{"id":6312,"date":"2012-09-05T10:47:19","date_gmt":"2012-09-05T08:47:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6312"},"modified":"2012-09-05T10:53:06","modified_gmt":"2012-09-05T08:53:06","slug":"albert-recio-la-banca-sempre-hi-guanya-crisi-rescats-i-costos-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-recio-la-banca-sempre-hi-guanya-crisi-rescats-i-costos-socials\/","title":{"rendered":"Albert Recio: La banca sempre hi guanya, crisi, rescats i costos socials"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Digui el que digui el senyor Rajoy<\/strong> finalment hem passat a formar part del club de pa\u00efsos europeus rescatats. Un club que experimenta un creixement de socis a mesura que es mostra la inoper\u00e0ncia de les pol\u00edtiques convencionals per trobar sortides a la crisi que va fer explotar la fallida de Lehman Brothers (i tota una filera de bancs menors).\u00a0La crisi actual \u00e9s el resultat de molt problemes acumulats. Per\u00f2 sens dubte el sector financer \u00e9s una de les causes principals. Sempre ha estat una font d\u2019ensurts i d\u2019inestabilitat. I aquesta tend\u00e8ncia de les finances a crear problemes s\u2019ha agreujat els darrers trenta anys a causa de la brutal transformaci\u00f3 i debilitament de les regulacions p\u00fabliques sobre el sector. Una desregulaci\u00f3 que ha perm\u00e8s als bancs operar lliurament entre fronteres, fusionar negocis de diferent tipus (banca comercial, banca industrial, banca especulativa, assegurances etc.), crear nombroses formes d\u2019actius financers especulatius (t\u00edtols derivats, swaps,\u00a0cdos, etc: el nom sempre \u00e9s complicat perqu\u00e8 el p\u00fablic en general no entengui res), construir nous tipus d\u2019empreses financeres -els hedge funds- i, en general, desenvolupar molts mecanismes per eludir el control de les seves activitats.<\/p>\n

Aquesta expansi\u00f3 enorme de l\u2019activitat financera, en gran part especulativa, ha influ\u00eft sobre la forma de gesti\u00f3 de la resta d\u2019empreses, que han adoptat, tamb\u00e9, formes m\u00e9s especulatives de gesti\u00f3. Tot un proc\u00e9s que molts economistes anomenen financiaritzaci\u00f3 de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Un proc\u00e9s que ha tingut un enorme impacte sobre l\u2019augment de les desigualtats i la creaci\u00f3 de bombolles especulatives que, en explotar, han generat greus estralls socials. De 1977 a 2008 ja s\u2019havien produ\u00eft vuit grans crisis financeres, encara que la darrera \u00e9s, sens dubte, la m\u00e9s important, greu i duradora.<\/p>\n

Quan es va produir la fallida quasi general dels grans bancs mundials era bastant evident que el que calia era una forta transformaci\u00f3 del sistema financer, reduir-ne el pes, limitar-ne la llibertat d\u2019acci\u00f3, eliminar els perillosos mecanismes especulatius, recuperar el control col\u00b7lectiu del sistema financer. Per\u00f2 en lloc d\u2019aix\u00f2 el que es va fer \u00e9s salvar els bancs amb fortes injeccions de diner p\u00fablic i deixar que seguissin fent m\u00e9s o menys el de sempre. I el resultat salta a la vista. El sector financer segueix donant males not\u00edcies. Quan escric aquest comentari les p\u00e0gines econ\u00f2miques van plenes del nou esc\u00e0ndol de manipulaci\u00f3 financera atribu\u00eft a Barclays Bank al Regne Unit i la investigaci\u00f3 oberta als Estats Units sobre JP Morgan. I \u00e9s que el sistema financer s\u2019ha convertit en un permanent generador de problemes i un imant que no para d\u2019atreure recursos. L\u2019altra cara de la moneda \u00e9s la submissi\u00f3 de molts pol\u00edtics, economistes d\u2019institucions p\u00fabliques i mitjans de comunicaci\u00f3 al poder financer.<\/p>\n

