{"id":6334,"date":"2012-09-07T17:32:54","date_gmt":"2012-09-07T15:32:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6334"},"modified":"2012-09-07T17:35:29","modified_gmt":"2012-09-07T15:35:29","slug":"nestor-cabanas-una-possibilitat-que-es-diu-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/nestor-cabanas-una-possibilitat-que-es-diu-catalunya\/","title":{"rendered":"N\u00e9stor Caba\u00f1as: Una possibilitat que es diu Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Com a ge\u00f2graf mai he centrat la meva atenci\u00f3 exclusivament amb els l\u00edmits marcats per la geografia pol\u00edtica. Les fronteres s\u00f3n sempre acotacions que pretenen reduir els territoris a simples espais de poder. <\/strong>Els l\u00edmits territorials s\u00f3n m\u00e9s aviat graduals, transicions com les formades pel paisatge i la interacci\u00f3 entre l\u2019home i el medi durant segles, els culturals o els socioecon\u00f2mics creats per la distribuci\u00f3 diferencial de les rendes dins del capitalisme.<\/p>\n

Per\u00f2 no hi ha cap dubte que els l\u00edmits pol\u00edtics acaben determinant tota la resta, des dels m\u00e9s prims com s\u00f3n els de la propietat, fins als m\u00e9s gruixuts que corresponen als estats.Malauradament, els l\u00edmits pol\u00edtics s\u00f3n en molts casos les \u00faniques nocions de geografia que un estat proporciona a la seva poblaci\u00f3, presentats com a l\u00edmits inq\u00fcestionables, esdevenen raons d\u2019estat per les quals es pot fins i tot enviar a la seva poblaci\u00f3 a la guerra.<\/strong><\/p>\n

Un exemple, al segle XIX el 90% de la poblaci\u00f3 de Fran\u00e7a no parlava el franc\u00e8s oficial , d\u2019en\u00e7\u00e0 de la 3a rep\u00fablica que va tancar el per\u00edode revolucionari, el franc\u00e8s es va imposar amb una pol\u00edtica d\u2019identificaci\u00f3 absoluta entre l\u00edmit administratiu i la llengua que fa que avui Fran\u00e7a sigui uns dels estats m\u00e9s inq\u00fcestionables de l\u2019Europa occidental.<\/p>\n

\"\"
\nA Espanya va passar quelcom semblant, les prov\u00edncies creades per Javier de Burgos al 1833 no eren m\u00e9s que una c\u00f2pia del model de les prefectures napole\u00f2niques imposades durant l\u2019ocupaci\u00f3 francesa. <\/strong>D\u2019alguna manera, es podria dir que la q\u00fcesti\u00f3 territorial espanyola la van resoldre els jacobins francesos. Per\u00f2 ben aviat, es van comen\u00e7ar a esgarrar les costures centralistes, per les aspiracions de nacions hist\u00f2riques com Catalunya a tenir una unitat administrativa pr\u00f2pia.<\/p>\n

