{"id":6403,"date":"2012-09-12T09:02:06","date_gmt":"2012-09-12T07:02:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6403"},"modified":"2012-09-12T09:02:06","modified_gmt":"2012-09-12T07:02:06","slug":"conversa-entre-douglas-alexander-i-gerry-hassan-escocia-nacionalisme-i-l%e2%80%99esquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/conversa-entre-douglas-alexander-i-gerry-hassan-escocia-nacionalisme-i-l%e2%80%99esquerra\/","title":{"rendered":"Conversa entre Douglas Alexander i Gerry Hassan: Esc\u00f2cia, nacionalisme i l\u2019esquerra"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>De Douglas a Gerry<\/strong><\/p>\n

Abans de parlar de cap a on anem, crec que \u00e9s l\u00f2gic tenir clar d’on venim…<\/p>\n

La meva mare treballava com a metgessa al Servei Nacional de Salut. El meu pare era pastor de l’Esgl\u00e9sia d’Esc\u00f2cia. Tots dos es van inspirar en les seves creences cristianes per participar en la vida comuna de la comunitat. La meva primera llar va ser una \u201cCasa de la Comunitat\u201d a Clyde Street, Glasgow: la base principal de la Comunitat de Iona. Viv\u00edem a sobre d’una cafeteria per als sense sostre i d’una sala on es reunien els delegats sindicals de les tendes Stewards i on es va formar la branca escocesa contra l’Apartheid. Repartia ajuda cristiana, fins i tot abans de comen\u00e7ar a repartir pamflets del Partit Laborista<\/strong>. A la cuina de casa del meu pare hi havia un cartell que deia “Viu m\u00e9s senzillament perqu\u00e8 d\u2019altres puguin simplement viure”<\/em>.<\/p>\n

Tony Blair<\/strong> va dir la famosa frase que va triar el Partit Laborista<\/strong>. Jo no – Jo vaig n\u00e9ixer en ell.<\/p>\n

El meu pare i la meva mare s\u00f3n dos membres del Partit Laborista<\/strong> de tota la vida. El meu pare es va unir al club laborista a la Universitat de Glasgow a finals de 1950 amb els seus amics John Smith<\/strong> i Donald Dewar<\/strong>. La meva mare est\u00e0 en actiu a l\u2019agrupaci\u00f3 local del Partit Laborista <\/strong>a Renfrewshire fins aquest moment.<\/p>\n

Em vaig unir al Partit Laborista<\/strong> el 1982, motivat a fer-ho per la desocupaci\u00f3 i la p\u00e8rdua d’esperan\u00e7a de la que vaig ser testimoni despr\u00e9s del tancament de la f\u00e0brica d’autom\u00f2bils Linwood.<\/p>\n

Les meves experi\u00e8ncies m\u00e9s primerenques i formatives de la pol\u00edtica no van ser d’\u00e8xits repetits sin\u00f3 d\u2019amargues derrotes – el 1983, 1987 i 1992. Part de la meva resposta a aquestes derrotes va ser una consci\u00e8ncia creixent de la dimensi\u00f3 escocesa de la meva pol\u00edtica. Estava a fora del New College manifestant-me quan Margaret Thatcher<\/strong> va donar el seu infame ‘Serm\u00f3 del Monticle\u2019 el 1988, i a George Square, donant suport al Parlament escoc\u00e8s, i a Meadows el 1992, quan est\u00e0vem reunits per reflexionar el que John Smith<\/strong> va descriure tan b\u00e9 com “la voluntat reiterada del poble escoc\u00e8s\u201d.<\/em><\/p>\n

Estava all\u00e0 perqu\u00e8 vaig reaccionar i rebutjar la intoler\u00e0ncia i la ignor\u00e0ncia de Thatcher<\/strong> cap a all\u00f2 que ten\u00edem en gran estima a Esc\u00f2cia. En aquell moment semblava que lluit\u00e0vem per l’\u00e0nima d’Esc\u00f2cia. I per a mi, i un munt d’altres escocesos, van ser els pol\u00edtics laboristes d’aquesta generaci\u00f3, com Dewar<\/strong>, Smith<\/strong>, Brown<\/strong> i Cook<\/strong>, els qui va donar la veu no nom\u00e9s a les nostres preocupacions, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les nostres esperances. Van plantejar la possibilitat d’una millor naci\u00f3 escocesa – pel seu comprom\u00eds amb el canvi constitucional sense dubte, per\u00f2 encara m\u00e9s pel seu comprom\u00eds compartit pel canvi social i econ\u00f2mic i la solidaritat amb els pobres, encara que aix\u00f2 no fos un cam\u00ed f\u00e0cil. Com a socialistes democr\u00e0tics, mai van veure una contradicci\u00f3 entre el treball per a una Esc\u00f2cia millor i una Gran Bretanya millor.<\/p>\n

Sempre estar\u00e9 orgull\u00f3s de que una de les primeres lleis del nou govern laborista el 1997 fos establir la Llei d’Esc\u00f2cia, donant llum al primer Parlament democr\u00e0tic d’Esc\u00f2cia. Per\u00f2 el nacionalisme mai ha tingut cap atractiu per a mi. Crec que el nostre Parlament escoc\u00e8s podria i no hauria de ser simplement un instrument de major responsabilitat democr\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 un taller en el qual es pogu\u00e9s forjar una Esc\u00f2cia socialment m\u00e9s justa.<\/p>\n

A mi com a socialista democr\u00e0tic m\u00e9s que la identitat han estat els ideals els que han donat forma al meu sentit de la pol\u00edtica. Estic orgull\u00f3s del meu car\u00e0cter escoc\u00e8s – sens dubte. Per\u00f2 no em defineixo nom\u00e9s pel meu car\u00e0cter escoc\u00e8s- no, per descomptat. Estic, i sempre he estat, molt m\u00e9s interessat en l’abolici\u00f3 de la pobresa que en l’abolici\u00f3 de la Gran Bretanya.<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed \u00e9s d\u2019on vinc cap a aquesta conversa. Qu\u00e8 hi ha de tu?<\/p>\n

De Gerry a Douglas<\/strong><\/p>\n

\u00c9s bo escoltar la teva hist\u00f2ria – darrere de cada posici\u00f3 pol\u00edtica i filos\u00f2fica hi ha una hist\u00f2ria personal. Els meus pares van n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer a Dundee. Viv\u00edem en un consell estatal on els ve\u00efns buscaven sempre consells o, simplement, xerrameca. Mentre em feia gran, el meu pare, Eddie, treballava a la f\u00e0brica NCR, mentre la meva mare, Jean, portava una farm\u00e0cia. El meu pare formava part del Partit Comunista<\/strong>, que no era estrany per un delegat sindical de Dundee. La meva mare va ser una activista de la comunitat que durant els anys de la meva infantesa dirigia el diari local, Ardler News<\/em>.<\/p>\n

