{"id":6345,"date":"2012-09-08T12:03:40","date_gmt":"2012-09-08T10:03:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6345"},"modified":"2012-09-08T12:33:02","modified_gmt":"2012-09-08T10:33:02","slug":"ernest-maragall-%e2%80%9csigui-quina-sigui-la-relacio-catalunya-espanya-hem-de-tenir-posicio-una-propia-i-inequivocament-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ernest-maragall-%e2%80%9csigui-quina-sigui-la-relacio-catalunya-espanya-hem-de-tenir-posicio-una-propia-i-inequivocament-catalana\/","title":{"rendered":"Ernest Maragall: \u201cSigui quina sigui la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya hem de tenir una posici\u00f3 pr\u00f2pia i inequ\u00edvocament catalana”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ernest Maragall i Mira <\/strong>\u00e9s un d’aquells socialistes que per molt que ho intenti, mai passa desapercebut. Si aquesta entrevista t\u00e9 algun valor afegit, \u00e9s, el que ha estat realitzada “abans” que els \u00faltims esdeveniments esdevinguts en el si del PSC<\/strong> agreugessin les difer\u00e8ncies entre les dues “\u00e0nimes” del socialisme catal\u00e0, que poden conduir, fins i tot, a la escissi\u00f3.<\/p>\n

Aquest Maragall contesta les nostres preguntes en “estat pur” i amb una sinceritat aclaparadora que estem segures\/o que no deixar\u00e0 a ning\u00fa indiferent….<\/p>\n

-Vost\u00e9 ha estat conseller del Tripartit. Atenent el que ha quedat en l’imaginari col\u2022lectiu sembla que la gesti\u00f3 hagu\u00e8s estat un frac\u00e0s. Com es podria arribar a explicar qu\u00e8 van aconseguir els dos governs del tripartit?<\/strong><\/p>\n

-El primer va representar la primera alternan\u00e7a progressista despr\u00e9s de 23 anys de governs del nacionalisme conservador. I, per contrast, va ser aquest govern qui va gosar donar un salt endavant en l’autogovern de Catalunya front a una deriva de erosi\u00f3 continua de l’Estatut vigent des dels governs centrals successius i des del Tribunal Constitucional d’aquell moment.<\/p>\n

Per\u00f2 la suma de tres per si mateixa no va arribar mai a comportar-se com un govern estable i amb relat compartit. No vam ser capa\u00e7os de quallar una s\u00edntesi visible i comprensible del projecte de pa\u00eds que preten\u00edem de forma conjunta les tres forces pol\u00edtiques que hav\u00edem fet coalici\u00f3 de govern.<\/p>\n

Potser perqu\u00e8 era la primera coalici\u00f3 entre forces prou diferents i amb electorat propi respectiu. I amb unes proporcions de vot que feien m\u00e9s dif\u00edcil exercir una autoritat n\u00edtida i indiscutible des de la Presid\u00e8ncia, al contrari del motllo tant acreditat i exit\u00f3s de les coalicions de govern progressista a l’Ajuntament de Barcelona i a tants altres.<\/p>\n

Van poder m\u00e9s les il\u00b7lusions que cadasc\u00fa es feia sobre el futur a partir de les posicions pr\u00f2pies. Totes elles tant leg\u00edtimes com parcials i sense possibilitat de convertir-se en majorit\u00e0ries.<\/p>\n

El PSC<\/strong>, com a for\u00e7a central i majorit\u00e0ria del govern, va intentar exercir un paper moderador i de cerca continua d’un equilibri positiu. Era qui m\u00e9s cedia, qui m\u00e9s acceptava o renunciava per tal d’assolir acords conjunts. Segurament massa. Per\u00f2 aix\u00f2 es f\u00e0cil dir-ho a posteriori i a la vista dels resultats de tot plegat.<\/p>\n

