{"id":6150,"date":"2012-08-06T14:26:48","date_gmt":"2012-08-06T12:26:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6150"},"modified":"2012-08-06T20:14:16","modified_gmt":"2012-08-06T18:14:16","slug":"josep-ma-colomer-mes-impostos-amb-representacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ma-colomer-mes-impostos-amb-representacio\/","title":{"rendered":"Josep Ma Colomer: UE, m\u00e9s impostos amb representaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El dilema pol\u00edtic de la Uni\u00f3 Europea (UE) va resumir-lo fa algun temps Jean-Claude Juncker<\/strong>, president de l’Euro-Grup i el membre m\u00e9s antic del Consell Europeu: “Tots sabem el que cal fer-va dir-, per\u00f2 no sabem com ser reelegits quan ho haguem fet”<\/em>. Certament tots sabem que el que cal fer \u00e9s, primer de tot, culminar el proc\u00e9s en curs de transformaci\u00f3 de l\u2019immens deute privat en diversos pa\u00efsos amb deute p\u00fablic estatal mitjan\u00e7ant la seva transformaci\u00f3 en deute p\u00fablic de la UE. Aix\u00f2 seria un substitut de l’esperada per\u00f2 mai realitzada converg\u00e8ncia econ\u00f2mica a la Uni\u00f3. Com s’ha assenyalat \u00faltimament, seria una cosa comparable al que va fer el primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton amb els deutes estatals, fins i tot amb l’avantatge respecte als EUA de finals del segle XVIII que la UE ja t\u00e9 un banc central.<\/p>\n

Per\u00f2 les analogies amb l’experi\u00e8ncia americana no acaben aqu\u00ed. A m\u00e9s d’assumir els deutes, la UE podria introduir est\u00edmuls al creixement, ja que l’alt nivell d’integraci\u00f3 econ\u00f2mica europea fa que actualment la despesa p\u00fablica estatal sigui menys capa\u00e7 de generar demanda agregada efectiva que en per\u00edodes anteriors amb economies m\u00e9s tancades. En aix\u00f2 certament la UE est\u00e0 en desavantatge en comparaci\u00f3 amb els EUA, on el gruix de la despesa p\u00fablica est\u00e0 en mans del govern federal. No obstant aix\u00f2, podrien obtenir recursos no nom\u00e9s del pressupost de la UE, sin\u00f3 del Banc Central, el Banc d’Inversions i el Mecanisme d’Estabilitat en sumes que ja poden arribar a un percentatge significatiu del PIB europeu.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s que la despesa p\u00fablica administrada a trav\u00e9s d’institucions de la UE s’hauria de basar en impostos de la UE, no en impostos estatals, de manera que els contribuents poguessin adonar-se de les conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus vots i els dirigents de la UE puguin retre comptes de la seva gesti\u00f3. La democr\u00e0cia requereix impostos i representaci\u00f3. Per descomptat hi ha altres possibilitats. Una: impostos sense representaci\u00f3, implica abs\u00e8ncia de democr\u00e0cia, com b\u00e9 van entendre els americans que van lluitar per la independ\u00e8ncia sota el lema “no taxation without representation”<\/em> (el qual segueix impr\u00e8s, per cert, en les matr\u00edcules dels cotxes a Washington, els ciutadans estan exclosos del vot per a certs c\u00e0rrecs federals). Una altra: no impostos amb representaci\u00f3, seria l’ideal tant dels ciutadans com dels pol\u00edtics (com va passar durant algun temps en les comunitats aut\u00f2nomes), per\u00f2 no \u00e9s sostenible per si mateix. El problema de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s que t\u00e9 poc dels dos elements: escassa capacitat tant de despesa com d’impostos i deficient representaci\u00f3.<\/p>\n

El pitjor desajust \u00e9s que els pol\u00edtics, com Juncker<\/strong>, que prenen decisions a nivell de la UE no es presenten a eleccions a nivell de la UE, sin\u00f3 a nivell estatal. Vacil\u00b7len a fer el que saben que cal fer en les institucions europees perqu\u00e8 no estan pendents de les expectatives i demandes de l’electorat europeu, sin\u00f3 de les reaccions dels contribuents i votants en els seus districtes electorals.<\/p>\n

En l’actual context institucional, es podrien seguir dos camins per intentar reduir aquest d\u00e8ficit. Un seria refor\u00e7ar el paper de la Comissi\u00f3 i els seus vincles amb el Parlament europeu directament elegit. Aix\u00f2 implicaria una mena d’opci\u00f3 parlament\u00e0ria, la qual de fet va ser promoguda pels parlamentaris d’Alemanya en la Convenci\u00f3 Constitucional europea reunida a Brussel\u00b7les fa deu anys, per\u00f2 es va intercanviar per una presid\u00e8ncia del Consell m\u00e9s fort per\u00f2 no directament escollida, a proposta dels francesos.<\/p>\n

L’altre cam\u00ed seria, per tant, que el Consell format pels caps executius estatals fos m\u00e9s directament representatiu i capa\u00e7 de retre comptes a l’electorat europeu. Aquest \u00e9s, per descomptat, el tipus d’opci\u00f3 que es va prendre en la constituci\u00f3 dels EUA. Aix\u00ed, els decisors de la UE, alhora que tindrien m\u00e9s capacitat d’emetre deute, recaptar impostos i proveir inversions p\u00fabliques i estabilitat econ\u00f2mica, encara que haguessin desenvolupat les seves carreres pol\u00edtiques inicials en, diguem, Alemanya, Finl\u00e0ndia o Luxemburg, podrien obtenir suport popular a pa\u00efsos perif\u00e8rics, meridionals o orientals que es beneficiarien d’una major integraci\u00f3 federal- de manera semblant al que tamb\u00e9 passa als Estats Units-. En els termes de Juncker<\/strong>, podrien saber com ser reelegits, encara que per c\u00e0rrecs diferents, d’\u00e0mbit europeu.<\/p>\n

El desafiament que enfronta actualment la UE \u00e9s, doncs, no nom\u00e9s una major integraci\u00f3 fiscal, sin\u00f3 tamb\u00e9 una major integraci\u00f3 democr\u00e0tica. M\u00e9s despesa sense impostos o m\u00e9s impostos sense millor representaci\u00f3 serien receptes per al frac\u00e0s.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dilema pol\u00edtic de la Uni\u00f3 Europea (UE) va resumir-lo fa algun temps Jean-Claude Juncker, president de l’Euro-Grup i el membre m\u00e9s antic del Consell Europeu: “Tots sabem el que cal fer-va dir-, per\u00f2 no sabem com ser reelegits quan ho haguem fet”. Certament tots sabem que el que cal fer \u00e9s, primer de tot, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-6150","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6150"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6157,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6150\/revisions\/6157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}