Els meus pares creien en dues idees poderoses. Una era que en el futur, les coses millorarien i el m\u00f3n seria m\u00e9s just, i que hi hauria m\u00e9s oportunitats i possibilitats pels nens de la classe treballadora com jo. Era un m\u00f3n ple d’optimisme i esperan\u00e7a. En igual import\u00e0ncia, tamb\u00e9 creien en la Gran Bretanya. Tots dos van votar en contra d’Europa el 1975 – “un club capitalista”, com ho veien – i d\u2019una assemblea escocesa el 1979, perqu\u00e8 volien creure en una Anglaterra socialista.<\/p>\n

Despr\u00e9s de 1979 es van distanciar en la pol\u00edtica. El meu pare va fer el curt viatge des de l\u2019estalinisme al nacionalisme escoc\u00e8s. La meva mare va deixar de ser una activista sense deixar de creure en la Gran Bretanya, per\u00f2 sense l’esperan\u00e7a d\u2019abans.<\/p>\n

Al fer-me gran a Dundee a la d\u00e8cada de 1980 em vaig unir al Partit Laborista<\/strong>, i mai ho vaig trobar una experi\u00e8ncia pol\u00edtica satisfact\u00f2ria. Vaig arribar a Glasgow a finals de 1980, i sempre recordar\u00e9 quan vaig anar a demanar el vot per primera vegada pels Laboristes a les eleccions locals i generals. Anava a les enormes propietats plenes de torres de blocs, deficientment mantingudes i demanava el vot per als Laboristes i me n\u2019avergonyia.<\/p>\n

No em semblava una profunda abs\u00e8ncia de responsabilitat, ja que molts membres laboristes tancaven els seus ulls als mediocres serveis que el partit oferia. Tot el que estava malament al m\u00f3n era culpa dels “Tories dolents”<\/em> i de les seves “retallades”. Despr\u00e9s de vint-quatre anys, finalment vaig deixar el Partit Laborista<\/strong>, molt despr\u00e9s que m’hagu\u00e9s distanciat d’ell com a membre actiu, per\u00f2 mantenint un sentit de pertinen\u00e7a i una hist\u00f2ria de fons.<\/p>\n

Existeix una marcada cultura del laborisme escoc\u00e8s que ha format part de la classe pol\u00edtica dels \u00faltims cinquanta anys. Tamb\u00e9 hi ha parts del nacionalisme escoc\u00e8s, que amb el romanticisme de la nostra hist\u00f2ria, semblen tenir una negaci\u00f3 similar dels problemes que enfronta la nostra societat. En la meva opini\u00f3, cap d’aquestes tradicions han estat bones en fer front al que hauria de ser una just\u00edcia social escocesa, i s\u00f3n les raons pel que hem caigut tan r\u00e0pid.<\/p>\n

Els elements m\u00e9s generosos i pluralistes del nacionalisme escoc\u00e8s i el moviment d’autogovern, en el qual m’agradaria incloure el corrent principal del Partit Nacionalista Escoc\u00e8s<\/strong> (SNP), aix\u00ed com parts del laborisme escoc\u00e8s en el seu millor moment, han estat una profunda maduraci\u00f3 per nosaltres com a societat, i de la nostra pol\u00edtica. No veig aquesta maduresa en una elecci\u00f3 entre parlar o no parlar sobre la independ\u00e8ncia. Vull ser un apassionat de la just\u00edcia econ\u00f2mica i social, i del poder pol\u00edtic i el canvi constitucional. No ha de ser sense aix\u00f2\/o amb aix\u00f2, pel fet que \u00e9s massa restrictiu i massa blanc o negre.<\/p>\n

Malgrat la forta tempesta i la crisi de la pol\u00edtica convencional, que no crec que puguem subestimar-la ni per un minut, em sento enormement positiu sobre el futur d’Esc\u00f2cia. En aix\u00f2 encara s\u00f3c, encara que en moltes maneres diferent, el nen dels meus pares Eddie i Jean, i la seva creen\u00e7a en el futur. Quina \u00e9s la teva opini\u00f3 sobre on estem?<\/p>\n

De\u00a0Douglas a Gerry<\/strong><\/p>\n

Gr\u00e0cies per compartir la teva pr\u00f2pia hist\u00f2ria \u2013 ens ajuda a tots a entendre\u2019ns els uns als altres si tenim una idea d’on venim. Em vaig unir al partit gaireb\u00e9 al mateix temps que tu, a Renfrewshire, i si et serveix de consol, no sempre va ser molt satisfactori per a mi tampoc! M\u00e9s profundament, va ser insatisfactori a causa de la impot\u00e8ncia de l’oposici\u00f3. La pol\u00edtica per a mi sempre ha implicat no nom\u00e9s la realitzaci\u00f3 dels ideals, sin\u00f3 la recerca del poder per tal de donar l\u2019expressi\u00f3 a aquests ideals. Has parlat de la sensaci\u00f3 de vergonya en la d\u00e8cada de 1980 quan es demanava a la gent que vot\u00e9s als Laboristes per les seves condicions d’habitatge. Sentia que est\u00e0vem deixant que la gent visqu\u00e9s malament en aquells anys, al fallar al fer front als canvis que es necessitaven, tant per guanyar com per governar.<\/p>\n

Va ser tamb\u00e9 en aquests anys que vaig arribar a creure apassionadament en la causa de la devoluci\u00f3 escocesa. La d\u00e8cada de 1980 i principis de 1990 va ser un moment en qu\u00e8 molts de la nostra generaci\u00f3 vam prendre consci\u00e8ncia del nostre fet escoc\u00e8s. Potser era que estava llegint a James Kelman o a Alistair Gray? O era que a m\u00e9s de llegir Marxisme Avui<\/em> llegia Esc\u00f2cia Radical<\/em>? O que estava escoltant Hue and Cry, Blue Diaca o els Proclaimers? O era simplement que el thatcherisme va posar de relleu el que creia de la pol\u00edtica i d\u2019Esc\u00f2cia?<\/p>\n