ERC<\/strong> expressava una esperan\u00e7a, poc fundada, d’avan\u00e7ar molt r\u00e0pidament cap a un projecte d’independ\u00e8ncia amb suport majoritari al pa\u00eds. El seu l\u00edder interpretava els magn\u00edfics resultats obtinguts a les eleccions com un pas ferm cap el “sorpasso” dels socialistes en tant que for\u00e7a principal del centre-esquerra catal\u00e0. La primera evid\u00e8ncia en aquest sentit, la visita a Perpiny\u00e0 per guanyar la pau amb un cop d’efecte inversemblant, va tenir uns efectes letals i permanents sobre el prestigi i la imatge p\u00fablica del govern en el seu conjunt.<\/p>\n

IC-V<\/strong> sempre va tenir clar que li era m\u00e9s profit\u00f3s mantenir unes determinades posicions i satisfer un electorat prou fidel. La seva posici\u00f3 tendia a expressar-se en termes de veto front a determinades propostes, lleis o projectes. L’acci\u00f3 de govern va resultar massa cops bloquejada o enllentida per el que es veia com a dissensions internes.<\/p>\n

Si en el primer mandat les disfuncions internes eren sobretot de caire pol\u00edtic i d’estil personal, en el seg\u00f2n les dist\u00e0ncies i desacords expl\u00edcits eren sobre decisions concretes o estrat\u00e8gies reformadores del govern. En aquest per\u00edode les dificultats es centraven, especialment, en les posicions diferenciades de IC-V<\/strong> que remetien molt sovint a una imatge de inestabilitat permanent de la coalici\u00f3. El cas de la Llei d’Educaci\u00f3 fou el m\u00e9s visible per\u00f2 no l’\u00fanic en aquell per\u00edode.<\/p>\n

Per \u00faltim, per\u00f2 molt important, en la conducci\u00f3 del proc\u00e9s d’el\u00b7laboraci\u00f3, aprovaci\u00f3 i negociaci\u00f3 del nou Estatut vam pecar d’ingenuitat manifesta o, m\u00e9s aviat, d’una manca de cultura d’estat que encara avui ens limita i ens redueix les possibilitats d’\u00e9xit en l’\u00e0mbit del autogovern.<\/p>\n

La combinaci\u00f3 de joc t\u00e0ctic practicat per CIU<\/strong> i el desgast creixent de l’expectativa de comprensi\u00f3 positiva des d’Espanya van acabar per produir entre els catalans m\u00e9s frustraci\u00f3 que orgull davant un Estatut que significava un aven\u00e7 real indiscutible per\u00f2 que quedava molt lluny de les primeres esperances.<\/p>\n

El m\u00e9s decisiu en aquesta mat\u00e8ria s’havia perdut, un cop m\u00e9s, per el cam\u00ed: s’havia trencat l’aparent unitat catalana entorn a la proposta d’Estatut aprovada al Parlament de Catalunya el 30 de Setembre del 2005.<\/p>\n

Els ciutadans el van ratificar, un cop rebaixat i “passat el ribot”, en un refer\u00e8ndum de resultats m\u00ednims, sense entusiasme i amb totes les recances. La posterior sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional va significar, al mateix temps, la sent\u00e8ncia de mort per el segon govern “catalanista i d’esquerres”, en la mesura que reduia al quasi no-res la seva iniciativa central i definit\u00f2ria.<\/p>\n

En aquesta mat\u00e8ria, en tot cas, no es pot obviar la primera i principal responsabilitat de les forces pol\u00edtiques i les institucions espanyoles. Catalunya, liderada per un govern progressista per primer cop des de la II Rep\u00fablica, rebia un rebuig expl\u00edcit i sense contemplacions a les seves aspiracions. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica en major mesura el salt qualitatiu que ha fet la societat catalana en els \u00faltims dos anys.<\/p>\n

Si hi afegim errors personals o d’oportunitat, immadureses o ingenu\u00eftats en la relaci\u00f3 amb mitjans de comunicaci\u00f3, tindrem un panorama cr\u00edtic suficient per explicar com l’obra de govern real, de gran trascend\u00e8ncia social i nacional, va quedar oculta o sense reconeixement p\u00fablic.<\/p>\n

I si repassem l’obra de govern en termes de resultats tangibles, mesurats en equipaments, infraestructures, reformes de fons, millora de drets socials, etc… el balan\u00e7 \u00e9s espectacular.<\/p>\n

