{"id":6423,"date":"2012-09-13T09:55:59","date_gmt":"2012-09-13T07:55:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6423"},"modified":"2012-09-13T09:55:59","modified_gmt":"2012-09-13T07:55:59","slug":"josep-ramoneda-catalunya-canvia-descenari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-catalunya-canvia-descenari\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Catalunya canvia d’escenari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre a Barcelona significa un salt qualitatiu en la hist\u00f2ria del catalanisme pol\u00edtic. L’eix del nacionalisme catal\u00e0 es despla\u00e7a cap a la independ\u00e8ncia. I aix\u00ed ho va entendre el president Artur Mas<\/strong>, que, en la seva confer\u00e8ncia de premsa de valoraci\u00f3 de la Diada, va assumir la responsabilitat de liderar la traducci\u00f3 pol\u00edtica de la manifestaci\u00f3. Mai un president de la Generalitat restaurada havia tingut un discurs tan inequ\u00edvocament independentista. Artur Mas<\/strong> ha deixat en segon pla la q\u00fcesti\u00f3 del pacte fiscal -argument central de la legislatura fins ara- per despla\u00e7ar l’accent cap a la transici\u00f3 nacional. I va defensar com una cosa “natural” i “sense dramatisme” que Catalunya tingui un Estat propi per ser un pa\u00eds com els altres.<\/p>\n

Com la independ\u00e8ncia ha aconseguit una posici\u00f3 hegem\u00f2nica en el catalanisme? Com un moviment que, nom\u00e9s fa deu anys, comen\u00e7ava a emergir de la marginalitat ha aconseguit un creixement tan espectacular? Per a mi, hi ha un factor fonamental: la profunda transformaci\u00f3 de la societat catalana. Les noves generacions no tenen res a veure amb la generaci\u00f3 de la Transici\u00f3. No tenen les pors, les complicitats i els prejudicis que ten\u00edem nosaltres. Han estat formades a l’escola catalana, amb uns referents culturals molt diferents i han assumit amb naturalitat la condici\u00f3 de Catalunya com a pa\u00eds. Els fills dels que van arribar a Catalunya en els anys seixanta des de la resta d’Espanya, van n\u00e9ixer aqu\u00ed i tenen uns par\u00e0metres sentimentals molt diferents. Per aix\u00f2 l’independentisme ha crescut en transversalitat social i cultural.<\/p>\n

La recurrent confrontaci\u00f3 entre el nacionalisme espanyol i el nacionalisme catal\u00e0, amb r\u00e8dits electorals per a les dues parts, ha estat expressi\u00f3 de l’eterna incomprensi\u00f3 entre Espanya i Catalunya i el motor de desafecci\u00f3. Trenta anys despr\u00e9s, l’Estat de les autonomies no ha resolt el problema de la inserci\u00f3 de Catalunya i del Pa\u00eds Basc, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari: els ha acostat a la porta de sortida. I la crisi econ\u00f2mica, que ha convertit en veritat social indiscutible a Catalunya que l’estar a Espanya t\u00e9 un cost alt\u00edssim per al seu benestar, ha agreujat el desencontre.<\/p>\n

A tot aix\u00f2 cal afegir l’espoleta: la sent\u00e8ncia del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Es va imposar la sensaci\u00f3 que s’havia tocat sostre. Que era impossible establir un clima de complicitat amb Espanya. La manifestaci\u00f3 de juliol de 2010, en qu\u00e8 ja l’independentisme es va fer sentir amb for\u00e7a, va ser un primer av\u00eds. No es va voler entendre: al contrari, es va minimitzar l’esdeveniment. Ara, aquella frustraci\u00f3 ha explotat redoblada. Els problemes que no s’afronten acaben reapareixent, generalment, en una versi\u00f3 molt m\u00e9s complicada.<\/p>\n

Els par\u00e0metres de situaci\u00f3 han canviat. I els vells clix\u00e9s no serveixen per analitzar el nou escenari catal\u00e0. El pujolisme es va acabar. El mateix Pujol<\/strong> se\u2019n va adonar i va acostar-se a la independ\u00e8ncia. La idea que CiU<\/strong> manejava els fils de la queixa, per\u00f2 que sempre acabava pactant i que, mentre estigu\u00e9s al poder, mai creuaria determinades l\u00ednies vermelles, ja no serveix. Com tampoc serveix, per simplista, la creen\u00e7a que el nacionalisme es radicalitza m\u00e9s o menys en funci\u00f3 dels interessos dels 400 que manen sempre a Catalunya. Un sector molt important d’aquestes elits, les 25 o 30 persones que formen el nucli dur del poder econ\u00f2mic, no estan precisament entusiasmats amb el que est\u00e0 passant. I han pressionat el president Mas<\/strong>, aparentment sense \u00e8xit, perqu\u00e8 moderi les expectatives.<\/p>\n

La destinaci\u00f3 dels moviments socials dep\u00e8n molt de la seva capacitat de transformaci\u00f3 en pol\u00edtiques concretes. Artur Mas ha optat per assumir el repte de canalitzar pol\u00edticament el que ell anomena la transici\u00f3 nacional. \u00c9s una decisi\u00f3 d’alt\u00edssim risc. I molt especialment en un context de crisi i en la delicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica de Catalunya. \u00c9s una aposta que no t\u00e9 mitjana. O passa a la hist\u00f2ria o s’enfonsa en un gran fiasco. Per\u00f2 cal recon\u00e8ixer-li la claredat. Que \u00e9s el que ara mateix sembla exigible a tots els actors pol\u00edtics. En aquest sentit, \u00e9s lamentable el menyspreu de Mariano Rajoy<\/strong>. Anomenar algaravia a una manifestaci\u00f3 de centenars de milers de persones \u00e9s un menyspreu que nom\u00e9s s’explica per la impot\u00e8ncia pol\u00edtica del president.<\/p>\n

I ara, qu\u00e8? En democr\u00e0cia la resposta nom\u00e9s pot ser una: pol\u00edtica i urnes. Que cadasc\u00fa present els seus projectes alternatius, sense ambig\u00fcitats i amb convicci\u00f3, i que decideixin els electors. Tal com van les coses, no seria estrany que Catalunya vot\u00e9s a la primavera. Llavors veur\u00edem l’envergadura exacta del canvi d’escenari.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre a Barcelona significa un salt qualitatiu en la hist\u00f2ria del catalanisme pol\u00edtic. L’eix del nacionalisme catal\u00e0 es despla\u00e7a cap a la independ\u00e8ncia. I aix\u00ed ho va entendre el president Artur Mas, que, en la seva confer\u00e8ncia de premsa de valoraci\u00f3 de la Diada, va assumir la responsabilitat de liderar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6423","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6423"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6423\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6425,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6423\/revisions\/6425"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}