{"id":6249,"date":"2012-08-30T11:11:28","date_gmt":"2012-08-30T09:11:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6249"},"modified":"2012-08-30T11:11:28","modified_gmt":"2012-08-30T09:11:28","slug":"joan-romero-la-recentralitzacio-enyorada-pel-nacionalisme-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-romero-la-recentralitzacio-enyorada-pel-nacionalisme-espanyol\/","title":{"rendered":"Joan Romero: La recentralitzaci\u00f3 enyorada pel nacionalisme espanyol"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Assistim a la major ofensiva de la dreta espanyola en tot el per\u00edode democr\u00e0tic. Una ofensiva que utilitza la recessi\u00f3 com a coartada i ara sense complexos i que se centra en tres \u00e0mbits diferents: organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat, desballestament de l’Estat de Benestar, lliurant al sector privat les arts que s\u00f3n negoci, i sistema de llibertats. Una ofensiva que es fa contra tot i contra tots. Sense reparar en les conseq\u00fc\u00e8ncies i sense preveure escenaris de mig termini.<\/p>\n

L’atac a l’Estat de les Autonomies \u00e9s frontal i utilitzant tots els mitjans al seu abast. Nom\u00e9s cal seguir amb atenci\u00f3 el que s’ha escrit i s’ha afirmat per corroborar-ho. En nom de l’efici\u00e8ncia i en el d’un Estat m\u00e9s racional es defensa un proc\u00e9s de recentralitzaci\u00f3 argumentant, faltant a la veritat, que l’actual situaci\u00f3 de recessi\u00f3 t\u00e9 com a causa el desenvolupament de l’Estat auton\u00f2mic. Una lectura atenta de la producci\u00f3 de la fundaci\u00f3 FAES ajuda a trobar aquest fil conductor del nacionalisme espanyol que ara vol atribuir a les comunitats aut\u00f2nomes la cr\u00edtica situaci\u00f3 dels comptes p\u00fablics i fins i tot la dif\u00edcil situaci\u00f3 de l’economia espanyola.<\/p>\n

Val la pena aturar-se a analitzar alguns dels seus arguments centrals. Entre el llibre de G\u00f3mez-Pomar, J.; Garc\u00e9s, M., Elorriaga, G. (2010), titulat Per un Estat auton\u00f2mic racional i viable i la recent confer\u00e8ncia del professor Tom\u00e1s Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez, presentat pel propi Elorriaga, el juliol de 2012, ambd\u00f3s sota els auspicis de FAES, es pot veure una plena coincid\u00e8ncia en el diagn\u00f2stic: l\u2019Estat de les Autonomies \u00e9s inviable i cal procedir a una revisi\u00f3 completa del model d’organitzaci\u00f3 territorial. Una reforma que per utilitzar les pr\u00f2pies paraules del professor Tom\u00e1s Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez \u00e9s “imprescindible fer-la a fons”<\/em> i “ha de ser l\u00f2gicament una reforma de la Constituci\u00f3, del seu t\u00edtol vuit\u00e8 sencer, que avui no t\u00e9 la majoria de contingut directiu”<\/em>. “L’Estat de les autonomies se’ns ha anat de les mans i amb ell s’ha volatilitzat el cr\u00e8dit internacional que ens va atorgar com a pa\u00eds una Transici\u00f3 exemplar”<\/em>.<\/p>\n

Defensava el professor que l’Estat Auton\u00f2mic \u00e9s “un aparat\u00f3s muntatge insostenible en termes econ\u00f2mics i que no ha millorat en res l’efic\u00e0cia de l\u2019injuriat centralisme anterior, sin\u00f3 que ha empitjorat la situaci\u00f3 perqu\u00e8 est\u00e0 en permanent pugna amb l’Estat central”<\/em>. Un proc\u00e9s agreujat despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 dels “estatuts maximalistes de tercera generaci\u00f3, que ning\u00fa havia reclamat”<\/em>. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els problemes, “no han fet m\u00e9s que agreujar des de llavors i han fet disfuncional i ingovernable l’entramat constitucional. En rigor, m\u00e9s que un Estat pr\u00f2piament dit, el que tenim avui s\u00f3n 17 estadets juxtaposats”<\/em>.<\/p>\n