Precisament perqu\u00e8, en bona part, aquells governs van treballar a fons per compensar, reequilibrar i transformar un pa\u00eds amb d\u00e8ficits clamorosos en quasi tots els camps despr\u00e9s de 23 anys de governs de CIU<\/strong>: Salut, Educaci\u00f3, Serveis Socials, Just\u00edcia, Presons (segurament l’exemple m\u00e9s contrastat i espectacular), Habitatge, Aigua, carreteres i ferrocarrils, Medi Ambient, Dret Civil catal\u00e0….<\/p>\n

\u00c9s ben possible, si ens ho mirem des de la situaci\u00f3 actual, que hi veiem excessos i desmesures, errors i desorientacions en una o altre pol\u00edtica, per\u00f2 en cap cas es pot deixar de registrar l’efecte profundament transformador de l’obra de govern d’aquells set anys.<\/p>\n

L’arribada de la crisi econ\u00f3mica al bell mig del segon mandat ha tamb\u00e9 contribu\u00eft a capgirar en la imatge p\u00fablica les raons i la justificaci\u00f3 objectiva de tot el que es va arribar a fer.<\/p>\n

Diguem-ho clar, una bona part de l’explicaci\u00f3 del volum immens d’inversi\u00f3 i despesa p\u00fablica d’aquells anys prov\u00e9 del creixement geom\u00e8tric dels ingressos que procedien del model econ\u00f3mic que avui tots condemnem.<\/p>\n

La seva caiguda radical a partir del segon semestre del 2007, no nom\u00e9s va significar una gran dificultat d’adaptaci\u00f3 a la baixa dels innombrables projectes acumulats als calaixos de tots els Departaments, sin\u00f3 que va acabar sent la millor coartada argumental de CIU<\/strong> per ilustrar l’argument de la “disbauxa del tripartit” presentada com a causa i culpabilitat de tots els mals presents o futurs de Catalunya.<\/p>\n

-La Hisenda pr\u00f2pia garanteix el acc\u00e9s universal a la sanitat i la educaci\u00f3 p\u00fabliques?
\n<\/strong>
\n— No es pot formular en aquests termes de simplificaci\u00f3 i condicionant una cosa a l’altre. En tot cas la Hisenda pr\u00f2pia es situa en el terreny del dret dels ciutadans de Catalunya a disposar dels recursos que els corresponen en just\u00edcia i en coher\u00e8ncia amb les aspiracions col\u00b7lectives d’autogovern.<\/p>\n

Per\u00f2 la possibilitat de garantir l’acc\u00e9s universal a la sanitat i l’educaci\u00f3 p\u00fabliques ha quedat demostrada positivament durant molts anys, sense que estigu\u00e9s ben resolta la q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament auton\u00f3mic. El que ara succeeix t\u00e9 a veure sobretot amb la crisi econ\u00f3mica grav\u00edssima i mal gestionada des dels governs conservadors.<\/p>\n

Cosa que, naturalment, ajuda a fer evident l’efecte greument perjudicial per els ciutadans de no disposar de la capacitat de gestionar els recursos que nosaltres mateixos hem generat.<\/p>\n

-Acceptaria vost\u00e9 les retallades del Estat del Benestar si fossin la condici\u00f3 per recolzar unitariament el Pacte Fiscal davant el govern central?<\/strong><\/p>\n

— \u00c9s el mateix plantejament, inacceptable en tot cas. El Pacte Fiscal, o la consecuci\u00f3 de la Hisenda pr\u00f2pia que formul\u00e0veu en la pregunta anterior, demana ser proposat i negociat des de la unitat catalana m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n

Incloent en aquest concepte d’unitat no nom\u00e9s als partits o institucions de govern, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la societat catalana en els seu conjunt: Entitats econ\u00f3miques i sindicals, universitats i cient\u00edfics, cultura, educaci\u00f3 i salut haurien de formar part activa i visible del proc\u00e9s.<\/p>\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 no es pot condicionar a una determinada pol\u00edtica de retallades en l’Estat del Benestar. Les pol\u00edtiques per gestionar la crisi i per sortir-ne son diverses i practicables en totes les circumst\u00e0ncies, amb o sense Pacte Fiscal.<\/p>\n

