{"id":6324,"date":"2012-09-06T09:46:16","date_gmt":"2012-09-06T07:46:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6324"},"modified":"2012-09-06T09:46:16","modified_gmt":"2012-09-06T07:46:16","slug":"laia-bonet-la-cruilla-del-socialisme-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/laia-bonet-la-cruilla-del-socialisme-catala\/","title":{"rendered":"Laia Bonet: La cru\u00eflla del socialisme catal\u00e0"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/opcions.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6325\" title=\"opcions\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/opcions-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/opcions-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/opcions.jpg 489w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>No \u00e9s cap secret que el socialisme catal\u00e0 travessa una profunda crisi, fins al punt que proliferen qui o b\u00e9 el donen per mort o b\u00e9 atribueixen el seu malparat estat a errors de fons en les seves opcions estrat\u00e8giques, quan no al propi fet de la seva mateixa exist\u00e8ncia independent del socialisme espanyol.<!--more--><\/p>\n<p>\u00c9s especialment substantiva la cr\u00edtica que es fa al socialisme catal\u00e0 d&#8217;haver desaprofitat els seus anys de govern per imposar el seu model de societat i desmuntar el paradigma nacionalista, considerat com a expressi\u00f3 de l&#8217;hegemonia burgesa.\u00a0Aix\u00ed ho defensava en aquestes mateixes p\u00e0gines <strong>Jos\u00e9 Luis \u00c1lvarez<\/strong>, en el seu article\u00a0<em>La lluita final de la burgesia catalana.<\/em> Per\u00f2 aqu\u00ed hi ha un malent\u00e8s: no \u00e9s el mateix un partit nacionalista que un partit nacional, i el <strong>PSC<\/strong> \u00e9s des del seu naixement un partit nacional catal\u00e0, que reconeix Catalunya com un subjecte pol\u00edtic amb identitat pr\u00f2pia, compartint per tant els fonaments b\u00e0sics del catalanisme (reconeixement nacional i autogovern) i aportant-li la tradici\u00f3 federalista.<\/p>\n<p>En conseq\u00fc\u00e8ncia, mai el <strong>PSC<\/strong> ha considerat que l&#8217;autogovern entr\u00e9s en contradicci\u00f3 amb el seu programa de reforma social, ans al contrari: per realitzar aquest programa era i \u00e9s necessari un potent instrument pol\u00edtic per fer-ho.\u00a0Aquest \u00e9s el sentit profund de la reforma de l&#8217;Estatut impulsada pel Govern d&#8217;esquerres i catalanista presidit per <strong>Pasqual Maragall<\/strong> i de la defensa que va fer del mateix <strong>Jos\u00e9 Montilla<\/strong>.\u00a0Aquesta opci\u00f3 no significava subordinar-se a l&#8217;hegemonia pol\u00edtica i ideol\u00f2gica del nacionalisme conservador, sin\u00f3 precisament la prova de la voluntat de disputar aquesta hegemonia.<\/p>\n<p>Per\u00f2 a m\u00e9s, l&#8217;Estatut era molt m\u00e9s que un projecte d&#8217;autonomia per a Catalunya, era un projecte per a Espanya, pensat des de Catalunya.\u00a0Era una oportunitat -si ho prefereixen- per a Espanya i es va perdre.\u00a0La van perdre els qui s&#8217;enorgullien de laminar un text ratificat, o impulsar la seva retallada al Tribunal Constitucional utilitzant pol\u00edticament com a tercera cambra (com recentment ha advertit el professor <strong>Rubio i Llorente<\/strong>).\u00a0La vam perdre, tamb\u00e9, els que vam cometre alguns errors de c\u00e0lcul o de m\u00e8tode.\u00a0Errors que van ser utilitzats pels qui no volien la transformaci\u00f3 d&#8217;Espanya ni tampoc permetre que Catalunya pogu\u00e9s anar m\u00e9s enll\u00e0 com necessitava, volia i reclamava.\u00a0El pensament centralista es va imposar: si no pot ser per a tots, que no sigui per a Catalunya.\u00a0Aix\u00ed, aquells mesquins i egoistes, ens han deixat a la cru\u00eflla, fent el pitjor servei possible a la causa que deien defensar: Espanya.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que hem d&#8217;afrontar, sense malenconia pel que va poder ser i no va ser.