{"id":6357,"date":"2012-09-09T19:56:55","date_gmt":"2012-09-09T17:56:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6357"},"modified":"2012-09-10T13:39:30","modified_gmt":"2012-09-10T11:39:30","slug":"cesar-molinas-una-teoria-de-la-classe-politica-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cesar-molinas-una-teoria-de-la-classe-politica-espanyola\/","title":{"rendered":"C\u00e9sar Molinas: Una teoria de la classe pol\u00edtica espanyola"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En aquest article proposo una teoria de la classe pol\u00edtica espanyola per argumentar la necessitat imperiosa i urgent de canviar el nostre sistema electoral per adoptar un sistema majoritari. La teoria es refereix al comportament d\u2019un col\u00b7lectiu i, per tant, no admet interpretacions en termes de comportaments individuals. Per qu\u00e8 una teoria? Per dues raons. En primer lloc perqu\u00e8 una teoria, si \u00e9s bona,\u00a0permet connectar successos aparentment inconnexos i explicar successos aparentment inexplicables. \u00c9s a dir, donar sentit a coses que abans no ho tenien. I, en segon lloc, perqu\u00e8 d\u2019una bona teoria podem\u00a0extreure prediccions \u00fatils sobre el que passar\u00e0 en el futur. Comen\u00e7ant per la primera, una bona teoria de la classe pol\u00edtica espanyola hauria d\u2019explicar, si m\u00e9s no, els seg\u00fcents punts:<\/p>\n

1. Com \u00e9s possible que, despr\u00e9s de cinc anys d\u2019iniciada la crisi,\u00a0cap partit pol\u00edtic tingui un diagn\u00f2stic coherent del que li est\u00e0 passant a Espanya?<\/p>\n

2. Com \u00e9s possible que cap partit pol\u00edtic tingui\u00a0una estrat\u00e8gia o un pla a llarg termini cre\u00efble per treure Espanya de la crisi? Com \u00e9s possible que la classe pol\u00edtica espanyola sembli gen\u00e8ticament incapa\u00e7 de planificar?<\/p>\n

3. Com \u00e9s possible que la classe pol\u00edtica espanyola sigui incapa\u00e7 de ser exemplar? Com \u00e9s possible que ning\u00fa -excepte el Rei i per motius propis- hagi demanat disculpes?<\/p>\n

4. Com \u00e9s possible que l\u2019estrat\u00e8gia de futur m\u00e9s \u00f2bvia per a Espanya -la millora de l\u2019educaci\u00f3, el foment de la innovaci\u00f3, el desenvolupament i l\u2019emprenedoria i el suport a la investigaci\u00f3- sigui no ja ignorada, sin\u00f3\u00a0massacrada amb retallades pels partits pol\u00edtics majoritaris?<\/p>\n

En el que segueix, argumento que la classe pol\u00edtica espanyola ha desenvolupat en les \u00faltimes d\u00e8cades un inter\u00e8s particular, sostingut per un sistema de captura de rendes, que se situa per sobre de l\u2019inter\u00e8s general de la naci\u00f3. En aquest sentit forma una elit extractiva, segons la terminologia popularitzada per Acemoglu<\/strong> i Robinson<\/strong>. Els\u00a0pol\u00edtics espanyols s\u00f3n els principals responsables de la bombolla immobili\u00e0ria, del col\u00b7lapse de les caixes d\u2019estalvi, de la bombolla de les energies renovables i de la bombolla de les infraestructures innecess\u00e0ries. Aquests processos han portat a Espanya als rescats europeus, resistits de forma numantina per la nostra classe pol\u00edtica perqu\u00e8 obliguen a fer reformes que erosionen el seu inter\u00e8s particular. Una reforma legal que implant\u00e9s\u00a0un sistema electoral majoritari provocaria que els c\u00e0rrecs electes fossin responsables davant dels seus votants en comptes de ser-ho davant la c\u00fapula del seu partit, donaria un tomb molt positiu a la democr\u00e0cia espanyola i facilitaria el proc\u00e9s de reforma estructural. Comen\u00e7ar\u00e9 fent una\u00a0breu hist\u00f2ria de la classe pol\u00edtica. A continuaci\u00f3 la caracterizar\u00e9 com una\u00a0generadora compulsiva de bombolles. En tercer lloc explicitar\u00e9 una teoria de la classe pol\u00edtica espanyola. En quart lloc far\u00e9 servir aquesta teoria per predir que\u00a0els pol\u00edtics poden preferir sortir de l\u2019euro abans de fer les reformes necess\u00e0ries per romandre-hi. Finalment proposar\u00e9\u00a0canviar el sistema electoral proporcional per un majoritari, del tipus\u00a0first-past-the-post<\/em>, com a mitj\u00e0 de canviar la classe pol\u00edtica.<\/p>\n

La hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

Els pol\u00edtics de la Transici\u00f3 tenien proced\u00e8ncies molt diverses: uns venien del franquisme, altres de l\u2019exili i altres eren a l\u2019oposici\u00f3 il\u00b7legal de l\u2019interior. No tenien\u00a0ni esperit de gremi ni un inter\u00e8s particular com col\u00b7lectiu. Molts d\u2019ells no es veien a si mateixos com a pol\u00edtics professionals i, de fet, molts no ho van ser mai. Aquests pol\u00edtics van prendre dues decisions transcendentals que van donar forma a la classe pol\u00edtica que els va succeir. La primera va ser\u00a0adoptar un sistema electoral proporcional corregit, amb llistes electorals tancades i bloquejades. L\u2019objectiu era consolidar el sistema de partits pol\u00edtics enfortint el poder intern dels seus dirigents, cosa que llavors, en el marc d\u2019una democr\u00e0cia incipient i dubitativa, semblava raonable. La segona decisi\u00f3, l\u2019\u00e8xit es condicionava al de la primera, va ser\u00a0descentralitzar fortament l\u2019Estat, adoptant la versi\u00f3 caf\u00e8 per a tothom de l\u2019Estat de les autonomies. Els perills d\u2019una descentralitzaci\u00f3 excessiva, que eren evidents, s\u2019havien de conjurar a partir del paper vertebrador que tindrien els grans partits pol\u00edtics nacionals, cohesionats pel fort poder de les seves c\u00fapules. El pla, en aquell temps, semblava sensat.<\/p>\n

Per\u00f2, tal com li va passar al Dr Frankenstein, el que va crear el monstre no va ser el pla, que no era dolent, sin\u00f3 la seva implementaci\u00f3. Per una s\u00e8rie d\u2019infortunis, la criatura de Frankenstein se li va acabar implantant el cervell equivocat. Per una s\u00e8rie d\u2019imponderables, a la jove democr\u00e0cia espanyola se li va acabar implantant una classe pol\u00edtica professional que r\u00e0pidament va esdevenir disfuncional i monstruosa.\u00a0Matt Taibbi<\/em>, en el seu c\u00e8lebre article de 2009 a Rolling Stone sobre Goldman Sachs \u201cLa gran m\u00e0quina americana de fer bombolles<\/em>\u201d comparava al banc d\u2019inversi\u00f3 amb un gran calamar vampir abra\u00e7at a la cara de la humanitat que va creant una bombolla despr\u00e9s d\u2019una altra per succionar d\u2019elles tots els diners possibles. M\u00e9s endavant proposar\u00e9 un s\u00edmil semblant per l\u2019actual classe pol\u00edtica espanyola, per\u00f2 abans conv\u00e9 analitzar quins han estat\u00a0els quatre imponderables que han acabat generant al monstre.<\/p>\n

En primer lloc, el sistema electoral proporcional, amb llistes tancades i bloquejades, ha creat una classe pol\u00edtica professional molt diferent de la que va protagonitzar la Transici\u00f3. Des de fa ja temps,\u00a0els cadells de les joventuts dels diversos partits pol\u00edtics accedeixen a les llistes electorals i altres prebendes per l’exclusiu m\u00e8rit de fidelitat a les c\u00fapules. Aquest sistema ha acabat per convertir\u00a0els partits en estades tancades plenes de gent en qu\u00e8, malgrat el carregat de l\u2019atmosfera, ning\u00fa s\u2019atreveix a obrir les finestres. No passa l\u2019aire, no flueixen les idees, i gaireb\u00e9 ning\u00fa a l\u2019habitaci\u00f3 t\u00e9 un coneixement personal directe de la societat civil o de l\u2019economia real. La pol\u00edtica i els seus voltants s\u2019han convertit en un modus vivendi que alterna c\u00e0rrecs oficials amb endolls a empreses, fundacions i organismes p\u00fablics i, tamb\u00e9, amb canongies en empreses privades regulades que depenen del BOE per prosperar.<\/p>\n

En segon lloc, la descentralitzaci\u00f3 de l\u2019Estat, que va comen\u00e7ar a principis dels 80, va ser molt m\u00e9s enll\u00e0 del que era imaginable quan es va aprovar la Constituci\u00f3. Com assenyala\u00a0Enric Juliana<\/em> en el seu recent llibre Modesta Espanya, l\u2019Estat de les autonomies inicialment previst, que presumia una descentralitzaci\u00f3 controlada de \u201cdalt a baix\u201d, es va veure r\u00e0pidament desbordat per un moviment de \u201cbaix a dalt\u201d liderat per elits locals que, al crit de \u201cno serem menys!\u201d, va acabar imposant la versi\u00f3 del caf\u00e8 per a tothom de l\u2019Estat auton\u00f2mic. Qui eren i qu\u00e8 volien aquestes elits locals? Tot i ser molt lampedusi\u00e0, Juliana es limita a assenyalar a \u201cuna democr\u00e0cia petitburgesa que sorgeix des de baix\u201c. Aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, veritat. Per\u00f2, addicionalment, \u00e9s f\u00e0cil imaginar que els beneficiaris dels\u00a0sistemes clientelars i caciquils implantats a l\u2019Espanya de prov\u00edncies des de 1833, miraven al nou r\u00e8gim democr\u00e0tic amb preocupaci\u00f3 i incertesa, el que els va poder portar, en molts casos, a apuntar-se a \u201ccanviar-ho tot perqu\u00e8 tot segueixi igual\u201d i a posar-se al capdavant de la manifestaci\u00f3 descentralitzadora. Com resultant d\u2019aquestes forces, es va produir un creixement vertigin\u00f3s de les Administracions P\u00fabliques: 17 administracions i governs auton\u00f2mics, 17 parlaments i milers-literalment milers-de noves empreses i organismes p\u00fablics territorials l\u2019objectiu \u00faltim dels quals, en molts casos, era generar n\u00f2mines i dietes.<\/p>\n

