{"id":6439,"date":"2012-09-15T23:12:47","date_gmt":"2012-09-15T21:12:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6439"},"modified":"2012-09-16T16:56:54","modified_gmt":"2012-09-16T14:56:54","slug":"carles-castro-una-revolucio-de-la-classe-mitjana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-una-revolucio-de-la-classe-mitjana\/","title":{"rendered":"Carles Castro: Una revoluci\u00f3 de la classe mitjana"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Contra les hip\u00f2tesis sempre \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil mobilitzar les tropes. Passa el mateix que amb els molins de vent. Contra la realitat, en canvi, tot \u00e9s m\u00e9s complicat. Aqu\u00ed hi ha Gibraltar desafiant des de fa segles la integritat territorial d’Espanya sense que ning\u00fa hagi invocat als tancs per resoldre el problema. El principal inconvenient de la realitat \u00e9s que, de vegades, triga a manifestar-se i no sempre \u00e9s possible anticipar les seves magnituds. El cas de l’independentisme catal\u00e0 \u00e9s ara per ara una d’aquestes realitats dif\u00edcils de quantificar. Els seus seguidors podrien ser al voltant d’un mili\u00f3 (com els que van participar en les consultes sobiranistes de fa un any o els que, segons algunes fonts, van desfilar dimarts passat per Barcelona), per\u00f2 tamb\u00e9 podrien ser \u00fanicament la meitat (que \u00e9s la xifra de vots que han obtingut en les eleccions els partits expl\u00edcitament independentistes).<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els sobiranistes tamb\u00e9 podrien ser molts m\u00e9s. Quants? Els que es dedueixen de l’\u00faltim sondeig del CIS sobre Catalunya: un mili\u00f3 tres-cents mil? Els que voten a formacions nacionalistes: m\u00e9s d’un mili\u00f3 i mig? O els que es deriven d’aplicar al cens electoral el percentatge de ciutadans que, segons el CEO, consideren la independ\u00e8ncia com la millor f\u00f3rmula per a Catalunya? I aix\u00f2 vol dir un 34% dels cinc milions de votants potencials: \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 dos milions de persones.<\/p>\n

De fet, les xifres poden ser encara m\u00e9s vistoses. Segons el mateix institut, en el cas que es convoqu\u00e9s un refer\u00e8ndum per decidir la independ\u00e8ncia de Catalunya, m\u00e9s de la meitat del cens (el 51,1%) votaria a favor, mentre que nom\u00e9s un de cada cinc catalans ho faria en contra . La resta s’abstindria. Per\u00f2 la majoria secessionista seria encara m\u00e9s aparatosa en el context de participaci\u00f3 que es despr\u00e8n del sondeig. \u00c9s a dir, amb una aflu\u00e8ncia a les urnes del 72% (una mica menys de quatre milions de catalans) i un vot a favor de la separaci\u00f3 de m\u00e9s de dos milions i mig d’electors (ja que aquesta \u00e9s la xifra absoluta que suposa el 51, 1% del cens), el resultat seria aclaparador: aquesta independ\u00e8ncia (de moment imagin\u00e0ria) comptaria amb el suport de m\u00e9s del 70% de les paperetes emeses. Nom\u00e9s un 29,3% dels vots donaria suport la continu\u00eftat a Espanya.<\/p>\n

Per ara, per\u00f2, en l’agenda pol\u00edtica semblen estar m\u00e9s a prop unes eleccions anticipades que una consulta sobtada. El problema en el cas d’un avan\u00e7ament electoral consisteix en albirar quin impacte podrien tenir sobre els resultats l’auge de l’independentisme i la polaritzaci\u00f3 identit\u00e0ria que viu Catalunya respecte a Espanya. Les enquestes preelectorals respondran amb exactitud a aquesta pregunta, per\u00f2 els sondejos sobre les prefer\u00e8ncies territorials dels catalans permeten construir un escenari de pol\u00edtica ficci\u00f3 si els comicis es veiessin marcats exclusivament pel dilema relatiu a la relaci\u00f3 amb l’Estat.<\/p>\n

