{"id":6375,"date":"2012-09-10T17:26:12","date_gmt":"2012-09-10T15:26:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6375"},"modified":"2012-09-10T18:15:46","modified_gmt":"2012-09-10T16:15:46","slug":"jordi-homs-mobilitzacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-homs-mobilitzacions\/","title":{"rendered":"Jordi Homs: Mobilitzacions"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hi ha moments hist\u00f2rics que fan bullir l\u2019\u00e0nima de cadasc\u00fa, compartint-la para provocar tombs imprescindibles per una majoria esgotada de ser espectadora i cul de sac. Per\u00edodes hist\u00f2rics que conclouen en realitats econ\u00f2mica, socials i pol\u00edtiques definit\u00f2ries, d\u2019una decad\u00e8ncia sense m\u00e9s sortida que un canvi de model.<\/p>\n

Cal recordar el anys 70 i la gran manifestaci\u00f3 del 1977, o els principis del 2000 i les grans mobilitzacions per la pau del 2004. Eren moments pel canvi democr\u00e0tic i pel canvi de valors. Eren aspiracions de majories socials de Catalunya que ha volgut i vol, una democr\u00e0cia forta, incompatible amb les diferents corrupcions. Sempre ha defensat els valors del progr\u00e9s, de la pau, de la identitat integradora i de la projecci\u00f3 europea, sota les bases d\u2019un esfor\u00e7 productiu d\u2019un comprom\u00eds cultural i d\u2019una actitud oberta.<\/p>\n

Ara que tenim, molts, a Catalunya, la sensaci\u00f3 millor dit, la convicci\u00f3, de que assistim per a un deteriorament del sistema democr\u00e0tic mai vist des del 1977, \u00a0a un enorme descr\u00e8dit de les institucions publiques i de llurs representants, i a la sorprenent incapacitat per part de la pol\u00edtica i dels seus dirigents a l\u2019hora de trobar sortides a la crisis econ\u00f2mica, observem com conflueixen de forma molt contundent, totes aquestes assignatures suspeses repetidament:<\/p>\n

-El model econ\u00f2mic, social i territorial del Estat Espanyol i concretament, a Catalunya.<\/p>\n

La gran crisi, m\u00e9s enll\u00e0 de les grav\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies socials, el que fa \u00e9s il\u00b7luminar sense filtres, les mancances d\u2019una societat pregonament transformada, que pateix com qui m\u00e9s l\u2019impacte d\u2019un enfonsament, que posa en q\u00fcesti\u00f3 de dalt a baix, tot.<\/p>\n

Aix\u00ed, observem com l\u2019Estat Auton\u00f2mic fa aig\u00fces, com l\u2019atur creix i creix, l\u2019activitat econ\u00f2mica baixa, els serveis p\u00fablic es dessagnen, la pobresa avan\u00e7a, el jovent cada dia m\u00e9s marginat, i les dones novament, pagant el cost d\u2019un mercat laboral que al excloure-les, les reclou un altre vegada a la llar.<\/p>\n

Davant aix\u00f2, les pol\u00edtiques redistribuidores dels costos de la crisi brillen per la seva abs\u00e8ncia. La pol\u00edtica fiscal es un guinyol que fa plora per injusta e hip\u00f2crita. El rescat financer oxigenat pels bancs i els seus privilegis. Escenaris que observem arreu, per\u00f2 que accentuen el conflicte territorial a Espanya.<\/p>\n

Ara que tanta gent pateix el devanir d\u2019un dia qualsevol alguns debats i \u00a0propostes del m\u00f3n pol\u00edtic econ\u00f2mic s\u00f3n senzillament insultats, manifestament endog\u00e0mics, i socialment castradors. Les raons, el sentit com\u00fa, i l\u2019imperi del coneixement aplicat, per a aquells, m\u00fasica celestial. Som dins d\u2019una vor\u00e1gine de manipulaci\u00f3 exercida per fases, amb gestos, paraules i actes, que no porten m\u00e9s que la llavor de la manca d\u2019un projecte integrador, multiplicador i projectador de tot el potencial que habita en cadascun de nosaltres i en la comunitat que conformem.<\/p>\n