En abs\u00e8ncia de procediments establerts per seleccionar plantilles,\u00a0els pol\u00edtics van col\u00b7locar a les noves administracions i organismes a parents, familiars, nepotes i camarades, el que va portar a una estructura clientelar i polititzada de les administracions territorials que era inimaginable quan es va dissenyar la Constituci\u00f3. A partir d\u2019una Administraci\u00f3 hipertrofiada, la nova classe pol\u00edtica s\u2019havia assegurat un sistema de captura de rendes -\u00e9s a dir un sistema que no crea riquesa nova, sin\u00f3 que s\u2019apodera de la ja creada per altres- per les clavegueres circulava el finan\u00e7ament dels partits.<\/p>\n

En tercer lloc, va arribar la gran sorpresa. El poder\u00a0dins dels partits pol\u00edtics es va descentralitzar a un ritme encara m\u00e9s r\u00e0pid\u00a0que les administracions p\u00fabliques. La idea que l\u2019Espanya auton\u00f2mica podia ser vertebrada pels dos grans partits majoritaris va saltar feta miques quan els anomenats barons territorials van adquirir bases de poder de \u201cbaix a dalt\u201d i es van convertir, en la millor tradici\u00f3 del comte de Warwick, en els creadors de reis dels seus respectius partits. En aquest imprevist context, es va accelerar la descentralitzaci\u00f3 del control i la supervisi\u00f3 de les Caixes d\u2019Estalvi. Les comunitats aut\u00f2nomes es van afanyar a aprovar les seves pr\u00f2pies lleis de Caixes i, un cop assegurat el seu control, van poblar els consells d\u2019administraci\u00f3 i c\u00e0rrecs directius amb pol\u00edtics, sindicalistes, amics i companys. Per si aix\u00f2 fos poc, les Caixes tutelades pels governs auton\u00f2mics van fer proliferar empreses, organismes i fundacions filials, en moltes ocasions sense objectius clars a part del de generar m\u00e9s dietes i m\u00e9s n\u00f2mines.<\/p>\n

I en quart lloc, tot i que la llista podria prolongar, la\u00a0c<\/strong>lasse pol\u00edtica espanyola s\u2019ha dedicat a colonitzar \u00e0mbits que no s\u00f3n propis de la pol\u00edtica com, per exemple i sense \u00e0nim de ser exhaustiu, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Banc d\u2019Espanya, la CNMV, els reguladors sectorials d\u2019energia i telecomunicacions, la Comissi\u00f3 de la Compet\u00e8ncia\u2026 El sistema democr\u00e0tic i l\u2019Estat de dret necessiten que aquests organismes, que s\u00f3n els encarregats d\u2019aplicar la Llei, siguin independents.\u00a0La polititzaci\u00f3 a qu\u00e8 han estat sotmesos ha acabat amb la seva independ\u00e8ncia, provocant una profunda deslegitimaci\u00f3 d\u2019aquestes institucions i un sever deteriorament del nostre sistema pol\u00edtic.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que hi ha m\u00e9s. Mentre enva\u00efa \u00e0mbits aliens, la pol\u00edtica espanyola abandonava l\u2019\u00e0mbit que li \u00e9s propi: el Parlament. El Congr\u00e9s dels Diputats no \u00e9s nom\u00e9s el lloc on s\u2019elaboren les lleis, \u00e9s tamb\u00e9\u00a0la instituci\u00f3 que ha d\u2019exigir la rendici\u00f3 de comptes. Aquesta funci\u00f3 del Parlament, essencial en qualsevol democr\u00e0cia, ha desaparegut per complet de la vida pol\u00edtica espanyola des de fa molts anys. La fallida de Bankia, escenificada en la pantomima grotesca de les compareixences parlament\u00e0ries del passat mes de juliol, \u00e9s nom\u00e9s l\u2019\u00faltim d\u2019una llarga s\u00e8rie de casos que el Congr\u00e9s dels Diputats ha decidit tractar com si fossin cat\u00e0strofes naturals, com un terratr\u00e8mol, per exemple, en el qual encara hi hagi v\u00edctimes no hi ha responsables. No hauria de sorprendre, des d\u2019aquesta perspectiva, que els diputats no freq\u00fcentin la Carrera de Sant Jer\u00f3nimo: hi ha all\u00ed molt poc a fer.<\/p>\n

