{"id":6467,"date":"2012-09-17T11:47:29","date_gmt":"2012-09-17T09:47:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6467"},"modified":"2012-09-17T11:47:29","modified_gmt":"2012-09-17T09:47:29","slug":"jordi-font-que-passa-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-que-passa-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Qu\u00e8 passa a Catalunya?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Alguns amics madrilenys, buscant la confid\u00e8ncia d’un federalista catal\u00e0, em preguntaven sorpresos aquest estiu: “Qu\u00e8 passa a Catalunya?”. No endevinaven la causa en l’\u00faltima d\u00e8cada. A Catalunya, per contra, l’esdevingut \u00e9s tan greu que la pregunta nom\u00e9s pot registrar-se en clau c\u00ednica. Es tracta de la difer\u00e8ncia entre les cultures pol\u00edtiques que regeixen a banda i banda: unes mateixes coses resulten aqu\u00ed insignificants i all\u00e0 insuportables. \u00c9s la “cultura difusa” dels pobles, aquests trets persistents que nom\u00e9s arriben a modificar-se molt de tant en tant, per l’efecte de processos de llarga durada.<\/p>\n

\u00c9s la mateixa difer\u00e8ncia que, ja en la primera meitat del XIX, donava lloc al desencontre entre una Espanya liberal, moderada i jacobina, i una Catalunya republicana, bullanguera i federalista. El 1869, despr\u00e9s de la Gloriosa, el republicanisme federalista arribava al 76,6% dels escons a Catalunya i el 18,7% en el conjunt d’Espanya. \u00c9s una difer\u00e8ncia que persistir\u00e0 i que es far\u00e0 notar en tantes altres ocasions posteriors, fins arribar als nostres dies.<\/p>\n

Va ser aquesta disintonia la que va emp\u00e8nyer a Joan Maragall<\/strong>, des del seu entusiasta Himne Ib\u00e8ric, al seu ven\u00e7ut Ad\u00e9u Espanya! Ja al segle XIX, uns versos an\u00f2nims ho expressaven amb l’habitual sorna popular: “Un conill i una llagosta \/ – fixeu-vos si \u00e9s cosa estranya! – \/ volien arreglar Espanya, \/ qui ho anava a imaginar!\u201d. Incomunicaci\u00f3 total: una cuirassa i unes antenes temptant el buit, davant d’un musell pelut, palpitant i recel\u00f3s. \u00c9s el que queda del pacte anhelat quan la cultura, en principi porosa i mal\u00b7leable, \u00e9s tant o m\u00e9s cori\u00e0cia que la mateixa naturalesa.<\/p>\n

Les arrels d’aquestes dues “cultures difuses” s\u00f3n anteriors a la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica. Culminen a la Guerra de Successi\u00f3 (1701-1714), amb la derrota del austriacisme i la seva “Espanya composta” a mans dels Borbons i la seva “Nova Planta” uniformadora. Per no remuntar-nos a l’edat mitjana, quan la Confederaci\u00f3 Catalano-Aragonesa es forjava mitjan\u00e7ant la suma de regnes iguals entre si, fins i tot tractant-se de terres conquerides (Val\u00e8ncia, Mallorca …), mentre Castella s’annexionava i subjugava al seu pas. Circumst\u00e0ncies diferents conjuguen formes de fer certament oposades.<\/p>\n

Fa molt que, a Espanya, s’hauria d’haver agafat el toro per les banyes, donant la batalla per una cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica, capa\u00e7 de recon\u00e8ixer l’altre i de concebre l’Estat com l’edifici com\u00fa de la realitat plurinacional que abasta.\u00a0El curtplacisme que impera sobre l’inter\u00e8s general, per\u00f2, va impedir als partits estatals assumir aquesta responsabilitat estrat\u00e8gica, a la qual estava vinculada la viabilitat futura d’Espanya.\u00a0Modificar la “cultura difusa” \u00e9s una obstinaci\u00f3 que pot ser vital a llarg termini, per\u00f2 paralitzant en l’immediat, sobretot quan alg\u00fa veu, en els reflexos condicionats de la gent, un dispositiu avantatgista del qual treure profit (catalanof\u00f2bia, greuge comparatiu… ).\u00a0Aix\u00f2 ha produ\u00eft un greu llast en la pol\u00edtica espanyola, de manera que la voluntat de pacte de Catalunya -i no diguem la seva ideal federal i plurinacional per a Espanya-, han estat greument escarnits, a l’extrem d’estar mutant avui cap a un decebut i of\u00e8s\u00a0Ad\u00e9u Espanya!<\/em><\/p>\n

En efecte, Catalunya ha constatat escandalitzada com es sobrepassaven tots els l\u00edmits contra la seva voluntat democr\u00e0tica en el terreny pol\u00edtic, judicial, medi\u00e0tic, comercial… I fins esportiu, amb la negativa rotunda, en plena expansi\u00f3 del Bar\u00e7a, a unes “seleccions catalanes” a l\u2019escocesa.\u00a0La fera que es donava per morta s’havia al\u00e7at i donava al trast, sense m\u00e9s, amb el pacte estatutari, establert solemnement entre les cambres legislatives catalana i espanyola i despr\u00e9s ratificat pel poble catal\u00e0.\u00a0Amb aix\u00f2, es desmentia tamb\u00e9 el pacte constitucional del 1978, en quedar descartats els desenvolupaments federals i plurinacionals que s’havien donat per inclosos.\u00a0M\u00e9s encara: en base a la nova jurisprud\u00e8ncia estatut\u00e0ria, es posaria en marxa un nou intent, avui en curs, per carregar-se el model ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0, que ha regit des de la transici\u00f3, recolzat per un vast consens social.<\/p>\n

