{"id":6189,"date":"2012-08-16T11:54:43","date_gmt":"2012-08-16T09:54:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6189"},"modified":"2012-08-16T11:54:43","modified_gmt":"2012-08-16T09:54:43","slug":"gabriel-jackson-perspectives-de-la-democracia-a-llarg-termini","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gabriel-jackson-perspectives-de-la-democracia-a-llarg-termini\/","title":{"rendered":"Gabriel Jackson: Perspectives de la democr\u00e0cia a llarg termini"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Des aproximadament l’any 2007, les meves lectures i converses m’han deixat la ferma impressi\u00f3 de que en tots els pa\u00efsos “avan\u00e7ats” d’Europa, les Am\u00e8riques i \u00c0sia, la gent de les m\u00e9s diverses creences pol\u00edtiques i capacitats intel\u00b7lectuals, des de la dreta moderada fins l’extrema esquerra, est\u00e0 profundament desanimada sobre el futur pol\u00edtic-econ\u00f2mic dels seus pa\u00efsos.<\/p>\n

Al capdavall, el segle XX semblava prometedor. Les pot\u00e8ncies democr\u00e0tiques capitalistes i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica van derrotar el feixisme (amb les importants excepcions d’Espanya i Portugal) en la Segona Guerra Mundial, i durant el per\u00edode que la va seguir la majoria dels r\u00e8gims imperialistes europeus a \u00c0frica i \u00c0sia van ser substitu\u00efts per sobiranies locals. Aix\u00ed mateix, entre 1945 i 1990, la guerra freda va fer veure, a tots aquells que no estaven encegats per dogmes ideol\u00f2gics, que el capitalisme, sota els auspicis pol\u00edtics democr\u00e0tics, era molt superior al socialisme autoritari de l’imperi sovi\u00e8tic estalinista i posestalinista, un imperi que, afortunadament, es va dissoldre sense que es produ\u00eds una guerra. Als anys noranta, la majoria dels conservadors moderats i els socialdem\u00f2crates estaven d’acord que l’Estat de benestar (la combinaci\u00f3 d’una economia generalment capitalista amb democr\u00e0cia pol\u00edtica, i amb serveis socials que garanteixin un m\u00ednim de salut, educaci\u00f3 i de suport a tots els ciutadans) representava el probable futur per a una part substancial de la humanitat.<\/p>\n

Per qu\u00e8, i com, ha estat despla\u00e7at el raonable optimisme dels anys noranta per la literal desesperan\u00e7a a partir de 2007? Un factor molt important \u00e9s el resultat de la vict\u00f2ria del capitalisme democr\u00e0tic en la guerra freda. Per autoritaris i ineficients que fossin l’agricultura, l’habitatge, l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i el sistema de pensions sovi\u00e8tics, la veritat \u00e9s que, d’alguna manera, funcionaven. I que hi havia escoles p\u00fabliques en les que s’ensenyava a les dotzenes de lleng\u00fces parlades per petites, per\u00f2 culturalment reconegudes, nacionalitats. Durant la guerra freda, tots els governs capitalistes coneixien aquestes pol\u00edtiques i van adoptar la saviesa pol\u00edtica de mantenir els seus propis serveis socials. Per\u00f2, un cop dissolta la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, els conservadors americans i europeus no van vacil\u00b7lar a atacar l’Estat de benestar com a malgastador, inassumible a llarg termini, etc\u00e8tera.<\/p>\n

Tres factors d’inquietud sobre el futur s\u00f3n l’arribada del canvi clim\u00e0tic, el r\u00e0pid increment de la poblaci\u00f3 mundial i el clarament predictible esgotament de molts recursos naturals. A partir de 1990, nom\u00e9s la comunitat cient\u00edfica i els que vivien prop del nivell del mar o propers als desgla\u00e7os estaven plenament conven\u00e7uts del canvi clim\u00e0tic. Tamb\u00e9 algunes de les proves que es van fer p\u00fabliques van poder ser convincentment rebatudes causa d’errors t\u00e8cnics i controv\u00e8rsies professionals entre cient\u00edfics. Per\u00f2 el nombre creixent de tempestes, sequeres, inundacions i canvis de temperatura dels darrers anys ha conven\u00e7ut la majoria de la gent que el canvi clim\u00e0tic s’est\u00e0 produint realment, amb efectes que requereixen d’una seriosa i espec\u00edfica cooperaci\u00f3 internacional que tot just ha comen\u00e7at a tenir lloc.<\/p>\n

I arribo aix\u00ed a la q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 cal fer en les properes d\u00e8cades si volem superar la molt comprensible desesperan\u00e7a del present. En els dos segles passats, el sistema capitalista ha tingut molt \u00e8xit pel que fa a la invenci\u00f3, la producci\u00f3 en massa i la distribuci\u00f3 comercial de tot tipus de b\u00e9ns i serveis. Per\u00f2 \u00e9s un sistema amoral, que no assumeix una volunt\u00e0ria responsabilitat en favor de les llibertats i el benestar f\u00edsic de la poblaci\u00f3 en conjunt. La just\u00edcia, l’educaci\u00f3 general sense distinci\u00f3 de classe social, aix\u00ed com les condicions de treball a les f\u00e0briques i a les mines es deuen a \u00e8xits de Governs elegits democr\u00e0ticament i de sindicats. L’acci\u00f3 pol\u00edtica sempre ha estat necess\u00e0ria per aconseguir cert grau de just\u00edcia econ\u00f2mica.<\/p>\n