Les bombolles<\/strong><\/p>\n

Els quatre processos descrits en els par\u00e0grafs anteriors han conformat un sistema pol\u00edtic en el qual les institucions estan, en el mal sentit de la paraula, excessivament polititzades i on\u00a0ning\u00fa acaba sent responsable dels seus actes perqu\u00e8 mai s\u2019exigeix \u200b\u200bseriosament rendici\u00f3 de comptes. Ning\u00fa dins el sistema posa en q\u00fcesti\u00f3 els mecanismes de captures de rendes que constitueixen l\u2019inter\u00e8s particular de la classe pol\u00edtica espanyola. Aquest \u00e9s el context en qu\u00e8 es van desenvolupar no nom\u00e9s la bombolla immobili\u00e0ria i el saqueig i fallida de la gran majoria de les Caixes d\u2019Estalvi, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres \u201ccat\u00e0strofes naturals\u201d, altres \u201cactes de D\u00e9u\u201d, a la generaci\u00f3 tan addictes s\u00f3n nostres pol\u00edtics. Perqu\u00e8, com el gran calamar de Taibbi,\u00a0la classe pol\u00edtica espanyola genera bombolles de manera compulsiva. I ho fa no tant per ignor\u00e0ncia o per incompet\u00e8ncia com perqu\u00e8 en totes elles captura rendes. Fem, sense cap pretensi\u00f3 d\u2019exhaustivitat, un brev\u00edssim rep\u00e0s de les principals abusos impunes de les \u00faltimes dues d\u00e8cades:\u00a0la bombolla immobili\u00e0ria, les caixes d\u2019estalvis, les energies renovables i les noves autopistes de peatge.<\/p>\n

La\u00a0bombolla immobili\u00e0ria espanyola va ser, en termes relatius, la m\u00e9s gran de les tres que van estar en l\u2019origen de l\u2019actual crisi global, sent les altres dues la nord-americana i la irlandesa. No hi ha dubte que, com les altres, va estar alimentada pels baixos tipus d\u2019inter\u00e8s i pels desequilibris macroecon\u00f2mics a escala mundial. Per\u00f2, dit aix\u00f2, al contrari del que passa als Estats Units, les decisions sobre qu\u00e8 es construeix i on es construeix a Espanya es prenen en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic. Aqu\u00ed no es pot parlar de pecats per omissi\u00f3, d\u2019oblit del principi que els gestors p\u00fablics han de gestionar com diligents pares de fam\u00edlia. No. A Espanya la classe pol\u00edtica\u00a0ha inflat la bombolla immobili\u00e0ria per acci\u00f3 directa, no per omissi\u00f3 ni per oblit. Els plans urban\u00edstics es forgen en complexes i opaques negociacions de les que, a m\u00e9s de noves construccions, sorgeixen el finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics i nombroses fortunes personals, tant entre els requalificats com entre els recalificadores.<\/p>\n

Per si el poder dels pol\u00edtics -decidir el qu\u00e8 i l\u2019on- no fos suficient, la transmissi\u00f3 del control de les caixes d\u2019estalvis a les comunitats aut\u00f2nomes afegeix als dos anteriors el poder de decisi\u00f3 sobre el qui, \u00e9s a dir,\u00a0el poder de decisi\u00f3 sobre qui tenia finan\u00e7ament de la Caixa de torn per posar-se a construir. Aix\u00f2 va suposar un salt qualitatiu en la capacitat de captura de rendes de la classe pol\u00edtica espanyola, apropant-se encara m\u00e9s a l\u2019estrat\u00e8gia del calamar vampir de Taibbi. Primer s\u2019infla la bombolla, a continuaci\u00f3 es capturen totes les rendes possibles i, finalment, la bombolla punxa\u2026 aqu\u00ed queda aix\u00f2! El panorama, cinc anys despr\u00e9s de la punxada de la bombolla, no pot ser m\u00e9s desolador. L\u2019economia espanyola no creixer\u00e0 durant molts anys m\u00e9s. I les caixes d\u2019estalvis han desaparegut, la gran majoria per insolv\u00e8ncia o fallida t\u00e8cnica. Aqu\u00ed queda aix\u00f2!<\/p>\n

Les altres dues bombolles que esmentar\u00e9 s\u00f3n resultat de la peculiar simbiosi de la nostra classe pol\u00edtica amb el \u201ccapitalisme cast\u00eds\u201d, \u00e9s a dir, amb\u00a0el capitalisme espanyol que viu del favor del Butllet\u00ed Oficial de l\u2019Estat. En una reuni\u00f3 recent, un conegut inversor estranger ho va anomenar \u201crelaci\u00f3 incestuosa\u201d, un altre, nacional, va parlar de \u201ccol\u00b7lusi\u00f3 contra consumidors i contribuents\u201d.<\/p>\n

