{"id":6397,"date":"2012-09-11T16:02:33","date_gmt":"2012-09-11T14:02:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6397"},"modified":"2012-09-11T16:02:33","modified_gmt":"2012-09-11T14:02:33","slug":"borja-de-riquer-com-hem-arribat-fins-aqui-genesi-dun-desacord-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-com-hem-arribat-fins-aqui-genesi-dun-desacord-1\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer: Com hem arribat fins aqu\u00ed? G\u00e8nesi d’un desacord (1)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amb la derrota de la Guerra de Successi\u00f3 Catalunya va perdre la seva sobirania pol\u00edtica, fonamentada en les seves Constitucions i privilegis. El pa\u00eds va passar a ser regit, com la resta de territoris d’Espanya, per unes lleis uniformitzadores que no admetien, a excepci\u00f3 dels territoris bascos forals, cap mena de particularitat.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 es va perllongar durant m\u00e9s de dos segles, fins que el catalanisme pol\u00edtic nascut a l’escalf de la Renaixen\u00e7a cultural i liderat per Enric Prat de la Riba va aconseguir la fita hist\u00f2rica d’agrupar tot el Principat de Catalunya sota l’\u00fanic govern de la Mancomunitat. A partir d’aqu\u00ed ja no hi ha hagut marxa enrere en l’autogovern, si no ha estat motivada per un acte d’imposici\u00f3 for\u00e7ada, militar o pol\u00edtica, des del govern espanyol. Els generals Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco van suspendre l’autonomia catalana en dues ocasions, i els lerrouxistes i la CEDA van fer el mateix despr\u00e9s dels Fets d’Octubre del 1934.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Franco, per\u00f2, Catalunya entra en una fase esperan\u00e7adora. El pacte constitucional \u00e9s subscrit per tots els grans partits espanyols i Espanya esdev\u00e9 un pa\u00eds profundament descentralitzat. En paral\u00b7lel, el proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea afebleix els estats i fa impensable que es pugui produir cap altre cop militar. Malgrat aquest nou escenari, la desafecci\u00f3 pol\u00edtica i social entre Catalunya i Espanya, entre catalans i espanyols, ha arribat a nivells inimaginables fa no gaire temps. Qu\u00e8 ha passat en aquests trenta anys?<\/p>\n

Borja de Riquer<\/strong> CATEDR\u00c0TIC HIST\u00d2RIA CONTEMPOR\u00c0NIA UAB<\/p>\n

1. Quines causes hist\u00f2riques han dut a l’actual tensi\u00f3 entre Catalunya i Espanya?<\/strong><\/p>\n

A les causes hist\u00f2riques prou conegudes per tothom s’hi ha d’afegir el deficient funcionament de l’actual sistema auton\u00f2mic espanyol, que ha demostrat ser for\u00e7a discriminatori per a Catalunya. La Constituci\u00f3 espanyola de l’any 1978, nascuda de la Transici\u00f3 despr\u00e9s de la dictadura, no ha significat un punt de partida cap a una Espanya plurinacional i federalista, sin\u00f3 un punt final intocable. En aquest sentit, la no-reforma de la Constituci\u00f3 en aquests 34 anys ha provocat una notable insatisfacci\u00f3 a Catalunya, que ha vist molt hipotecades les seves possibilitats com a pa\u00eds i pateix un espoli fiscal que fa perillar la seva estabilitat econ\u00f2mica i social en el cas que aquesta situaci\u00f3 es perllongui indefinidament.
\n<\/strong><\/p>\n

2. Fins a quin punt el desplegament auton\u00f2mic ha influ\u00eft en aquest desacord?<\/strong><\/p>\n

El\u00a0caf\u00e8 per a tothom<\/em> va ser una maniobra pol\u00edtica dissenyada especialment per diluir el pes pol\u00edtic de les autonomies catalana i basca, per evitar l’establiment de relacions bilaterals (govern espanyol-Generalitat) i, a m\u00e9s, ha suposat unes noves plataformes de poder per als\u00a0barons<\/em> regionals de la UCD<\/strong> -despr\u00e9s PP<\/strong>– i del PSOE<\/strong>. Avui alguns espanyolistes recalcitrants semblen penedits, per\u00f2 dubto que acabin proposant la liquidaci\u00f3 del model auton\u00f2mic actualment vigent, en el qual han teixit, despr\u00e9s de tants anys, massa interessos personals, pol\u00edtics i econ\u00f2mics. En aquest sentit, sempre els han resultat molt m\u00e9s \u00fatils, pol\u00edticament i medi\u00e0ticament, les campanyes habituals i recurrents contra els “insolidaris i egoistes” catalans.
\n<\/strong><\/p>\n

3. Qu\u00e8 hauria de passar per fer remetre aquesta tensi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s caldria que els dem\u00f2crates espanyols acceptessin que Catalunya t\u00e9 el dret a modificar la seva situaci\u00f3 dins l’Estat, sempre que la majoria dels seus ciutadans aix\u00ed ho volgu\u00e9s democr\u00e0ticament. Per\u00f2, desafortunadament, em temo que aquest principi democr\u00e0tic, exercit al Quebec m\u00e9s d’una vegada els \u00faltims anys i que aviat ser\u00e0 exercit tamb\u00e9 a Esc\u00f2cia, a Espanya no \u00e9s acceptat de cap de les maneres. Els pol\u00edtics espanyols han imposat, com a dogma de fe, que no hi ha m\u00e9s naci\u00f3 que la seva, Espanya, i que els altres no tenim dret ni a vindicar la nostra pr\u00f2pia naci\u00f3. Avui la majoria dels pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals espanyols -tant de dretes com d’esquerres- subscriurien all\u00f2 tan terrible de “antes roja que rota<\/em> “. Davant d’aquestes actituds, clarament antidemocr\u00e0tiques, els catalans no nom\u00e9s ens hem de carregar de raons sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal mostrar tanta fortalesa com habilitat pol\u00edtica.<\/p>\n

Article de Jaume Clotet per a l’Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb la derrota de la Guerra de Successi\u00f3 Catalunya va perdre la seva sobirania pol\u00edtica, fonamentada en les seves Constitucions i privilegis. El pa\u00eds va passar a ser regit, com la resta de territoris d’Espanya, per unes lleis uniformitzadores que no admetien, a excepci\u00f3 dels territoris bascos forals, cap mena de particularitat. Aquesta situaci\u00f3 es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6397","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6397"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6400,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397\/revisions\/6400"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}