la seva posici\u00f3 ideol\u00f2gicament contr\u00e0ria a la independ\u00e8ncia, no podria ser el refer\u00e8ndum o la consulta el punt de trobada del PSC<\/strong> amb els que hi estan a favor?\u00a0Assumir aquest horitz\u00f3 i reconstruir-se ideol\u00f2gicament com a esquerra sembla la millor manera de representar als que volen seguir vinculats a Espanya, de mantenir un di\u00e0leg amb les altres forces catalanes per garantir la unitat civil, de trobar una posici\u00f3 des de la qual pugui interpel\u00b7lar les institucions espanyoles; de respondre a unes pol\u00edtiques d’austeritat tan poc equitatives i d’advertir de les possibles derrapades dels nacionalismes, i fins i tot de tornar als or\u00edgens i proposar un projecte per a Barcelona, \u200b\u200bque un dia va ser model i ara ja \u00e9s\u00a0nom\u00e9s una marca.\u00a0Probablement, aquesta sigui l’\u00fanica via raonable de superviv\u00e8ncia d’un partit al que un c\u00e0lcul equivocat sobre la recuperaci\u00f3 r\u00e0pida del perdut pot conduir a la marginalitat definitiva.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’escena pol\u00edtica catalana est\u00e0 polaritzada pel Govern de CiU i el moviment independentista, especialment, per l’ANC.\u00a0Tots els altres tenen un paper secundari. I, no obstant aix\u00f2, \u00e9s imprescindible que recuperin la veu i pres\u00e8ncia per al bon equilibri del sistema.\u00a0Hi ha massa q\u00fcestions per a un mon\u00f2leg.\u00a0Cal parlar de la transici\u00f3 nacional, de les alternatives …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,32,1],"tags":[],"class_list":["post-6474","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6474","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6474"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6474\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6478,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6474\/revisions\/6478"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}