Sigui el que sigui, recordem en primer lloc\u00a0la bombolla de les energies renovables. Espanya que representa un 2% del PIB mundial, est\u00e0 pagant el 15% del total global de les primes a les energies renovables. Aquest disbarat, presentat en el seu moment com una aposta per situar-se en l\u2019avantguarda de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, \u00e9s un sense-sentit que Espanya no es pot permetre’s. Per\u00f2 aquestes primeres\u00a0generen moltes rendes i prebendes capturades per la classe pol\u00edtica i, tamb\u00e9 s\u2019ha de dir, molt frau i molta corrupci\u00f3 a tots els nivells de la pol\u00edtica i de l\u2019Administraci\u00f3. Per finan\u00e7ar les primeres,\u00a0les empreses i fam\u00edlies espanyoles paguen l\u2019electricitat m\u00e9s cara d\u2019Europa, fet que suposa una greu minva de competitivitat per a la nostra economia. Malgrat aquests preus exagerats, i que la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica t\u00e9 un exc\u00e9s de capacitat de m\u00e9s del 30%, el sistema el\u00e8ctric espanyol t\u00e9 un d\u00e8ficit tarifari de diversos milers de milions d\u2019euros a l\u2019any i m\u00e9s de 24.000 milions de deute acumulat que ning\u00fa sap com pagar. La bombolla de les renovables ha punxat i\u2026 aqu\u00ed queda aix\u00f2!<\/p>\n

L\u2019\u00faltima bombolla que portar\u00e9 a col\u00b7laci\u00f3, tot i que la llista \u00e9s m\u00e9s llarga (futbol, \u200b\u200btelevisions \u2026), \u00e9s la formada per\u00a0les innombrables infraestructures innecess\u00e0ries constru\u00efdes en les \u00faltimes dues d\u00e8cades a costos astron\u00f2mics per a benefici de constructors i perjudici de contribuents.\u00a0Un dels casos m\u00e9s estridents \u00e9s el de les autopistes radials de Madrid, per\u00f2 n’hi ha molt\u00edssims m\u00e9s. Les radials, que pretenien descongestionar els accessos a Madrid, es van dissenyar i van construir fent desistiment de principis molt importants de prud\u00e8ncia i bona administraci\u00f3. Per comen\u00e7ar, es van fer unes previsions temer\u00e0ries del tr\u00e0nsit que aquestes autopistes tindrien. En l\u2019actualitat el tr\u00e0nsit no supera el 30% del previst. I no \u00e9s per la crisi: en els anys del boom tampoc hi havia tr\u00e0nsit. A continuaci\u00f3 incomprensiblement? el Govern va permetre que els constructors i els concessionaris fossin, essencialment, els mateixos. Aix\u00f2 \u00e9s un disbarat, perqu\u00e8 en disfressar els constructors de concessionaris mitjan\u00e7ant unes societats amb molt poc capital i molt deute, es facilitava que pass\u00e9s el que va acabar passant: els constructors van cobrar de les concession\u00e0ries per construir les autopistes i, en constatar que no hi havia tr\u00e0nsit , van amena\u00e7ar amb deixar fer fallida. Els principals creditors eren oh sorpresa! les Caixes d\u2019Estalvi. Els m\u00e9s de 3.000 milions de deute ning\u00fa sap com pagar-los i acabaran recaient sobre el contribuent per\u00f2, en qualsevol cas, aqu\u00ed queda aix\u00f2!<\/p>\n

La teoria<\/strong><\/p>\n

Acabo aqu\u00ed la part descriptiva d\u2019aquest article en qu\u00e8 he resumit uns pocs \u201cfets estilitzats\u201d que considero representatius del comportament col\u00b7lectiu, no necess\u00e0riament individual, i aix\u00f2 \u00e9s important recordar-ho, dels pol\u00edtics espanyols. Paso ara a formular una teoria de la classe pol\u00edtica espanyola com a grup d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

L\u2019enunciat de la teoria \u00e9s molt simple.\u00a0La classe pol\u00edtica espanyola no nom\u00e9s s\u2019ha constitu\u00eft en un grup d\u2019inter\u00e8s particular, com els controladors aeris, per posar un exemple,\u00a0sin\u00f3 que ha fet un pas m\u00e9s i es consolida com una elit extractiva, en el sentit que donen a aquest terme\u00a0Acemoglu i Robinson<\/em> en el seu recent i ja c\u00e8lebre llibre “Per qu\u00e8 fracassen les nacions”. Una elit extractiva es caracteritza per:<\/p>\n

\u201cTenir un sistema de captura de rendes que permet, sense crear riquesa nova,\u00a0detreure rendes de la majoria de la poblaci\u00f3 en benefici propi\u201c.<\/p>\n

\u201cTenir el poder suficient per impedir un sistema institucional inclusiu, \u00e9s a dir, un sistema que distribueixi el poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic de manera \u00e0mplia, que respecti l\u2019Estat de dret i les regles del mercat lliure. En altres paraules,\u00a0tenir el poder suficient per condicionar el funcionament d\u2019una societat oberta -en el sentit de Popper- o optimista -en el sentit de Deutsch\u201d.<\/p>\n

