{"id":6426,"date":"2012-09-14T19:31:21","date_gmt":"2012-09-14T17:31:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6426"},"modified":"2012-09-14T19:31:23","modified_gmt":"2012-09-14T17:31:23","slug":"antoni-puigverd-el-gir-del-catalanisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-el-gir-del-catalanisme\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: El gir del catalanisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Agradar\u00e0 o no, per\u00f2 l’independentisme s’est\u00e0 apoderant del mig camp. No sembla que sigui una moda com la que va encarnar Josep Llu\u00eds Carod-Rovira <\/strong>en \u00e8poca d’Aznar<\/strong>. No \u00e9s nom\u00e9s escuma reactiva. \u00c9s un sentiment que s’ha cuinat a foc lent. Un foc, en primer lloc, alimentat per una ferida sentimental tan vella com aquests versos de Quevedo: “Es el catal\u00e1n el ladr\u00f3n de tres brazos”. En comptes de cicatritzar, aquesta ferida es va infectar espantosament durant el proc\u00e9s estatutari. Un proc\u00e9s discutible (digne, si es vol, de cr\u00edtica i censura) per\u00f2 que el PP<\/strong> i el seu entorn medi\u00e0tic van convertir en un pandem\u00f2nium. Molts catalans han arribat a la conclusi\u00f3 que, puix que les seves manies provoquen tant mal rotllo, el m\u00e9s sa \u00e9s anar-se’n.<\/p>\n

Un segon factor \u00e9s jur\u00eddic: la sent\u00e8ncia del TC sobre l’Estatut va ser m\u00e9s que dura: els ponts de la tercera via van ser jur\u00eddicament dinamitats. Un cor medi\u00e0tic reclamava severitat m\u00e0xima i els jutges es van carregar el patrimoni m\u00e9s preuat de la transici\u00f3: l’ambigu\u00eftat constitucional, que fins aleshores havia perm\u00e8s als perdedors de qualsevol sent\u00e8ncia creure factible la hip\u00f2tesi d’una vict\u00f2ria en una altra conjuntura. La sent\u00e8ncia que l’Espanya pol\u00edtica va aplaudir amb entusiasme i el catalanisme va encaixar desolat prohibia la sortida del mig. El catalanisme, per tant, havia de triar entre dos camins: submissi\u00f3 o ruptura. Era obvi que no triaria submissi\u00f3. Encara que molts espanyols ho creguin, el catalanisme no \u00e9s una malaltia mental, sin\u00f3 una identitat. I la gent no deixa de sentir el que sent perqu\u00e8 uns jutges ho diguin.<\/p>\n

El tercer factor que explica el canvi de paradigma catal\u00e0 \u00e9s la crisi, que est\u00e0 desenquadernant l’estat protector i deixa en evid\u00e8ncia la dislocaci\u00f3 entre els impostos que es paguen i els serveis que tornen. La f\u00f3rmula alemanya hauria resolt aquesta part del problema catal\u00e0, per\u00f2 hauria complicat el d’altres territoris.<\/p>\n

L’observaci\u00f3 atenta de la gentada del dia 11 ens porta a deduir que les classes mitjanes estan fent el tomb. Quan diem classes mitjanes, no estem parlant de la t\u00f2pica burgesia catalana. I encara menys dels famosos 400 que diu que es troben tan sovint. Ben al contrari: la manifestaci\u00f3 posa en contradicci\u00f3 els interessos de les elits catalanes. Mentre alguns sectors temem perdre-hi, d’altres es pensen que hi guanyaran.<\/p>\n

Hi ha moltes m\u00e9s coses a comentar d’aquest canvi. Apuntem-ne nom\u00e9s dues, telegr\u00e0ficament. Primera: la resposta espanyola no ser\u00e0 visceral, per\u00f2 tampoc proactiva: activar\u00e0 tota mena de temors. No tots els que es van manifestar aguantaran el pr\u00e8ssing de la por. Segona: ahir, a Madrid, Artur Mas<\/strong> es va posar al davant del nou catalanisme. I va explicar el que est\u00e0 passant sense embuts ni ret\u00f2rica. Mentre s’explicava, Mas va maragallejar, \u00e9s a dir, va explorar les possibilitats d’un federalisme fiscal. Despr\u00e9s de la gran manifestaci\u00f3, podria ser que comenc\u00e9s la pol\u00edtica.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Agradar\u00e0 o no, per\u00f2 l’independentisme s’est\u00e0 apoderant del mig camp. No sembla que sigui una moda com la que va encarnar Josep Llu\u00eds Carod-Rovira en \u00e8poca d’Aznar. No \u00e9s nom\u00e9s escuma reactiva. \u00c9s un sentiment que s’ha cuinat a foc lent. Un foc, en primer lloc, alimentat per una ferida sentimental tan vella com aquests …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6426"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6428,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426\/revisions\/6428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}