{"id":6274,"date":"2012-09-03T10:09:30","date_gmt":"2012-09-03T08:09:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6274"},"modified":"2012-09-03T10:09:30","modified_gmt":"2012-09-03T08:09:30","slug":"borja-de-riquer-es-la-politica-i-no-sols-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-es-la-politica-i-no-sols-leconomia\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer: \u00c9s la pol\u00edtica, i no sols l&#8217;economia!"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/time.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6275\" title=\"time\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/time-227x300.jpg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/time-227x300.jpg 227w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/time.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 227px) 100vw, 227px\" \/><\/a>La coincid\u00e8ncia de la profunda crisi econ\u00f2mica que patim amb un generalitzat descr\u00e8dit dels pol\u00edtics i del funcionament del sistema democr\u00e0tic est\u00e0 provocant una paralitzant perplexitat ciutadana que sovint es tradueix en pessimisme, <!--more-->sensaci\u00f3 d&#8217;impot\u00e8ncia o d&#8217;irritaci\u00f3. En vista d&#8217;aix\u00f2, la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 publiquen opinions que normalment analitzen els problemes des d&#8217;un punt de vista molt conjuntural, sovint referent als darrers 5 o 8 anys. En canvi, per comprendre el com i el perqu\u00e8 hem arribat a on som, la perspectiva hist\u00f2rica ens \u00e9s molt \u00fatil perqu\u00e8 ens d\u00f3na una visi\u00f3 a m\u00e9s llarg termini. Estic pensant sobretot en les an\u00e0lisis que ens ofereixen tres llibres publicats darrerament, els del brit\u00e0nic Tony Judt\u00a0<em>El m\u00f3n no se&#8217;n surt<\/em> i\u00a0<em>Pensar el segle XX<\/em> i el de Josep Fontana\u00a0<em>Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945<\/em> . S\u00f3n obres que ens ajuden a comprendre la situaci\u00f3 actual perqu\u00e8 els autors s&#8217;han esfor\u00e7at a mostrar-nos que res \u00e9s natural o fruit d&#8217;unes circumst\u00e0ncies imprevistes, sin\u00f3 que tot \u00e9s resultat de decisions, d&#8217;actituds i tamb\u00e9 del predomini d&#8217;uns determinats valors morals. No hem arribat on som per estranyes i imprevisibles maquinacions d&#8217;uns mercats que ning\u00fa sap qui s\u00f3n ni a on paren, sin\u00f3 que hi ha uns responsables del que ha passat: bona part dels dirigents pol\u00edtics de les darreres d\u00e8cades i d&#8217;arreu del m\u00f3n, i gaireb\u00e9 de tota mena d&#8217;adscripcions pol\u00edtiques, des de la dreta fins a l&#8217;esquerra, que han tolerat, i fins fomentat, el predomini de pol\u00edtiques que han afavorit les desigualtats socials, la desregulaci\u00f3 econ\u00f2mica i el descontrol dels grans fluxos financers.<\/p>\n<p>Els de la meva generaci\u00f3, els que tenim entre 50 i 70 anys, estem mal acostumats perqu\u00e8 hem tingut la sort de viure una etapa hist\u00f2rica for\u00e7a positiva: en 35 anys hem vist desapar\u00e8ixer una dictadura, edificar-se un sistema democr\u00e0tic i construir-se una societat amb un notable nivell de benestar col\u00b7lectiu, una situaci\u00f3 que ha possibilitat un evident ascens social i ha assegurat l&#8217;acc\u00e9s generalitzat als serveis p\u00fablics b\u00e0sics. I per aix\u00f2 avui contemplem for\u00e7a perplexos com tot aix\u00f2 est\u00e0 en perill. Com ens expliquen Judt i Fontana, ens v\u00e0rem creure que est\u00e0vem en una situaci\u00f3 de prosperitat il\u00b7limitada i que ten\u00edem uns sistemes pol\u00edtics aut\u00e8nticament representatius. Greu errada. Segons Judt, els darrers 20 anys han suposat una etapa perduda per a bona part dels habitants d&#8217;Europa occidental perqu\u00e8 hem estat massa egoistes i tamb\u00e9 massa ingenus.