{"id":6341,"date":"2012-09-08T09:55:53","date_gmt":"2012-09-08T07:55:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6341"},"modified":"2012-09-08T09:55:53","modified_gmt":"2012-09-08T07:55:53","slug":"joaquim-nadal-la-temperatura-nacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-nadal-la-temperatura-nacional\/","title":{"rendered":"Joaquim Nadal: La temperatura nacional"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Com m\u00e9s s\u2019acosta la Diada m\u00e9s creix l\u2019efervesc\u00e8ncia reivindicativa i sobiranista. Fins i tot en un gest calculat, els membres del Govern de Catalunya han anat dosificant la seva reflexi\u00f3, la seva aportaci\u00f3 i la seva pres\u00e8ncia. Uns seguint el fil dels convocants han recalcat sense embuts la import\u00e0ncia d\u2019un Estat propi o, precisant m\u00e9s, un Estat per la llengua i per la cultura. D\u2019altres han volgut establir un punt mig que faci prevaldre, per damunt de l\u2019horitz\u00f3 sobiranista, la sobirania econ\u00f2mica concretada en el pacte fiscal. I uns altres, potser els de m\u00e9s instint pol\u00edtic, han recalcat que la Diada ha de ser una jornada d\u2019horitzons amplis, d\u2019integraci\u00f3 m\u00e0xima, d\u2019unitat d\u2019acci\u00f3, de suma de sensibilitats. En definitiva, aquests darrers s\u2019han posicionat a favor d\u2019un front nacional ampli. Jo s\u00f3c m\u00e9s aviat d\u2019aquests. Dels que no voldria fer de l\u2019eix nacional un factor de divisi\u00f3, de fractura social. Dels que pensem que la naci\u00f3 es modula cada dia amb les aportacions diverses i m\u00faltiples de tota la gent, amb fets tangibles, amb un reconeixement pragm\u00e0tic dels fets m\u00e9s rellevants de la nostra identitat en el terreny cultural i ling\u00fc\u00edstic. I, sobretot, dels que creiem que la naci\u00f3 s\u2019ha de concretar en un model social en el qual prevalguin valors democr\u00e0tics b\u00e0sics i principis fonamentals al voltant de la llibertat i la igualtat entre les persones.<\/p>\n

I no som pas dels que establim barems de catalanitat, posem fronteres d\u2019adhesi\u00f3, ens emboliquem amb la bandera, brandem estels al cel i deixem que es dissolgui i desintegri aquell model social que \u00e9s i ha de ser el fonament de la naci\u00f3.<\/p>\n

Algunes veus emparades en t\u00edtols internacionals han volgut postular una idea\u00a0sui generis<\/em> segons la qual la perip\u00e8cia sobiranista de CiU, l\u2019opci\u00f3 estatalista de la burgesia catalana, amb perm\u00eds, esclar, del front sobiranista unitari que propugna ERC, tindria el cam\u00ed net gr\u00e0cies al PSC. Aquest partit hauria renunciat a partir la societat catalana i a confrontar dos models: el de l\u2019eix nacional efervescent i el de l\u2019eix social obrer i de matriu ling\u00fc\u00edstica castellana. Segons aquesta tesi, la partici\u00f3 de la societat hauria produ\u00eft una aut\u00e8ntica lluita de classes, entre la burgesia i les classes populars, i aquestes darreres, encarnades en el PSC<\/strong>, haurien posat fre a les apet\u00e8ncies sobiranistes d\u2019una burgesia que aspiraria a les estructures estatals, quan els estats convencionals estan entonant el cant del cigne a tot el m\u00f3n i sobretot a Europa.<\/p>\n

Per\u00f2 resulta, esclar, que les coses no s\u00f3n tan simples i que la simplificaci\u00f3 no encaixa en el contrast amb la realitat. L\u2019electorat socialista cl\u00e0ssic ha evolucionat, primer en un proc\u00e9s exemplar cap a una millora social evident i enfortint i ampliant un coix\u00ed de classes mitjanes que \u00e9s el que la crisi ha posat en risc. I, en segon lloc, les arrels m\u00e9s profundes del socialisme cl\u00e0ssic simplement estan en vies de retroc\u00e9s per un mer imperatiu biol\u00f2gic. Moren els hist\u00f2rics, de pedra picada, i es diversifiquen i amplien horitzons les noves generacions. El vell concepte de la classe obrera ha sofert, tamb\u00e9, la seva evoluci\u00f3. Han tancat moltes de les grans f\u00e0briques del teixit industrial cl\u00e0ssic catal\u00e0 i han sorgit noves ind\u00fastries i serveis que han demostrat la clara capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 i transformaci\u00f3 de l\u2019economia catalana, m\u00e9s internacional que mai i amb voluntat de ser m\u00e9s competitiva que mai, tot i que no sempre ha reeixit en aquest objectiu.<\/p>\n