Des de les posicions progressistes hem d’encertar en la definici\u00f3 de pol\u00edtiques alternatives a les actuals que siguin enteses i compartides per la majoria dels ciutadans. I, a partir d’aqu\u00ed, certament el millor ser\u00eda construir una real i efica\u00e7 unitat social i de pa\u00eds per guanyar el m\u00e9s aviat possible la batalla de la crisi tot apuntant a nous models de creixement i renovaci\u00f3 del nostre sistema productiu.<\/p>\n

— Creu que es l’hora de que el catalanisme d’esquerres posi al descobert que si no hi ha una visi\u00f3 d’esquerres,\u202findepend\u00e8ncia es un terme que no garanteix que les persones estiguin en el centre de les pol\u00edtiques governamentals? <\/strong><\/p>\n

— Cap dels termes que descriuen una determinada organitzaci\u00f3 estatal o nacional, per si mateixos, garanteixen o impedeixen pol\u00edtiques efectivament alternatives. I encara menys asseguren o neguen un determinat tracte als seus ciutadans, a les persones que els defineixen com a tal naci\u00f3 o estat.<\/p>\n

Tot subjecte pol\u00edtic complet, i Catalunya ho \u00e9s i ho vol ser de forma encara m\u00e9s neta, demana que siguin reals i respectats els dos conceptes que defineixen qualsevol societat democr\u00e0tica: alternan\u00e7a i uni\u00f3.<\/p>\n

Independ\u00e8ncia sense alternan\u00e7a, sense dreta i esquerra possibles, seria pur nacionalisme homogeneitzador. I autonomisme (o pseudo-federalisme) sense una esquerra nacional visible i amb projecte propi \u00e9s entregar Catalunya a una pulsi\u00f3 leg\u00edtima i reactiva, per\u00f2 parcial i empobridora. \u00c9s, precisament, negar a Catalunya el dret a ser governada des de posicions n\u00edtidament progressistes.<\/p>\n

–Vost\u00e9 va participar a la fundaci\u00f3 del PSC. Aleshores van coordinar-se sensibilitats diferents, el PSC, la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE, el Reagrupament…..S’ha de tornar a refundar l’espai socialista a Catalunya? <\/strong><\/p>\n

– -Refundar, renovar, reconstruir, tornar a comen\u00e7ar… Totes les expressions s\u00f2n possibles, per\u00f2 el que ens cal \u00e9s aclarir i definir quina \u00e9s la nostra posici\u00f3, quina la nostra pol\u00edtica, quina la nostra oferta alternativa per Catalunya.<\/p>\n

Sigui quina sigui la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya hem de tenir posici\u00f3 pr\u00f2pia i inequ\u00edvocament catalana. I aix\u00f2 ara no passa. O no ho sembla.<\/p>\n

Si no podem parlar de Catalunya sense fer refer\u00e8ncia al conjunt de l’Estat o als companys socialistes espanyols, estem renunciant objectivament a exercir el rol de gran partit, d’alternativa nacional amb pol\u00edtica econ\u00f3mica, social, educativa, de salut, cultural, internacional inequ\u00edvocament catalanes.<\/p>\n

No crec que \u00e9s tracti de mirar enrera i de recuperar les diferents sensibilitats del moment fundacional. All\u00f2 est\u00e0 feli\u00e7ment superat en tots els sentits.<\/p>\n

Crec que la societat catalana ha canviat i superat contradiccions molt m\u00e9s efica\u00e7ment que nosaltres mateixos com a partit. Som nosaltres que ens hem quedat presoners d’uns clix\u00e9s i uns t\u00f2pics que han quedat obsolets.<\/p>\n

Ja no existeix un suposat “espai electoral socialista”. El nostre espai electoral ha de ser el pa\u00eds sencer. No el d’unes suposades classes socials o unes comarques espec\u00edfiques. Estem en compet\u00e8ncia oberta amb tots els partits i totes les ideologies. No hi han fronteres, ni vots cautius, ni reserves protegides.<\/p>\n

