{"id":6410,"date":"2012-09-12T10:32:35","date_gmt":"2012-09-12T08:32:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6410"},"modified":"2012-09-12T11:19:58","modified_gmt":"2012-09-12T09:19:58","slug":"ramon-bassas-lonze-de-setembre-mes-independentista-i-el-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ramon-bassas-lonze-de-setembre-mes-independentista-i-el-psc\/","title":{"rendered":"Ramon Bassas: L&#8217;Onze de setembre m\u00e9s independentista i el PSC"},"content":{"rendered":"<div>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/SantJordi2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3298\" title=\"SantJordi2\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/SantJordi2-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/SantJordi2-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/SantJordi2-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/SantJordi2.jpg 1600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Dem\u00e0 \u00e9s la Diada nacional dos anys abans a la del tercer centenari de l&#8217;Onze de setembre de 1714 i poa damunt de la taula, per diversos i complexos factors, el debat sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, lema de l&#8217;\u00fanica manifestaci\u00f3 que s&#8217;ha convocat <!--more-->(al marge dels partits, en principi) i que es preveu de les m\u00e9s multitudin\u00e0ries que hi hagi hagut. Ja dic que hi ha diversos factors, i complexos, que deriven a fer de la\u00a0<em>senzilla <\/em>&#8220;independ\u00e8ncia&#8221; la resposta m\u00e9s atractiva d&#8217;aquest moment. I que faci sortir tanta gent al carrer.<\/p>\n<p>Jo no s\u00f3c independentista. Per diverses raons, tamb\u00e9, algunes de car\u00e0cter personal, hi he reflexionat for\u00e7a al llarg de la meva vida. Malgrat les condicions certament dur\u00edssimes de desentesa entre l&#8217;Estat i Catalunya (dic l&#8217;Estat no com a eufemisme d&#8217;Espanya), que no exclouen acords pol\u00edtics sovintejats entre els partits majoritaris, sigui dit de passada, penso que no \u00e9s una bona opci\u00f3 pel pa\u00eds. Ho he explicat for\u00e7a en aquest bloc, de manera que no m&#8217;estrendr\u00e9. Per\u00f2 els apunto breument, com a titular.<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 no a la independ\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n<p>Un, tinc una profunda desconfian\u00e7a en les solucions &#8216;de drecera&#8217; que encaterinen tantes i tantes generacions (i que el segle XX nodreix amb nombrosos exemples), i en aquest aspecte hi veig el principal perill, que ens encegui. Dos, l&#8217;estat \u00e9s un instrument insuficient pels reptes del m\u00f3n modern, cap endins i cap enfora: endins no acaba de resoldre del tot les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3 (per moltes coses, s\u00f3c m\u00e9s partidari de la\u00a0<em>societat<\/em><em> <\/em>que dels\u00a0<em>funcionaris<\/em>, amb tot el respecte); i enfora ha de competir amb pot\u00e8ncies emergents i consolidades (Xina, Brasil, EUA, \u00cdndia, etc&#8230;), per la qual cosa haur\u00e0 d&#8217;aliar-se for\u00e7a (federar-se) tot aquell que vulgui sobreviure. Tres, amb Espanya (i no em refereixo a l&#8217;Estat, ara), malgrat l&#8217;enorme desconfian\u00e7a tra\u00e7ada, tenim for\u00e7a punts de contacte que s\u00f3n un node, un valor, del qual no s\u00e9 si ens haur\u00edem de desprendre amb tanta alegria: compartim arrels, mercats, lleng\u00fces (aqu\u00ed es parla en castell\u00e0 i en la futura Espanya escap\u00e7ada es parlaria catal\u00e0, ja que el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes dubto que se sumin mai a un estat catal\u00e0), referents culturals, etc. I quatre (per no allargar-me), els problemes que tenim amb Espanya (grau de sobirania, d\u00e8ficit fiscal, tensi\u00f3 centre-perif\u00e8ria, greuges entre comunitats, incomprensions, acord sobre grans infraestructures&#8230;) s\u00f3n exactament els mateixos que tindrem amb Europa (on tamb\u00e9 hi hauria aquesta Espanya escap\u00e7ada); ep! si estem d&#8217;acord en que Catalunya hi ha d&#8217;estar, a Europa (que \u00e9s un dels punts b\u00e0sics de la manifestaci\u00f3 de dem\u00e0). Aix\u00f2, sumat a qu\u00e8 tant a Catalunya com a Espanya (quedin com quedin) nom\u00e9s tenen futur, com deia al principi, si participen d&#8217;una Europa pol\u00edticament forta. I, per tant, cedeixen sobirania, just el que ara diem que hem d&#8217;incrementar.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, m&#8217;hauria agradat que la manifestaci\u00f3 de dem\u00e0, en la que tots hi tenim tantes coses a dir, hagu\u00e9s estat convocada amb ampli sentit de pa\u00eds, amb la voluntat d&#8217;incoure els que, no essent independentistes, compartim profundament el malestar en qu\u00e8 viu Catalunya i tenim ganes de trobar un lloc com\u00fa per avan\u00e7ar junts. Junts. Que aix\u00f2 no hagi estat aix\u00ed, confirma alguns dels pitjors presagis.<\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 s\u00ed al debat?