{"id":6142,"date":"2012-08-03T13:01:26","date_gmt":"2012-08-03T11:01:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6142"},"modified":"2012-08-06T14:28:20","modified_gmt":"2012-08-06T12:28:20","slug":"josep-ramoneda-la-ruptura-amb-el-pujolisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-la-ruptura-amb-el-pujolisme\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: La ruptura amb el pujolisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>“Ens donaran alguna cosa, per\u00f2 aquesta vegada haurem de dir que no”<\/em>. Segons em va explicar un dels convocats, aquesta va ser la frase de m\u00e9s calat pol\u00edtic que va pronunciar Artur Mas<\/strong> a la trobada prevacacional amb els alts c\u00e0rrecs de la Generalitat. All\u00e0, envoltat dels seus, el president es va deixar anar, segons expliquen els mitjans, amb alguna frase impr\u00f2pia de la seva sempre continguda dial\u00e8ctica: “Sou els generals d’un ex\u00e8rcit que \u00e9s la Generalitat i que t\u00e9 una gran missi\u00f3”<\/em>. En l’aventura humana el tel\u00f3 que separa el sublim del sinistre \u00e9s tan fi que un sent calfreds quan alg\u00fa diu que se sent cridat a una missi\u00f3 hist\u00f2rica. Perqu\u00e8 entre l’\u00e8xit i el rid\u00edcul de vegades hi ha menys espai del que sembla.<\/p>\n

Em consta que el president Mas<\/strong> t\u00e9 una fixaci\u00f3: el 6 d’octubre. I que la seva principal preocupaci\u00f3 \u00e9s no fer un pas en fals. Com va explicar Maquiavel en el seu temps, la pol\u00edtica \u00e9s l’art de l’oportunitat. I aix\u00f2 requereix un c\u00e0lcul molt fred de les relacions de forces: les reals i les potencials. Del pes real de qu\u00e8 es disposa en un moment donat, per\u00f2 tamb\u00e9 de la capacitat d’inclinar la balan\u00e7a del costat propi intervenint adequadament i optimitzant una circumst\u00e0ncia favorable. No equivocar sobre el moment propici \u00e9s la virtut que separa un estadista d’un simple pol\u00edtic. I, per tant, la pregunta \u00e9s: estem davant un moment propici per fer passos irreversibles en la direcci\u00f3 de la separaci\u00f3 de Catalunya i Espanya? Crisi, retalls, rescats, intervencions, directori europeu, componen un escenari complex amb vectors contradictoris. Alguns juguen a favor de la “missi\u00f3 hist\u00f2rica” del president -com la sensaci\u00f3 de greuge i d’injust\u00edcia que senten molts ciutadans de Catalunya-altres juguen en contra, com el clima d’angoixa i por que s’ha instal\u00b7lat en la societat. I al que el mateix Govern catal\u00e0 ha contribu\u00eft a l\u2019alinear-se incondicionalment amb l’ortod\u00f2xia d’ajustos de parets que estan provocant recessi\u00f3, atur i p\u00e8rdua de benestar.<\/p>\n

En aquest context, l’afirmaci\u00f3 d’Artur Mas <\/strong>que no ens acontentarem amb una propina perqu\u00e8 ens callem, que aquesta vegada \u00e9s diferent i que hi ha canvi de fur o gens, em sembla pol\u00edticament molt rellevant. Primer, perqu\u00e8 trenca amb una tradici\u00f3 de CiU<\/strong>, que al llarg de la seva hist\u00f2ria ha practicat sempre el possibilisme de l’acumulaci\u00f3 gradual de poder i recursos, sacrificant el fur l’ou si era necessari. El mateix Artur Mas<\/strong> va portar aquesta manera de fer fins a la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en tancar a la baixa, amb Zapatero<\/strong>, la negociaci\u00f3 de l’Estatut, a esquenes del Govern tripartit. D’aquella experi\u00e8ncia, probablement el president hagi apr\u00e8s que la via de la componenda amb Espanya ja no tenia recorregut. On no havia arribat el Parlament espanyol, va arribar el Constitucional per completar la neteja. Segon, perqu\u00e8 la frase d’Artur Mas <\/strong>situa autom\u00e0ticament el debat del pacte fiscal en l’episodi seg\u00fcent, en el dia seg\u00fcent al no. Si el Govern catal\u00e0 no est\u00e0 disposat a acceptar un arranjament, l’Executiu espanyol mai no acceptar\u00e0 una modificaci\u00f3 del sistema auton\u00f2mic que consagri legalment la bilateralitat en la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya. I menys en un context en qu\u00e8 el PP<\/strong> s’ha dedicat sistem\u00e0ticament a desprestigiar les autonomies a Brussel\u00b7les, on es d\u00f3na per fet que en alguns dels propers memor\u00e0ndums que acompanyin els successius rescats d’Espanya vindr\u00e0 inclosa l’exig\u00e8ncia de reforma constitucional recentralitzadora.<\/p>\n

Evidentment, l’acumulaci\u00f3 de forces comen\u00e7a a casa. Al mateix si de CiU<\/strong> hi ha discrep\u00e0ncies. Duran Lleida<\/strong> no ha dissimulat la seva voluntat de buscar un punt de trobada per salvar el pacte fiscal, entre altres coses perqu\u00e8 el l\u00edder d’Uni\u00f3<\/strong> segueix creient en la possibilitat d’una articulaci\u00f3 de Catalunya a Espanya. A Converg\u00e8ncia<\/strong>, sectors m\u00e9s vinculats al m\u00f3n empresarial senten el p\u00e0nic de les incerteses d’un proc\u00e9s de ruptura. D’altra banda, el PP<\/strong> ha fet seva la bandera espanyola, com li correspon, i el PSC<\/strong> ha fet un pas m\u00e9s en la seva tirada per les posicions vergonyants que l\u2019estan enviant a la inanitat. No s’adonen seus dirigents que fins i tot per trobar un espai de pacte amb Espanya els era molt m\u00e9s \u00fatil posar-se al costat del Govern catal\u00e0? Artur Mas<\/strong> ha donat un senyal de ruptura amb la hist\u00f2ria del pujolisme. Fins on la portar\u00e0? Canvi hist\u00f2ric, nova frustraci\u00f3 o rid\u00edcul? Amb la legalitat en contra, en \u00faltima inst\u00e0ncia, dos factors seran determinants: el nivell de pressi\u00f3 ciutadana i les complicitats que s’aconsegueixin a Europa.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Ens donaran alguna cosa, per\u00f2 aquesta vegada haurem de dir que no”. Segons em va explicar un dels convocats, aquesta va ser la frase de m\u00e9s calat pol\u00edtic que va pronunciar Artur Mas a la trobada prevacacional amb els alts c\u00e0rrecs de la Generalitat. All\u00e0, envoltat dels seus, el president es va deixar anar, segons …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[44,42],"class_list":["post-6142","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-artur-mas","tag-ciu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6142","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6142"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6142\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6155,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6142\/revisions\/6155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6142"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6142"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}