{"id":6257,"date":"2012-08-31T09:31:59","date_gmt":"2012-08-31T07:31:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6257"},"modified":"2012-08-31T10:33:57","modified_gmt":"2012-08-31T08:33:57","slug":"joaquim-sempere-han-trencat-la-baralla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-sempere-han-trencat-la-baralla\/","title":{"rendered":"Joaquim Sempere: Han trencat la baralla"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’oligarquia dels diners ha trencat la baralla.\u00a0A la perif\u00e8ria d’Europa s’est\u00e0 produint un\u00a0trencament del pacte social<\/em> que havia fet possibles uns decennis de prosperitat i de drets socials.<\/p>\n

Aquesta ruptura est\u00e0 sent unilateral.\u00a0Si alguna cosa ha caracteritzat aquest llarg per\u00edode ha estat la docilitat i la submissi\u00f3 pol\u00edtica de la classe obrera i les classes populars en general.\u00a0No nom\u00e9s les resist\u00e8ncies laborals, sindicals i pol\u00edtiques han estat moderades, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, s’ha produ\u00eft un ascens de la cultura individualista possessiva pr\u00f2pia del capitalisme.\u00a0En tot cas, el que ha encoratjat als l\u00edders de la dreta ha estat no nom\u00e9s la resignaci\u00f3 del gruix de la classe obrera, sin\u00f3 tamb\u00e9 constatar que els projectes alternatius de societat s\u00f3n febles, que les classes populars han assumit \u00e0mpliament els valors de la competici\u00f3 de tots contra tots i del culte als diners i al luxe.<\/p>\n

Avui la poblaci\u00f3 espanyola, com la d’altres pa\u00efsos-v\u00edctima, est\u00e0 encara en\u00a0estat de xoc.<\/em> No t\u00e9 voluntat ni for\u00e7a per contraatacar.\u00a0Per\u00f2 est\u00e0\u00a0en condicions \u00f2ptimes per comprendre qu\u00e8 est\u00e0 passant i qui s\u00f3n els culpables.<\/em> L’esquerra ha d’aprofitar aquesta circumst\u00e0ncia per intentar construir aquesta voluntat i aquesta for\u00e7a, i preparar una contraofensiva de cara al futur per recuperar -tan aviat com sigui possible- els drets laborals i socials, els nivells de protecci\u00f3 i de prestacions educatives i sanit\u00e0ries assolits anteriorment.\u00a0Ning\u00fa pot saber avui si la majoria estar\u00e0 disposada dem\u00e0 a lluitar pels seus drets, per\u00f2 hi ha oportunitats que no poden deixar-se escapar, i la d’avui \u00e9s una d’elles.<\/p>\n

Els bancs estan extorsionant les arques p\u00fabliques i aprofundint la cat\u00e0strofe social.\u00a0Es tanquen empreses, creix l’atur, es multipliquen els desnonaments, es redueixen les prestacions educatives i sanit\u00e0ries.\u00a0Creix fins a extrems inaudits la inseguretat i la precarietat.\u00a0Cal aturar aquesta sagnia:\u00a0la poblaci\u00f3 necessita garanties de seguretat.<\/em> Per aix\u00f2 cal reorganitzar el sistema de cr\u00e8dit sobre bases totalment noves: una banca p\u00fablica sense afany de lucre (com van ser en altres moments les caixes d’estalvi), i limitacions que impedeixin l’especulaci\u00f3 i la manipulaci\u00f3 dels dip\u00f2sits per a fins aliens als d’un sistema de cr\u00e8dit normal.<\/p>\n

No es pot suportar l’espectacle denigrant de magnats de les finances amb ingressos multimilionaris mentre la inseguretat econ\u00f2mica i la pobresa s’estenen per tot arreu.\u00a0Cal\u00a0tipificar amb m\u00e9s rigor els delictes econ\u00f2mics<\/em> per impedir la malversaci\u00f3 tant de diners p\u00fablics com privats.\u00a0S’han de construir mecanismes independents i professionalitzats de control i auditoria.\u00a0Els culpables dels desastres econ\u00f2mic, presents i futurs, han d\u2019anar a parar a la pres\u00f3.<\/p>\n

