{"id":6147,"date":"2012-08-04T18:01:45","date_gmt":"2012-08-04T16:01:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6147"},"modified":"2012-08-04T18:01:45","modified_gmt":"2012-08-04T16:01:45","slug":"el-pais-un-govern-en-depressio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/el-pais-un-govern-en-depressio\/","title":{"rendered":"El Pa\u00eds: Un Govern en depressi\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El Govern ha empitjorat en nom\u00e9s set mesos la p\u00e8ssima her\u00e8ncia econ\u00f2mica rebuda de l’Executiu socialista, que va deixar cinc milions d’aturats, un d\u00e8ficit desbocat i el comen\u00e7ament d’una nova recessi\u00f3. Amb tot just un 15% del mandat complert, el president Mariano Rajoy<\/a><\/strong> reflexiona ja sobre si Espanya demanar\u00e0 el rescat del pa\u00eds<\/a>, amb la prima de risc<\/a> escalant el mur infernal dels 600 punts i amb un horitz\u00f3 d’alt\u00edssim risc en forma de noves subhastes multimilion\u00e0ries de bons que arribaran al setembre i, sobretot, a l\u2019octubre.<\/p>\n

Els 5.273.000 aturats que va deixar la gesti\u00f3 socialista s\u00f3n ja 5.693.000<\/a> amb set mesos de mandat popular, la prima de risc ha pujat m\u00e9s de 100 punts, la borsa est\u00e0 sota m\u00ednims i el pa\u00eds ha entrat en una altra recessi\u00f3. Tot el que el PP<\/strong> va prometre no retallar quan va arribar al Govern ho ha retallat, tot el que el PP<\/strong> va criticar i censurar des de l’oposici\u00f3 ho ha portat a terme multiplicat per dos. L’efecte de les seves pol\u00edtiques ha danyat l’Estat de benestar: l’educaci\u00f3 p\u00fablica t\u00e9 menys professors<\/a> per primera vegada en molts anys i m\u00e9s alumnes per aula, els medicaments s\u00f3n m\u00e9s cars i els pensionistes paguen ara el 10% del seu preu per les medicines; els funcionaris han perdut una paga extraordin\u00e0ria<\/a> -el 7% del seu salari-, els impostos principals han pujat (IRPF i IVA, entre d’altres), els drets laborals dels treballadors s\u00f3n menys i l’acomiadament \u00e9s m\u00e9s barat. Una vaga general i una incessant agitaci\u00f3 social al carrer han estat les respostes a les pol\u00edtiques del Govern.<\/p>\n

Tot i els immensos sacrificis, la desconfian\u00e7a del poder europeu cap al Govern de Mariano Rajoy<\/strong> continua, els mercats castiguen m\u00e9s i m\u00e9s a Espanya fins a conduir el pa\u00eds a l’asf\u00edxia, i el PP ha perdut bona part del suport electoral<\/a> que el va portar al novembre de 2011 a la majoria absoluta. El que segueix \u00e9s un balan\u00e7 d’aquests set mesos de cam\u00ed a l’infern que ha recorregut l’Executiu del PP<\/strong>.<\/p>\n

ECONOMIA I HISENDA<\/strong><\/p>\n

Un rescat bancari despr\u00e9s de la dimissi\u00f3 de Rato<\/strong><\/p>\n

Al desembre, el partit en el Govern va abonar el debat sobre la bicef\u00e0lia en l’equip econ\u00f2mic, sobre les complicacions de repartir entre Crist\u00f3bal Montoro<\/a> (Hisenda) i Luis de Guindos<\/a> (Economia) les compet\u00e8ncies que nom\u00e9s Aznar<\/strong> havia separat (entre 2000 i 2004). Conforme s’ha evidenciat la depend\u00e8ncia de les directrius de Brussel\u00b7les, la balan\u00e7a s’ha decantat a favor de Guindos<\/strong>, el representant espanyol a l’Eurogrup. Algunes de les mesures d’ajust m\u00e9s recents, com apujar l’IVA i abaixar cotitzacions socials<\/a>, porten el segell de Guindos<\/strong>, en plena sintonia amb les institucions internacionals. Per\u00f2 \u00e9s la seva actuaci\u00f3 en el sector financer el que d\u00f3na fe del seu creixent protagonisme. Rajoy<\/strong> va emparar el seu radical canvi d’estrat\u00e8gia: de la reforma continuista al febrer a la intervenci\u00f3 de Bankia<\/a> al maig, tot a costa de sacrificar a un pes pesant del partit com Rodrigo Rato<\/strong>. El moviment va desencadenar el rescat de la banca espanyola<\/a> i, possiblement, la necessitat de m\u00e9s suport addicional dels socis europeus i del BCE. De com acabi aquesta hist\u00f2ria dep\u00e8n el dest\u00ed de Luis de Guindos<\/strong>. I de Rajoy<\/strong>.<\/p>\n

