{"id":6186,"date":"2012-08-14T18:33:04","date_gmt":"2012-08-14T16:33:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6186"},"modified":"2012-08-14T18:33:15","modified_gmt":"2012-08-14T16:33:15","slug":"jurgen-habermas-peter-bofinger-i-julan-nida-rumelin-per-un-canvi-de-rumb-en-la-politica-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jurgen-habermas-peter-bofinger-i-julan-nida-rumelin-per-un-canvi-de-rumb-en-la-politica-europea\/","title":{"rendered":"Jurgen Habermas, Peter Bofinger i Julan Nida-R\u00fcmelin: Per un canvi de rumb en la pol\u00edtica europea"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La crisi de l’euro reflecteix el frac\u00e0s d’una pol\u00edtica que no t\u00e9 perspectiva. Al Govern alemany li falta el valor per superar un status quo<\/em> que s’ha fet insostenible. Aquesta \u00e9s la causa que, tot i amplis programes de rescat<\/a> i cimeres sobre la crisi que a hores d’ara ja s\u00f3n gaireb\u00e9 incomptables, la situaci\u00f3 de l’Eurozona hagi empitjorat cont\u00ednuament al llarg dels dos \u00faltims anys. Sobre Gr\u00e8cia, despr\u00e9s de la debacle econ\u00f2mica, penja l’amena\u00e7a de la sortida de l’euro<\/a> , que aniria vinculada a una imprevisible reacci\u00f3 en cadena a la resta dels estats membres. It\u00e0lia, Espanya i Portugal han caigut en una greu recessi\u00f3 que constantment empeny a l’al\u00e7a l’atur. El desfavorable desenvolupament conjuntural dels pa\u00efsos amb problemes empitjora la situaci\u00f3 -de totes maneres inestable- de la banca, i la creixent inseguretat respecte al futur de la uni\u00f3 monet\u00e0ria fa que els prestadors cada vegada siguin m\u00e9s reticents a concedir cr\u00e8dit als pa\u00efsos amb problemes . Els interessos creixents del deute p\u00fablic, per\u00f2 tamb\u00e9 la dif\u00edcil situaci\u00f3 econ\u00f2mica<\/a> , dificulten al seu torn els processos de consolidaci\u00f3, que en qualsevol cas no s\u00f3n senzills.<\/p>\n

Aquesta desestabilitzaci\u00f3 que es potencia a si mateixa es pot atribuir, en l’essencial, que les estrat\u00e8gies per a la superaci\u00f3 de la crisi no han traspassat el llindar d’aprofundir les institucions europees. El fet que no hagi fet sin\u00f3 accentuar-se durant aquests anys en qu\u00e8 s’han assajat solucions graduals mal concebudes-posa de manifest la manca de capacitat per fixar el rumb pol\u00edtic.<\/p>\n

No obstant, la justificaci\u00f3 de donar un gran pas cap a la integraci\u00f3 no deriva \u00fanicament de la crisi actual de l’Eurozona, sin\u00f3 tamb\u00e9, i en la mateixa mesura, de la necessitat de, mitjan\u00e7ant una autocapacitaci\u00f3 de la pol\u00edtica, tornar a passar per l’adre\u00e7ador el desordre del fantasmal univers paral\u00b7lel que els bancs d’inversi\u00f3 i fons de risc han constru\u00eft al costat de l’economia real, productora de b\u00e9ns i serveis. Les mesures que es requereixen s\u00f3n patents. Per\u00f2 no es posen en marxa perqu\u00e8, d’una banda, la seva implementaci\u00f3 en el marc dels Estats nacionals tindria conseq\u00fc\u00e8ncies contraproductives i, d’altra, perqu\u00e8 les intencions reguladores acordades el 2008 a la primera cimera del G-20 a Londres<\/a> requeririen una actuaci\u00f3 coordinada en un nivell mundial que fins ara ha fracassat per la fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica de la comunitat d’Estats.<\/p>\n

Una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica tan gran com la UE, o fins i tot com a m\u00ednim l’Eurozona, podria adoptar una funci\u00f3 d’avantguarda referent en aix\u00f2. Nom\u00e9s amb un aprofundiment clar de la integraci\u00f3 pot mantenir-se una moneda comuna sense que es requereixi una inacabable cadena de mesures d’auxili que, a llarg termini, desbordarien la solidaritat dels Estats europeus de la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria tant per part dels pa\u00efsos donants com de els pa\u00efsos receptors. No obstant aix\u00f2, per a aix\u00f2 \u00e9s inevitable una transfer\u00e8ncia de sobirania a les institucions europees, per tal d’imposar de manera efectiva la disciplina fiscal, garantint a m\u00e9s un sistema financer estable. Al mateix temps es requereix una coordinaci\u00f3 refor\u00e7ada de les pol\u00edtiques financeres, econ\u00f2miques i socials dels pa\u00efsos membres, amb l’objectiu de compensar els desequilibris estructurals en l’espai monetari com\u00fa.<\/p>\n