Cal evitar que la\u00a0c\u00f2lera ascendent<\/em> a Espanya i en altres pa\u00efsos europeus es desinfli i s’estengui un sentiment d’impot\u00e8ncia.\u00a0La ciutadania, per poder traduir en acci\u00f3 positiva el seu malestar, ha de rebre missatges clars i vera\u00e7os sobre el que passa i com sortir de l’emb\u00fas.\u00a0Calen unes l\u00ednies mestres que permetin respondre a les inquietuds de la gent amb objectius n\u00edtids i factibles: 1) que es recuperin els drets suprimits, 2) que paguin els culpables, 3) que es transformi el sistema bancari perqu\u00e8 no puguin repetir cat\u00e0strofes socials com la que estem vivint, 4) que els representants del poble es dotin de la capacitat per regular i controlar el poder del gran capital, \u00e9s a dir, que la democr\u00e0cia prevalgui sobre la dictadura dels diners, 5) que la UE sigui una Europa dels pobles capa\u00e7 d’assegurar unes salvaguardes m\u00ednimes enfront del saqueig impune de la riquesa de tots per part d’una \u00ednfima minoria olig\u00e0rquica.\u00a0Per triomfar cal una estrat\u00e8gia supranacional.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 requereix una revoluci\u00f3 en la forma de fer pol\u00edtica.\u00a0L’esquerra transformadora s’ha de dotar d’un perfil propi, diferenciant-se de manera visible d’una casta pol\u00edtica addicta a la corrupci\u00f3 i al servilisme cap als superrics.\u00a0Calen tamb\u00e9 controls m\u00e9s estrictes de l’activitat pol\u00edtica.\u00a0Caldria reduir dr\u00e0sticament les despeses in\u00fatils tant d\u2019aparell partidista i d’unes campanyes electorals de car\u00e0cter m\u00e9s circense que pol\u00edtic: els partits haurien de funcionar per llei amb uns pressupostos de la m\u00e0xima austeritat per no dependre de la banca ni del gran capital, i amb limitacions expl\u00edcites en el seu finan\u00e7ament.\u00a0A m\u00e9s, cal fer des de l’esquerra una pol\u00edtica europea, desenvolupant els poders del Parlament Europeu, refor\u00e7ant la unitat pol\u00edtica i reformant els estatuts del Banc Central Europeu.<\/p>\n

Si d’alguna cosa positiva haur\u00e0 servit l’actual crisi \u00e9s que ens obliga a plantejar seriosament la possibilitat de veure’ns for\u00e7ats a renunciar a algunes comoditats que ens ha acostumat el consumisme.\u00a0En un futur no lluny\u00e0 ens haurem d\u2019afrontar probablement, amb la crisi energ\u00e8tica que ens ve inexorablement a sobre, situacions d’escassetat sense precedents.\u00a0L’experi\u00e8ncia de l’actual desastre ha de servir per anticipar les previsibles situacions dif\u00edcils del futur sense deixar-nos prendre el p\u00e8l.\u00a0Ha d\u2019ensenyar-nos a\u00a0governar l’austeritat futura<\/em> amb els\u00a0nostres <\/em>criteris i\u00a0les nostres<\/em> prioritats, i a no deixar-nos imposar els criteris i les prioritats antisocials de l’oligarquia dels diners.\u00a0Aix\u00f2 significa introduir en la societat els canvis estructurals necessaris per sostreure el poder de mans del gran capital, recompondre un sector p\u00fablic de l’economia mitjan\u00e7ant les expropiacions necess\u00e0ries, i en particular una banca p\u00fablica, establir les reglamentacions necess\u00e0ries i prioritzar les necessitats b\u00e0siques de tot el m\u00f3n, establir regles estrictes perqu\u00e8 no es jugui amb els diners i amb els estalvis de la gent, implantar un sistema tributari realment progressiu que reequilibri les rendes, assegurar la plena ocupaci\u00f3, etc.\u00a0En aquests moments \u00e9s prioritari sortir de la recessi\u00f3 i crear llocs de treball.<\/p>\n