–Per qu\u00e8 al PSC la discrep\u00e0ncia s’interpreta com a tra\u00efci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong>– -Si esteu fent una descripci\u00f3 del que realment passa al PSC<\/strong>, la conclusi\u00f3 seria grav\u00edssima. Espero que els fets demostrin el contrari. Un gran partit, que vulgui ser alternativa central i majorit\u00e0ria no nom\u00e8s ha d’admetre la discrep\u00e0ncia com un mal menor o resignadament. La necessita imperiosament com a tret definit\u00f2ri del tipus d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que vol ser.<\/p>\n

Si per pluralitat i diversitat s’ha d’entendre el criteri cl\u00e0ssic de debat intern seguit del suport silenci\u00f3s a la posici\u00f3 “oficial”, aleshores estem parlant d’un altre tipus de partit. Un tipus de partit que la nostra societat no comparteix, ni ent\u00e9n, ni est\u00e0 disposada a recolzar. Els temps del “centralisme democr\u00e0tic” est\u00e0n, tamb\u00e9, feli\u00e7ment superats.<\/p>\n

Lleialtat no pot ser sin\u00f2nim de silenci. Si la minoria no s’expressa obertament deixa de ser minoria o possible alternativa i es converteix en reste marginal i subordinat.<\/p>\n

–Vost\u00e9 \u00e9s del parer que el PSC ha passat de ser un partit amb intel\u2022lectuals i treballadors a un partit de c\u00e0rrecs?
\n<\/strong>
\n–El plantejament que feu, crec modestament, ja no t\u00e9 massa aplicaci\u00f3 ni utilitat social o pol\u00edtica. Com \u00e9s natural, en els primers temps de la democr\u00e0cia recuperada els partits expressaven m\u00e9s n\u00edtidament uns determinats i respectius grups socials. La nostra societat d’avui, ja no es deixa reduir a aquestes simplificacions. Que vol dir intel\u00b7lectuals? \u00c9s clar que hi han ara m\u00e9s c\u00e0rrecs institucionals (b\u00e9, ara ja no tants) dels que hi havia al principi. Altre cosa seria un frac\u00e0s absolut.
\nPer\u00f2 el PSC<\/strong> corre m\u00e9s risc per la banda de quedar-se tancat en si mateix. De representar m\u00e9s a la pr\u00f2pia estructura i organitzaci\u00f3, els afiliats, que als ciutadans que el voten o als que hauria de voler representar. El PSC<\/strong> ha de respondre altre cop a aquell concepte “d’amples fronteres” que en Isidre Molas va definir ja fa prou temps. El concepte val, la concreci\u00f3 social i territorial s’ha de tornar a omplir de contingut, de noms i cognoms, de persones que avui es senten allunyades, sin\u00f3 en oberta contradicci\u00f3, del que els oferim i defensem.<\/p>\n

Siguin treballadors, empleats, empresaris, t\u00e9cnics, professionals, mestres, metges, polic\u00edes, estudiants…. Homes i dones, simplement catalans de totes les edats i condicions i que comparteixin la m\u00e0xima ambici\u00f3 d’equitat i just\u00edcia per Catalunya i per cada un del seus ciutadans.<\/p>\n

–El municipalisme que esgrimeix alguns alcaldes del Vall\u00e8s i el Baix Llobregat creu que \u00e9s per continuar en el c\u00e0rrec, pactar amb Converg\u00e8ncia i oblidar-se de la Generalitat o per altra ra\u00f3?<\/strong><\/p>\n

– El municipalisme que sempre ens ha distingit no pot convertir-se en un refugi per temps dif\u00edcils ni en una coartada per no haver d’afrontar el projecte nacional que defensem. Encara menys per abonar un suposat discurs de rols “naturals” que correspondrien a uns i altres com, durant uns anys, va semblar que accept\u00e0vem. Catalunya per CIU<\/strong> o els nacionalistes, les ciutats (i Espanya) per els socialistes. Aix\u00f2 s\u00ed que seria renunciar al projecte fundacional del PSC<\/strong>.<\/p>\n