<\/strong><\/p>\n<p>Dit aix\u00f2, crec que el debat no s&#8217;ha de defugir. En primer lloc, perqu\u00e8 l&#8217;\u00fanica manera de poder dir coses raonables a favor i en contra, sobretot en contra, ja que cada dia \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil en un entorn descaradament independentista com el de l&#8217;acual\u00a0<em>establishment<\/em>, \u00e9s parlant-ne. En segon lloc, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 que ens duu aqu\u00ed \u00e9s molt m\u00e9s complexa del que sembla i conv\u00e9 desgranar-ho tot. En tercer lloc, perqu\u00e8, de la mateixa manera que afirmo que hi ha espais comuns entre Catalunya i Espanya que s\u00f3n un valor, puc afirmar que hi ha espais comuns d&#8217;entesa entre els independentistes i els que no ho som que permetin avan\u00e7ar amb grans consensos. Reconec que el que dic cansa i que va contra-corrent en un m\u00f3n on tot ha de ser ja i com m&#8217;agrada a mi. Per\u00f2 la generosa cultura de l&#8217;entesa \u00e9s el que m\u00e9s trobo a faltar, ja no amb Espanya (i viceversa) sin\u00f3 al conjunt del pa\u00eds. Jo, per exemple, estaria disposat a renunciar a moltes coses a canvi que fos possible un gran espai d&#8217;entesa. La votaci\u00f3 parlament\u00e0ria sobre la hisenda pr\u00f2pia, no aix\u00ed la del pacte fiscal, va anar just en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria. El risc que temo no \u00e9s el de la ruptura d&#8217;Espanya, sin\u00f3 el de la gran frustraci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n<p><strong>I el PSC?<\/strong><\/p>\n<p>En aquest atzucac, hi ha el\u00a0<strong>PSC<\/strong>, partit on milito. El\u00a0<strong>PSC<\/strong> ha estat clau pels canvis en positiu que ha viscut Catalunya. Des de la seva pr\u00f2pia ambici\u00f3 pol\u00edtica (fer de Catalunya un sol poble) fins a la seva acci\u00f3 de govern. Ara, com \u00e9s obvi, viu un dels seus pitjors moments. Una de les raons que fan que jo militi al\u00a0<strong>PSC<\/strong> \u00e9s el seu pragmatisme, siguem sincers. \u00c9s a dir, que sap que els ideals que el conformen (just\u00edcia social, llibertat) nom\u00e9s poden complir-se progressivament, fent atenci\u00f3 al seg\u00fcent gra\u00f3, no al darrer, i representant una gran majoria. Aix\u00f2 l&#8217;obliga a una flexibilitat incre\u00efble, no sempre ben entesa, a captar el moviment de fons de la majoria, a no pedre el rumb (la justicia social, la llibertat&#8230;) i a aglutinar-lo.<\/p>\n<p>El gran pa\u00eds que vol representar ha canviat i el\u00a0<strong>PSC<\/strong> no tant. I no parlo tan sols (que tamb\u00e9) de la q\u00fcesti\u00f3 nacional. Parlo d&#8217;una sociologia m\u00e9s complexa, d&#8217;\u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 sense esperances, de noves tensions, de noves maneres de treballar i produir i, per tant, de noves maneres de veure les coses (en aix\u00f2 s\u00f3c una mica marxista). I amb reptes transatl\u00e0ntics, com deia, que veiem a cada cantonada dels nostres barris. El\u00a0<strong>PSC<\/strong> t\u00e9 deures i no els ha resolt, ni molt menys, si vol representar una nova esperan\u00e7a per aquest pa\u00eds tan diferent. Ho sabem tots per\u00f2 -tamb\u00e9 \u00e9s cert- ens costa molt concretar-ho. I ens perdem molt, amb in\u00e8ricies incomprensibles.<\/p>\n<p>Tornant al tema, el\u00a0<strong>PSC<\/strong>, si vol ser aquest gran partit de l&#8217;esquerra catalana que s&#8217;adre\u00e7a a la majoria, haur\u00e0 d&#8217;incorporar aquells agents m\u00e9s oberts, m\u00e9s racionals i m\u00e9s capa\u00e7os per al di\u00e0leg d&#8217;aquesta massa de catalans i catalanes que dem\u00e0 es manifestar\u00e0. Tamb\u00e9 haur\u00e0 d&#8217;incorporar els que, precisament al contrari, interpreten aquesta nova deriva com un element d&#8217;exclusi\u00f3, com si no ser independentista et fes autom\u00e0ticament indigne de la catalanitat. I, sobre el tronc de la nostra proposta fundacional, servir d&#8217;instrument per aquesta nova Catalunya que \u00e9s possible, amb independ\u00e8ncia o sense.<\/p>\n<p>Jo hi continuar\u00e9. I discutir\u00e9 amb els meus companys el que calgui perqu\u00e8 -com deia- no crec en la idepend\u00e8ncia. Per\u00f2 sabr\u00e9 renunciar a l&#8217;accessori a canvi del gran moviment de progr\u00e9s que cal al pa\u00eds, amb altres companys que tamb\u00e9 sabran renunciar al que \u00e9s accessori. De fet, al\u00a0<strong>PSC<\/strong> hi tinc companys independentistes i fins ara ens hem ent\u00e8s perfectament en moltes altres coses. Hem de fer aquest pas enlloc de quedar-nos a la trinxera on, tant de gust, ens volen enviar molts dels que dem\u00e0, en cos o esperit, prendran la pancarta de &#8220;Catalunya, nou estat d&#8217;Europa&#8221;.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ramonbassas.blogspot.fr\/2012\/09\/lonze-de-setembre-mes-independentista-i.html\">El bloc d&#8217;en Ramon Bassas<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dem\u00e0 \u00e9s la Diada nacional dos anys abans a la del tercer centenari de l&#8217;Onze de setembre de 1714 i poa damunt de la taula, per diversos i complexos factors, el debat sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, lema de l&#8217;\u00fanica manifestaci\u00f3 que s&#8217;ha convocat (al marge dels partits, en principi) i que es preveu de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-6410","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6410"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6410\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6415,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6410\/revisions\/6415"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}