\u00a0Es va malmetre l\u2019esperit constitucional i, a m\u00e9s, la seva lletra \u00e9s en part incomprensible per a una societat en la qual ja m\u00e9s de la meitat dels seus membres no van votar la Constituci\u00f3, simplement perqu\u00e8 no ten\u00edem l&#8217;edat o no havien nascut.<\/p>\n<p>Aquesta oportunitat perduda ens deixa en una cru\u00eflla: o la independ\u00e8ncia o una exigent i forta relaci\u00f3 bilateral, espec\u00edfica i pr\u00f2pia. Lamentablement, ser\u00e0 una relaci\u00f3 m\u00e9s freda, m\u00e9s efectiva que afectiva, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys natural o democr\u00e0tica que en altres estats complexos i diversos.\u00a0Si Espanya no vol transformar-se ser\u00e0 una oferta menys eficient (com a Estat) i menys atractiva (com model), per\u00f2 Catalunya ja no esperar\u00e0 m\u00e9s.\u00a0Aquesta \u00e9s la realitat.\u00a0Es podr\u00e0, en un exercici de sup\u00e8rbia unitarista i centralista, no comprendre, o no voler fer-ho, per\u00f2 ja no es podr\u00e0 ignorar.\u00a0Aquest \u00e9s el canvi i el repte al que hem d&#8217;afrontar.<\/p>\n<p>En aquest context, ha mort el catalanisme pol\u00edtic, i amb ell un dels seus pilars, el socialisme catal\u00e0, com proclamen els nous profetes?\u00a0Aquell que a l&#8217;origen fundacional plantejava\u00a0<em>m\u00e9s<\/em> Catalunya i\u00a0<em>una altra <\/em>Espanya?\u00a0Ens toca a una nova generaci\u00f3 de catalanistes i progressistes abordar el repte i la cru\u00eflla amb bases i equacions noves, superant el bucle de recels, decepcions i desconfiances.\u00a0Necessitem m\u00e9s naturalitat per abordar els reptes.\u00a0Per entendre&#8217;ns: menys passi\u00f3 nacional i m\u00e9s passi\u00f3 democr\u00e0tica.\u00a0Aquesta \u00e9s la clau.<\/p>\n<p>Els dem\u00f2crates, quan tenen disputes o desacords, dialoguen, acorden els procediments de resoluci\u00f3 i resolen en conseq\u00fc\u00e8ncia.\u00a0Fins i tot la ruptura.\u00a0Dialogar i acordar.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que cal fer.\u00a0Amb serenitat i respecte.\u00a0I veurem on arribem.\u00a0Per\u00f2 la deriva impositiva (sobiranistes) o restrictiva (centralistes), que est\u00e0 nodrint d&#8217;actituds i fonaments m\u00e9s viscerals que racionals, no presagia res de bo, ni -lamentablement- nou.<\/p>\n<p>El <strong>PSC<\/strong> ha d&#8217;estar en aquesta cru\u00eflla amb posicions m\u00e9s realistes i menys aprior\u00edstiques.\u00a0Si ho prefereixen, m\u00e9s c\u00edviques i menys ideol\u00f2giques, en el sentit cl\u00e0ssic del terme.\u00a0Defensant les seves idees, necess\u00e0riament diverses si volem seguir assemblant-nos la societat catalana -com afirmem amb exc\u00e9s d&#8217;orgull-, per\u00f2 centrant-nos en els valors i principis democr\u00e0tics que tot proc\u00e9s de negociaci\u00f3 i pacte: respecte, claredat, coher\u00e8ncia i compliment escrupol\u00f3s dels processos i formats democr\u00e0tics.\u00a0I aportant una gran dosi de realisme pol\u00edtic basat en la naturalesa interdependent (espanyola, europea, global i digital) de qualsevol sobirania.\u00a0Aquesta, o \u00e9s compartida o ser\u00e0 un mal projecte per als catalans.\u00a0Parlem clar, sense complexos i sense excessos d&#8217;emotivitat i sensacionalismes.\u00a0Guanyem la batalla de la cultura democr\u00e0tica i de la claredat pol\u00edtica.\u00a0Aquest \u00e9s el desafiament.<\/p>\n<p>Aquest nou temps, obligar\u00e0 a canvis profunds.\u00a0Canvis, per exemple, en la concepci\u00f3 dels partits com a caixa de resson\u00e0ncia jer\u00e0rquica o canvis en la nostra relaci\u00f3 amb la resta d&#8217;actors pol\u00edtics: des dels nous moviments &#8230; fins a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb els progressistes espanyols. Els socialistes catalans no podrem impulsar o participar d&#8217;aquest nou temps bilateral entre Catalunya i Espanya, si no t\u00e9 la seva correspond\u00e8ncia natural i normalitzada tamb\u00e9 en la relaci\u00f3 bilateral entre el <strong>PSC<\/strong> i el <strong>PSOE<\/strong>.