Dues simulacions electorals ofereixen significativament dades coincidents, tot i estar constru\u00efdes a partir de matrius molt diferents. La primera neix d’un escenari de polaritzaci\u00f3 real com van ser les eleccions del 2004 i es limita a resituar en un context de polaritzaci\u00f3 identit\u00e0ria tot el vot participant en aquells comicis, utilitzant com a filtre d’actualitzaci\u00f3 i reubicaci\u00f3 les \u00faltimes eleccions catalanes del 2010. La segona simulaci\u00f3 neix de les prefer\u00e8ncies territorials dels ciutadans segons l’\u00faltim sondeig del CEO i es limita a traduir-les en vot a cada partit, d’acord amb les pr\u00f2pies correlacions que apareixen en l’enquesta.<\/p>\n

A primera vista, algunes xifres poden semblar inversemblants, per\u00f2 les avala una excepci\u00f3: totes elles (les absolutes i\/o les relatives) s’han fet realitat en un moment o altre de la hist\u00f2ria electoral recent. Les magnituds de CiU<\/strong>, per exemple, podrien sorprendre…, per\u00f2 aquests percentatges ja s’han registrat en diverses ocasions en els comicis catalans (entre 1984 i 1992, quan Pujol<\/strong> va obtenir el 46,2% dels sufragis). Pel que fa al vot al PP<\/strong>, tant el pron\u00f2stic absolut com el relatiu tenen precedents en les dues \u00faltimes d\u00e8cades. Fins i tot les oscil\u00b7lacions d’ICV<\/strong> entren dins dels seus registres hist\u00f2rics. I el mateix es pot dir d’Esquerra <\/strong>i els seus eventuals socis independentistes, el suport estimat coincideix amb el que aquest espai ha vingut obtenint en els darrers deu anys.<\/p>\n

Queda, finalment, l’estimaci\u00f3 de vot al PSC<\/strong>, molt baixa en termes relatius, encara que ajustada a la realitat en xifres absolutes: des dels menys de 600.000 vots del 2010 als 700.000 de fa vint anys. Aquesta caiguda no \u00e9s desgavellada en un espai electoral que despr\u00e9s de la desintegraci\u00f3 de la classe obrera com a subjecte pol\u00edtic ha de buscar nous caladors a les classes mitjanes, per\u00f2 ensopega amb un formidable obstacle: a Catalunya, les classes mitjanes s\u00f3n cada vegada m\u00e9s catalanistes (en paral\u00b7lel l’espanyolisme creixent que es registra a la resta d’Espanya). No en va, fins i tot l’extrema dreta xen\u00f2foba d’\u00e0mbit local evita qualsevol associaci\u00f3 oberta amb l’espanyolisme d’abans.<\/p>\n

Aquest conjunt de projeccions electorals porta associades dues reflexions finals. Primera: tot i en el cas de donar nom\u00e9s per bones les xifres m\u00e9s modestes de suport a la independ\u00e8ncia -una mica m\u00e9s d’un mili\u00f3 de vots- no cal oblidar un petit detall: aquest grup el forma una classe mitjana hiperparticipativa (i la millor mostra d’aix\u00f2 va ser la manifestaci\u00f3 del 11-S), \u00e9s a dir, una mena de minoria determinant (aquest concepte que amb tanta perspic\u00e0cia maneja l’historiador Ucelay-Da Cal), el pes qualitatiu en l’esdevenir pol\u00edtic i social desborda el merament quantitatiu.<\/p>\n

Finalment, els resultats de la simulaci\u00f3 obliguen a preguntar-se com s’ha arribat a aquest panorama. Per\u00f2 la resposta no t\u00e9 misteri. Davant les demandes catalanes, alguns partits han aconseguit sucosos r\u00e8dits electorals esgrimint un espanyolisme pujat de grau i un constitucionalisme de cartr\u00f3 pedra o contribuint activament a l’oportunitat perduda del nou Estatut. No obstant aix\u00f2, les factures pendents sempre acaben per sortir del calaix on s’amaguen i aquesta podria acabar pagant-la Espanya en el seu conjunt.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Contra les hip\u00f2tesis sempre \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil mobilitzar les tropes. Passa el mateix que amb els molins de vent. Contra la realitat, en canvi, tot \u00e9s m\u00e9s complicat. Aqu\u00ed hi ha Gibraltar desafiant des de fa segles la integritat territorial d’Espanya sense que ning\u00fa hagi invocat als tancs per resoldre el problema. El principal inconvenient …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6439"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6455,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6439\/revisions\/6455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}