Advocava per “l’establiment d’un model territorial clar i de perfils ben definits, que pot seguir sent el de les autonomies, per\u00f2 degudament corregit”, <\/em>ja que “caldria reduir el nombre de comunitats aut\u00f2nomes, sens dubte excessiu, perqu\u00e8 no tenen sentit algunes unitats amb poblacions tan redu\u00efdes”.<\/em> “L’Estat de les autonomies es va construir a empentes, atropelladament i al marge de tota reflexi\u00f3”<\/em>. Defensava que “el repartiment competencial es fes per la via de la Constituci\u00f3 i no deixar-ho a costa dels estatuts d’autonomia, ni que pivoti sobre una llista \u00fanica”<\/em>. Reclamava “regles instrumentals per al repartiment de compet\u00e8ncies”, “establir les bases de la hisenda estatal i de les hisendes auton\u00f2miques perqu\u00e8 ja s’ha vist que remetre a una llei org\u00e0nica nom\u00e9s condueix al desastre financer<\/em>“. “Tot aix\u00f2, conclo\u00efa, no serviria de res si es mant\u00e9 aquest sistema electoral que tendeix a donar la clau governamental a les forces nacionalistes”. “Si comencem de nou cal fer-ho d’una altra manera.”<\/em><\/p>\n

No puc estar m\u00e9s en desacord. En les formes i en el fons. No arribo a comprendre tanta ignor\u00e0ncia de la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria. No \u00e9s cert que la recessi\u00f3 pugui atribuir-se a les comunitats aut\u00f2nomes. I si de tracta d’obrir un debat ser\u00e8 i a fons sobre excessos, sobre finan\u00e7ament i sobre efic\u00e0cia i l’efici\u00e8ncia de l’Estat, convindria fer-ho de forma adequada i integral. Suggereixo, si m\u00e9s no, els seg\u00fcents elements per a la discussi\u00f3: a) la descentralitzaci\u00f3 \u00e9s avui un proc\u00e9s generalitzat tant en les democr\u00e0cies avan\u00e7ades com en regions emergents o en transici\u00f3 i l’escala regional adquireix un protagonisme creixent en el nou context globalitzat, b) els ciutadans espanyols prefereixen de manera majorit\u00e0ria l’Estat auton\u00f2mic en el seu actual format, c) no s’ha de confondre descentralitzaci\u00f3, nou repartiment de poder i autonomia pol\u00edtica amb problemes d’efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia (molts Estats federals -EUA o Alemanya- funcionen i s\u00f3n una soluci\u00f3, mentre que altres estats unitaris, com Portugal o Gr\u00e8cia, tenen dificultats, d) si es tracta de discutir d’efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia, discutiu a fons i de tot, comen\u00e7ant per la supressi\u00f3 de ministeris o l’eliminaci\u00f3 d’estructures innecess\u00e0ries de l’AGE, la supressi\u00f3 de Diputacions Provincials o l’agrupaci\u00f3 de municipis com s\u00ed que han fet altres democr\u00e0cies del nostre entorn. Nom\u00e9s llavors s’estar\u00e0 en condicions de reclamar, tamb\u00e9, racionalitat i reducci\u00f3 d’estructures i cap\u00edtols de despesa, sens dubte necessari, d’unes comunitats aut\u00f2nomes sobre les que descansa, per\u00f2, la responsabilitat de garantir l’essencial de l’Estat de Benestar amb recursos insuficients.<\/p>\n

Per contra, si del que es tracta \u00e9s d’obrir el debat sobre la possibilitat de revisar l’actual repartiment de poder pol\u00edtic amb pretensions recentralitzadores des de posicions del nacionalisme espanyol o del neojacobinisme d’esquerres, de proposar iniciatives d’inspiraci\u00f3 confederal o d’independ\u00e8ncia, d’aprofundir en la via federal i fins i tot d’iniciar un nou proc\u00e9s constituent, m\u00e9s val que s’abordi amb assossec i amb una voluntat de pacte a m\u00ednim similar a la que es va obtenir en els inicis de la transici\u00f3.<\/p>\n

