{"id":6214,"date":"2012-08-26T10:16:04","date_gmt":"2012-08-26T08:16:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6214"},"modified":"2012-08-26T10:16:04","modified_gmt":"2012-08-26T08:16:04","slug":"angels-m-castells-paco-fernandez-buey-in-memoriam-avui-tambe-sallunya-la-utopia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/angels-m-castells-paco-fernandez-buey-in-memoriam-avui-tambe-sallunya-la-utopia\/","title":{"rendered":"\u00c0ngels M. Castells: Paco Fern\u00e1ndez Buey, in memoriam: avui tamb\u00e9 s’allunya la utopia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Paco ens ha deixat aquesta tarda.<\/em> Poc haig de dir… La seva companya, Neus Porta, va morir el 20 de setembre del passat any.<\/em> Paco no l’ha sobreviscut ni un any.<\/em> \u00c9s d’aquells dies en que sents amb m\u00e9s for\u00e7a i r\u00e0bia l’injust que \u00e9s aquest m\u00f3n.<\/em> Per als que el van con\u00e8ixer, un record compartit en el pesar.<\/em> En aquesta entrevista publicada a Diagonaweb<\/a> Paco ens diu que s’alegra de sentir cada vegada m\u00e9s sovint parlar d’utopia als joves.<\/em> Avui tamb\u00e9 la utopia queda m\u00e9s lluny… Per als qui no el van con\u00e8ixer, la invitaci\u00f3 a buscar a les millors biblioteques la seva obra.<\/em> Som molts els que pensem que el seu pensament mai morir\u00e0.<\/em><\/p>\n

La utopia com un ideal regulador, com una hip\u00f2tesi de treball, com una il\u00b7lusi\u00f3 natural. Un m\u00f3n futur en qu\u00e8 la persona sigui el centre de totes les coses, sense classes, sense poder, sense propietat, sense explotaci\u00f3. L’\u00faltim llibre de Francisco Fern\u00e1ndez Buey <\/strong>-fil\u00f2sof, lluitador comunista i professor-, ‘Utopies i il\u00b7lusions naturals’, \u00e9s un profund estudi hist\u00f2ric i reflexiu sobre l’esdevenir de les utopies, tan presents, tan necess\u00e0ries.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

FRANCISCO FERN\u00c1NDEZ BOU<\/strong> realitza un estudi hist\u00f2ric sobre les utopies i com les han abordat diferents autors \/ Alejandro P\u00e9rez<\/p>\n

DIAGONAL<\/strong>: La utopia com a aspiraci\u00f3 i recerca, encara que sempre ha estat present, ha irromput amb for\u00e7a renovada. Quins s\u00f3n els motius principals d’aquest ressorgiment?<\/p>\n

FRANCISCO FERN\u00c1NDEZ BOU<\/strong>: El ren\u00e9ixer de la utopia es pot datar. Es ve produint des de l’inici de la d\u00e8cada actual. I els motius d’aquest renaixement s\u00f3n b\u00e0sicament tres: l\u2019aguditzaci\u00f3 del malestar que ha produ\u00eft a tot el m\u00f3n el capitalisme salvatge, aix\u00f2 que s’anomena globalitzaci\u00f3 neoliberal, la comprovaci\u00f3 que el m\u00f3n que ha sortit d’aqu\u00ed (el m\u00f3n de la guerra i l’espoli permanent, de la crisi ecol\u00f2gica global i l’augment de les desigualtats) \u00e9s un esc\u00e0ndol moral, i la sensaci\u00f3 que un altre m\u00f3n \u00e9s possible, que pensant i lluitant amb els oprimits i humiliats pot haver-hi alternatives.<\/p>\n

D<\/strong>.: S’ha pret\u00e8s vendre una certa ‘utopia’ capitalista amb aspiracions com l’Estat del benestar. La crisi que viu el sistema ha pogut contribuir tamb\u00e9 a aquest renaixement ut\u00f2pic?<\/p>\n

FFB<\/strong>: Sens dubte. L’Estat del benestar \u00e9s una utopia capitalista que va resultar negativa quan es va comen\u00e7ar a pensar aquest Estat globalment. Per a la majoria de la poblaci\u00f3 mundial el que els ide\u00f2legs anomenen Estat del benestar \u00e9s, en realitat, un estat generalitzat de malestar. L’Estat del benestar generalitzat \u00e9s una impossibilitat material des del capitalisme, per raons econ\u00f2miques, socials, ecol\u00f2giques i culturals. Nom\u00e9s amb un canvi radical de la manera de vida, producci\u00f3 i consum actualment dominant es podria parlar amb propietat d’un Estat del benestar.<\/p>\n