Has criticat molts membres del Partit Laborista<\/strong> per la seva falta de responsabilitat i per culpar de tot als “tories dolents”<\/em> i les seves retallades. Per descomptat que les retallades eren reals (i tamb\u00e9 ho eren els deutes), per\u00f2 sens dubte el pobre registre de masses autoritats locals com a prove\u00efdors d’habitatge social em va portar a donar suport a les transfer\u00e8ncies de valors d’\u00e0mbit local per permetre les associacions d’habitatge, amb vista a promoure nous enfocaments d’habitatge social. Per\u00f2 permetre\u2019m fer una observaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia. Una de les raons principals per les quals vaig recolzar tan apassionadament la devoluci\u00f3 escocesa era la meva creen\u00e7a de que ens permetria deixar enrere la sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia i queixes que molts van sentir en la d\u00e8cada dels 1990.<\/p>\n

Esc\u00f2cia \u00e9s avui una naci\u00f3 m\u00e9s segura de si mateixa – Jo diria que, en gran mesura a causa de les pol\u00edtiques laboristes de prosperitat portades a terme en els anys posteriors a 1997. No obstant aix\u00f2, segueixo veient en el car\u00e0cter del nacionalisme escoc\u00e8s la determinaci\u00f3 de conrear un sentit d’impot\u00e8ncia i queixes. Penseu en l\u2019observaci\u00f3 d\u2019Alex Salmond <\/strong>que la independ\u00e8ncia implicaria que Anglaterra \u201cperdi un inquil\u00ed esquerp i guanyi un bon ve\u00ed”<\/em>. En veritat, el Regne Unit \u00e9s una casa que hem constru\u00eft junts… i no es pot ser un hoste en casa pr\u00f2pia.<\/p>\n

Els nacionalistes, per descomptat, tenen dret a mantenir les seves creences. Per\u00f2 crec que la manera com tracten d’avan\u00e7ar el seu cas, de vegades resta valor i distreu de la possibilitat que la pol\u00edtica escocesa sigui capa\u00e7 d’anar m\u00e9s enll\u00e0, precisament el tipus de “falta de responsabilitat” que has descrit. Una altra de les dificultats que tinc amb el nacionalisme \u00e9s que una conseq\u00fc\u00e8ncia desafortunada i inevitable del seu objectiu pol\u00edtic – de la condici\u00f3 d’Estat independent – fa que els nacionalistes escocesos es centrin tan fortament sobre l’aparell i la parafern\u00e0lia de l’Estat.<\/p>\n

La meva pol\u00edtica no consisteix en capacitar els aparells de l’Estat. Es tracta de donar poder a les persones i, en particular, a aquells que mai han tingut el poder, personal o col\u00b7lectiu, en les seves comunitats. I en els pr\u00f2xims anys, crec que el meu partit t\u00e9 per objecte establir, fomentar i mantenir les relacions i la vida comuna que es forgen a trav\u00e9s d’una acci\u00f3 comuna per al b\u00e9 com\u00fa. L’acci\u00f3 governamental \u00e9s necess\u00e0ria per\u00f2 no \u00e9s suficient per si mateixa per construir una bona societat aqu\u00ed a Esc\u00f2cia. Hem de recuperar i tornar a promulgar els nostres compromisos amb la comunitat, per forjar una societat en la qual la gent sostingui el mercat, l’Estat i els uns als altres.<\/p>\n

Has acabat la seva resposta recol\u00b7lectant els teus pares i les seves creences sobre el futur. Aix\u00f2 m\u2019ha dit alguna cosa. Part de la tasca del laborisme, crec, \u00e9s recordar que la major esperan\u00e7a que tenim \u00e9s l’un per l’altre, i que aix\u00f2 no \u00e9s incompatible amb l\u2019esperan\u00e7a per a nosaltres i les nostres fam\u00edlies. Tamb\u00e9 \u00e9s recordar-li a la gent que voler un futur millor per a Esc\u00f2cia no \u00e9s incompatible amb el desig de seguir formant part d’un Regne Unit multicultural, multi\u00e8tnic i multinacional.<\/p>\n

De Gerry a Douglas<\/strong><\/p>\n

M’agradaria comen\u00e7ar per preguntar-nos de quina manera \u00e9s Esc\u00f2cia aquesta naci\u00f3 social i democr\u00e0tica a la que tots ens referim? Poc a poc he arribat a la conclusi\u00f3 que Esc\u00f2cia no \u00e9s tant socialdem\u00f2crata com li agrada pensar – que \u00e9s bastant controvertit -, sin\u00f3 que hi ha alguna cosa m\u00e9s en joc.<\/p>\n

Esc\u00f2cia \u00e9s una democr\u00e0cia social pels seus grups d’inter\u00e8s de professionals de classe mitjana. Els sistemes de govern i de despesa p\u00fablica funcionen millor per als m\u00e9s arrelats en el sistema; sempre ha estat aix\u00ed des de l’expansi\u00f3 de l’Estat escoc\u00e8s al final de l’\u00e8poca victoriana. No obstant aix\u00f2, la descentralitzaci\u00f3 i l’establiment del Parlament Escoc\u00e8s han exagerat aquest efecte: una cultura de control, transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes que en realitat ha treballat per als grups interns al sistema. I les opcions pol\u00edtiques han treballat per a la classe mitjana. Per exemple, l’atenci\u00f3 gratu\u00efta a la gent gran i l’abolici\u00f3 dels drets de matr\u00edcula s’han implementat sense cap inter\u00e8s en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies distributives.<\/p>\n

Esc\u00f2cia t\u00e9 les pitjors desigualtats de salut i d\u2019esperan\u00e7a de vida dels homes de tota l’Europa occidental, per\u00f2 encara parlem alegrement del nostre pa\u00eds, com una gran socialdemocr\u00e0cia. La socialdemocr\u00e0cia escocesa, no nom\u00e9s en l’\u00e8poca dels laboristes, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la del SNP ha estat un fenomen bastant ras en la societat en general en els temps de la postguerra. No ha produ\u00eft grans pensadors, idees o filosofies. La darrera persona de la qui podr\u00edem parlar en aquests termes seria J.P. Mackintosh<\/strong>. La tradici\u00f3 nacionalista almenys ha tingut Neil MacCormick<\/strong> i Tom Nairn<\/strong>.<\/p>\n

El que caracteritza la socialdemocr\u00e0cia escocesa \u00e9s de fet el comunitarisme. \u00c9s cert que l’\u00e0mbit p\u00fablic escoc\u00e8s no exhibeix el marketing, la contractaci\u00f3 externa de les empreses que veiem a Anglaterra, per\u00f2 com comencem a q\u00fcestionar el sup\u00f2sit innat del conjunt de la vida p\u00fablica escocesa que anem pel bon cam\u00ed cap a un m\u00f3n millor, cap a una Esc\u00f2cia m\u00e9s justa? No haur\u00edem de comen\u00e7ar a mostrar una mica d’autocr\u00edtica constructiva?<\/p>\n