No s’oblidi que Espanya no nom\u00e9s \u00e9s un Estat compost, sin\u00f3 que \u00e9s un Estat plurinacional. El mal anomenat “debat territorial” espanyol, \u00fanic dels nostres grans reptes hist\u00f2rics que encara roman obert, no \u00e9s sin\u00f3 una forma de denominar l’exist\u00e8ncia de nacions que han reivindicat durant segles una voluntat de ser. Els exemples de B\u00e8lgica, Regne Unit i Canad\u00e0, juntament amb Espanya, indiquen que aquesta q\u00fcesti\u00f3 seguir\u00e0 sent molt rellevant en l’actual context globalitzat. Mai com ara es parla amb tanta claredat a Catalunya o al Pa\u00eds Basc d’independ\u00e8ncia, de dret a decidir o d’autodeterminaci\u00f3 i mai com ara en trenta anys han aflorat amb tanta claredat sentiments d’incomprensi\u00f3 o irritaci\u00f3, sensaci\u00f3 de menyspreu i humiliaci\u00f3 i, alhora, des d’una altra part s’accentuen expressions ben conegudes del nacionalisme espanyol. A aquests els costa molt recon\u00e8ixer que Espanya \u00e9s un Estat plurinacional. Com ho \u00e9s B\u00e8lgica o el Regne Unit, per citar \u00fanicament aquelles comunitats amb les quals compartim projecte pol\u00edtic com\u00fa. Des del seu nacionalisme banal i quotidi\u00e0 parlen de “tancar” un model d’Estat. Amb els seus discursos, actituds i actuacions separadores, el nacionalisme espanyol i els seus excel\u00b7lents altaveus proporcionen arguments als partidaris de la separaci\u00f3.<\/p>\n

D’altra banda, entre els que mantenen posicions independentistes, veuen factible convertir-se en un Estat dins d’una Uni\u00f3 Europea que faria possible i viable la superviv\u00e8ncia dels Estats petits, per\u00f2 m\u00e9s cohesionats i eficients, en quedar alliberats d’obligacions b\u00e0siques que ara queden resoltes en un \u00e0mbit supraestatal. En els seus discursos solen trobar lectures molt senzilles de processos molt complexos. Tamb\u00e9 solen prendre la part pel tot, ignorant la creixent pluralitat de la mateixa societat a la qual convoquen. I a m\u00e9s de vegades tenen dificultats per con\u00e8ixer la difer\u00e8ncia que molts ciutadans fan entre major grau d’autonomia pol\u00edtica, avui majoritari en aquestes nacions internes, amb l’aspiraci\u00f3, ja no tan majorit\u00e0ria, d’esdevenir un nou Estat. Aquest pas definitiu, deixant de banda consideracions geopol\u00edtiques que no s\u00f3n precisament menors, no \u00e9s tan segur que compti amb majories qualificades i pot comportar greus fractures socials.<\/p>\n

Uns imaginen la Constituci\u00f3 de 1978 com estaci\u00f3 final i altres com a punt de partida. Uns encara no hi s\u00f3n, entenen sobrepassat el proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 i segueixen enyorant un Estat-naci\u00f3 que ja no existeix m\u00e9s que en la seva imaginaci\u00f3. Altres ja no hi s\u00f3n i consideren que han quedat tancades les portes d’un proc\u00e9s de construcci\u00f3 de l’autonomia pol\u00edtica que ha quedat desvirtuat o incomplert. I probablement la majoria dels ciutadans espera a l’andana que la pol\u00edtica trobi solucions que no ens obligui a decidir.<\/p>\n