La reflexi\u00f3 pot fer-se tamb\u00e9 en sentit invers. Perqu\u00e8 el PSC<\/strong> no assaja en la seva oferta pol\u00edtica per Catalunya la mateixa estrat\u00e8gia “d’amples fronteres”, precisament, que ha caracteritzat els \u00e9xits electorals i socials de tants alcaldes socialistes?. O \u00e9s que els casos de Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Manresa o Reus (i tants altres), es poden explicar sense la capacitat de desbordar els espais electorals te\u00f2rics?. Es a dir, nom\u00e9s quan som capa\u00e7os d’atreure una part significativa de classes mitjes urbanes podem aspirar a obtenir vict\u00f2ries clares i confirmades un i altre cop. A Barcelona, a Sabadell…. i a Catalunya sencera.<\/p>\n

\n
— Perqu\u00e8 el PSC sempre va a remolc de l’ agenda pol\u00edtica que a CIU saben marcar tant b\u00e9?
\n<\/strong>
\n— Diguem-ho al contrari, que em sembla m\u00e9s cert. Perqu\u00e8 el PSC<\/strong> no \u00e9s capa\u00e7 de identificar i marcar una agenda pr\u00f2pia que, al menys, pugui competir en peu d’igualtat amb la de CIU<\/strong>?.Altre cop estem en un problema de posici\u00f3, un problema quasi previ al de l’agenda pol\u00edtica. Si el PSC<\/strong> no apareix com, o sembla haver renunciat a expressar l’alternativa catalana d’esquerres, \u00e9s molt demanar que la ciutadania ens presti massa atenci\u00f3. Ens hem situat, creuen, en un altre mapa, en relaci\u00f3 a una altra societat de refer\u00e8ncia que no \u00e9s Catalunya. Justifiquem m\u00e9s que proposem, defensem les posicions d’altres m\u00e9s que afirmem les nostres. <\/p>\n

I aix\u00ed, tot el que diem, tot el que proposem, per raonat i encertat que pugui ser, no entra, no arriba, a l’o\u00efda ni, encara menys, al cap i el cor dels catalans. Hem perdut rellev\u00e0ncia pol\u00edtica i centralitat social. Som freds i estem lluny. Com podem esperar una altre cosa?
\n
\n–Quina es la oposici\u00f3 que un PSC, catal\u00e0 i d’esquerres, li ha de fer a un govern de dretes per defensar l’Estat del Benestar? <\/strong><\/p>\n

–Jo parlaria d’alternativa m\u00e9s que simplement d’oposici\u00f3. La situaci\u00f3 \u00e9s prou greu com per una altra cosa. \u00c9s ben obvi que el govern de CIU<\/strong> sembla incapa\u00e7 d’imaginar altres vies i pol\u00edtiques sectorials per fer front a la crisi. Aquesta hauria de ser la nostra funci\u00f3.<\/p>\n

Fer evident que, tot i acceptant les dur\u00edssimes exig\u00e8ncies d’equilibri pressupost\u00e0ri i reducci\u00f3 del d\u00e9ficit, es poden explorar i afegir altres formes d’obtenci\u00f3 d’ingressos i de minimitzar els efectes socials de la crisi.<\/p>\n

El primer que s’ha de recordar \u00e9s que un govern que no demana la m\u00e0xima aportaci\u00f3 possible als que tenen m\u00e9s recursos i patrimoni, perd tota la legitimitat per negar serveis i reduir encara m\u00e9s la renda dels que en tenen poca o cap. Si es formul\u00e9s una pol\u00edtica fiscal clara en aquest sentit d’apel.laci\u00f3 als sectors amb m\u00e9s capacitat, potser comen\u00e7arien a ser tamb\u00e9 entesos o acceptats els sacrificis i ren\u00fancies que avui hem de considerar inacceptables.<\/p>\n

A Catalunya hi han recursos i diners suficients per formular pol\u00edtiques de creixement a curt i mitj\u00e0 termini i de nova definici\u00f3 de model productiu pr\u00f2pi. Incloent mesures d’est\u00edmul fiscal per la nova inversi\u00f3 creadora de riquesa i ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 manca el m\u00ednim b\u00e0sic de confian\u00e7a i, per que no dir-ho, de patriotisme elemental per que aquests recursos i diners tornin, o surtin del forat on esperen temps millors.<\/p>\n