I aix\u00f2 ens porta a la pregunta fonamental: quina difer\u00e8ncia comportar\u00e0 la independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia com a societat? L’estrat\u00e8gia del SNP<\/strong> sembla ser la de presentar la independ\u00e8ncia com a lliure de risc, mitjan\u00e7ant l’eliminaci\u00f3 de tanta incertesa i ruptura com sigui possible. Aquesta \u00e9s la l\u00f2gica de mantenir la moneda de la lliura esterlina i la monarquia com a cap d’Estat en una Esc\u00f2cia independent. I els partits pro-sindicats – Laboristes, Liberals dem\u00f2crates i conservadors – semblen igualment mancats de subst\u00e0ncia, i s’han mostrat reticents o incapa\u00e7os de fer el cas positiu per a la uni\u00f3. Aquesta situaci\u00f3 est\u00e0 determinada per una pol\u00edtica d’amarga divisi\u00f3 i una manca general de respecte i empatia cap a les opinions divergents.<\/p>\n

Dos apunts breus. En primer lloc, debatre sindicalisme versus nacionalisme no ens ajuda. La majoria dels escocesos no es veuen reflectits en cap dels camps. I no obstant aix\u00f2, cadascuna d’aquestes parts, perqu\u00e8 tenen veus fortes i un sentit d’auto-import\u00e0ncia, tendeixen a pensar que parlen d’una gran part d’Esc\u00f2cia. I en fer-ho, ens exclouen a la majoria. En segon lloc, aix\u00f2 \u00e9s indicatiu de les tend\u00e8ncies m\u00e9s \u00e0mplies. Esc\u00f2cia t\u00e9 un fil de pensament en blanc i negre – els salvats i els condemnats – que desfigura les parts de la nostra vida p\u00fablica i privada. No crec que no estigui relacionat amb aix\u00f2 el problema que tenim amb els clubs de futbol dels Celtic i els Rangers, els problemes de sectarisme i la viol\u00e8ncia, o que Glasgow i l\u2019Oest d\u2019Esc\u00f2cia sigui on tenim algunes de les taxes m\u00e9s altes de viol\u00e8ncia que en qualsevol altra part del m\u00f3n. I per descomptat aix\u00f2 t\u00e9 efecte sobre els homes escocesos i les seves masculinitats.<\/p>\n

De Douglas a Gerry<\/strong><\/p>\n

Per on comen\u00e7ar la resposta? Vaig estar la setmana passada amb una cooperativa de cr\u00e8dit a Paisley, per entendre millor el sorgiment dels “pr\u00e9stecs Pay Da<\/em>y\u201d i els deutes insostenibles que estan paralitzant les finances de la poblaci\u00f3 local. Aquesta visita es va produir tot just un parell de dies despr\u00e9s que les \u00faltimes xifres de desocupaci\u00f3 a nivell local confirmessin que hi ha vint-i-tres demandants d\u2019ocupaci\u00f3 que persegueixen cada vacant local. Aix\u00ed que no tinc necessitat d’estar conven\u00e7ut que la societat escocesa segueix estant avui en dia marcada per la pobresa i la desigualtat.<\/p>\n

Tens ra\u00f3 en q\u00fcestionar la complaen\u00e7a impl\u00edcita en l\u2019exc\u00e9s del comentari sobre la pr\u00f2pia imatge d’Esc\u00f2cia com a “socialdem\u00f2crata” o “progressista”. Per\u00f2 jo diria que la pobresa que afecta a les comunitats a Renfrewshire i tamb\u00e9 a Esc\u00f2cia posa de manifest les limitacions de la visi\u00f3 pol\u00edtica a trav\u00e9s de la lent de la identitat nacional.<\/p>\n

Assenyales als intel\u00b7lectuals. Neil MacCormick<\/strong> em va ensenyar Dret a la Universitat d’Edimburg. Era un estudiant de Dret brillant i un mestre pacient. Tamb\u00e9 era un home c\u00e0lid i encantador. Per\u00f2, amb el major respecte a la seva mem\u00f2ria, pot comparar-se realment l’impacte del pensament de Neil a Esc\u00f2cia en les \u00faltimes d\u00e8cades amb la de William Beveridge o John Maynard Keynes, cap dels quals va escriure espec\u00edficament sobre Esc\u00f2cia? L’impacte no \u00e9s sens dubte l’origen de la rellev\u00e0ncia dels assaigs d\u2019idees.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que amplia el meu punt de vista. Mentre importen les estructures constitucionals, el que tamb\u00e9 \u00e9s important \u00e9s sens dubte la filosofia pol\u00edtica dels que exerceixen el poder, i el comprom\u00eds sostingut dels individus per aconseguir el canvi. Les afirmacions que Esc\u00f2cia s’ha convertit en un “far de la pol\u00edtica progressista”<\/em> provoquen m\u00e9s preguntes que respostes. Un punt m\u00e9s ampli ha estat fet pel teu company l\u2019escriptor escoc\u00e8s Brian Wilson<\/strong>: “Les forces de la reacci\u00f3 existien a Esc\u00f2cia, exactament igual que en altres parts del Regne Unit. Van ser els vots dels miners de Yorkshire i dels treballadors de mol\u00ed de Lancashire que van ajudar a garantir un servei nacional de salut i un estat del benestar no els consultors d\u2019Edimburg o els propietaris de les mines de carb\u00f3 a Fife\u201d<\/em>.<\/p>\n

Un dels meus pesars \u00e9s el grau en qu\u00e8 tanta energia intel\u00b7lectual i pol\u00edtica a Esc\u00f2cia, hagi estat en els \u00faltims anys i estigui en els pr\u00f2xims centrada en “el tema de la frontera”. On s\u00f3n les pol\u00edtiques radicals que han de donar esperan\u00e7a als joves amb qui em vaig reunir la setmana passada a Paisley? La resposta principal dels economistes nacionalistes davant l’augment de la desocupaci\u00f3 sembla ser la d’exigir enormes retallades en els impostos de societats. Una esp\u00e8cie de Reganomics amb una faldilla escocesa successiva.<\/p>\n