Els problemes actuals<\/strong><\/p>\n

L’agreujament de la crisi mostra que l’estrat\u00e8gia imposada fins ara pel Govern alemany es basa en un diagn\u00f2stic equivocat. La crisi actual tampoc \u00e9s una crisi de deute espec\u00edfica d’Europa. En comparaci\u00f3 amb els espais econ\u00f2mics d’EUA i Jap\u00f3, el de la UE -i dins de la UE, l’Eurozona-\u00e9s el menys endeutat. La crisi \u00e9s una crisi de refinan\u00e7ament de determinats Estats de l’Eurozona, que en primer terme es deu a un insuficient assegurament institucional de la moneda comuna.<\/p>\n

L’escalada de la crisi posa de manifest que els enfocaments que fins al moment s’han assajat per solucionar-la han estat insuficients. Per tant, cal t\u00e9mer que la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria, sense un canvi fonamental d’estrat\u00e8gia, no sobreviur\u00e0 molt de temps en la seva forma actual. El punt de partida per a un replantejament conceptual \u00e9s un diagn\u00f2stic clar de les causes de la crisi. El Govern alemany sembla partir de que els problemes, en l’essencial, han estat causats per una deficient disciplina fiscal en l’\u00e0mbit nacional i que cal buscar la soluci\u00f3, en primera inst\u00e0ncia, en una pol\u00edtica conseq\u00fcent d’estalvi de cada un dels pa\u00efsos . Institucionalment, aquest enfocament s’ha d’assegurar mitjan\u00e7ant normes fiscals m\u00e9s estrictes i, de forma complement\u00e0ria, a trav\u00e9s d’uns paraig\u00fces de rescat limitats i subjectes a condicions, que obliguin als pa\u00efsos afectats a una dr\u00e0stica pol\u00edtica d’austeritat.<\/p>\n

De fet, aquesta pol\u00edtica debilita la capacitat econ\u00f2mica i incrementa la desocupaci\u00f3. Fins ara, els pa\u00efsos amb problemes -malgrat una pol\u00edtica d’estalvi extraordin\u00e0riament estricta en una comparaci\u00f3 internacional i a m\u00faltiples reformes estructurals- no han aconseguit limitar a un nivell tolerable els seus costos de refinan\u00e7ament. Els desenvolupaments dels \u00faltims mesos, per tant, apunten que el diagn\u00f2stic i la ter\u00e0pia del Govern alemany van ser excessivament unidimensionals des del principi. La crisi no \u00e9s atribu\u00efble en exclusiva a qu\u00e8 els pa\u00efsos hagin actuat de forma equivocada, sin\u00f3, en gran manera, a problemes sist\u00e8mics. I aquests no es poden solucionar mitjan\u00e7ant esfor\u00e7os en l’\u00e0mbit nacional; requereixen una resposta sist\u00e8mica.<\/p>\n

Nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la cobertura comunit\u00e0ria dels cr\u00e8dits p\u00fablics de la zona euro pot eliminar-se, o almenys limitar-se, el risc d’insolv\u00e8ncia individual d’un pa\u00eds, inherent a l’actual inestabilitat dels mercats financers. En qualsevol cas, cal prendre\u2019s molt seriosament l’objecci\u00f3 que d’aquesta manera podrien oferir incentius erronis. I a ella nom\u00e9s pot replicar que la cobertura comunit\u00e0ria ha d’anar de la m\u00e0 d’un estricte control comunitari dels pressupostos nacionals. Per\u00f2 el grau de control fiscal que requereix una cobertura comunit\u00e0ria no pot assolir-se a trav\u00e9s de regles acordades en tractats en el marc de la sobirania nacional.<\/p>\n

L’alternativa<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s hi ha dues estrat\u00e8gies coherents en si mateixes per solucionar la crisi actual: la tornada a les monedes nacionals a tota la UE, que exposaria a cadascun dels pa\u00efsos a les oscil\u00b7lacions imprevisibles d’uns mercats de divises altament especulatius, o la consolidaci\u00f3 institucional de una pol\u00edtica fiscal, econ\u00f2mica i social comuna a la zona euro, amb l’objectiu ulterior de recuperar la perduda capacitat d’acci\u00f3 de la pol\u00edtica davant els imperatius dels mercats en el pla transnacional. D’una perspectiva que transcendeixi la crisi actual dep\u00e8n tamb\u00e9 la promesa d’una “Europa social”. Perqu\u00e8 nom\u00e9s un nucli europeu pol\u00edticament unit t\u00e9 la possibilitat de revertir el proc\u00e9s, ja avan\u00e7at, de transformaci\u00f3 d’una democr\u00e0cia social i estatal de ciutadans en una fa\u00e7ana de democr\u00e0cia sotmesa als mercats. Encara que nom\u00e9s fos per enfilar-se en aquesta perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia, s\u2019ha de preferir la segona opci\u00f3.<\/p>\n