Plovia sobre mullat.\u00a0Co\u00efa encara en la mem\u00f2ria la vergonyosa caiguda d’alguns serveis estatals a Catalunya (trens de rodalies, xarxa el\u00e8ctrica…), mentre la discriminaci\u00f3 dels peatges seguia cridant a la finestreta i el pes mort de l’Estat es deixava sentir sobre algunes q\u00fcestions estrat\u00e8giques: eix mediterrani, alta velocitat, r\u00e8gim d’aeroports… Tot aix\u00f2, amb un d\u00e8ficit fiscal que ha vingut m\u00e9s que doblant el 4% que a Europa mai es franqueja i que \u00e9s el l\u00edmit perqu\u00e8 la necess\u00e0ria solidaritat no sigui una estafa.<\/p>\n

Per altra banda, en ple enrenou cavernari, a part d\u2019unes poques veus l\u00facides, va predominar a Espanya un silenci esgarrif\u00f3s.\u00a0On anaven els il\u00b7lustrats?\u00a0Alguns han vingut assajat l\u2019an\u00e0lisi massa allunyats dels fets, com Jos\u00e9 Luis \u00c1lvarez <\/strong>(La lluita final de la burgesia catalana,<\/em> El Pa\u00eds, 21 d’agost de 2012), que, al costat d’algunes observacions interessants, compon un relat segons el qual el catalanisme seria una trampa de la burgesia catalana, alimentada per un PSC<\/strong> que va renunciar a oposar un moviment basat en la immigraci\u00f3 de la resta d’Espanya… Encara.<\/p>\n

\u00c9s elemental saber que el catalanisme ha estat i \u00e9s un factor transversal, encap\u00e7alat successivament, al llarg de la hist\u00f2ria, per opcions pol\u00edtiques i socials oposades.\u00a0El PSC<\/strong>, per la seva banda, en la confrontaci\u00f3 dreta\/esquerra, no ha estat menys que el PSOE<\/strong> o que qualsevol altre partit socialista europeu.\u00a0Aix\u00f2 s\u00ed, entre els seus objectius b\u00e0sics ha figurat sempre la unitat civil del poble de Catalunya.\u00a0Aviat far\u00e0 un segle que els partits obrers van renunciar a qualsevol forma de contrasocietat i es van disposar a guanyar, per a la causa del progr\u00e9s, la voluntat majorit\u00e0ria de la societat.\u00a0D’altra banda, l’esquerra, a Catalunya com arreu del m\u00f3n, impulsa avui models interculturals que emparen la pluralitat cultural i promouen la identitat comuna de futur.\u00a0La multiculturalitat estanca, i amb ella l\u2019immigracionisme, discrimina sempre el m\u00e9s feble.\u00a0Catalunya est\u00e0 vacunada d\u2019aix\u00f2: el lerrouxisme va ser combatut frontalment per socialistes i llibertaris i avui nom\u00e9s \u00e9s una temptaci\u00f3 per certa dreta.<\/p>\n

Una de les batalles fonamentals del PSC<\/strong>, aix\u00f2 s\u00ed, ha estat la del federalisme.\u00a0Es tracta d’un dels seus principis b\u00e0sics: llibertat i uni\u00f3 convinguda, enfront de la confrontaci\u00f3 de nacionalismes oposats.\u00a0\u00c9s, alhora, un bon marc conceptual per a l’encaix plurinacional de Catalunya a Espanya.\u00a0Com ho \u00e9s per canalitzar la doble pertinen\u00e7a catalana i espanyola de molts catalans, particularment quan la immigraci\u00f3 de la resta d’Espanya era encara tan recent.\u00a0De la m\u00e0 del PSC<\/strong>, la idea federal arrelar de nou a Catalunya.\u00a0Va arribar a ser una idea hegem\u00f2nica.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha passat, doncs?\u00a0Alg\u00fa, dolgut, ha afirmat que, a l’hora de la veritat, no hi havia federalistes a l’altre costat.\u00a0No \u00e9s exacte: el nou Estatut<\/em> va ser aprovat per una majoria de la Cambra espanyola.\u00a0El que va passar va ser que, davant el tumult, el linxament i la mutilaci\u00f3 extraparlament\u00e0ria del text legal, els qui l’havien recolzat van sentir al clatell el fred que produeix saber-se a contrap\u00e8l de la cultura pol\u00edtica imperant, aclamada i enardida pel adversari.\u00a0Aix\u00f2 els va induir a posar-se de perfil i a dissimular.\u00a0Els catalans van mirar llavors al PSC<\/strong>: els hi havien explicat el conte de la lletera?\u00a0Aquesta \u00e9s una de les grosses factures que paga avui aquest partit.\u00a0Els federalistes catalans hav\u00edem estat derrotats, per\u00f2 no pel nacionalisme catal\u00e0, sin\u00f3 per Espanya.\u00a0Davant l’evid\u00e8ncia d’estar vivint a casa dels altres i en la impossibilitat d’una casa comuna, no hi ha m\u00e9s sortida que la casa pr\u00f2pia.\u00a0Nom\u00e9s Espanya podria revertir-ho, encara que sembla ut\u00f2pic ho faci.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns amics madrilenys, buscant la confid\u00e8ncia d’un federalista catal\u00e0, em preguntaven sorpresos aquest estiu: “Qu\u00e8 passa a Catalunya?”. No endevinaven la causa en l’\u00faltima d\u00e8cada. A Catalunya, per contra, l’esdevingut \u00e9s tan greu que la pregunta nom\u00e9s pot registrar-se en clau c\u00ednica. Es tracta de la difer\u00e8ncia entre les cultures pol\u00edtiques que regeixen a banda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6467","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6467"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6470,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467\/revisions\/6470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}