On s\u00f3n aquells joves que obtindrien les habilitats que necessiten? Els nacionalistes parlen d\u2019educaci\u00f3 gratu\u00efta, per\u00f2 anuncien retallades de 54 milions de lliures per les escoles de Formaci\u00f3 Professional, com Reid Kerr, mentre que al mateix temps anuncien un augment de les ajudes a les universitats d’Esc\u00f2cia per 140 milions de lliures. Per qu\u00e8 en el pressupost d’aquest any el govern escoc\u00e8s ha retallat la part pressupost\u00e0ria de Renfrewshire – amb nivells molt m\u00e9s alts d’atur i privacions – mentre que el m\u00e9s pr\u00f2sper East Renfrewshire al seu costat ha experimentat un augment del pressupost?<\/p>\n

El comprom\u00eds del SNP<\/strong> amb la pol\u00edtica de la just\u00edcia social ha estat i \u00e9s secund\u00e0ria en la seva recerca de la separaci\u00f3 d’Esc\u00f2cia de la resta del Regne Unit. En part perqu\u00e8 sembla que creguin que el Regne Unit crea pobresa i que tota la resta \u00e9s secundari – incloent la lluita contra la pobresa en si – per acabar amb el Regne Unit. Aquesta no \u00e9s la meva pol\u00edtica. Prefereixo defensar una pol\u00edtica que defensa el b\u00e9 com\u00fa i constitueix l’expressi\u00f3 dels sentiments de l’atenci\u00f3, la preocupaci\u00f3 i el comprom\u00eds que busquem en els altres i busquem respecte a nosaltres mateixos – en lloc de buscar-nos constantment per afirmar-nos i refor\u00e7ar la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

El veritable desafiament al que s\u2019han d’enfrontar els pol\u00edtics socialdem\u00f2crates en els propers anys \u00e9s la forma d’avan\u00e7ar en la just\u00edcia social i de construir una bona societat quan no hi ha molts diners al voltant. El cam\u00ed progressiu identificat a mitjans del decenni de 1990 a Gran Bretanya estava utilitzant el creixement basat en el mercat per donar suport a la inversi\u00f3 p\u00fablica, sense carregar la poblaci\u00f3 amb majors impostos. La resposta per a alguns en el centreesquerra a la post-crisi s\u00f3n m\u00e9s impostos sobre els bancs i una confrontaci\u00f3 m\u00e9s oberta de la riquesa i el privilegi i utilitzar els fons obtinguts per millorar els serveis p\u00fablics. Uns altres es van posar sota la bandera del \u201claborisme blau\u201d que suggeria que calia d’abandonar el nostre comprom\u00eds de despr\u00e9s de 1945 i centrar-nos en les q\u00fcestions socials i culturals per a la reconstrucci\u00f3 de la bona societat entorn d’una nova concepci\u00f3 de la comunitat.<\/p>\n

Aix\u00f2 em sembla exactament el tipus de debat que – malgrat la possibilitat de ser un “far de la pol\u00edtica progressista”-<\/em> ara corre el risc de ser expulsat pel debat sobre la soluci\u00f3 constitucional.<\/p>\n

De Gerry a Douglas<\/strong><\/p>\n

Crec que hem de recon\u00e8ixer les \u00e0rees comunes en que estem d’acord: els l\u00edmits d’una gran part del que passa a la socialdemocr\u00e0cia escocesa, les debilitats inherents i la llarga retirada de la versi\u00f3 brit\u00e0nica (i de fet de gaireb\u00e9 tothom), i la import\u00e0ncia de parlar sobre el poder, la desigualtat i l’exclusi\u00f3 i el que fem amb aix\u00f2. Nom\u00e9s parlar de la q\u00fcesti\u00f3 nacional o la identitat nacional \u00e9s un cul-de-sac.<\/p>\n

Sabem que els nivells de pobresa es van reduir al Regne Unit durant la d\u00e8cada de creixement del Nou laborisme a partir de 1998-99 fins al 2008-9, amb les taxes escoceses reduint-se encara m\u00e9s. En una data m\u00e9s actual, el 17 per cent de les persones que viuen a Esc\u00f2cia estaven vivint en la pobresa, per\u00f2 aquesta era una hist\u00f2ria escocesa decent del progr\u00e9s; part d’un avan\u00e7 general brit\u00e0nic. Ara sabem que els nivells de pobresa van en augment, i que \u00e9s m\u00e9s que probable que segueixin augmentant en la pr\u00f2xima d\u00e8cada a Esc\u00f2cia i al Regne Unit.<\/p>\n

El Regne Unit \u00e9s el quart pa\u00eds m\u00e9s desigual en el m\u00f3n desenvolupat, \u00e9s el segon pa\u00eds m\u00e9s desigual a l’oest d’Europa, nom\u00e9s superat per Portugal. Aix\u00f2 s\u2019ha produ\u00eft per una s\u00e8rie de raons. Una d’elles \u00e9s el poder de “la naci\u00f3 conservadora”, les institucions de poder i privilegi que es troben al voltant de la City i les seves activitats connexes i escoles p\u00fabliques. Un altre factor que hi ha contribu\u00eft \u00e9s els l\u00edmits del Partit Laborista<\/strong> brit\u00e0nic i la seva falta de radicalisme hist\u00f2ric en acceptar aquest ordre arrelat.<\/p>\n

Hem de fer front a la desfiguraci\u00f3 de la societat brit\u00e0nica i el frac\u00e0s de les pol\u00edtiques progressistes per alterar fonamentalment aix\u00f2. La configuraci\u00f3 de forces al Regne Unit, a l’Estat brit\u00e0nic, l\u2019economia i la cultura, ajuden a aquesta situaci\u00f3 de desigualtat end\u00e8mica. El q\u00fcestionament d’aquest estat i l’status quo<\/em> per una varietat de mitjans, incloent l’autogovern d’Esc\u00f2cia i l’esperar el comen\u00e7ament d’una veu democr\u00e0tica anglesa, \u00e9s una forma greu de soscavar l’antic centre imperial.<\/p>\n

El debat escoc\u00e8s ha de posar la just\u00edcia social en el seu centre. Aquest \u00e9s un repte per a tots els partits per resoldre els problemes dels treballadors pobres, per donar suport a la cura dels nens, per connectar amb la lluita contra la pobresa i el treball de les escoles, i per enfocar les habilitats de treballar no en els qui tenen grans habilitats, que els organismes p\u00fablics han creat, sin\u00f3 en els que tenen habilitats baixes.<\/p>\n