Precisament el PSC<\/strong> ha aconseguit aglutinar majories \u00e0mplies on ha sigut capa\u00e7 d\u2019integrar i de formular indestriablement un model nacional i social d\u2019esquerres i progressista. I si aquesta \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 de la societat catalana, la confrontaci\u00f3 partid\u00e0ria ser\u00e0 efectiva i clarificadora justament quan, per la for\u00e7a dels fets, l\u2019eix nacional hagi passat a un segon pla i les efervesc\u00e8ncies de la novetat s\u2019hagin redu\u00eft al p\u00f2sit concret que queda un cop es desf\u00e0 la bromera.<\/p>\n

Aquest estiu mateix hem viscut uns fets significatius amb relaci\u00f3 a aquestes q\u00fcestions. L\u2019homenatge de la Universitat Catalana d\u2019Estiu a Pasqual Maragall <\/strong>t\u00e9 a veure amb les pol\u00edtiques i el model social del catalanisme progressista i interclassista. La mateixa UCE, o els projectes de la Bressola, o determinats projectes territorials, tenen alhora una c\u00e0rrega nacional i social que nom\u00e9s la miopia antisocialista ha impedit de veure fins ara. Ja s\u00e9 que potser en el terreny de la significaci\u00f3 aquests exemples s\u00f3n de car\u00e0cter massa simb\u00f2lic, per\u00f2 no deixa de ser significatiu que aquells que avui donen per suposat i per fet el seu pedigree<\/em> nacional hagin abandonat i no hagin impulsat aquests elements significatius de la nostra realitat cultural.<\/p>\n

Resultaria, doncs, que per ra\u00f3 de contradicci\u00f3, aquells partits que com el PSC<\/strong> veuen negada la seva condici\u00f3 de partits nacionals haurien contribu\u00eft, des del camp de les pol\u00edtiques concretes, m\u00e9s netament al refor\u00e7ament de la realitat nacional que aquells que reclamant-se\u2019n permanentment haurien fet prevaldre, m\u00e9s d\u2019una vegada, els seus interessos sectorials i de classe per damunt dels interessos nacionals. Vull dir que m\u00e9s d\u2019un cop haurien treballat m\u00e9s directament per a\u00a0lobbie<\/em>s d\u2019interessos que per a la realitat nacional que diuen certament defensar, com sovint fan.<\/p>\n

Esclar que per altra banda, la timidesa o l\u2019ambig\u00fcitat del PSC en aquests temes ha propiciat sovint aquesta f\u00e0cil desqualificaci\u00f3, que no s\u2019hauria produ\u00eft si s\u2019hagu\u00e9s tingut una posici\u00f3 clara i inequ\u00edvoca en els grans temes de l\u2019agenda de l\u2019autogovern, si s\u2019hagu\u00e9s mantingut a ratlla la subsidiarietat respecte de la pol\u00edtica espanyola i si s\u2019hagu\u00e9s insistit clarament a posar al costat del cr\u00e8dit del PSC<\/strong> una manera determinada d\u2019entendre la naci\u00f3. La naci\u00f3 dels joves, dels malalts, de la seguretat, de la mobilitat, de l\u2019educaci\u00f3, de l\u2019emprenedoria, de la just\u00edcia i l\u2019equitat. La naci\u00f3, en definitiva, dels que saben que les nacions no neixen caigudes del cel, sin\u00f3 que es fan i es desfan cada dia, amb la construcci\u00f3 d\u2019un model social que integri les persones i totes les seves sensibilitats.<\/p>\n

El Punt Avui
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com m\u00e9s s\u2019acosta la Diada m\u00e9s creix l\u2019efervesc\u00e8ncia reivindicativa i sobiranista. Fins i tot en un gest calculat, els membres del Govern de Catalunya han anat dosificant la seva reflexi\u00f3, la seva aportaci\u00f3 i la seva pres\u00e8ncia. Uns seguint el fil dels convocants han recalcat sense embuts la import\u00e0ncia d\u2019un Estat propi o, precisant m\u00e9s, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6341"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6344,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6341\/revisions\/6344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}