A Crist\u00f3bal Montoro, ministre d’Hisenda, li creixen els problemes. A la rebel\u00b7li\u00f3 d’Andalusia i Catalunya<\/a> contra les restriccions pressupost\u00e0ries se li suma una batalla contra el d\u00e8ficit que no acaba de donar resultats. Ni tan sols compta amb l’entusiasme de les comunitats aut\u00f2nomes governades pel PP<\/strong>, la majoria, en els consells de pol\u00edtica fiscal i financera on intenta garantir l’austeritat de tots per complir amb el d\u00e8ficit previst. Ha hagut d\u2019empassar el gripau de la pujada de l’IVA que demonitzar quant governava el PSOE<\/strong>, i una amnistia fiscal -recorreguda pels socialistes davant el Constitucional- per fer aflorar el diner negre dels delinq\u00fcents a un cost especialment barat per a ells.<\/p>\n

EDUCACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Menys professors per m\u00e9s alumnes<\/strong><\/p>\n

Jos\u00e9 Ignacio Wert<\/a><\/strong> va ser una elecci\u00f3 sorprenent com a ministre d’Educaci\u00f3, doncs, tot i ser professor universitari, l’experi\u00e8ncia d’aquest soci\u00f2leg, despr\u00e9s de passar fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades per la pol\u00edtica activa, s’havia centrat en els estudis d’audi\u00e8ncia i de mercat i en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3. Wert<\/strong> va comen\u00e7ar com una absoluta inc\u00f2gnita, per\u00f2 aviat va dilapidar la fama que el va precedir de dialogant home de la dreta europea i moderada amb sonades ficades de pota com la de justificar la supressi\u00f3 de l’assignatura d’Educaci\u00f3 per a la Ciutadania amb cites d’un llibre que no era un llibre de text o assenyalar com un dels problemes de l’educaci\u00f3 a Ceuta i Melilla una inexistent “allau” d’alumnes marroquins. Els sindicats l’han acusat de falta de di\u00e0leg i el seu car\u00e0cter l’ha arribat a enfrontar amb els habitualment protocol\u00b7laris rectors que el van deixar plantat<\/a>, de manera ins\u00f2lita, en una reuni\u00f3 del Consell d’Universitats.<\/p>\n

Per\u00f2 la veritat \u00e9s que a Wert<\/strong> li han tocat temps dif\u00edcils i al que principalment ha dedicat els seus primers set mesos al ministeri \u00e9s a trobar les f\u00f3rmules per estalviar tot el que el Govern vol estalviar en ensenyament: va canviar l’abril la llei per reduir les plantilles docents<\/a> (augmentant les seves hores de classe i permetent incrementar els alumnes per aula) i per augmentar el preu de les matr\u00edcules universit\u00e0ries. Aquestes mesures van aconseguir unir la fragmentada protesta contra les retallades educatives en una in\u00e8dita vaga a gaireb\u00e9 tota Espanya i en tots els nivells educatius, des d’infantil a la universitat. De moment, el curs passat hi va haver 2.800 professors menys per atendre a 116.000 alumnes m\u00e9s. A partir de setembre seguir\u00e0 baixant el nombre de professors i augmentant el d’alumnes.<\/p>\n