El nostre major repte col\u00b7lectiu segueix sent el reconeixement del fet plurinacional. Les enquestes d’opini\u00f3 mostren de manera reiterada que a Catalunya, al Pa\u00eds Basc i, molt, a Gal\u00edcia, una part dels ciutadans que hi viuen prefereixen utilitzar el terme naci\u00f3 per referir-se a la seva Comunitat, se senten m\u00e9s catalans o bascos que espanyols (quan no \u00fanicament catalans o bascos) i aspiren a aconseguir un reconeixement de naci\u00f3 independent per a la seva Comunitat. Encara que es tracti nom\u00e9s d’una part de la societat. I encara que aquest sentiment no necess\u00e0riament hagi de traduir-se en l’exist\u00e8ncia d’una voluntat majorit\u00e0ria de separar-se, com ha posat en relleu encertadament Michael Keating en el seu excel\u00b7lent estudi sobre Esc\u00f2cia.<\/p>\n

A la pol\u00edtica li correspon no afegir confusi\u00f3 sin\u00f3 esmenar els seus errors i gestionar el nou i conf\u00fas escenari. Els esfor\u00e7os haurien encaminar a millorar les formes de governan\u00e7a multinivell, a acordar un model de finan\u00e7ament m\u00e9s just, a argumentar que el respecte a les regles de joc constitucionals \u00e9s un dels nostres millors actius com a comunitat pol\u00edtica plurinacional i hauria de ser un dels nostres millors llegats, a conv\u00e8ncer la majoria que el manteniment de la identitat pr\u00f2pia no necess\u00e0riament ha d\u2019endinsar-se per la via arriscada de la secessi\u00f3, sin\u00f3 que formar part d’un Estat plurinacional \u00e9s millor que veure\u2019s obligat a decidir, encara que fos possible, entre nacionalismes o entre una de les identitats possibles, a defensar els valors positius d’una comunitat pol\u00edtica multinacional, multicultural i multiling\u00fce, a exigir als poders p\u00fablics aven\u00e7os substancials en el terreny del reconeixement simb\u00f2lic de la diversitat, a perfeccionar l’Estat auton\u00f2mic en clau federal i a integrar millor l’Espanya plurinacional. Un nou pacte pol\u00edtic, en definitiva, que abordi aquestes q\u00fcestions amb claredat i normalitat, sense buscar dreceres, sense emboscades i sense trapelleries. En cas contrari, la desafecci\u00f3 augmentar\u00e0, encara m\u00e9s, i les tensions es traslladaran a l’estabilitat d’un sistema que descansa en la provisionalitat i el pacte permanent.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil aventurar possibles escenaris de futur. Si no es transita per la senda del federalisme plurinacional i es descarta, per inviable, qualsevol intent de tornada a un model d’Estat m\u00e9s (re)centralitzat, \u00e9s probable que \u00fanicament dues opcions tinguin m\u00e9s possibilitats: continuar amb l’actual model de conllevancia, amb avan\u00e7os i retrocessos en funci\u00f3 de la posici\u00f3 que en cada moment tingui cada un dels actors pol\u00edtics rellevants, o que a Catalunya o al Pa\u00eds Basc s’aposti decididament per alterar l’actual model d’Estat, per la via de la consulta a la ciutadania per obrir un proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia en el si de la Uni\u00f3 Europea, a l’estil del proc\u00e9s iniciat recentment a Esc\u00f2cia o d’una altra manera a Flandes. Probablement, l’evoluci\u00f3 que segueixin aquestes dues nacions tindr\u00e0 influ\u00e8ncia directa en el cas catal\u00e0 i basc. I aquestes experi\u00e8ncies ja evidencien les dificultats geopol\u00edtiques, les tensions internes, les incerteses i els riscos de fractura social que pot implicar obrir processos d’aquesta transcend\u00e8ncia<\/p>\n

La Idea Federal<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Assistim a la major ofensiva de la dreta espanyola en tot el per\u00edode democr\u00e0tic. Una ofensiva que utilitza la recessi\u00f3 com a coartada i ara sense complexos i que se centra en tres \u00e0mbits diferents: organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat, desballestament de l’Estat de Benestar, lliurant al sector privat les arts que s\u00f3n negoci, i sistema …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-6249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6249"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6252,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6249\/revisions\/6252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}