D<\/strong>.: La utopia est\u00e0 en marxa, per\u00f2 a on amb m\u00e9s for\u00e7a: en els moviments altermundistes?, En els actes de desobedi\u00e8ncia civil?<\/p>\n

FFB<\/strong>: N’hi ha que pensen que l’esperit de la utopia ha quedat redu\u00eft a la dimensi\u00f3 est\u00e8tica, a la literatura i a les manifestacions art\u00edstiques. Jo no ho crec aix\u00ed. Les noves utopies sorgides en aquests \u00faltims anys segueixen tenint una dimensi\u00f3 econ\u00f2mica i social molt patent. Aix\u00f2 es veu en la utopia ecol\u00f2gica-social del decreixement, en les utopies feministes que combinen igualtat i difer\u00e8ncia i en les utopies que es basen en un \u00fas radicalment alternatiu dels mitjans. I, s\u00ed, els moviments altermundistes, des Chiapas i Porto Alegre, han donat un impuls decisiu a la utopia actual. La desobedi\u00e8ncia civil \u00e9s com l’estrat\u00e8gia principal de la utopia en marxa. La desobedi\u00e8ncia, conscient i lliure, \u00e9s el que fa ‘civil’ a una societat acogotada pel poder nu.<\/p>\n

D<\/strong>.: La utopia deixa de ser idea per convertir-se, no nom\u00e9s en possible, sin\u00f3 en inevitable amb el marxisme. \u00c9s aquesta la seva gran aportaci\u00f3?<\/p>\n

FFB<\/strong>: El que els cl\u00e0ssics del marxisme van creure veure \u00e9s que havia arribat l’hora de fer realitzables les il\u00b7lusions emancipadores dels de baix. Per aix\u00f2 van dir que la tasca del socialisme era passar de la utopia a la ci\u00e8ncia. Tenien una confian\u00e7a il\u00b7limitada en la ci\u00e8ncia. I aix\u00f2 va acabar en cientifisme. Per\u00f2 el cientifisme \u00e9s la negaci\u00f3 de la tensi\u00f3 moral que sempre acompanya a l’esperit ut\u00f2pic. La ci\u00e8ncia ajuda a construir un m\u00f3n millor, per\u00f2 no ho \u00e9s tot. En el m\u00f3n dels humans hi ha molt poques coses inevitables (entre elles, la mort). Aix\u00ed que el marxisme, que ha fet molt per passar del possible al realitzable, tamb\u00e9 necessita autocontenci\u00f3 en aquestes coses. Parafrasejant Marx es podria dir que, per fer possible aquest altre m\u00f3n, es necessita tanta ci\u00e8ncia com compassi\u00f3 (pels oprimits i exclosos, naturalment).<\/p>\n

D<\/strong>.: La societat sense Estat sembla ser la fi primordial de les utopies, per contra, la total submissi\u00f3 de l’individu a ell, el fons de tota distopia…<\/p>\n

FFB<\/strong>: No tots els utopistes moderns han pensant en una societat sense Estat, per\u00f2 s\u00ed la majoria. La paradoxa de la hist\u00f2ria de l’\u00faltim segle \u00e9s que aspirant a una societat sense Estat s’han constru\u00eft estats que han acabat destruint el que de civilitat hi havia a la societat. Aix\u00f2 ho han vist molt b\u00e9 els dist\u00f2pics del segle XX. Caldria aprendre aquesta lli\u00e7\u00f3. Tamb\u00e9 la utopia ha perdut la innoc\u00e8ncia amb la que va n\u00e9ixer a Europa en l’\u00e8poca moderna. Torno al de l’autocontenci\u00f3: m\u00e9s que propugnar una societat sense Estat, la utopia concreta del segle XXI hauria de pensar en fabricar els morrions necessaris per contenir a la b\u00e8stia, sigui aquesta Leviatan o Behemoth.<\/p>\n