Ara negocia amb els diferents sectors la seva proposta de reforma educativa que durant l’estiu ha estat explicant a sindicats, pares i patronals. Aquest debat tamb\u00e9 portar\u00e0 pol\u00e8mica doncs entre altres coses pret\u00e9n recuperar les antigues rev\u00e0lides al final de cada etapa educativa: a prim\u00e0ria, ESO i batxillerat.<\/p>\n

SANITAT<\/strong><\/p>\n

Medicament\u00e0s i rebaixa de serveis<\/strong><\/p>\n

No se sap quins plans tenia Ana Mato<\/a> quan va arribar al Ministeri de Sanitat, si \u00e9s que en tenia algun. Que havia de gestionar un departament en crisi era sabut, per\u00f2 les propostes del PP<\/strong> durant la campanya electoral no donaven cap pista. El partit, per eixugar els deutes de les comunitats, va apostar tot a una carta: amb l’arribada de Rajoy<\/strong> al poder l’economia milloraria, hi hauria m\u00e9s ingressos fiscals i, per tant, m\u00e9s diners per a sanitat. No cal recordar que aix\u00f2 no ha passat.<\/p>\n

Per\u00f2 Mato<\/strong> va quedar en l’ull de l’hurac\u00e0 quan Rajoy<\/strong> va anunciar el 9 d’abril que les administracions havien de retallar 7.000 milions en sanitat. Es tractava del gruix de l’estalvi exigit, amb l’inconvenient que aquesta despesa no el gestiona directament el ministeri, sin\u00f3 les comunitats. Va ser com posar el carro davant del burro, i la resposta va ser el reial decret llei del 24 d’abril. Una norma-contenidor en qu\u00e8 es van ajuntar totes les mesures possibles per, amb una gran dosi d’enginyeria financera, intentar arribar a aquesta xifra d’estalvi.<\/p>\n

Curiosament, la principal de les partides (1.550 milions d’estalvi) no era nova: es tractava d’aprofitar l\u2019iniciat per l’anterior Govern i aprofundir en la rebaixa de preus dels medicaments. Segons la mem\u00f2ria econ\u00f2mica del reial decret llei, altres mesures pol\u00e8miques (deixar sense cobertura als immigrants en situaci\u00f3 irregular<\/a>, augmentar el copagament farmac\u00e8utic<\/a> o treure medicaments del finan\u00e7ament p\u00fablic) aportarien molt menys.<\/p>\n

POL\u00cdTICA EXTERIOR<\/strong><\/p>\n

La diplom\u00e0cia al servei de l’economia<\/strong><\/p>\n

Amb la confian\u00e7a en l’economia espanyola per terra i la prima de risc a nivells estratosf\u00e8rics, el llan\u00e7ament de la “marca Espanya”<\/a> ha estat el gran projecte del ministre d’Afers Estrangers, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo<\/a> . La diplom\u00e0cia s’ha posat al servei de l’economia, amb un empresari (Carlos Espinosa dels Monteros) al capdavant<\/a> de l’operaci\u00f3 de m\u00e0rqueting<\/em> i el Rei com a primer agent comercial de les empreses espanyoles (al golf P\u00e8rsic, Iberoam\u00e8rica o R\u00fassia<\/a> ), tot i que la seva imatge sort\u00eds entelada de l’accident que va patir durant un viatge privat a Botswana.<\/p>\n

Les retallades s’han acarnissat amb l’ajuda al desenvolupament, que ha retrocedit a nivells anteriors a l’etapa de Zapatero<\/strong>, mentre que la creixent inseguretat al Sahel va portar a Margallo<\/strong> a decidir la repatriaci\u00f3 dels cooperants espanyols<\/a> de Tindouf, despr\u00e9s de l’alliberament, previ pagament de rescat, de Enric Gonyalons i Ainhoa Fern\u00e1ndez<\/a> . Per\u00f2 ni tan sols en plena crisi ha pogut la pol\u00edtica exterior oblidar dels seus dimonis familiars: Gibraltar<\/a> , amb el conflicte entre els pescadors gaditans i les autoritats de la Roca, i Cuba, amb el rocambolesc incident protagonitzat per un jove dirigent del PP<\/strong>, \u00c1ngel Carromero<\/a> , al volant del cotxe en qu\u00e8 va morir el dissident Oswaldo Pay\u00e1.<\/p>\n

OCUPACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Una vaga general per a una reforma laboral<\/strong><\/p>\n

El gran dia de F\u00e1tima B\u00e1\u00f1ez<\/a> al capdavant del Ministeri d’Ocupaci\u00f3 va arribar el passat 10 de febrer, quan el Consell de Ministres va aprovar la reforma laboral<\/a> , l’\u00fanica per la qual Mariano Rajoy<\/strong> va treure la cara ahir quan va fer el balan\u00e7 del seu primer mig any governant . I ho va fer tot i que no ha frenat la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 (tamb\u00e9 aquesta recessi\u00f3, com les altres, s’est\u00e0 cobrant una alta factura en llocs de treball) o que la contractaci\u00f3 indefinida segueixi sota m\u00ednims (a penes el 6,7% dels compromisos signats al juliol).<\/p>\n

Aquell dia B\u00e1\u00f1ez<\/strong> va explicar als l\u00edders de sindicats i empresaris diversos detalls de la reforma per tel\u00e8fon, en una conversa curta. Fins llavors no els havia facilitat molta informaci\u00f3, i des de llavors els contactes amb prou feines passen de consultes t\u00e8cniques i converses formals. El Govern no ha optat pel di\u00e0leg social com a instrument per guanyar-se suports i aix\u00f2 s’aprecia en cap\u00edtols com aquest.<\/p>\n

Des del 10 de febrer i fins que va arribar el decret de les retallades en la protecci\u00f3 davant l’atur i les rebaixes de cotitzacions socials, el departament que dirigeix B\u00e1\u00f1ez<\/strong> ha donat poc m\u00e9s de si i ella nom\u00e9s ha acaparat protagonisme per episodis com l’\u00fas de seu correu electr\u00f2nic per filtrar a un diari dades confidencials<\/a> de l’Expedient de Regulaci\u00f3 d’Ocupaci\u00f3 que ha presentat el PSOE<\/strong>, el seu adversari pol\u00edtic.<\/p>\n

DEFENSA<\/strong><\/p>\n

Reducci\u00f3 de plantilles i replegament exterior<\/strong><\/p>\n

El Ministeri de Defensa amb prou feines ha escalfat motors durant els set primers mesos de legislatura. Rajoy va signar el passat dimarts la Directiva de Defensa Nacional 1\/2012<\/a> , el document que marca les l\u00ednies mestres de la seva pol\u00edtica de defensa. Setmanes abans, el nou cap de l’Estat Major de la Defensa, almirall Francisco Garc\u00eda S\u00e1nchez<\/strong>, havia presentat al ministre de Defensa, Pedro Moren\u00e9s<\/strong>, el pla Visi\u00f3 2025, que proposa una reducci\u00f3 de 20.000 efectius<\/a> (15.000 militars i 5.000 civils) en els pr\u00f2xims 13 anys. La renovaci\u00f3 de la c\u00fapula militar<\/a> es va completar el 27 de juliol amb el nomenament dels nous caps de l’Ex\u00e8rcit de Terra (Jaume Dom\u00ednguez Buj), l’Armada (Jaume Mu\u00f1oz-Delgado) i l’Ex\u00e8rcit de l’Aire (Francisco Javier Garc\u00eda- Arnaiz).<\/p>\n

El que est\u00e0 marcant la pol\u00edtica de Defensa \u00e9s l’ajust pressupostari. Espanya ha iniciat un replegament de les seves missions a l’exterior: els 1.100 militars al L\u00edban es reduiran a la meitat<\/a> a finals d’any i el calendari de retirada de l’Afganistan (10% el 2012, 40% el 2013 i la resta en 2014) podria accelerar-se, segons Pedro Moren\u00e9s<\/a> . El gran problema \u00e9s com pagar el compte de gaireb\u00e9 30.000 milions d’euros dels grans programes d’armament.<\/p>\n