Al nostre pa\u00eds les coses no podien ser diferents. Sobretot comptant amb l\u2019enorme poder que sempre ha tingut el sector financer sobre la societat en general i la pol\u00edtica en particular. Val la pena rellegir ara vells llibres com el de Juan Mu\u00f1oz\u00a0El poder de la banca en Espa\u00f1a<\/em> de 1969, per con\u00e8ixer l\u2019enorme poder que han tingut els grans bancs al nostre pa\u00eds. Ells s\u00f3n en gran part responsables de les pol\u00edtiques adoptades al nostre pa\u00eds, comen\u00e7ant per la reestructuraci\u00f3 industrial i financera dels primers vuitanta, per les privatitzacions, la desindustrialitzaci\u00f3 i culminant amb la bombolla immobili\u00e0ria que ens ha portat al col\u00b7lapse. La banca, i especialment les caixes, han jugat a endeutar-se en el mercat internacional per fornir de cr\u00e8dits al sector immobiliari (cr\u00e8dits que despr\u00e9s passaven als compradors privats) o fins i tot per entrar ells mateixos en operacions
\nimmobili\u00e0ries. Ells s\u00f3n els principals responsables de la bombolla, ja que amb els seus cr\u00e8dits van donar combustible a tot el proc\u00e9s. La cosa no podia acabar d\u2019una altra manera de com ha acabat: un greu nivell d\u2019endeutament exterior, projectes
\nimmobiliaris fracassats, balan\u00e7os financers que s\u2019han mostrat irreals. I la contrapartida de milers de fam\u00edlies que perden les seves cases, i un pa\u00eds que t\u00e9 deutes exteriors fonamentalment generats pel sector financer (i per les grans empreses que han finan\u00e7at a cr\u00e8dit la seva espectacular expansi\u00f3 internacional).
\nQuan la crisi financera \u00e9s palpable, quan els creditors estrangers demanen garanties i els bancs no poden pagar, les regles de joc actuals (una versi\u00f3 salvatge de la llei de la selva) imposen que siguin els estats els que es facin c\u00e0rrec del desgavell.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s un rescat: la concessi\u00f3 d\u2019un cr\u00e8dit (o una morat\u00f2ria) a canvi que el pa\u00eds es faci responsable de tornarlo. I tamb\u00e9 la imposici\u00f3 d\u2019obligacions al pa\u00eds (se\u2019n diuen \u201creformes\u201d, per\u00f2 s\u00f3n ordres marcades per la ideologia i l\u2019inter\u00e8s de qui les imposa) per garantir que el cr\u00e8dit es tornar\u00e0.<\/p>\n

Que ara es digui que el cr\u00e8dit es concedir\u00e0 directament als bancs i que no es tracta d\u2019un \u201crescat\u201d, \u00e9s un mer eufemisme. En primer lloc, perqu\u00e8 els bancs que rebran m\u00e9s ajudes s\u00f3n empreses fallides que han passat a mans de l\u2019Estat (Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galicia\u2026): si no paguen, ho haur\u00e0 de fer el seu propietari. En segon lloc, perqu\u00e8 sigui qui sigui qui rebi el cr\u00e8dit, les pol\u00edtiques que s\u2019hauran de fer a canvi les pagarem tots. Ja fa temps que sabem de qu\u00e8 van aquestes mesures. Les retallades de sous i serveis p\u00fablics, la reforma laboral, etc, han estat les contrapartides que s\u2019han anat exigint al nostre pa\u00eds. Ara cal esperar una nova onada de \u201cmesures impopulars\u201d que encara ens far\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil la vida quotidiana. Ja ho va deixar clar la reforma expr\u00e9s de la Constituci\u00f3 que van perpetrar PSOE<\/strong> i PP<\/strong> amb malevol\u00e8ncia i nocturnitat, una reforma que estableix que el pagament de les obligacions financeres \u00e9s la primera prioritat de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Estem en mans del que vulguin els creditors.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s un esc\u00e0ndol, una injust\u00edcia i un robatori. Exigeix una resposta social \u00e0mplia. L\u2019objectiu central hauria de ser retallar, ccontrolar i reduir el tumor de les finances i els financers descontrolats. Demanar responsabilitats pol\u00edtiques i penals als responsables del desastre i el saqueig (banquers i alts c\u00e0rrecs del Banc d\u2019Espanya que tenien l\u2019obligaci\u00f3 de controlar-los). Ja comencen a haver-hi moviments en aquesta l\u00ednia als quals cal donar suport, com el de l\u2019auditoria del deute, o els dels afectats per la hipoteca, o els dels afectats per les preferents. Tamb\u00e9 podem pensar en posar els estalvis en bancs \u201c\u00e8tics\u201d (em costa lligar les\u00a0dues paraules), que ofereixen una gesti\u00f3 diferent. El que no podem fer \u00e9s tolerar que els responsables del desastre ens imposin les solucions.<\/p>\n

La Lamentable
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Digui el que digui el senyor Rajoy finalment hem passat a formar part del club de pa\u00efsos europeus rescatats. Un club que experimenta un creixement de socis a mesura que es mostra la inoper\u00e0ncia de les pol\u00edtiques convencionals per trobar sortides a la crisi que va fer explotar la fallida de Lehman Brothers (i tota …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-6312","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6312"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6312\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6323,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6312\/revisions\/6323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}