Hem de parar la crida de les persones que discuteixen sobre si hem de debatre de la pol\u00edtica social o la constituci\u00f3. Hem de debatre el contingut i l’estructura, la pol\u00edtica social i la constituci\u00f3, desenvolupant al mateix temps un debat diferent sobre l’economia pol\u00edtica. La relaci\u00f3 disfuncional entre els Laboristes<\/strong> i el SNP<\/strong> ho ha impedit. Q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques.\u00a0 El mot “devoluci\u00f3” \u00e9s un terme sense sentit fora de la classe pol\u00edtica. El terme ofensiu “separatisme”\u00a0 no descriu amb exactitud tota una tradici\u00f3 pol\u00edtica a Esc\u00f2cia. I l’ab\u00fas i la negativitat dels cybernats no els fa cap cr\u00e8dit. El SNP<\/strong> no \u00e9s el teu enemic. El teu enemic, el meu enemic, \u00e9s la desigualtat, la pobresa, les oportunitats de vida limitades i les concentracions grotesques de poder en aquesta terra.<\/p>\n

El laborisme sota el seu nou l\u00edder, Johann Lamont<\/strong>, el sis\u00e8 en dotze anys, ha respost al seu rebuig a les recents eleccions al Parlament escoc\u00e8s, i a l’elecci\u00f3 d’un govern de majoria del SNP<\/strong> mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 \u2013 espereu-vos! \u2013 d\u2019una comissi\u00f3 de Devoluci\u00f3. Un cop m\u00e9s la classe pol\u00edtica que parla a la classe pol\u00edtica. Enlloc d\u2019aix\u00f2, hauria d’estar llan\u00e7ant als quatre vents un missatge aut\u00e8ntic del laborisme per la just\u00edcia social. Perqu\u00e8 la gent escolti que ha redescobert l’\u00e0nima del partit i parla des d\u2019all\u00e0.<\/p>\n

Les teves intervencions en els \u00faltims mesos han estat les coses m\u00e9s interessants que han sorgit del laborisme escoc\u00e8s. Han donat a entendre que la part que embolica el laborisme \u00e9s al nord (i potser, relacionat al sud) de la frontera. I que el partit ha de canviar per reflectir una Esc\u00f2cia m\u00e9s adulta i madura, que es relaxa amb la idea de la independ\u00e8ncia o l’autonomia. No obstant aix\u00f2, una part de tu clarament desitja aferrar-se als vells sup\u00f2sits. El llenguatge de “la q\u00fcesti\u00f3 de la frontera” malmet al laborisme, disminueix la hist\u00f2ria del laborisme sobre el m\u00f3n i molta gent deixa d’escoltar-lo. De la mateixa manera, el llenguatge del “separatisme” \u00e9s una visi\u00f3 d’una mentalitat sindicalista del laborisme, que no pot arribar a un acord amb la independ\u00e8ncia com el nou corrent dominant. La majoria dels dirigents del SNP<\/strong> s\u00f3n impl\u00edcitament post-nacionalistes.<\/p>\n

De Douglas a Gerry<\/strong><\/p>\n

Tens ra\u00f3 sobre els nivells de pobresa que es van produir sota el laborisme i la desigualtat persistent que encara espanta al nostre pa\u00eds, per\u00f2, no comparteixo l’argument quan suggereixes que aquesta desigualtat \u00e9s d’alguna manera un reflex de la Gran Bretanya com “el vell centre imperial. Aquesta frase em sembla que revela una confusi\u00f3 molt m\u00e9s gran entre les q\u00fcestions de la identitat i els problemes de la desigualtat. I aqu\u00ed em trobo reflexionant sobre la q\u00fcesti\u00f3 plantejada recentment per John Lloyd<\/strong>: “La hipocresia central del nacionalisme escoc\u00e8s \u00e9s que insisteix amb que el Regne Unit \u00e9s una construcci\u00f3 exterior o anglesa que ha distorsionat l’experi\u00e8ncia escocesa durant 300 anys. Per\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 ho hem fet: ara \u00e9s nostre”<\/em>. Massa sovint, els nacionalistes escocesos – al servei de la seva pr\u00f2pia determinaci\u00f3 per assegurar la separaci\u00f3 \u2013 atribueixen les culpes als altres (en la forma de la resta del Regne Unit), tant per cultivar un sentit de queixa com per eximir-se de tota responsabilitat dels problemes – com la pobresa – que encara afligeixen Esc\u00f2cia cinc anys despr\u00e9s de la seva arribada al poder.<\/p>\n

Segueixes dient-me que “el SNP<\/strong> no \u00e9s el meu enemic”. Perdona si dic l\u2019obvi: els opositors no s\u00f3n ni haurien de ser el mateix que els enemics. \u00c9s per aix\u00f2 que en els discursos anteriors vaig instar als Laboristes<\/strong> a entendre que “si els escocesos creuen que odiem el SNP<\/strong> m\u00e9s del que estimem Esc\u00f2cia seguirem perdent”<\/em>. Per\u00f2 anem a recon\u00e8ixer algunes altres veritats. La antipatia que marca la relaci\u00f3 entre el SNP<\/strong> i el laborisme no \u00e9s nova. En la meva primera campanya per a c\u00e0rrecs d’elecci\u00f3 popular a Perth, el 1995, me’n recordo molt b\u00e9 com vaig ser escopit pels partidaris nacionalistes.<\/p>\n

El meu bon amic el difunt Philip Gould<\/strong> va escriure les seg\u00fcents paraules abans de morir: “Si ets cec als m\u00e8rits d’aquells als qui t’oposes o dels arguments amb els que no est\u00e0s d\u2019acord, llavors comences a morir intel\u00b7lectualment, i si ets un partit pol\u00edtic comences a dirigir-te cap a la derrota electoral – o, de vegades no tant. Nom\u00e9s podr\u00e0s guanyar poder si t’enfrontes a la realitat que t’ha mantingut apartat d\u2019ell, i nom\u00e9s podr\u00e0s mantenir el poder si et renoves. I la renovaci\u00f3 implica honestedat, curiositat i coratge”.<\/em><\/p>\n

Em sembla que aquest \u00e9s l’enfocament que el laborisme escoc\u00e8s ha de prendre. Hem de ser un partit de pensadors en comptes de tribalistes. Per\u00f2 aquest pensament ha d’incloure una clara cr\u00edtica al SNP<\/strong>. Afirmes que “la majoria dels l\u00edders del SNP<\/strong> s\u00f3n impl\u00edcitament post-nacionalistes”<\/em>. Em podries haver enganyat! Sembla que estiguis suggerint que o b\u00e9 no estem dient al p\u00fablic la seva veritable ambici\u00f3, o no ells no estan dient al seu partit la seva veritable ambici\u00f3. Quina \u00e9s? La veritat central que sembla que no est\u00e0s reconeixent quan cites la independ\u00e8ncia com la “nova corrent dominant” (sense oferir cap evid\u00e8ncia que doni suport a la afirmaci\u00f3) \u00e9s que l’avan\u00e7 pol\u00edtic del SNP<\/strong> ha coincidit amb la seva retirada intel\u00b7lectual.<\/p>\n