Per aix\u00f3 estic conven\u00e7ut que ens toca tamb\u00e9 treballar, des de les nostres posicions clarament expressades, amb la m\u00e0xima unitat social, primer, i pol\u00edtica, despr\u00e9s. A cada territori, a cada sector econ\u00f3mic hi han capacitats, energies i possibles projectes per concretar i acordar. El que no podem \u00e9s acontentar-nos amb la lamentaci\u00f3 de que no s’atenen les nostres propostes i quedar-nos amb la auto-justificaci\u00f3 d’una oposici\u00f3 sense fruits visibles. Hem d’arrossegar a CiU a una entesa nacional per la recuperaci\u00f3 econ\u00f3mica que la societat expressi com a posici\u00f3 exigent i urgent.<\/p>\n

–Quina es la ra\u00f3 per la que els partits d’esquerres tenen tend\u00e8ncia a trobar menys dones per a liderar la pol\u00edtica?
\n<\/strong>
\n— No em consta l’evid\u00e8ncia estad\u00edstica de l’afirmaci\u00f3 que hi ha darrera la pregunta. Pot haver-hi una certa correlaci\u00f3 amb nivells de renda, i per tant d’espais de llibertat personal, per\u00f2 no veig cap ra\u00f3 de fons per que segueixi sent aix\u00ed. \u00c9s possible, altre cop, que la cultura organitzava interna que ens hem anat donant sigui menys interessant i estimulant per les dones. Un altre poder\u00f3s motiu per canviar-la.<\/p>\n

En tot cas, tenim prou noves refer\u00e8ncies tamb\u00e9 a casa nostra que indicarien que aix\u00f3 est\u00e0 comen\u00e7ant a girar. No em sembla menor la dada de que al menys dos dels quatre o cinc eventuals candidats per les prim\u00e0ries socialistes siguin dones. I si haguessim de jutjar per les prestacions i actituds presents al Grup Parlamentari Socialista em sembla que les dones en surtirien molt ben parades.<\/p>\n

–Una organitzaci\u00f3\u202fque va tractar de la manera que va tractar al seu germ\u00e0, Pasqual Maragall, pensa que\u202ft\u00e9 futur?<\/strong><\/p>\n

<\/strong> <\/strong>– -Podr\u00edem dir que una part dels problemes i dificultats actuals del PSC<\/strong> provenen de com es va produir i gestionar tot aquell proc\u00e9s. Per tant el present i el futur del PSC dep\u00e8n tamb\u00e9 de la seva capacitat per girar full i tornar, en aquesta precisa q\u00fcesti\u00f3, al punt de partida. Em consta el desig i la bona intenci\u00f3 de que aix\u00ed pugui ser, per\u00f2 no es pot reduir tot a una pretesa reconciliaci\u00f3 personal o afectiva.<\/p>\n

El que s’ha de revisar s\u00f3n les posicions pol\u00edtiques, les actituds personals i la cultura org\u00e0nica que en aquell moment es van expressar tan cruament. Altre cosa seria una farsa que ning\u00fa entendria i que, al menys jo, no acceptaria de cap manera.<\/p>\n

En la meva mem\u00f2ria personal no s’esborra l’escena de l’Executiva Nacional reunida per coneixer i valorar el resultat del text estatutari aprovat el 30 de Setembre del 2005. All\u00f2 semblava un funeral. Aquell dia el PSC<\/strong> va comen\u00e7ar el cam\u00ed invers al que hav\u00edem recorregut des del 1999. Aquell dia el PSC<\/strong> va escriure el gui\u00f3 del que ha succe\u00eft des d’aleshores i del que ens est\u00e0 passant ara mateix.
\n
\n–En general, cada cop els ciutadans malfien m\u00e9s dels pol\u00edtics professionals, dels l\u00edders, dels partits, de la classe pol\u00edtica en general, dels governs i de les oposicions,\u202fi coincidirem que aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f2s i pot donar entrada al feixisme…. Creu que cal canviar radicalment la relaci\u00f3 entre pol\u00edtics i ciutadans…Qu\u00e8 ha fallat i qu\u00e8 es pot arreglar encara segons vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n

