![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/08\/embolic-300x225.jpg\" "\\"embolic\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
En una esgl\u00e9sia de Sussex (Anglaterra) s\u2019hi troba una inscripci\u00f3 de 1730, que resumidament diu: “Una visi\u00f3 sense acci\u00f3 \u00e9s un somni. Una acci\u00f3 sense visi\u00f3 \u00e9s penosa. Una visi\u00f3 associada a l’acci\u00f3 \u00e9s l’esperan\u00e7a del m\u00f3n”<\/em>. La nostra societat no passa moments favorables i estem veient perillar els fonaments del nostre benestar i de la legitimitat democr\u00e0tica. Fan falta noves visions del m\u00f3n que permetin el desenvolupament, sense hipotecar els recursos naturals ni el nostre futur, sense fomentar desigualtats socials ni intergeneracionals, amb benestar i solidaritat …, amb democr\u00e0cia i sostenibilitat.<\/p>\n Per mirar el futur amb esperan\u00e7a es requereix tenir confian\u00e7a en les institucions p\u00fabliques, en la pol\u00edtica i els pol\u00edtics, en els parlaments i els governs… La din\u00e0mica actual no ens porta precisament per aquest cam\u00ed. Les decisions econ\u00f2miques han passat per sobre de drets socials i laborals, han contradit programes pol\u00edtics, han decidit sobre serveis b\u00e0sics…, i fins han suposat la modificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 per intentar combatre un d\u00e8ficit i uns indicadors econ\u00f2mics, que encara no perceben el canvi en els valors buscats.<\/p>\n El problema no \u00e9s tant el fet d’estar d’acord o no amb totes i cadascuna de les mesures, sin\u00f3 amb una sensaci\u00f3 que no hi ha una “visi\u00f3” de fons ni debatuda que justifiqui les accions dels governs i les aprovacions parlament\u00e0ries. Ens trobem, amb poc risc a equivocacions, davant de missatges i decisions que semblen err\u00e0tics o “inacabats”. Combaten el d\u00e8ficit amb una perspectiva del “tot val” i del cam\u00ed de “la fi justifica els mitjans”. Amb tot aix\u00f2, la nostra democr\u00e0cia es debilita i creix una desafecci\u00f3 per la pol\u00edtica per la falta de credibilitat dels programes legitimats per la seva votaci\u00f3 en les respectives eleccions, que finalment s’incompleixen sota una escenografia de no tenir intenci\u00f3 d’explicar o demanar disculpes pel canvi. Tampoc se sap on mirar perqu\u00e8 tamb\u00e9 fallen les alternatives pol\u00edtiques, com si no hagu\u00e9s possibilitats de seguir altres camins.<\/p>\n Des de la perspectiva de la universitat p\u00fablica, vull reivindicar que encara som a temps, que ens cal lligar visions pol\u00edtiques i somnis d’un m\u00f3n millor amb programes de govern i de gesti\u00f3 responsables, coherents i globals. Des de la responsabilitat, per exemple, la Universitat de Barcelona ha organitzat i dif\u00f3s la seva acci\u00f3 de govern a trav\u00e9s d’un pla director que mesura de manera transparent el grau de compliment del programa en forma de direcci\u00f3 per objectius.<\/p>\n Una responsabilitat i transpar\u00e8ncia que \u00e9s observable en alguns pa\u00efsos del nostre entorn tamb\u00e9 amb dificultats, i fins i tot en els que ajuden financerament han realitzat consultes ciutadanes o debats parlamentaris amb l’objectiu de validar i ratificar decisions dels seus governs.<\/p>\n Els partits pol\u00edtics, les institucions p\u00fabliques, la participaci\u00f3, la democr\u00e0cia… s\u00f3n els pilars en els que hem de basar-nos per explicar el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3 i perqu\u00e8 emergeixin unes expectatives reals i fiables sobre el futur. La universitat p\u00fablica \u00e9s un punt de trobada de la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i, des de la pluralitat i rigorositat de pensaments i debats, des de la responsabilitat de les missions que t\u00e9 encomanades, reivindica la seva participaci\u00f3 activa en la soluci\u00f3 de la crisi i en la recuperaci\u00f3 de l’Estat de benestar a trav\u00e9s de les seves funcions d’ascensor social i de generaci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n El sem\u00e0for d’alarma s’ha enc\u00e8s pel conjunt d’accions pol\u00edtiques que no tenen visi\u00f3, ni es consulten ni s’expliquen a la societat, per un cam\u00ed que cada vegada deixa m\u00e9s persones al marge, per unes prioritats econ\u00f2miques que s’obliden de la funci\u00f3 fonamental del sector p\u00fablic que s\u00f3n els serveis b\u00e0sics com la sanitat, l’educaci\u00f3, l’ocupaci\u00f3 i altres drets socials. La crisi pot portar associats perills invisibles. De cap manera podem fer que la recuperaci\u00f3 sigui a un preu impagable.<\/p>\n