El suport a la independ\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s baix del que era quan Salmond<\/strong> es va convertir en primer ministre fa cinc anys. La independ\u00e8ncia continua sent l’elecci\u00f3 d\u2019una minoria dels escocesos, com ho ha estat des de l’aparici\u00f3 del nacionalisme escoc\u00e8s modern. Els arguments a favor d’un estat escoc\u00e8s independent s\u00f3n tan poc convincents avui en dia per a molts de nosaltres com ho han estat en les \u00faltimes quatre d\u00e8cades. Tot i la popularitat del partit i el poder governamental, les preguntes m\u00e9s b\u00e0siques sobre la moneda, la pol\u00edtica monet\u00e0ria, la BBC, les Forces Armades, l’OTAN, i, s\u00ed, la frontera, segueixen sense resposta.<\/p>\n

El meu problema real amb el teu argument m\u00e9s ampli \u00e9s que es condueix com si els nacionalistes haguessin tingut el seu gran moment “Bad Godesberg” – una venjan\u00e7a intel\u00b7lectual amb la modernitat en qu\u00e8 accepten les limitacions de la seva recepta anterior, i en el seu lloc abracen la visi\u00f3 moderna progressiva de la interdepend\u00e8ncia com el segell distintiu de la nostra \u00e8poca. No ho han fet.<\/p>\n

Si Alex Salmond<\/strong> creu en el post-nacionalisme (que no ho accepto), llavors no ha tingut el valor de dir-ho a ning\u00fa i menys al seu partit. A Catalunya, Jordi Pujol<\/strong> va acceptar que la sobirania no era el problema. A Esc\u00f2cia, Alex Salmond<\/strong> no ha fet. I aix\u00f2 vol dir que ara ens enfrontem al mateix temps a un refer\u00e8ndum i una pol\u00edtica a Esc\u00f2cia, on la q\u00fcesti\u00f3 constitucional seguiran dominant el debat p\u00fablic en els pr\u00f2xims mesos.<\/p>\n

Crec que optarem per quedar-nos al Regne Unit i, posteriorment, espero que puguem avan\u00e7ar cap a una pol\u00edtica que es defineixi m\u00e9s per ideals que per q\u00fcestions d’identitat. I aix\u00f2 em sembla que capta la difer\u00e8ncia perdurable i essencial entre la pol\u00edtica dels nacionalistes i les meves. La seva pol\u00edtica, en el fons, ve definida per la identitat. Una creen\u00e7a fonamental en la igualtat humana \u00e9s el nucli de la meva pol\u00edtica, m\u00e9s que una creen\u00e7a fonamental de la difer\u00e8ncia nacional.<\/p>\n

Crec que el que mereix ser al centre de la nostra conversa pol\u00edtica \u00e9s una afirmaci\u00f3 radical en el futur. Una que digui que la prova no \u00e9s quant m\u00e9s poder t\u00e9 un Parlament, o quanta m\u00e9s autonomia pot aconseguir. En el seu lloc, el que compta – en ocupaci\u00f3, en habitatge, en salut i en educaci\u00f3 – s\u00f3n les nostres accions combinades que aborden les barreres i les desigualtats que encara retenen massa gent en comunitats com Paisley. Estem, per la nostra voluntat i pel nostre treball, construint una naci\u00f3 m\u00e9s justa?<\/p>\n

De Gerry a Douglas<\/strong><\/p>\n

Una de les difer\u00e8ncies fonamentals entre nosaltres, diria, \u00e9s el prisma del partit. Una mica d’aix\u00f2 \u00e9s comprensible, per\u00f2 tamb\u00e9 em sembla depriment que en la teva \u00faltima s\u00e8rie de pensaments en els punts crucials t\u2019hagis adherit de forma r\u00edgida a l\u2019estrany F\u00f2sfor que \u00e9s el laborisme escoc\u00e8s. Em pregunto si la gent al cor del laborisme t\u00e9 idea del mal que ha fet el Nou laborisme a la nostra pol\u00edtica i a les nostres idees progressistes. Hi ha una hist\u00f2ria complexa all\u00e0, amb molts aven\u00e7os i \u00e8xits indubtables, per\u00f2 tot ha estat part d’un terreny m\u00e9s ampli de la retirada i la derrota.<\/p>\n

Crec que has fet una observaci\u00f3 reveladora al q\u00fcestionar la meva observaci\u00f3 sobre les interconnexions entre la desigualtat i l\u2019”antic centre imperial”. La City i l’Imperi s’entrella\u00e7aven amb el comer\u00e7 imperial, les xarxes i les inversions per fer de Londres la primera i veritable “ciutat mundial”, eclipsant, distorsionant i despla\u00e7ant a gran part de la resta de l’economia, i en particular la manufacturera. El laborisme sempre ha estat en la seva majoria encegat per aquests temes. En la seva \u00e8poca d’or creia que es podia construir el socialisme al cim de l’Empire State que era la Gran Bretanya. Despr\u00e9s, sota el Nou laborisme va fer el que va poder, en la d\u00e8cada de creixement, va dur a terme un pacte f\u00e0ustic amb la globalitzaci\u00f3 i les forces del poder i el privilegi. A part del govern d\u2019Attlee<\/strong>, el laborisme no ha alterat mai el clima pol\u00edtic.<\/p>\n

Al llarg dels nostres intercanvis has criticat el nacionalisme escoc\u00e8s, i amb el que implica la pol\u00edtica i la mentalitat de tot nacionalisme, sense, pel que sembla, la comprensi\u00f3 que la tradici\u00f3 que representes t\u00e9 el seu propi nacionalisme. El sindicalisme, en el sentit m\u00e9s ampli, ha estat el nacionalisme majoritari d’aquestes illes. El laborisme brit\u00e0nic \u00e9s, malgrat el seu discurs de l’internacionalisme, un partit nacionalista brit\u00e0nic, i un que ha fallat a l\u2019advocar una contra-hist\u00f2ria pel concepte dels Tories de “la naci\u00f3 conservadora”.<\/p>\n