\u201cAbominar la \u2018destrucci\u00f3 creativa\u2019, que caracteritza el capitalisme m\u00e9s din\u00e0mic. En paraules de Schumpeter “la destrucci\u00f3 creativa \u00e9s la revoluci\u00f3 incessant de l\u2019estructura econ\u00f2mica des de dins, cont\u00ednuament destruint l\u2019antic i creant el nou\u201d. Aquest proc\u00e9s de destrucci\u00f3 creativa \u00e9s el tret essencial del capitalisme.<\/p>\n

\u201cUna elit extractiva abomina, a m\u00e9s, qualsevol proc\u00e9s innovador prou ampli com per acabar creant nous nuclis de poder econ\u00f2mic, social o pol\u00edtic\u201d.<\/p>\n

Amb la navalla d\u2019Occam a la m\u00e0, si aquesta senzilla teoria t\u00e9 poder explicatiu, ser\u00e0 imbatible. Qu\u00e8 ha de dir sobre les quatre preguntes que se li han plantejat al principi de l\u2019article? Vegem:<\/p>\n

1.La classe pol\u00edtica espanyola, com a elit extractiva, no pot tenir un diagn\u00f2stic raonable de la crisi. Han estat els seus mecanismes de captura de rendes els que l\u2019han provocat i aix\u00f2, \u00e9s clar, no ho poden dir. \u00c9s cert, hi ha una crisi econ\u00f2mica i financera global, per\u00f2 aix\u00f2 no explica sis milions d\u2019aturats, un sistema financer parcialment trencat i un sector p\u00fablic que no pot fer front als seus compromisos de pagament. La classe pol\u00edtica espanyola ha de defensar, com est\u00e0 fent de manera un\u00e0nime, que la crisi \u00e9s un acte de D\u00e9u, una cosa que ve de fora, imprevisible per naturalesa i davant la qual cosa nom\u00e9s cap la resignaci\u00f3.<\/p>\n

2.La classe pol\u00edtica espanyola, com a elit extractiva, no pot tenir una altra estrat\u00e8gia de sortida de la crisi diferent de la d\u2019esperar que escampi la tempesta. Qualsevol pla a llarg termini,\u00a0per ser cre\u00efble, ha d\u2019incloure el desmantellament, si m\u00e9s no en part, dels mecanismes de captura de rendes dels quals es beneficia. I aix\u00f2, \u00e9s clar, no es planteja.<\/p>\n

3. Van demanar perd\u00f3 els controladors aeris pels seus excessos? No, perqu\u00e8 consideren que defensaven el seu inter\u00e8s particular. Alg\u00fa ha sentit\u00a0alguna disculpa d\u2019algun pol\u00edtic per la situaci\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0 Espanya? No, ni la sentir\u00e0, per la mateixa ra\u00f3 que els controladors. Com \u00e9s que, com a mesura exemplaritzant, no s\u2019ha plantejat seriosament l\u2019abolici\u00f3 del Senat, de les diputacions, la reducci\u00f3 del nombre d\u2019ajuntaments\u2026? Doncs perqu\u00e8, caigudes les Caixes d\u2019Estalvi -i davant les dificultats presents per generar noves bombolles- la defensa de les rendes capturades restants es porta a ultran\u00e7a.<\/p>\n

4.Tal i com estableix la teoria de les elits extractives,\u00a0els partits pol\u00edtics espanyols comparteixen un gran menyspreu per l\u2019educaci\u00f3, una forta animadversi\u00f3 per la innovaci\u00f3 i l\u2019emprenedoria i una hostilitat total cap a la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3. De l\u2019educaci\u00f3 nom\u00e9s sembla interessar l\u2019adoctrinament: les estridents baralles sobre l\u2019Educaci\u00f3 per a la Ciutadania contrasten amb el silenci esp\u00e8s que envolta les q\u00fcestions veritablement rellevants com, per exemple, l\u2019elevad\u00edssim frac\u00e0s escolar o els lamentables resultats en els informes PISA. La innovaci\u00f3 i l\u2019emprenedoria llangueixen en el marc de regulacions dissuas\u00f2ries i fiscalitats punitives sense que cap partit es prengui seriosament la necessitat de canviar-les. I la despesa en investigaci\u00f3 cient\u00edfica, concebuda com sumptuari de manera gaireb\u00e9 un\u00e0nime, s\u2019ha retallat amb especial acarnissament sense que ni un sol pol\u00edtic rellevant hagi protestat per un disbarat que compromet m\u00e9s que cap altre el futur dels espanyols.<\/p>\n

La teoria de les elits extractives, fins aqu\u00ed, sembla donar sentit a bastants trets cridaners del comportament de la classe pol\u00edtica espanyola. Vegem qu\u00e8 ens diu sobre el futur.<\/p>\n