<\/p>\n<p>De la lectura de les obres esmentades se&#8217;n dedueix que \u00e9s necessari un rearmament intel\u00b7lectual per fer front al pessimisme i a la confusi\u00f3 existent i per denunciar clarament l&#8217;individualisme que ens envaeix. En la meva opini\u00f3, aquest rearmament afectaria b\u00e0sicament tres tasques: repensar i reconstruir el sistema democr\u00e0tic, rellan\u00e7ar i rectificar les pol\u00edtiques d&#8217;igualtat social, i redefinir el lloc i el paper de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n<p>La democr\u00e0cia, no ens enganyem, \u00e9s una categoria hist\u00f2rica, i com a tal no \u00e9s intemporal ni immutable. Per aix\u00f2 cal que ens preguntem si els actuals sistemes pol\u00edtics espanyol i catal\u00e0, que es deriven del model europeu de democr\u00e0cia representativa forjat els anys 1945-1950, responen realment a les necessitats i aspiracions socials d&#8217;avui i si s\u00f3n encara funcionals i satisfactoris. Caldria preguntar-se si no comen\u00e7a a esdevenir obsoleta una manera d&#8217;organitzar la democr\u00e0cia elaborada fa 6 o 7 d\u00e8cades i haur\u00edem de reflexionar si no est\u00e0 massa allunyada de la funci\u00f3 per a la qual fou creada, que era representar aut\u00e8nticament la voluntat dels ciutadans. En la nostra societat cada cop predomina m\u00e9s la sensaci\u00f3 que l&#8217;actual sistema pol\u00edtic est\u00e0 segrestat pels seus gestors, per uns partits i uns dirigents pol\u00edtics cada cop m\u00e9s distanciats de la ciutadania i moguts per uns interessos corporatius que converteixen el sistema en una\u00a0<em>partitocr\u00e0cia<\/em> . I si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, ens cal una aut\u00e8ntica catarsi per procedir a una refundaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, la qual cosa afectaria radicalment els partits, els pol\u00edtics, el conjunt del sistema de representaci\u00f3 i de govern i tamb\u00e9 el comportament ciutad\u00e0. Es necessiten unes noves normes sobre l&#8217;acc\u00e9s i la perman\u00e8ncia en els c\u00e0rrecs p\u00fablics i sobre la gesti\u00f3 dels comptes de les administracions p\u00fabliques amb la m\u00e0xima transpar\u00e8ncia i amb l&#8217;assumpci\u00f3 de responsabilitats: ens cal, doncs, una profunda revisi\u00f3 del concepte i del funcionament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>Igualment caldria rellan\u00e7ar, amb uns criteris nous, unes pol\u00edtiques d&#8217;igualtat que tendissin a millorar la cohesi\u00f3 social, que donessin prioritat als interessos col\u00b7lectius, i que poguessin combatre la intoxicaci\u00f3 provocada per la pol\u00edtica de por que fomenta l&#8217;individualisme m\u00e9s desesperat, i que neutralitzessin el perill de les temptacions xen\u00f2fobes i del populisme autoritari. I necessitar\u00edem procedir a una reforma profunda de l&#8217;estat i de les administracions, i denunciar clarament, per tal d&#8217;evitar la seva repetici\u00f3, el malbaratament dels recursos p\u00fablics provocat per decisions irracionals i arbitr\u00e0ries, tant les guiades per un afany d&#8217;ostentaci\u00f3 com les que s\u00f3n fruit d&#8217;interessos partidistes o, fins i tot, obscurs.<\/p>\n<p>Si com penso ens cal una profunda renovaci\u00f3 de l&#8217;esfera p\u00fablica i tamb\u00e9 dels valors que imperen en la nostra societat, haur\u00edem de convenir que afrontar l&#8217;actual crisi exclusivament amb mesures econ\u00f2miques ser\u00e0 insuficient i no ens garantir\u00e0 que no tornem a caure en les mateixes d&#8217;aqu\u00ed uns pocs anys. Tal vegada ja comen\u00e7a a ser l&#8217;hora de capgirar la coneguda frase de Bill Clinton i plantejar-nos que \u00e9s la pol\u00edtica, &#8220;est\u00fapids&#8221;, i no sols l&#8217;economia, la causant de tot.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/politica-no-leconomia_0_733126805.html\">Ara.cat<br \/>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La coincid\u00e8ncia de la profunda crisi econ\u00f2mica que patim amb un generalitzat descr\u00e8dit dels pol\u00edtics i del funcionament del sistema democr\u00e0tic est\u00e0 provocant una paralitzant perplexitat ciutadana que sovint es tradueix en pessimisme, sensaci\u00f3 d&#8217;impot\u00e8ncia o d&#8217;irritaci\u00f3. En vista d&#8217;aix\u00f2, la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 publiquen opinions que normalment analitzen els problemes des d&#8217;un &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6274","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6274","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6274"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6274\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6277,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6274\/revisions\/6277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6274"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6274"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6274"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}