{"id":6271,"date":"2012-09-02T12:44:07","date_gmt":"2012-09-02T10:44:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6271"},"modified":"2012-09-02T12:44:07","modified_gmt":"2012-09-02T10:44:07","slug":"rocio-martinez-sampere-confessions-dun-rescat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rocio-martinez-sampere-confessions-dun-rescat\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere: Confessions d’un rescat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00c9s una obvietat: el rescat de Catalunya no \u00e9s una bona not\u00edcia, i tindr\u00e0 repercussions en termes nacionals i socials en forma d’un nou pla de retallades. Tamb\u00e9 forma part del gui\u00f3 pol\u00edtic predictible que el Govern afirmi que ho fa perqu\u00e8 no pot fer altra cosa, que assenyali com a culpables reincidents Madrid i el tripartit, i que l’oposici\u00f3 critiqui el Govern perqu\u00e8 amb el seu vot afirmatiu a la llei d’estabilitat espanyola va legitimar les condicions pol\u00edtiques d’aquest rescat, tot exigint unes explicacions que no han estat suficientment donades.<\/p>\n

I no \u00e9s un gui\u00f3 fals, perqu\u00e8 en tot hi ha la seva part de veritat: el govern central no posa en marxa un mecanisme real d’acc\u00e9s als mercats de finan\u00e7ament com s\u00f3n els hispanobons (tan necessaris com els eurobons) i els substitueix per un fons de liquiditat amb un fort ap\u00e8ndix recentralitzador; la situaci\u00f3 heretada no \u00e9s gens f\u00e0cil de gestionar en temps de crisi; i el vot incomprensible de CiU<\/strong> permet una Hisenda catalana intervinguda mentre demana la Hisenda pr\u00f2pia.<\/p>\n

Per\u00f2 en moments greus com aquest no fem prou constatant les obvietats ni dient mitges veritats. La pregunta m\u00e9s rellevant que seguim sense respondre continua sent qu\u00e8 hem fet per arribar fins aqu\u00ed i, sobretot, com en sortirem. Podem seguir fent-nos culpables els uns als altres de la situaci\u00f3 de les finances de la Generalitat, per\u00f2 els n\u00fameros ens diuen que el govern d’esquerres va tancar el 2010 amb un 4,2% de d\u00e8ficit i el de CiU<\/strong> va tancar el 2011 amb un de similar (3,9%); i tots dos governs incomplien de llarg els objectius establerts, tots dos governs patien problemes d’acc\u00e9s als mercats de finan\u00e7ament (com demostren els bons patri\u00f2tics<\/em> posats en marxa ara i abans), tots dos governs afrontaven dificultats reals. Podem seguir centrant la discussi\u00f3 en si les esquerres van gastar massa, per\u00f2 seguir\u00edem sense trobar ni una sola declaraci\u00f3 en qu\u00e8 la CiU<\/strong> d’aquell moment deman\u00e9s gastar menys en res, tot el contrari. Podem, tamb\u00e9, centrar tota la discussi\u00f3 en les moltes retallades que CiU<\/strong> ha de fer, per\u00f2 sabem que si nosaltres f\u00f3ssim al Govern tamb\u00e9 haur\u00edem de retallar, i que encara que ho far\u00edem d’una manera diferent, tampoc seria indolora. Podem seguir aix\u00ed, i formaria part de les l\u00f2giques govern-oposici\u00f3, democr\u00e0tiques i necess\u00e0ries. Per\u00f2 aquests temps s\u00f3n excepcionals i seria m\u00e9s assenyat i m\u00e9s convenient comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer en p\u00fablic que el problema no \u00e9s quin govern (in)compleix m\u00e9s o millor amb el d\u00e8ficit. El problema real \u00e9s la crisi i la conseg\u00fcent caiguda sense precedents dels ingressos, \u00e9s l’exist\u00e8ncia d’uns mercats financers disfuncionals i d’una pol\u00edtica monet\u00e0ria que, impulsada des de la UE, ens ha situat en un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

Cal situar el problema all\u00e0 on \u00e9s: els calendaris avui plantejats per l’ajust del d\u00e8ficit -necessari a mitj\u00e0 termini- s\u00f3n no nom\u00e9s incomplibles sin\u00f3 desastrosos per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i tenen conseq\u00fc\u00e8ncies socials que afectaran m\u00e9s d’una generaci\u00f3. L’austeritat mal entesa i el ritme imposat s’han demostrat no nom\u00e9s in\u00fatils de cara als mercats sin\u00f3 tamb\u00e9 traum\u00e0tics envers el pa\u00eds. Malauradament no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de gesti\u00f3, sin\u00f3 de concepci\u00f3, de la recepta general de pol\u00edtica econ\u00f2mica. Acceptant que el d\u00e8ficit no \u00e9s la causa sin\u00f3 la conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi, acceptant que no \u00e9s el problema principal, potser entendr\u00edem que la soluci\u00f3 no es pot centrar \u00fanicament en la seva reducci\u00f3. Una Catalunya amb d\u00e8ficit 0 per\u00f2 amb un 20% d’atur no seria un pa\u00eds amb un bon funcionament i no gaudiria de la confian\u00e7a dels inversors internacionals: continuaria sent un pa\u00eds amb d\u00e8ficits reals.<\/p>\n

Avui Catalunya \u00e9s un pa\u00eds m\u00e9s dependent que fa cinc anys. A tots els nivells. I el que ens ha fet realment dependents \u00e9s la crisi, el fet de no saber -ning\u00fa- com restituir el 16% del PIB que representava el sector immobiliari i l’exist\u00e8ncia d’uns mercats financers desregulats als quals Europa, descoordinada i sense uni\u00f3 pol\u00edtica, es nega a parlar-los de tu a tu. Hem d’unir-nos tots i demanar una altra pol\u00edtica a Europa, tamb\u00e9 des d’Espanya, i hem de demanar-la amb tanta insist\u00e8ncia com demanem altres coses. I tot i que la unitat sona a t\u00f2pic i el canvi a Europa sembla un impossible, tamb\u00e9 forma part del problema que pensem que cap de les dues coses dep\u00e8n de nosaltres, i m\u00e9s abans d’intentar-ho. Hem de demanar un calendari cre\u00efble de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit que ens doni l’oxigen suficient per fer el que hem de fer: plantejar una agenda de reformes, fer apostes positives pel creixement i la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i no perdre pel cam\u00ed el nostre b\u00e9 m\u00e9s preuat, la nostra cohesi\u00f3 social. Aquesta ha de ser pol\u00edticament la prioritat dia s\u00ed i dia tamb\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s la veritable necessitat. Despr\u00e9s ja podrem tornar a la normalitat, una normalitat que potser encara critiquem per\u00f2 que, si no fem res, acabarem enyorant.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una obvietat: el rescat de Catalunya no \u00e9s una bona not\u00edcia, i tindr\u00e0 repercussions en termes nacionals i socials en forma d’un nou pla de retallades. Tamb\u00e9 forma part del gui\u00f3 pol\u00edtic predictible que el Govern afirmi que ho fa perqu\u00e8 no pot fer altra cosa, que assenyali com a culpables reincidents Madrid i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-6271","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6271"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6273,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6271\/revisions\/6273"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}