{"id":6198,"date":"2012-08-19T17:40:43","date_gmt":"2012-08-19T15:40:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6198"},"modified":"2012-09-16T13:42:06","modified_gmt":"2012-09-16T11:42:06","slug":"raimon-obiols-tots-innocents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-tots-innocents\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Tots innocents"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Quan vaig llegir al diari que Esperanza Aguirre<\/strong> havia qualificat d\u2019\u201daquelarre de carcamales resentidos<\/em>\u201d una reuni\u00f3 de familiars d\u2019afusellats per Franco<\/strong> i d\u2019ex-presos de la dictadura en suport a Baltasar Garz\u00f3n<\/strong>, aleshores jutge i despr\u00e9s expulsat de la carrera judicial, acusat de prevaricaci\u00f3 i d\u2019investigar els crims del franquisme durant i despr\u00e9s de la guerra civil,
\nvaig sentir el vertigen d\u2019un sobtat flash back<\/em> que em duia a la Pres\u00f3 Model de Barcelona, a mitjans dels anys seixanta del segle passat, on vaig llegir, pintada a la paret de la biblioteca, una memorable consigna\u00a0 adre\u00e7ada als presos: \u201cHa aguzado tu lengua el despecho \u00a1C\u00e1llate!<\/em>\u201d.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

No m\u2019agraden els records difuminats i aquest certament no ho \u00e9s, en absolut. Per\u00f2 haig de dir que tinc dubtes sobre un detall. S\u2019hi llegia \u201caguzado<\/em>\u201d? O era \u201cazuzado<\/em>\u201d? O \u201cafilado<\/em>\u201d?\u00a0 No ho puc recordar amb exactitud, per\u00f2 la frase era aquella i el sentit i la mala bava no canvien en aquestes tres possibles variants de la consigna mural que, d\u2019altra banda, mostrava de manera involunt\u00e0ria el tipus de poder que orden\u00e0 pintar-la, retratant el seu ressentiment davant la llengua dels presos, m\u00e9s viva, m\u00e9s aguda\u00a0 i m\u00e9s afilada que la dels carcellers.<\/p>\n

Vistos els temps que corren, em veig en la necessitat de precisar que jo era a la Model per activitats contra la dictadura de Franco<\/strong>. Conversant amb els que aleshores eren denominats presos comuns, per distingir-los dels presos pol\u00edtics (una distinci\u00f3 que en el nostre pa\u00eds ha tendit a desapar\u00e8ixer), vaig fer un descobriment sensacional.<\/p>\n

Vaig constatar amb sorpresa que cap dels reclusos era culpable. No sols tots els presos comuns amb els que parlava eren innocents; \u00e9s que tots, sense excepci\u00f3, eren v\u00edctimes d\u2019injust\u00edcies, confusions o campanyes interessades dels seus enemics. No sols la culpa no era seva; \u00e9s que era dels altres. A l\u2019un l\u2019havien condemnat per error, acusat d\u2019un delicte que jurava que no havia com\u00e8s; l\u2019altre era objecte de l\u2019odi obsessiu d\u2019uns policies que l\u2019havien perseguit durant anys i l\u2019havien fet empresonar injustament; un tercer en realitat no havia robat mai en benefici propi sin\u00f3 que havia requisat diners al servei d\u2019una causa altruista. I aix\u00ed successivament.<\/p>\n

Nom\u00e9s un pobre noi que m\u2019afaitava a la barberia em confess\u00e0 que havia estavellat una ampolla al cap del seu pare perqu\u00e8 aquest tornava a casa borratxo, cada nit, i apallissava la mare. El vaig abra\u00e7ar. Era l\u2019innocent veritable; potser l\u2019\u00fanic innocent de la pres\u00f3.<\/p>\n