INTERIOR<\/strong><\/p>\n

Entre les v\u00edctimes i el final d’ETA<\/strong><\/p>\n

La principal tasca que tenia davant seu el ministre de l’Interior, Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/a> , quan va prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec era la gesti\u00f3 del final de la viol\u00e8ncia terrorista. Per\u00f2 la voluntat de donar alguns passos en relaci\u00f3 amb els presos d’ETA<\/a> ha xocat amb una altra igual de poderosa, la de no irritar les v\u00edctimes del terrorisme, a qui tant havia acaronat el PP<\/strong> mentre governaven els socialistes. Aix\u00f2 ha portat a algunes decisions err\u00e0tiques que, finalment, no han acontentat a ning\u00fa.<\/p>\n

Una de les mesures m\u00e9s importants ha estat l’anunci d’un pla de reinserci\u00f3 de presos<\/a> (que es va dur a terme un dia d’abril en el que el ministre estava de viatge a Luxemburg) mentre al mateix temps se sostenia que el “nou pla” no suposava cap novetat. Va ser molt poc per a alguns -el PNB<\/strong> i el PSE<\/strong> demanaven altres mesures, com l\u2019acostament de presos a Euskadi- i massa per a les v\u00edctimes, que es van queixar, sentint-se tra\u00efdes, que el Govern acoll\u00eds punt per punt els principis que havien aplicat els socialistes amb la via Nanclares.<\/em> No ha estat l’\u00fanic desacord.<\/p>\n

De moment cap recl\u00fas s’ha incorporat al pla del ministeri, que s’ha limitat a portar a terme petits moviments com l’acostament de dos presos malalts a presons basques o la concessi\u00f3 de tercers graus i llibertats condicionals a reclusos que s’havien acollit ja a la reinserci\u00f3 amb l’Executiu anterior.<\/p>\n

Les detencions han continuat. El 2012 han estat arrestats 15 presumptes etarres a Espanya i altres pa\u00efsos europeus -tot i que s’ha produ\u00eft alguna sonada ficada de pota com anunciar que un dels detinguts era el cap militar d’ETA i que poc despr\u00e9s la fiscalia francesa digu\u00e9s que no hi havia cap element per sostenir una cosa aix\u00ed-.<\/p>\n

Les protestes al carrer per les retallades del Govern han estat l’altra gran preocupaci\u00f3 d’un ministeri que ha repetit fins la sacietat que els mercats no podien endur-se la impressi\u00f3 que la situaci\u00f3 social s’estava descontrolant. L’objectiu era evitar com sigui portades als diaris internacionals. Per a aix\u00f2, s’han establert fort\u00edssims controls policials davant les manifestacions ciutadanes (tractant, aix\u00f2 s\u00ed, que no es repetissin les escenes de repressi\u00f3 a manifestants de les protestes a Val\u00e8ncia de febrer) i s’han anunciat tot tipus de reformes legals per endurir en el Codi Penal els delictes de desordres p\u00fablics i atemptat contra l’autoritat. El missatge ha estat clar: qualsevol sortida de to es castigar\u00e0 amb pres\u00f3. Alguns d’aquests anuncis han estat despr\u00e9s desmentits pel ministre de Just\u00edcia, Alberto Ruiz Gallard\u00f3n<\/a> .<\/p>\n

Amb informaci\u00f3 d’Alejandro Bola\u00f1os, Juan A.<\/strong> Auni\u00f3n, Emilio de Benito, Miguel Gonz\u00e1lez, Manuel V.<\/strong> G\u00f3mez<\/strong> i M\u00f3nica Ceberio.<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Govern ha empitjorat en nom\u00e9s set mesos la p\u00e8ssima her\u00e8ncia econ\u00f2mica rebuda de l’Executiu socialista, que va deixar cinc milions d’aturats, un d\u00e8ficit desbocat i el comen\u00e7ament d’una nova recessi\u00f3. Amb tot just un 15% del mandat complert, el president Mariano Rajoy reflexiona ja sobre si Espanya demanar\u00e0 el rescat del pa\u00eds, amb la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[188,80],"class_list":["post-6147","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-politica-espanyola","tag-pp"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6147"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6149,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147\/revisions\/6149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}