La predicci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La crisi ha accentuat\u00a0el conflicte entre l\u2019inter\u00e8s particular de la classe pol\u00edtica espanyola i l\u2019inter\u00e8s general d\u2019Espanya. Les reformes necess\u00e0ries per a romandre en l\u2019euro xoquen frontalment amb els mecanismes de captura de rendes que sostenen aquest inter\u00e8s particular. D\u2019una banda, l\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria requerir\u00e0 una reducci\u00f3 estructural de la despesa de les administracions p\u00fabliques superior als 50 miliards d\u2019euros, un 5% del PIB. Aix\u00f2 no es pot aconseguir amb m\u00e9s retallades conjunturals: calen reformes en profunditat que, de moment, estan in\u00e8dites. S\u2019ha de reduir dr\u00e0sticament el sector p\u00fablic empresarial, aquesta zona grisa entre l\u2019Administraci\u00f3 i el sector privat, que, amb els seus molts milers d\u2019empreses, organismes i fundacions, constitueix una de les principals fonts de rendes capturades per la classe pol\u00edtica. D\u2019altra banda, per tornar a cr\u00e9ixer, l\u2019economia espanyola ha de guanyar competitivitat. Per aix\u00f2 fan falta moltes m\u00e9s reformes per obrir m\u00e9s sectors a la compet\u00e8ncia, especialment en l\u2019esmentat sector p\u00fablic empresarial i en sectors regulats. Aix\u00f2 hauria de fer m\u00e9s dif\u00edcil seguir creant bombolles en l\u2019economia espanyola.<\/p>\n

La infinita desgana amb la que la nostra classe pol\u00edtica est\u00e0 abordant el proc\u00e9s reformista il\u00b7lustra b\u00e9 que, col\u00b7lectivament com a m\u00ednim, sospita\u00a0les conseq\u00fc\u00e8ncies que les reformes poden tenir sobre el seu inter\u00e8s particular. L\u2019\u00fanica reforma duta a terme per iniciativa pr\u00f2pia, la del mercat de treball, no afecta directament els mecanismes de captura de rendes. Les que s\u00ed que ho fan, exigides per la UE com, per exemple, la consolidaci\u00f3 fiscal, no s\u2019han aplicat. Deliberadament,\u00a0el Govern confon reformes amb retallades i pujades d\u2019impostos i ofereix els segons en comptes de les primeres, amb l\u2019esperan\u00e7a que la tempesta amaini per si mateixa i, al final, no calgui canviar res essencial. Com aix\u00f2 no passar\u00e0,\u00a0en algun moment la classe pol\u00edtica espanyola s\u2019haur\u00e0 de plantejar el dilema d\u2019aplicar les reformes de deb\u00f2 o abandonar l\u2019euro. I aix\u00f2, crec jo, passar\u00e0 m\u00e9s aviat que tard.<\/p>\n

La teoria de les elits extractives prediu que l\u2019inter\u00e8s particular tendir\u00e0 a prevaler sobre l\u2019inter\u00e8s general. Jo veig probable que en\u00a0els dos partits majoritaris espanyols creixi molt de pressa el sentiment \u201cpro pesseta\u201c. De fet, ja hi ha en els dos partits caps de fila visibles d\u2019aquesta corrent. La confusi\u00f3 indu\u00efda entre retallades i reformes t\u00e9 la conseq\u00fc\u00e8ncia perversa que\u00a0la poblaci\u00f3 no percep els avantatges a llarg termini de les reformes i si experimenta el dolor a curt termini de les retallades que, invariablement, es presenten com una imposici\u00f3 estrangera. D\u2019aquesta manera es crea el brou de cultiu necessari per, quan les circumst\u00e0ncies siguin prop\u00edcies, presentar una sortida de l\u2019euro com una defensa de la sobirania nacional davant l\u2019agressi\u00f3 exterior que imposa retallades insofribles a l\u2019Estat de benestar. Tamb\u00e9, per posar un exemple, els controladors aeris presentaven la defensa del seu inter\u00e8s particular com una defensa de la seguretat del tr\u00e0nsit aeri. La situaci\u00f3 actual recorda molt al que va passar fa gaireb\u00e9 dos segles quan, el 1814, Ferran VII -El Desitjat- va aixafar la possibilitat de modernitzaci\u00f3 d\u2019Espanya sorgida de la Constituci\u00f3 de 1812 mentre el poble espanyol li aclamava al crit de visquin les \u201ccaenas \u201c!<\/p>\n

Per descomptat encara que el Desitjat actualment es digui Mariano, Alfredo o una altra cosa -caldria \u201cjalearle\u201d <\/em>incorporant la vigent sensibilitat auton\u00f2mica, utilitzant crits del tipus visca G\u00fcrtel! Visquin els ERO d\u2019Andalusia! Visca el Palau de la M\u00fasica Catalana! Per\u00f2, en qualsevol cas, les difer\u00e8ncies serien m\u00e9s de forma que de fons.<\/p>\n