Si es vol evitar el retorn al nacionalisme monetari, aix\u00ed com a una crisi permanent de l’euro, s’ha de donar ara el pas que es va ometre en introduir la moneda comuna: posar les agulles apuntant a la via d’una uni\u00f3 pol\u00edtica, en primer lloc en el nucli europeu dels 17 pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria Europea.<\/p>\n

El que nosaltres defensem \u00e9s que no s\u2019emmascari res: qui vulgui mantenir-se en la moneda comuna ha de donar suport tamb\u00e9 una responsabilitat comuna, ha de contribuir a superar el d\u00e8ficit institucional a l’Eurozona. L’encant de la proposta rebutjada pel Govern alemany que un comit\u00e8 d’experts examini la forma d’establir un fons de liquidaci\u00f3 de deutes residia precisament en qu\u00e8, instaurant de manera oberta una responsabilitat comuna, es posava fi a la il\u00b7lusi\u00f3 que cada un dels Estats mantenia la seva sobirania. En tot cas, seria m\u00e9s conseq\u00fcent mancomunar el l\u00edmit d’endeutament ja establert en el marc dels criteris de Maastricht<\/a>, \u00e9s a dir, fins al 60% del PIB, i no el percentatge que superi aquest sostre.<\/p>\n

Mentre els governs no diguin a les clares qu\u00e8 \u00e9s el que, de fet, estan fent, seguiran buidant encara m\u00e9s els febles fonaments democr\u00e0tics de la Uni\u00f3 Europea. El crit de batalla de la lluita per la independ\u00e8ncia dels EUA “no taxation without representation<\/em>” [cap impost sense representaci\u00f3) troba avui una inesperada lectura: tan aviat com creiem en l’Eurozona com l’espai per pol\u00edtiques amb efectes redistributius que transcendeixin les fronteres nacionals, haur\u00e0 d’haver-hi tamb\u00e9 un legislador europeu que representi els ciutadans (directament per sobre del Parlament Europeu i indirectament sobre el Consell) i que pugui decidir respecte a aquestes pol\u00edtiques. En cas contrari conculquem el principi que el legislador que ha de decidir sobre la distribuci\u00f3 dels pressupostos estatals sigui id\u00e8ntic al legislador democr\u00e0ticament elegit que recapti els impostos que nodreixen aquests pressupostos.<\/p>\n

Els pobles tenen la paraula. En qualsevol cas, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la unificaci\u00f3 de l’imperi alemany, imposada din\u00e0sticament a nombroses zones del pa\u00eds, hauria de servir com a advert\u00e8ncia. Els mercats no poden ser ara aplacats amb constructes complicats i poc transparents mentre els governs accepten en silenci que es faci sobre els seus pobles un poder executiu emancipat. Arribats a aquest punt, els propis pobles han de prendre la paraula. La Rep\u00fablica Federal Alemanya, com a representant del major “pa\u00eds donant” en el Consell, ha de prendre la iniciativa perqu\u00e8 es decideixi convocar una assemblea constituent. Nom\u00e9s per aquesta via podria superar l’inevitable desfasament temporal entre les mesures econ\u00f2miques a prendre amb car\u00e0cter immediat, imprescindibles, per\u00f2 revocables, i la legitimaci\u00f3 que, arribat el cas, hauria de recobrar. Si els refer\u00e8ndums tinguessin un resultat positiu, les nacions d’Europa podrien recuperar, en un pla europeu, la sobirania que “els mercats” fa temps que els han robat.<\/p>\n