M\u2019han tornat aquests records llegint la premsa dels \u00faltims temps. \u201cCal\u00famnies\u201d, \u201cca\u00e7a de l\u2019home\u201d, \u201cmanipulaci\u00f3 pol\u00edtica\u201d, \u201cprocessos estalinistes\u201d, s\u2019exclamaven \u00a0fa pocs mesos a Fran\u00e7a des de l\u2019entorn de l\u2019aleshores president Sarkozy<\/strong>, en plena galerna per l\u2019afer Liliane<\/strong> Bettencourt<\/strong>. Un ex-comptable d\u2019aquesta senyora, que \u00e9s la propiet\u00e0ria de L\u2019Or\u00e9al i diuen que la primera fortuna del seu pa\u00eds, va declarar, entre altres coses, que l\u2019any 2007 havia lliurat il\u00b7legalment 150.000 euros, dels quals 100.000 eren su\u00efssos (suposo que veuen el mat\u00eds), per a la campanya presidencial de Sarkozy<\/strong>. Una mis\u00e8ria, la xocolata del lloro, una quantitat sense import\u00e0ncia, digueren els uns; la punta de l\u2019iceberg, acusaren altres. Jo no ho s\u00e9. Per\u00f2 aquell testimoni subministrava una xifra i un fet concret i verificable, cosa que s\u2019agraeix, perqu\u00e8 una informaci\u00f3 precisa, en temes tan foscos i opacs com aquests, la precisi\u00f3 \u00e9s sempre una excepci\u00f3, quasi un miracle. \u201c\u00c9s insuportable\u201d, va dir en con\u00e8ixer la not\u00edcia l\u2019aleshores ministre Eric Woerth<\/strong>, tresorer del partit de Sarkozy<\/strong> i de la seva campanya presidencial. \u201cEm v\u00e9nen ganes d\u2019escanyar alg\u00fa\u201d, va dir un altre ministre de Sarkozy<\/strong>. Veurem en qu\u00e8 acaba l\u2019afer, si s\u2019estira el cordill fins al final. Per\u00f2, vista l\u2019experi\u00e8ncia, l\u2019escepticisme \u00e9s probablement l\u2019actitud m\u00e9s raonable.<\/p>\n

Ara: si quasi tots els convictes i condemnats diuen no sols que s\u00f3n innocents, sin\u00f3 que s\u00f3n v\u00edctimes injustament perseguides, no ens ha de sorprendre que els incriminats o imputats no es limitin a exigir la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia, cosa que els devem, sin\u00f3 que carreguin les culpes als altres, i fins i tot tractin d\u2019obtenir algun benefici. Deuen pensar que tot s\u2019aprofita, que la millor defensa \u00e9s un bon atac, i que el pitjor que podrien fer seria comen\u00e7ar a donar explicacions, perqu\u00e8 significaria admetre una responsabilitat que no es pensa \u00a0assumir de cap de les maneres.<\/p>\n

Podr\u00edem esmentar casos similars que tenim m\u00e9s a prop. En tots i cada un dels esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 que va apareixent a la premsa, com una pluja aclaparadora, els incriminats es declaren sistem\u00e0ticament v\u00edctimes d\u2019equ\u00edvocs, injust\u00edcies, confusions i campanyes interessades i innobles dels seus enemics. Ho llegim dia rere dia als diaris: \u201caix\u00f2 \u00e9s un insult a la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d, \u201cem sento ultratjat, difamat i vexat\u201d, \u201cel que \u00e9s legal \u00e9s moralment correcte\u201d, \u201caix\u00f2 \u00e9s un frau de llei\u201d, \u201c\u00e9s una campanya contra el pa\u00eds\u201d, \u201ctot \u00e9s un muntatge\u201d, \u201ces tracta d\u2019una maniobra pol\u00edtica\u201d.<\/p>\n

\u00c9s la millor defensa? En tot cas la practiquen sistem\u00e0ticament. Nom\u00e9s amb unes poques excepcions comptades. Alguns, seguint els consells dels seus advocats, opten per admetre alguna culpa, com a mal menor per evitar problemes majors. N\u2019hi ha d\u2019altres que opten pel silenci. Un dels saquejadors del Palau de la M\u00fasica<\/strong> ha combinat els dos m\u00e8todes. Confess\u00e0 alguns pecats al jutge i opt\u00e0 per callar davant la comissi\u00f3 del Parlament. Despr\u00e9s es fum\u00e0 una cigarreta. Potser rumiava qu\u00e8 li convenia m\u00e9s.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig llegir al diari que Esperanza Aguirre havia qualificat d\u2019\u201daquelarre de carcamales resentidos\u201d una reuni\u00f3 de familiars d\u2019afusellats per Franco i d\u2019ex-presos de la dictadura en suport a Baltasar Garz\u00f3n, aleshores jutge i despr\u00e9s expulsat de la carrera judicial, acusat de prevaricaci\u00f3 i d\u2019investigar els crims del franquisme durant i despr\u00e9s de la guerra …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[187,24],"class_list":["post-6198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-politica-catalana","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6198"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6442,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198\/revisions\/6442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}