Una sortida de l\u2019euro, tant si \u00e9s per iniciativa pr\u00f2pia com si \u00e9s perqu\u00e8 els pa\u00efsos del nord s\u2019afarten de conviure amb els del sud,\u00a0seria desastrosa per a Espanya. Implicaria, com encertadament han assenyalat Jes\u00fas Fern\u00e1ndez-Villaverde, Luis Garicano i Tano Santos a EL PA\u00cdS el passat mes de juny, no nom\u00e9s un retorn a l\u2019Espanya dels 50 en l\u2019econ\u00f2mic, sin\u00f3\u00a0un retorn al caciquisme \u00a0ia la corrupci\u00f3 en el pol\u00edtic i en el social que portaria a dates molt anteriors i que superaria de molt la situaci\u00f3 actual, que ja \u00e9s molt dolenta. El calamar vampir, redu\u00eft a calamars\u00f3, seria cap de ratol\u00ed en comptes de cua de lle\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 la nostra classe pol\u00edtica ho veu com un mal menor davant l\u2019alternativa del harakiri que suposen les reformes. Els liberals, com el 1814, serien massacrats -de fet, en els dos partits majoritaris, ja s\u2019observen moviments en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

El perill que tot aix\u00f2 acabi passant en un termini relativament curt \u00e9s, al meu entendre, molt significatiu. Es pot fer alguna cosa per evitar-ho? Lamentablement, no gaire, a part de seguir publicant articles com aquest. Com mostren tots els sondejos, el desprestigi de la classe pol\u00edtica espanyola \u00e9s immens, per\u00f2 no t\u00e9 alternativa a curt termini. A m\u00e9s llarg termini, com explico a continuaci\u00f3, si la t\u00e9.<\/p>\n

Canviar el sistema electoral<\/strong><\/p>\n

La classe pol\u00edtica espanyola, com hem vist en aquest article, \u00e9s producte de diversos factors entre els quals destaca\u00a0el sistema electoral proporcional, amb llistes tancades i bloquejades confeccionades per les c\u00fapules dels partits pol\u00edtics. Aquest sistema d\u00f3na un poder immens als dirigents dels partits i ha acabat produint una classe pol\u00edtica disfuncional.\u00a0No existeix un sistema electoral perfecte -tots tenen avantatges i inconvenients- per\u00f2, per tot l\u2019exposat fins aqu\u00ed, a Espanya s\u2019hauria de canviar de sistema amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir una classe pol\u00edtica m\u00e9s funcional.\u00a0Els sistemes majoritaris produeixen c\u00e0rrecs electes que responen davant dels seus electors, en lloc de fer-ho de manera exclusiva davant els seus dirigents partidaris. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les c\u00fapules dels partits tenen menys poder que les que sorgeixen d\u2019un sistema proporcional i la representativitat que donen de les urnes est\u00e0 menys mediatitzada. Fins aqu\u00ed tot s\u00f3n avantatges.\u00a0Tamb\u00e9 hi ha inconvenients. Un sistema proporcional acaba donant escons a partits minoritaris que podrien no obtenir-ne cap amb un sistema majoritari. Aix\u00f2 perjudicaria partits minoritaris de base estatal, per\u00f2 beneficiaria partits minoritaris de base regional. En qualsevol cas, el tret rellevant d\u2019un sistema majoritari \u00e9s que l\u2019electorat t\u00e9 poder de decisi\u00f3 no nom\u00e9s sobre els partits sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre les persones que surten elegides i aix\u00f2, a Espanya, \u00e9s ara una necessitat perempt\u00f2ria que compensa amb escreix els inconvenients que el sistema pugui tenir.<\/p>\n

Un sistema majoritari no \u00e9s el b\u00e0lsam de Fierabr\u00e0s que curi a l\u2019instant qualsevol ferida. Per\u00f2 \u00e9s molt probable que gener\u00e9s una classe pol\u00edtica diferent, m\u00e9s adequada a les necessitats d\u2019Espanya. A It\u00e0lia \u00e9s imminent una proposta de llei per canviar l\u2019actual sistema proporcional per un majoritari corregit: dos ter\u00e7os dels escons es votarien en col\u00b7legis uninominals i el ter\u00e7 restant en llistes tancades en les quals els escons es distribuirien proporcionalment als vots obtinguts. Sembla que el Govern \u201ct\u00e8cnic\u201d de Monti<\/strong> ha arribat a conclusions similars a les que defenso jo aqu\u00ed: sense canviar a una classe pol\u00edtica disfuncional no es pot abordar un programa reformista ambici\u00f3s. I \u00e9s que, com li vaig sentir dir una vegada a Carlos Solchaga, un \u201ct\u00e8cnic\u201d \u00e9s un pol\u00edtic que, a m\u00e9s, sap d\u2019alguna cosa. Per a quan una reforma electoral a Espanya? Caldr\u00e0 esperar que arribin els \u201ct\u00e8cnics\u201d?<\/p>\n

El Pa\u00eds
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest article proposo una teoria de la classe pol\u00edtica espanyola per argumentar la necessitat imperiosa i urgent de canviar el nostre sistema electoral per adoptar un sistema majoritari. La teoria es refereix al comportament d\u2019un col\u00b7lectiu i, per tant, no admet interpretacions en termes de comportaments individuals. Per qu\u00e8 una teoria? Per dues raons. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-6357","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6357"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6365,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6357\/revisions\/6365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6357"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}