<\/p>\n<p>Les tesis i les veus atrapades en la l\u00f2gica del passat tenen limitades la seva capacitat d&#8217;an\u00e0lisi i sobretot de proposta.\u00a0La meva generaci\u00f3 (com a actitud, no com edat) no renuncia al llegat de la hist\u00f2ria, inclosa la seva pesada c\u00e0rrega, per\u00f2 si vol escriure la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria haur\u00e0 de canviar de motxilla.\u00a0Aquesta no \u00e9s que sigui pesada, \u00e9s que no cont\u00e9 el que necessitem per a aquesta nova etapa: ni br\u00faixola, ni cartografies adequades.<\/p>\n<p>Permetin-me un apunt personal.\u00a0Vaig descobrir el socialisme de molt jove, en un ambient familiar agrari i humil totalment ali\u00e8 al &#8220;m\u00f3n burg\u00e8s&#8221;, de la m\u00e0 de persones que, com <strong>Ernest Lluch<\/strong>, estaven conven\u00e7udes que el socialisme no nom\u00e9s s&#8217;aconseguiria amb determinades pol\u00edtiques p\u00fabliques sin\u00f3 tamb\u00e9 a trav\u00e9s de l&#8217;\u00e8tica i la moral de cada un de nosaltres, que, com <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong>, creien que el socialisme era tamb\u00e9 un sentiment, i que, com <strong>Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>, afirmaven que les reformes sovint s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils que les revolucions.<\/p>\n<p>Vaig descobrir el socialisme de la m\u00e0 de persones que no podien concebre la lluita per la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la dignitat de les persones i en definitiva, per una societat cohesionada, com una lluita esqueixada de la cohesi\u00f3 nacional.\u00a0Formaven part tots ells d&#8217;un corrent dominant que vinculava cohesi\u00f3 social i cohesi\u00f3 nacional, que considerava un b\u00e9 superior a preservar la integraci\u00f3 comunit\u00e0ria i vetllava per evitar les fractures identit\u00e0ries.\u00a0Nom\u00e9s amb cohesi\u00f3 nacional era possible una veritable cohesi\u00f3 social a Catalunya.\u00a0Des d&#8217;aquests principis hem de comprendre i fins i tot reafirmar l&#8217;opci\u00f3 estrat\u00e8gica del <strong>PSC<\/strong> d&#8217;evitar la resurrecci\u00f3 del\u00a0<em>lerrouxisme<\/em> i prioritzar la unitat civil del poble de Catalunya per evitar la divisi\u00f3 comunit\u00e0ria de la societat catalana i els conflictes que se&#8217;n deriven.<\/p>\n<p>El futur del <strong>PSC<\/strong> dependr\u00e0, paradoxalment, del grau de renovada fidelitat al seu passat, als seus or\u00edgens.\u00a0La just\u00edcia social \u00e9s l&#8217;objectiu, l&#8217;autogovern, el seu instrument i la naci\u00f3 oberta, la nostra societat.\u00a0Una coher\u00e8ncia amb el nostre projecte fundacional que no t\u00e9 res de nost\u00e0lgica ni d\u2019enyorada.\u00a0I per aix\u00f2 necessitem un nou model de partit d&#8217;\u00e0mplia base, plural i integrador, radicalment ancorat en la modernitat, que faci de la seva praxi democr\u00e0tica interna una prova palm\u00e0ria de la seva vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic a la societat catalana.<\/p>\n<p>El <strong>PSC<\/strong> est\u00e0 en una triple cru\u00eflla: interna, catalana i espanyola.\u00a0Nom\u00e9s m\u00e9s coratge i m\u00e9s claredat podran contribuir a l&#8217;encert que necessitem.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2012\/09\/03\/opinion\/1346702146_791329.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No \u00e9s cap secret que el socialisme catal\u00e0 travessa una profunda crisi, fins al punt que proliferen qui o b\u00e9 el donen per mort o b\u00e9 atribueixen el seu malparat estat a errors de fons en les seves opcions estrat\u00e8giques, quan no al propi fet de la seva mateixa exist\u00e8ncia independent del socialisme espanyol. \u00c9s &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-6324","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6324"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6326,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6324\/revisions\/6326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}