Per descomptat, els l\u00edders del SNP<\/strong> i el partit parlen el llenguatge del \u00abnacionalisme” en p\u00fablic. Per\u00f2 qualsevol que ho desitgi pot observar les subtileses i els matisos que hi ha a sota. Hi ha diversos llibres blancs sobre la independ\u00e8ncia del govern escoc\u00e8s, que avoquen clarament per un post-nacionalisme i un sentit que qualsevol tipus d’independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia tamb\u00e9 es veuria afectada per un compartir de les sobiranies i les unions m\u00faltiples; la influ\u00e8ncia dels pensament de Neil MacCormick<\/strong> es troba al llarg d\u2019aquests documents.<\/p>\n

El SNP<\/strong> \u00e9s un partit tant \u201cnacionalista\u201d com el laborisme n\u2019\u00e9s de “socialista”. Douglas, encara segueixes utilitzant el terme “socialista” per definir-te, per\u00f2 est\u00e0 clar que ets un post-socialista, interessat en les realitats desordenades que s\u2019enfronten i els compromisos que cal adoptar. La transformaci\u00f3 pol\u00edtica no \u00e9s, en el sentit que fem servir per entendre el terme, “socialista”.<\/p>\n

Algunes reflexions finals. El terme \u201cseparatisme\u201d hauria de ser suprimit per tothom. Les \u00faniques esquerres “separatistes” s\u00f3n els fantasiosos euroesc\u00e8ptics del Partit Conservador<\/strong>, i els corrents de dreta obsessionades amb que el Regne Unit surti de la UE. Les paraules com ara “sobirania”, “una Esc\u00f2cia sobirana’, ‘un Regne Unit sobir\u00e0”, “sobirania popular” o “sobirania parlament\u00e0ria” pertanyen a una altra \u00e8poca i s\u00f3n mites. El Regne Unit no ha estat una sobirania parlament\u00e0ria almenys des de l\u2019adhesi\u00f3 a la CEE el 1973. Estic comen\u00e7ant a pensar que fins i tot el terme “independ\u00e8ncia” en si \u00e9s inexacte com una manera de descriure el sentit de la marxa de l\u2019autogovern i l’autodeterminaci\u00f3 escoceses.<\/p>\n

Una forma m\u00e9s popular de descriure el que som podria ser el seg\u00fcent. La uni\u00f3 entre Esc\u00f2cia i Anglaterra, que va crear el Regne Unit ha estat “un matrimoni”. Ha donat molt als dos pa\u00efsos a trav\u00e9s del temps. Esc\u00f2cia ha contribu\u00eft desproporcionadament als servidors p\u00fablics, bucaners i soldats de l’Imperi. En conjunt hi va haver una hist\u00f2ria dels pobles progressistes d’aquestes illes que van inspirar a molts i va fer molt b\u00e9 – encara que hem de tenir en compte les seves omissions, silencis i debilitats al no q\u00fcestionar mai amb \u00e8xit la hist\u00f2ria Tory. Ara sembla que aquest matrimoni s’ha convertit en un conveni\u00e8ncia, on ambdues parts encara tenen alguns interessos i \u00e0rees en com\u00fa, per\u00f2 una gran part de la cua emocional i l’afecte que tenia la uni\u00f3 en conjunt s’ha debilitat, i cada vegada m\u00e9s, est\u00e0 sent m\u00e9s dif\u00edcil articular un llenguatge compartit de valors i prioritats.<\/p>\n

Del que es tracta en l\u2019autogovern escoc\u00e8s, crec, \u00e9s d’una renegociaci\u00f3 dels termes d’aquesta relaci\u00f3, no necess\u00e0riament d’un divorci complet o d’una separaci\u00f3, sin\u00f3 d’una nova relaci\u00f3 d\u2019iguals. Aix\u00f2 podria conduir a un arranjament completament modern: d’un matrimoni que ha tingut molt de qu\u00e8 enorgullir-se, a un de nou – si no \u00e9s d’una relaci\u00f3 oberta seria de l\u2019era de la cohabitaci\u00f3, una era de parlar les coses sobre la base d’una col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s aut\u00e8ntica.<\/p>\n

Aix\u00f2 seria apropiat per les experi\u00e8ncies compartides dels pobles i les nacions d’aquestes illes, reconeixent tots aquests interessos comuns, tradicions i hist\u00f2ria. No veig qu\u00e8 es guanyaria en la defensa de l’actual Regne Unit, que no funciona per a la majoria dels treballadors. En lloc d’aferrar-se a les il\u00b7lusions i els retorns gastats del laborisme, seria molt millor tornar a configurar les relacions d’aquestes illes, i, pel que fa a Esc\u00f2cia, dient, amb totes les nostres limitacions i conservadorismes, que volem viure en una societat democr\u00e0tica moderna, la naci\u00f3 europea. Succeeix que vull el mateix per als meus amics irlandesos del nord, anglesos i gal\u00b7lesos. He deixat de creure en el mite de Fabi\u00e0 de l’Estat brit\u00e0nic com el qui hauria alliberat la Il\u00b7lustraci\u00f3. Potser al final aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia m\u00e9s gran entre els dos.<\/p>\n

Douglas Alexander<\/strong> \u00e9s diputat del parlament per Paisley i Renfrewshire del Sud i Secretari de Relacions Exteriors a l\u2019ombra. Entre 2001 i 2010 va exercir en una \u00e0mplia gamma dels c\u00e0rrecs ministerials, incloent com a secretari d’Estat de Transports i Secretari d’Estat per a Esc\u00f2cia, ministre d’Estat de Comer\u00e7, Inversions i Relacions Exteriors i el ministre d’Estat per a Europa, era el governador del Regne Unit al Banc Mundial de 2007 a 2010. Gerry Hassan <\/strong>\u00e9s un escriptor i analista pol\u00edtic especialitzat en la pol\u00edtica escocesa i brit\u00e0nica. \u00c9s autor o editor de m\u00e9s d’una dotzena de llibres, dels quals el m\u00e9s recent \u00e9s The Strange Death of Labour Scotland<\/em>, escrit amb Eric Shaw. Altres llibres incloent: Radical Scotland: Arguments for Self-Determination; The Modern SNP: From Protest to Power<\/em>; i After Blair: Politics<\/em> after the New Labour Decade<\/em>. La seva escriptura i investigaci\u00f3 es pot trobar a: www.gerryhassan.com.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De Douglas a Gerry Abans de parlar de cap a on anem, crec que \u00e9s l\u00f2gic tenir clar d’on venim… La meva mare treballava com a metgessa al Servei Nacional de Salut. El meu pare era pastor de l’Esgl\u00e9sia d’Esc\u00f2cia. Tots dos es van inspirar en les seves creences cristianes per participar en la vida …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-6403","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6403","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6403"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6403\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6406,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6403\/revisions\/6406"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6403"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6403"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6403"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}