D<\/strong>.: Intentar predir el que ser\u00e0 el m\u00f3n ut\u00f2pic ha estat una trava per aconseguir el seu assoliment. Com indiques en el teu llibre, “el detall sobre qu\u00e8 ha de ser la societat del futur \u00e9s precisament el tret caracter\u00edstic de la mala utopia”<\/em>. N’hi hauria prou amb saber el que no tindria cabuda?<\/p>\n

FFB<\/strong>: Antonio Gramsci va veure aix\u00f2 molt b\u00e9. Els humans no podem predir els detalls de l’ideal ut\u00f2pic i com m\u00e9s ho fem m\u00e9s gran ser\u00e0 la desil\u00b7lusi\u00f3 en el futur. En aix\u00f2 l’esperit ut\u00f2pic contemporani hauria d’incorporar les paraules de Maquiavel: “Con\u00e8ixer els camins que condueixen a l’infern per evitar-lo…”<\/em>. Mala utopia \u00e9s la que propugna impossibilitats materials per a la condici\u00f3 humana, i a sobre les detalla. Per\u00f2 no n’hi ha prou amb intentar saber el que, per raons materials, no tindr\u00e0 cabuda en el m\u00f3n del futur. Podem, s\u00ed, esbossar o engiponar els principis politicojur\u00eddics m\u00e9s generals de la societat alternativa a la qual aspirem. I aix\u00f2, crec, \u00e9s el que s’intenta fer ara en el si dels moviments altermundistes.<\/p>\n

D<\/strong>.: Quina dimensi\u00f3 t\u00e9 per a tu l’anomenat ‘moviment de moviments\u2019<\/em>, palanca actual del sentit sociopol\u00edtic de la utopia?<\/p>\n

FFB<\/strong>: El ‘moviment de moviments\u2019<\/em> \u00e9s socialment el m\u00e9s important que han produ\u00eft el pensament i l’acci\u00f3 alternatius dels \u00faltims temps. Vaig escriure sobre aix\u00f2 fa uns anys en un llibre, Guia per a una globalitzaci\u00f3 alternativa, i, tot i que darrerament el ‘moviment de moviments\u2019<\/em> ha decaigut, ho mantinc. A la teoria i en la pr\u00e0ctica d’aquest moviment, que enlla\u00e7a amb la xarxa de xarxes, veig l’esb\u00f3s del que podria arribar a ser la nova Internacional que necessitem.<\/p>\n

D<\/strong>.: El poder ha intentat sempre deshonrar la paraula ‘utopia’, usant termes com ‘impossibilitat’, ‘demag\u00f2gia’, ‘bogeria’, per\u00f2 hem de conv\u00e8ncer tamb\u00e9 de la seva possibilitat? Estem preparats?<\/p>\n

FFB<\/strong>: En general, estem poc preparats. El poder sol seguir dues estrat\u00e8gies que acaben resultant complement\u00e0ries: d’una banda, deshonra la paraula ‘utopia’, com dius, i, per altra, et d\u00f3na c\u00ednicament copets a l’espatlla si et declares ut\u00f2pic i deixes per les calendes gregues l’aproximaci\u00f3 a l\u2019altre m\u00f3n que propugnes. El primer fa por i la segona apoca. Per\u00f2, tot i aix\u00f2, i a difer\u00e8ncia del que passava fa un parell de d\u00e8cades, cada dia sento m\u00e9s joves utilitzar el terme ‘utopia’ en un sentit positiu. I aix\u00f2 em sembla un bon s\u00edmptoma, ja que una de les coses m\u00e9s serioses que podem fer ara \u00e9s precisament impedir que el poder es quedi amb les grans paraules de les tradicions d’alliberament, i les deshonri. La lluita pel sentit de les paraules \u00e9s part de la lluita social. I recuperar el bon sentit de la paraula ‘utopia’ mereix la lluita…<\/p>\n

Punts de Vista, bloc d\u2019\u00c0ngels M. Castells<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paco ens ha deixat aquesta tarda. Poc haig de dir… La seva companya, Neus Porta, va morir el 20 de setembre del passat any. Paco no l’ha sobreviscut ni un any. \u00c9s d’aquells dies en que sents amb m\u00e9s for\u00e7a i r\u00e0bia l’injust que \u00e9s aquest m\u00f3n. Per als que el van con\u00e8ixer, un record …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6214","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6214"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6216,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6214\/revisions\/6216"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}