L’estrat\u00e8gia de modificaci\u00f3 dels Tractats<\/a> apunta a la fundaci\u00f3 d’una zona monet\u00e0ria pol\u00edticament unificada que constitueixi el nucli europeu, oberta a l’acc\u00e9s d’altres pa\u00efsos de la UE, especialment a Pol\u00f2nia. Aix\u00f2 requereix clares idees politicoconstitucionals sobre com ha de ser una democr\u00e0cia supranacional que permeti un Govern com\u00fa sense adoptar la forma d’un Estat federal. L’Estat federal \u00e9s un model erroni i excedeix el grau de solidaritat admissible per pobles europeus hist\u00f2ricament independents. L’aprofundiment, avui necess\u00e0ri, de les institucions podria ser regit per la idea que un nucli europeu democr\u00e0tic ha de representar la totalitat dels ciutadans dels estats membres de la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria Europea, per\u00f2 a cada un d’ells en la seva doble<\/em> qualitat de ciutad\u00e0 directament participant de la Uni\u00f3 reformada, d’una banda, i, d’altra, com a membre indirectament participant d’una de les nacions europees participants. No pot excloure que el Tribunal Constitucional alemany privi els partits pol\u00edtics de la iniciativa ordenant que es celebri un plebiscit per a la reforma de la Constituci\u00f3. En aquest cas, aquests no podrien continuar eludint prendre posici\u00f3 respecte a l’alternativa fins ara emmascarada. Arribats a aquest punt ja no semblaria il\u00b7lus\u00f2ria una iniciativa recolzada pel Partit Socialdem\u00f2crata, la Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Cristiana i Els Verds per la instauraci\u00f3 d’una assemblea constituent, amb la que els resultats pogu\u00e9s votar-se simult\u00e0niament (per\u00f2 no abans que transcorri el pr\u00f2xim per\u00edode electoral) amb el plebiscit constitucional. Respecte a la Rep\u00fablica Federal Alemanya, considerem esperan\u00e7ador que una alian\u00e7a de partits, en el curs d’aquest proc\u00e9s in\u00e8dit de formaci\u00f3 de la voluntat i l’opini\u00f3 p\u00fabliques respecte a una alternativa de pol\u00edtica europea, fos capa\u00e7 de conv\u00e8ncer la majoria dels electors dels avantatges d’una uni\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

La just\u00edcia vulnerada<\/strong><\/p>\n

Aquesta crisi que dura ja quatre anys ha desencadenat un impuls tematitzador que dirigeix l’atenci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica nacional, com mai abans, als assumptes europeus. D’aquesta manera s’ha despertat la consci\u00e8ncia de la necessitat de regular els mercats financers i superar els desequilibris de l’Eurozona. Per primera vegada en la hist\u00f2ria del capitalisme, una crisi desencadenada pel sector m\u00e9s avan\u00e7at, la banca, podria ser tallada \u00fanicament de manera que els governs posessin als seus ciutadans en el paper de contribuents que paguen els danys originats. Amb aix\u00f2 s’ha traspassat un l\u00edmit entre processos sist\u00e8mics i processos propis del m\u00f3n de la vida. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que, amb ra\u00f3, indigna els ciutadans. El tan est\u00e8s sentiment de just\u00edcia vulnerada s’explica pel fet que, en la percepci\u00f3 dels ciutadans, processos an\u00f2nims dels mercats han adquirit una dimensi\u00f3 pol\u00edtica immediata. Aquest sentiment es vincula a la ira, oberta o continguda, que causa la pr\u00f2pia impot\u00e8ncia. A ell hauria d\u2019oposar-se una pol\u00edtica orientada a la autocapacitaci\u00f3.<\/p>\n

Una discussi\u00f3 sobre la finalitat del proc\u00e9s d’unificaci\u00f3 oferiria l’oportunitat d’ampliar el focus del debat p\u00fablic, fins ara restringit a q\u00fcestions econ\u00f2miques. La percepci\u00f3 del despla\u00e7ament geopol\u00edtic del poder d’Occident a Orient i la sensaci\u00f3 d’una transformaci\u00f3 de la relaci\u00f3 amb EUA situen en una llum diferent els avantatges sin\u00e8rgiques de la unificaci\u00f3 europea. En el m\u00f3n postcolonial, el paper d’Europa no nom\u00e9s ha canviat pel que fa a la q\u00fcestionable reputaci\u00f3 de les antigues pot\u00e8ncies imperials, per no parlar de l’Holocaust. Tamb\u00e9 les projeccions estad\u00edstiques auguren a Europa la destinaci\u00f3 d’un continent de poblaci\u00f3 minvant, pes econ\u00f2mic decreixent i import\u00e0ncia pol\u00edtica en disminuci\u00f3. Les poblacions europees han d’aprendre que, en aquest moment, nom\u00e9s de forma conjunta poden afirmar el seu model de societat recolzat en un Estat social i la diversitat dels Estats nacionals de les seves cultures. Han d’unir les seves forces si volen seguir sent influents en l’agenda de la pol\u00edtica mundial i en la soluci\u00f3 dels problemes globals. La ren\u00fancia a la unificaci\u00f3 europea seria un comiat de la hist\u00f2ria mundial.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi de l’euro reflecteix el frac\u00e0s d’una pol\u00edtica que no t\u00e9 perspectiva. Al Govern alemany li falta el valor per superar un status quo que s’ha fet insostenible. Aquesta \u00e9s la causa que, tot i amplis programes de rescat i cimeres sobre la crisi que a hores d’ara ja s\u00f3n gaireb\u00e9 incomptables, la situaci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-6186","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6186"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6186\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6188,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6186\/revisions\/6188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}