Seria un error pensar que es pot seguir fent pol\u00edtica com fins ara.\u00a0Han trencat la baralla i les coses ja no s\u00f3n com abans.\u00a0Al final de la segona guerra mundial, el gran capital havia fet concessions en mat\u00e8ria de drets laborals i socials, pressi\u00f3 fiscal i protecci\u00f3 social, per\u00f2 nom\u00e9s a canvi de no deixar anar el control dels mecanismes fonamentals del poder.\u00a0L’actual ruptura del pacte social mostra que el poder b\u00e0sic continuava a les seves mans, i que no ens lliurarem de l’amena\u00e7a de cat\u00e0strofe permanent si no ens plantegem\u00a0acabar amb aquest poder.<\/em> Han liquidat uns \u00e8xits de benestar i confort vital que s\u00f3n t\u00e8cnica i econ\u00f2micament viables si s’administren b\u00e9 les coses i no es deixa barra lliure a la bogeria especulativa, als luxes p\u00fablics i privats, a les autopistes que van buides i als aeroports sense avions.\u00a0Estan liquidant la democr\u00e0cia refor\u00e7ant la pan\u00f2plia repressiva contra els moviments de protesta i controlant m\u00e9s estretament la televisi\u00f3 p\u00fablica, despr\u00e9s d’un llarg proc\u00e9s de liquidaci\u00f3 dels mitjans m\u00e9s independents mitjan\u00e7ant la concentraci\u00f3 medi\u00e0tica en mans d’uns pocs grups de poder reaccionaris.\u00a0Hem estat espectadors impotents de tots aquests i molts estralls i molts de nosaltres no volem seguir pagant els plats trencats.\u00a0L’acci\u00f3 pol\u00edtica ha de canviar radicalment de to i de rumb.\u00a0Els pol\u00edtics han de ser empla\u00e7ats a dir \u2013i a demostrar-ho amb fets- si estan amb el poble o amb l’oligarquia dels diners.\u00a0Aquesta hauria de ser la principal l\u00ednia divis\u00f2ria de la pol\u00edtica en els temps que v\u00e9nen.<\/p>\n

L’esquerra transformadora ha de prendre la iniciativa i plantejar les seves futures aliances d’acord amb un programa radical que giri al voltant d’aquesta l\u00ednia divis\u00f2ria.\u00a0Participant en tots els f\u00f2rums de di\u00e0leg i d’acci\u00f3, ha d’afavorir la implicaci\u00f3 pol\u00edtica permanent dels milers i milers de persones que han despertat i seguiran despertant a la sensibilitzaci\u00f3 pol\u00edtica gr\u00e0cies al moviment del 15-M i a les nodrides mobilitzacions de les darreres setmanes contra les retallades. L’objectiu ha de ser\u00a0convertir la c\u00f2lera en voluntat serena per\u00f2 ferma de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica<\/em> fins a aconseguir estructures pol\u00edtic-socials democr\u00e0tiques i antiolig\u00e0rquiques.<\/p>\n

Mientras tanto<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’oligarquia dels diners ha trencat la baralla.\u00a0A la perif\u00e8ria d’Europa s’est\u00e0 produint un\u00a0trencament del pacte social que havia fet possibles uns decennis de prosperitat i de drets socials. Aquesta ruptura est\u00e0 sent unilateral.\u00a0Si alguna cosa ha caracteritzat aquest llarg per\u00edode ha estat la docilitat i la submissi\u00f3 pol\u00edtica de la classe obrera i les classes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-6257","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6257","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6257"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6257\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6259,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6257\/revisions\/6259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}