<\/strong> <\/strong>– Crec que ja no hi ha cap problema de diagn\u00f3stic ni tan sols de identificaci\u00f3 dels remeis b\u00e0sics que tots podr\u00edem compartir. La q\u00fcesti\u00f3 de fons \u00e9s que el destinatari \u00faltim dels canvis que calen, \u00e9s el mateix que hauria d’encarregar-se de la seva definici\u00f3, el\u00b7laboraci\u00f3 normativa i aprovaci\u00f3 parlament\u00e0ria.<\/p>\n

Es demana a tot un sistema de partits que es su\u00efcidi, que es canvii a si mateix i en tots el sentits.<\/p>\n

No succeir\u00e0 sense una pressi\u00f3 externa real i visible. Els conceptes de transpar\u00e8ncia, finan\u00e7ament de partits, nova llei electoral, s\u00f3n, de moment, ret\u00f3rica defensiva en boca dels propis partits. Com era previsible, s’acaba d’anunciar que tampoc en aquest mandat hi podr\u00e0 haver Llei Electoral catalana. I van…..?<\/p>\n

En aquest \u00e0mbit som el resultat de les decisions preses en el moment de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Eren decisions segurament encertades i prudents: Sistema electoral proporcional, corregit per el tamany de les circumscripcions, elecci\u00f3 indirecta dels caps de govern i Alcaldes, grans partits que representessin blocs ideol\u00f3gics i \u00e0mplies capes socials.<\/p>\n

Tot pensat per garantir estabilitat pol\u00edtica, un cert bipartidisme per el conjunt de l’Estat i uns partits capa\u00e7os d’exercir la funci\u00f3 essencial de renovaci\u00f3 generacional de lideratges pol\u00edtics.<\/p>\n

Totes aquestes virtuts, certes, han anat sent v\u00edctimes del desgast implacable del temps i, sobretot, de l’efecte degradador d’uns aparells i estructures de partit nascudes per administrar les il.lusions democr\u00e0tiques d’una ciutadania assedegada i impacient, per\u00f2 convertits en administradors del seu propi inter\u00e9s i reroducci\u00f3.<\/p>\n

Poc a poc, quasi insensiblement, aquesta situaci\u00f3 ha cristalitzat en uns partits auto-referenciats, que es basen en la cooptaci\u00f3 m\u00e9s que en la compet\u00e8ncia oberta com a m\u00e9tode b\u00e0sic de selecci\u00f3 de representants i c\u00e0rrecs p\u00fablics. Resultat previsible: allunyament progressiu de la societat, endog\u00e0mia creixent i rebuig de fet de tants ciutadans que gosaven acostar-se a les agrupacions territorials o a les organitzacions sectorials responent a una vocaci\u00f3 pol\u00edtica incipient i r\u00e0pidament abandonada.<\/p>\n

La convocat\u00f2ria de Prim\u00e0ries en els propers mesos pot ser una bona oportunitat per iniciar un viatge col\u00b7lectiu en la bona direcci\u00f3.<\/p>\n

El programa democr\u00e0tic pendent, per\u00f2, \u00e9s molt ampli i profund. Ha de promoure novedats i canvis en tots els \u00e0mbits, comen\u00e7ant per les pr\u00f2pies institucions actuals: els partits, per suposat, per\u00f2 tamb\u00e9 els Parlaments, la Just\u00edcia, el rol dels mitjans de comunicaci\u00f3, els drets de iniciativa, control i participaci\u00f3 dels ciutadans, etc…<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Catalunya Press<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ernest Maragall i Mira \u00e9s un d’aquells socialistes que per molt que ho intenti, mai passa desapercebut. Si aquesta entrevista t\u00e9 algun valor afegit, \u00e9s, el que ha estat realitzada “abans” que els \u00faltims esdeveniments esdevinguts en el si del PSC agreugessin les difer\u00e8ncies entre les dues “\u00e0nimes” del socialisme catal\u00e0, que poden conduir, fins …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7],"tags":[],"class_list":["post-6345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6345"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6348,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6345\/revisions\/6348"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}