Aquest no \u00e9s l\u2019\u00fanic frac\u00e0s de l\u2019Estat espanyol modern, constitu\u00eft a trav\u00e9s de tres eixos pol\u00edtics: els conservadors, els modernitzadors i els nacionalistes-regionalistes que aposten per anar trencant lla\u00e7os amb l\u2019estat. Dels dos principals b\u00e0ndols,\u00a0dins dels modernitzadors podem situar des dels il\u00b7lustrats, liberals del segle XIX, els regeneracionistes o els republicans. Tots comparteixen una visi\u00f3 cr\u00edtica de la realitat espanyola i un intent fallit, per efecte del pes dels conservadors, de modernitzaci\u00f3 de la mateixa.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Avui les reformes s\u2019acumulen,\u00a0el decalatge cultural envers Europa, la q\u00fcesti\u00f3 territorial tant en l\u2019organitzaci\u00f3 com en la reducci\u00f3 de les desigualtats, la superaci\u00f3 de les mentalitats curterministes (pelotazo) i de la poca adhesi\u00f3 a les lleis (picaresca) o l\u2019eterna reducci\u00f3 del pes de certs terratinents i de l\u2019esgl\u00e9sia … <\/strong>La Constituci\u00f3 de 1978, 34 anys despr\u00e9s esdev\u00e9 un full de m\u00ednims al que el b\u00e0ndol dels conservadors (guanyadors hist\u00f2ricament) estan disposats a renunciar en l\u2019exercici dels seus privilegis absoluts\u00a0. La Constituci\u00f3 tampoc defineix cap m\u00e9s objectiu clar com a estat que el d\u2019existir, simplement<\/strong>, mentre d\u2019altres estats es carreguen de sentit amb lemes com el de “Unitat i just\u00edcia i llibertat\u201d alemany o el\u00a0e pluribus unum <\/em>federalista americ\u00e0.Com a exemple, el nom oficial del estat \u201cReino de Espa\u00f1a\u201d no t\u00e9 gaire acceptaci\u00f3 social i el seu lema\u00a0Plus ultra<\/em>recorda les velles gl\u00f2ries imperialistes de que parlava l\u2019oda maragalliana. Un estat democr\u00e0tic es funda o es refunda per tenir sentit, per ser percebut com a \u00fatil per a la seva poblaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"
\nLa par\u00e0lisi espanyola ofega als territoris que hi han de viure com Catalunya,\u00a0Espanya no t\u00e9 cap projecte de futur estrat\u00e8gic per a una Catalunya desindustrialitzada m\u00e9s enll\u00e0 de que segueixi sufragant els costos d\u2019un no-model i que no remugui gaire.<\/strong> Per\u00f2 tampoc t\u00e9 cap projecte per a Andalusia que la permeti realment desenvolupar-se, ni pel seu nord minero-sider\u00fargic, ni per les castelles que es buiden, ni pel llevant m\u00e9s enll\u00e0 del totxo i de ser la zona d\u2019esbarjo madrileny. I \u00e9s que la principal estrat\u00e8gia territorial que t\u00e9 l\u2019Estat espanyol es diu cosir Espanya amb Madrid, amb infraestructures.Aquest podria ser un model v\u00e0lid si no fos perqu\u00e8 est\u00e0 demostrat que no fomenta el desenvolupament regional sin\u00f3 la implosi\u00f3 de l’estat envers Madrid <\/strong>(Seguint un model de gravetat que s’utilitza per mesurar els fluxos entre ciutats podr\u00edem dir que quan s’escur\u00e7a una dist\u00e0ncia, els cossos grans atreuen als petits i no al inrev\u00e9s).<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong>\u00c9s paradoxal que la Uni\u00f3 Europea hagi fet m\u00e9s pel desenvolupament regional real que un estat que fa inversions aleat\u00f2ries i algunes de criteri pol\u00edtic entre un garbuix de Comunitats Aut\u00f2nomes sense gran capacitat inversora estrat\u00e8gica (com la dels 40000 milions invertits de l’AVE).La crisi actual demostra que el miracle espanyol era en realitat un miratge, com les pl\u00fasvalues urban\u00edstiques que van omplir les caixes de les administracions locals i auton\u00f2miques mancades d’un model de finan\u00e7ament clar. La crisi tamb\u00e9 \u00e9s el frac\u00e0s del model conservador d\u2019intentar triomfar al m\u00f3n amb un producte\u00a0typical spanish <\/em>com \u00e9s el totxo i les grans infraestructures, sense canviar res de fons, ni formes, ni models.<\/strong><\/p>\n

Aquesta crisi tamb\u00e9 est\u00e0 posant de manifest la debilitat dels estats-naci\u00f3 europeus.\u00a0La sobirania m\u00e9s important de totes, l’econ\u00f2mica, \u00e9s en mans dels poders globals i nom\u00e9s en un marc que podria arribar a ser fort com el de la Uni\u00f3 Europea es pot afrontar aquesta lluita.<\/strong> El problema \u00e9s que qui mana a Europa per ara s\u00f3n precisament els estats que tard o d\u2019hora hauran d\u2019escollir entre aferrar-se a part les seves compet\u00e8ncies o el benestar de la seva ciutadania.<\/p>\n

\"\"
\nEstem en un temps de canvis en les fronteres, de sobiranies compartides i subsidarietats, i des d\u2019una visi\u00f3 purament pragm\u00e0tica \u00e9s normal que es plantegi per exemple en el cas de Catalunya un canvi de l\u00edmits que ens acosti al moll de l\u2019\u00f3s europeu en detriment de Madrid. \u00c9s el triomf del trencadors davant el frac\u00e0s modernitzador. En aquesta nova configuraci\u00f3, a que ens veiem abocats, hi han dos vies o s\u2019empodera Catalunya equiparant-la a un estat confederat o la dissolem (com alguns demanen) en l’Estat espanyol de les prov\u00edncies, deixem de queixar-nos i acceptem els designis de Madrid-Brusel\u00b7les. <\/strong><\/p>\n

Tanmateix, si Catalunya vol iniciar un cam\u00ed de decisi\u00f3 pr\u00f2pia per a apropar-se a la societat noble, rica, culta, lliure, desvetllada i feli\u00e7 que somiava Espriu no ho far\u00e0 de la m\u00e0 dels 400 notables de sempre, dubitatius entre els beneficis de les espanyes i les potencialitats d\u2019un canvi d\u2019amos al seu favor.\u00a0Qualsevol nova via catalana ha de trencar motlles, estereotips, ranc\u00fanies i sorgir del foc nou d\u2019un ampli consens de la frondosa societat civil catalana. Si en aquest cam\u00ed llarg i costerut, ens en sortim, tenim davant nostre una possibilitat que es diu Catalunya.<\/strong><\/p>\n

Directe.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com a ge\u00f2graf mai he centrat la meva atenci\u00f3 exclusivament amb els l\u00edmits marcats per la geografia pol\u00edtica. Les fronteres s\u00f3n sempre acotacions que pretenen reduir els territoris a simples espais de poder. Els l\u00edmits territorials s\u00f3n m\u00e9s aviat graduals, transicions com les formades pel paisatge i la interacci\u00f3 entre l\u2019home i el medi durant …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6334","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6334","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6334"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6336,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6334\/revisions\/6336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}