![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/esquerra-300x198.jpg\" "\\"esquerra\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Durant els anys trenta i quaranta del segle XX, el m\u00f3n de la cultura va viure de manera intensa les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials del crac<\/em> del 29. Avui no ens \u00e9s possible desvincular les grans novel\u00b7les de Steinbeck, de Faulkner, de Dos Passos o la poesia de Carl Sandburg, o Edgar Lee Masters, d’aquella dram\u00e0tica conjuntura. Encara que no hi hagu\u00e9s una relaci\u00f3 mec\u00e0nica entre cultura i pol\u00edtica, les preocupacions de fons de la literatura de l’\u00e8poca estaven relacionades amb un impuls de les idees redistributives que s’obrien pas en l’economia en la postguerra.<\/p>\n Als Estats Units, Galbraith afirmava les pol\u00edtiques de Keynes i a Europa la clau d’una societat atenta als m\u00e9s febles descansava en la creaci\u00f3 de poderosos sistemes de protecci\u00f3 social i d’efica\u00e7os serveis p\u00fablics, des de l’educaci\u00f3 o la sanitat fins al sistema de pensions. La literatura cr\u00edtica no nom\u00e9s denunciava les injust\u00edcies o recuperava la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva m\u00e9s dram\u00e0tica -Grass, B\u00f6ll, Max Frisch, Hesse, Camus, Sartre, els “joves irats” de Gran Bretanya-, sin\u00f3 que coadjuvava a aquests canvis en el convenciment que a cada pas en aquesta direcci\u00f3 hi havia un afany moral, un avan\u00e7 cap a una democr\u00e0cia m\u00e9s profunda, m\u00e9s s\u00f2lida i real.<\/p>\n Els mercats comptaven amb una regulaci\u00f3 antiespeculativa (la Llei Glass-Steagall, nascuda el 1933 despr\u00e9s del crac<\/em> del 29, va tenir vig\u00e8ncia, en el sistema financer internacional fins a mitjan d\u00e8cada dels vuitanta: Thatcher i Reagan van comen\u00e7ar a desactivar-la i a eliminar els obstacles que aquesta oposava als excessos del liberalisme) i tenien una prevenci\u00f3 enorme davant les exig\u00e8ncies de sindicats i altres organitzacions socials i, sens dubte, davant del “referent igualitari” que suposava la mera exist\u00e8ncia de l’anomenat socialisme real en un m\u00f3n dividit en blocs. I, mentre, la literatura descendia a les realitats s\u00f2rdides, dibuixava les contradiccions socials o realitzava prospeccions sobre el futur (Aldous Huxley, George Orwell) a la recerca de societats menys vulnerables als atzars d’una economia que, malgrat tot, es sustentava en la gaireb\u00e9 \u00fanica l\u00f2gica del benefici. Llegint les mem\u00f2ries de G\u00fcnter Grass, o revisant la hist\u00f2ria del Grup 47, part dels membres van donar suport a les campanyes electorals de Willy Brandt o van ser activistes contra tota mirada complaent cap a un passat d’indignitat o contra els retrocessos socials, s’adverteix que hist\u00f2ricament l\u2019intel\u00b7lectual progressista ha combinat la cr\u00edtica a la for\u00e7a hegem\u00f2nica de l’esquerra, l’SPD, amb el suport als seus candidats en els moments decisius.<\/p>\n <\/p>\n A Espanya, la relaci\u00f3 l’intel\u00b7lectual amb la pol\u00edtica, especialment amb l’esquerra representada al PSOE, t\u00e9 alguna cosa de ciclot\u00edmica. A grans idil\u00b7lis succeeixen gegantines desafeccions. Tamb\u00e9 apareix marcada per la culpa, per la mala consci\u00e8ncia i per la desconfian\u00e7a. Fins i tot avui, enmig de la m\u00e9s greu crisi en vuitanta anys, no \u00e9s dif\u00edcil trobar-se amb l’actitud equidistant, amb la ren\u00fancia a intervenir, ni tan sols mitjan\u00e7ant el pronunciament davant les grav\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies que per a la vida civil estan tenint pol\u00edtiques de retallada que nom\u00e9s reflecteixen una lectura de la realitat apresa a l’Escola de Chicago. \u00c9s a dir, a ser, m\u00e9s que la consci\u00e8ncia cr\u00edtica del partit majoritari de l’esquerra o el prescriptor del vot a altres partits progressistes, el suport intel\u00b7lectual de les posicions abstencionistes, del vot en blanc, d’un apoliticisme pr\u00f2xim al nihilisme la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00faltima ( segurament no pretesa) \u00e9s facilitar l’acc\u00e9s de la dreta al poder. Cert que, de vegades, determinats incompliments program\u00e0tics ho fan extremadament dif\u00edcil, per\u00f2, en tot cas, es troba a faltar el terme mitj\u00e0 basat en l’an\u00e0lisi rigor\u00f3s enfront de la temptaci\u00f3 de la demag\u00f2gia.