Es a partir d\u2019aqu\u00ed, com a Catalunya, comprovada, abastament, l\u2019\u00fas i ab\u00fas de la desqualificaci\u00f3, la desconsideraci\u00f3, i la manca del m\u00ednim esfor\u00e7 de comprensi\u00f3 i l\u2019incompliment sistem\u00e0tic de les regles del joc, que una part cada cop m\u00e9s nombrosa de la poblaci\u00f3 catalana, traspassa el llindar de l\u2019Espanya necess\u00e0ria, a la Catalunya necessitada, abra\u00e7ant la idea de naci\u00f3-estat, com a plataforma per a poder encarar tots aquests reptes sense m\u00e9s, amb el potencial d\u2019un poble, d\u2019un territori plenament exigent i aix\u00ed, plata cara a una crisi de naturalesa i extensi\u00f3 desconeguda fins fa poc.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una realitat inq\u00fcestionable. Aquest sentiment travessa sectors i territoris molt plurals. Certament, no \u00e9s la \u00fanica interpretaci\u00f3 que es d\u00f3na a Catalunya, que com a societat complexa i poli\u00e8drica, cont\u00e9 en si mateixa percepcions sobre la seva realitat i el seu futur molt diferent. Per\u00f2, s\u00ed que representa un moviment d\u2019abast, que cal tenir en compte. Davant d\u2019una gran mobilitzaci\u00f3 catalana, sorpr\u00e8n al meu parer, \u00a0molt negativament, que la primera for\u00e7a pol\u00edtica de l\u2019esquerra catalana, sigui incapa\u00e7 de tenir un projecte de pa\u00eds clar i identificable, que no pot amagar-se ja en un discurs d\u2019aprofundiment auton\u00f2mic, el qual va quedar absolutament desautoritzat, en l\u2019anterior proc\u00e9s de negociaci\u00f3 estatut\u00e0ria.<\/p>\n

Sense comprendre els grans canvis de tot tipus que s\u2019han produ\u00eft en la societat catalana en les darreres d\u00e8cades, i com de determinant est\u00e0 essent la crisi per accelerar i clarificar processos, decisions i accions, no es pot respondre adequadament a les necessitats de la majoria dels catalans, altrament situada en una espectre encara buit de centre-esquerre. No hi ha dreceres, som davant un debat de profunditat. La societat catalana es mou i l\u2019esquerra si vol liderar-la haur\u00e0 de encap\u00e7alar-la com ja ho ha fet en altres etapes hist\u00f2riques, amb un projecte de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica de canvi social i econ\u00f2mic estructural, i de la construcci\u00f3 nacional de Catalunya, dins els marcs generals que garanteixi el desenvolupament com a pa\u00eds. Aqu\u00ed no valen postures conservadores i continuistes com si aqu\u00ed no hagu\u00e9s passat res. I tant que ha passat! I passar\u00e0 ! Necessitem alternatives i projectes confrontats, avui m\u00e9s que mai. No som una realitat homogene\u00eftzada, per\u00f2 s\u00ed una realitat identificable, imprescindible i prenyada de futur per a la gran majoria del poble de Catalunya.<\/p>\n

\u00c9s, l\u2019hora de la claredat i del debat democr\u00e0tic, que serveixi per confrontar models econ\u00f2mics, socials i culturals.<\/p>\n

Si parlem de Federalisme\u2026De qu\u00e8 parlem?<\/p>\n

Si defensem la confederaci\u00f3\u2026 Aix\u00f2 qu\u00e8 significa?<\/p>\n

Si \u00e9s la Independ\u00e8ncia la proposta\u2026 Quins continguts t\u00e9?<\/p>\n

El futur no \u00e9s una quimera, \u00e9s una necessitat ambicionada i amb m\u00e9s democr\u00e0cia de qualitat, amb un model social a mida de tots i un model cultural potenciador de vides de grups i de comunitat i de pa\u00eds que ens identifiqui a tots, des de la simbologia, per\u00f2 fonamentalment, des de la crisi feli\u00e7ment superada.<\/p>\n

Sentir Pensar Actuar, bloc d\u2019en Jordi Homs<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha moments hist\u00f2rics que fan bullir l\u2019\u00e0nima de cadasc\u00fa, compartint-la para provocar tombs imprescindibles per una majoria esgotada de ser espectadora i cul de sac. Per\u00edodes hist\u00f2rics que conclouen en realitats econ\u00f2mica, socials i pol\u00edtiques definit\u00f2ries, d\u2019una decad\u00e8ncia sense m\u00e9s sortida que un canvi de model. Cal recordar el anys 70 i la gran …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6375","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6375","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6375"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6375\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6381,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6375\/revisions\/6381"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}