L’acci\u00f3 pol\u00edtica tamb\u00e9 \u00e9s necess\u00e0ria per posar l\u00edmits a les noves formes de l’activitat capitalista que s’han desenvolupat des de la invenci\u00f3 de les computadores i de la capacitat de moure capitals a qualsevol lloc del planeta en q\u00fcesti\u00f3 de fraccions de segon. Al ser el capitalisme un sistema amoral de comportament econ\u00f2mic, no t\u00e9 cap import\u00e0ncia per al president d’un banc o per al gestor de hedge funds <\/em>si alg\u00fa es fa multimilionari inventant un tel\u00e8fon excel\u00b7lent, \u00fatil per a milions de persones, o guanyant la seva aposta sobre el preu que tindr\u00e0 el br\u00f2quil en els mercats de futurs recentment establerts.<\/p>\n

Nom\u00e9s els governs elegits democr\u00e0ticament poden posar sota control aquest tipus de bogeria financera. De fet, el Congr\u00e9s dels Estats Units va aprovar el 1933 la Glass-Steagall Act, que regulava el sistema bancari separant la banca de dip\u00f2sit, per administrar dip\u00f2sits i pr\u00e9stecs relativament petits a negocis i a fam\u00edlies, de la banca d’inversi\u00f3, per operar amb grans i arriscades inversions en nom de clients que guanyaven la seva vida invertint en costoses activitats d’altres persones i institucions.<\/p>\n

La Llei Glass-Steagall va protegir els estalvis de milions de fam\u00edlies nord-americans fins que, sota la forta pressi\u00f3 de Wall Street, va ser derogada el 1999. Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, quan les enormes fallides de 2007 i 2008 van comen\u00e7ar a ser investigades, es va poder saber que molts bancs, alliberats de les regles d’inversi\u00f3 de la Llei Glass-Steagall, havien perdut milions de d\u00f2lars “invertits” sense coneixement dels seus propietaris, i en molts casos perduts senzillament en operacions especulatives multimilion\u00e0ries. Als bancs se’ls va salvar despr\u00e9s amb diners dels contribuents, amb el consentiment del president Bush<\/strong>, seguit despr\u00e9s pel consentiment del president Obama<\/strong>, conven\u00e7uts tots dos per assessors de Wall Street que el sistema financer nord-americ\u00e0 al complet s’esfondraria si no era rescatat pels estalvis de milions de persones que res tenien a veure amb les insensates especulacions de la d\u00e8cada que va precedir a l’actual depressi\u00f3 que va comen\u00e7ar el 2007 i que encara ens acompanya.<\/p>\n

Una cosa que \u00e9s d’una necessitat inq\u00fcestionable, i que recentment ha comen\u00e7at a ser recomanat per alguns dels mateixos banquers que van guiar l’assetjament a la Llei Glass-Steagall, \u00e9s renovar la separaci\u00f3 entre bancs d’estalvis i bancs d’inversions. El que al meu torn em porta a afirmar que el control i el compliment dels sistemes financers nacionals i internacionals requereix que un ampli percentatge dels electors s’instrueixi en el funcionament del sistema capitalista. Wall Street i els seus equivalents en altres pa\u00efsos avan\u00e7ats mai acceptaran una veritable regulaci\u00f3 sense sostenir una aferrissada lluita, finan\u00e7ada per milions de d\u00f2lars procedents de grups de pressi\u00f3. Els legisladors que reben suport electoral d\u2019acabalats capitalistes mai votaran a favor de controls financers a menys que els seus electors demostrin que tenen certs coneixements generals sobre com funciona el sistema. En aquests \u00faltims anys, tant a Espanya com als Estats Units, em vaig proposar preguntar a persones que es manifestaven quin tipus de control legislatiu els demanarien establir els seus representants electes. Sovint la pregunta els sorprenia. Les respostes solien ser molt emocionals, molt condemnat\u00f2ries del capitalisme existent, per\u00f2 preocupantment imprecises quant al seu contingut real.<\/p>\n

Finalment, hi ha un altre obstacle tremend de cara a la resoluci\u00f3 d’aquesta present i severa depressi\u00f3. La majoria dels banquers, tant nord-americans com europeus, estan vivint encara en els comen\u00e7aments del segle XX, abans del desenvolupament de la socialdemocr\u00e0cia escandinava, abans del new deal<\/em> de Franklin Roosevelt, abans de l’Estat de benestar que va demostrar la superioritat de la socialdemocr\u00e0cia europea sobre el socialisme autoritari. Prediquen austeritat i m\u00e9s austeritat, quan l\u2019immediatament necessari s\u00f3n els programes d’obres p\u00fabliques que proporcionin el necessari suport als ara aturats i a les seves fam\u00edlies, i que d’aquesta manera es regenerin les activitats econ\u00f2miques de tota mena. La superviv\u00e8ncia de la democr\u00e0cia pol\u00edtica exigir\u00e0 una ben informada regulaci\u00f3 democr\u00e0tica del sector financer.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des aproximadament l’any 2007, les meves lectures i converses m’han deixat la ferma impressi\u00f3 de que en tots els pa\u00efsos “avan\u00e7ats” d’Europa, les Am\u00e8riques i \u00c0sia, la gent de les m\u00e9s diverses creences pol\u00edtiques i capacitats intel\u00b7lectuals, des de la dreta moderada fins l’extrema esquerra, est\u00e0 profundament desanimada sobre el futur pol\u00edtic-econ\u00f2mic dels seus pa\u00efsos. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6189","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6189"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6191,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189\/revisions\/6191"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}