<\/p>\n Estar amb moviments de contestaci\u00f3 com el 15-M no \u00e9s contradictori amb l’aposta per governs m\u00e9s sensibles a les pol\u00edtiques reequilibradores, amb afavorir una majoria pol\u00edtica que a aix\u00f2 respongui. No es tracta del mal menor, sin\u00f3 de pura coher\u00e8ncia. D’avaluar, al costat de la cr\u00edtica a les derives err\u00e0tiques d’un partit i a l’exig\u00e8ncia d’austeritat, exemplaritat i rigor en el comportament dels seus c\u00e0rrecs p\u00fablics, de m\u00e9s democr\u00e0cia i m\u00e9s transpar\u00e8ncia en la seva relaci\u00f3 amb la societat, quines propostes permeten avan\u00e7ar en la Europa social i limitar el poder dels mercats (tot i les gens menyspreables dificultats objectives) i aprofundir la democr\u00e0cia.<\/p>\n Aquest \u00e9s el nucli, l’element essencial davant del qual l’intel\u00b7lectual progressista no pot mantenir-se neutral encara que sigui cr\u00edtic, fins i tot radicalment cr\u00edtic, amb la for\u00e7a hegem\u00f2nica de l’esquerra, amb la socialdemocr\u00e0cia. St\u00e9phan Hessel, autor de Indigneu-vos <\/em>i gens sospit\u00f3s de conformisme, ho va deixar clar a Madrid el passat mes de setembre quan va presentar el seu assaig Comprometeu-vos.<\/em> Va venir a dir que en cas d’haver de votar a Espanya, optaria pel candidat socialista. Demostrava, amb aix\u00f2, una clara consci\u00e8ncia de la complexitat de la realitat espanyola i europea i de la necessitat d’evitar el triomf de les pol\u00edtiques m\u00e9s retardat\u00e0ries i ultraliberals. Aquesta actitud intel\u00b7lectual respon a una pregunta b\u00e0sica: qui, amb totes les seves contradiccions, pot contribuir millor els aven\u00e7os democr\u00e0tics, a obrir vies de participaci\u00f3, a establir un di\u00e0leg amb els moviments socials i culturals, a garantir els recursos destinats a l’educaci\u00f3 i a la cultura, a la recerca, a la ci\u00e8ncia, a la universitat, a establir mecanismes reguladors al funcionament del sistema financer? La resposta sembla \u00f2bvia.<\/p>\n Des d’una \u00f2ptica progressista, \u00e9s raonable pensar que, per exemple, seria un contrasentit, de cara a les pr\u00f2ximes eleccions presidencials nord-americanes, castigar Obama per no tancar Guant\u00e1namo o per no executar de manera completa la seva reforma sanit\u00e0ria, possibilitant aix\u00ed un govern inspirat per doctrinaris neocon<\/em> i pel Tea Party. Aquest mateix argument \u00e9s el que, en el fons, tradicionalment condiciona el comportament de l’esquerra no socialdem\u00f2crata en la segona volta de les eleccions franceses i \u00e9s un argument que ens serveix per a Espanya. L’exemple \u00e9s recent: el c\u00e0stig al PSOE el 20-N, que es va traduir en una fugida de vot cap a l’abstenci\u00f3 (nom\u00e9s una part dels m\u00e9s de quatre milions de vots perduts va ser a altres opcions de progr\u00e9s), no va conduir a un govern m\u00e9s a l’esquerra, en teoria m\u00e9s reequilibrador i m\u00e9s democr\u00e0tic, sin\u00f3 a les ant\u00edpodes. I … per quant de temps? La societat andalusa va veure, en bona mesura, aquesta deriva i va demostrar, una vegada m\u00e9s, que sap de complexitats: va reequilibrar per l’esquerra.<\/p>\n \u00c9s aqu\u00ed on hi ha el nus del problema: com, en una societat complexa i contradict\u00f2ria com la que vivim, es construeix, des del m\u00f3n de la cultura, un suport que sigui cr\u00edtic per\u00f2 que, alhora, no permeti que, en els moments decisius, els que desconfien de l’Estat i de les pol\u00edtiques de benestar, del valor de la cosa p\u00fablica, accedeixin al poder pol\u00edtic i actu\u00efn amb la l\u00f2gica pura i dura dels mercats.<\/p>\n Avui, tal com va oc\u00f3rrer en altres moments hist\u00f2rics (en el crac<\/em> del 29, en la postguerra europea, en els anys 60), l’Europa amena\u00e7ada en els seus fonaments democr\u00e0tics no nom\u00e9s necessita de l’acci\u00f3 pol\u00edtica progressista de l’esquerra en les seves diverses formes i perspectives, des de l’ecologisme a la socialdemocr\u00e0cia: \u00e9s imprescindible l’aportaci\u00f3 del pensament, de la civilitat entesa en el sentit m\u00e9s profund i radical, la implicaci\u00f3 del m\u00f3n de la cultura i de la universitat en el disseny d’una societat en la qual els mercats no tinguin l’\u00faltima paraula. Entre altres raons perqu\u00e8 la pr\u00f2pia cultura nom\u00e9s s’afirma i creix en un ecosistema democr\u00e0tic, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i toler\u00e0ncia.<\/p>\n