{"id":6117,"date":"2012-07-27T16:05:24","date_gmt":"2012-07-27T14:05:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6117"},"modified":"2012-07-27T16:05:24","modified_gmt":"2012-07-27T14:05:24","slug":"jordi-ortega-la-socialdemocracia-alemanya-davant-la-crisi-les-tesis-del-spd-un-canvi-de-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-la-socialdemocracia-alemanya-davant-la-crisi-les-tesis-del-spd-un-canvi-de-politica\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: La socialdemocr\u00e0cia alemanya davant la crisi. Les tesis del SPD, un canvi de pol\u00edtica?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La Llei Fonamental i el dret a la circumcisi\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Mentre Mario Draghi<\/strong>, president del Banc Central Europeu, assenyalava que la seva tasca no \u00e9s resoldre problemes financers dels estats -no puc sobrepassar el no perm\u00e8s per Maastricht i el prohibit pels mercats, el ministre d’Exteriors d’Espanya, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo<\/strong>, qualificava al Banc Central Europeu de “clandest\u00ed”.<\/p>\n

Va creure el govern que despr\u00e9s de les retallades de divendres el Banc Central Europeu canviaria de filosofia? Jens Weidmann<\/strong>, president del Bundesbank, ve des de fa temps assentant c\u00e0tedra: la tasca del Banc Central Europeu es limita a controlar la inflaci\u00f3: “un 6% d’inter\u00e8s no \u00e9s la fi del m\u00f3n, fins i tot, \u00e9s positiu per controlar la inflaci\u00f3”. En el m\u00f3n feli\u00e7 de Jens Weidmann,<\/strong> Espanya amb un 1,8% d’inflaci\u00f3 est\u00e0 molt millor que Alemanya, amb un 2,3%. De la mateixa manera que s’afirma, en contra de qualsevol evid\u00e8ncia, que Alemanya exporta m\u00e9s a la Xina que a Holanda, el mite del “model econ\u00f2mic exportador”. L’avantsala de dissoldre l’escassa solidaritat europea.<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 al Bundestag de l’ajuda a Espanya el tema m\u00e9s comentat va ser la circumcisi\u00f3, a saber, una sent\u00e8ncia del Tribunal de Col\u00f2nia veu incompatible aquesta pr\u00e0ctica de jueus i musulmans amb la Llei Fonamental. \u00c9s conforme la Llei Fonamental al que acaba de votar el Bundestag?<\/p>\n

Europa, de derrota en derrota.<\/strong><\/p>\n

Mario Draghi<\/strong> -des de les p\u00e0gines de Le Monde – no creu en les mesures d’est\u00edmul, a l’inrev\u00e9s, defensa una major liberalitzaci\u00f3 de productes i serveis l\u2019”estabilitat fiscal” \u00e9s per a ell que el Banc Central Europeu no compri deute- com exigia el ministre d’Exteriors, per baixar els elevats tipus d’inter\u00e8s.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix aquesta “estabilitat” del sistema financer? Per Martin Wolf<\/strong>, director de Financial Times, la utopia de Mario Drahgi<\/strong> \u00e9s un desert: no hi ha res m\u00e9s estable.<\/p>\n

S’oblida, potser, que el Banc Central Europeu va inundar, despr\u00e9s de la tempesta financera de l’agost passat, el mercat de liquiditat amb un bili\u00f3 d’euros? Es prestava diners als bancs, a l’1% d’inter\u00e8s, llavors no es podia prestar als estats; despr\u00e9s aquests els prestaven als governs al 6%. Despr\u00e9s descobrim la comptabilitat creativa per fixar els tipus d’inter\u00e8s pels bancs. Tenia ra\u00f3 Crist\u00f3bal Montoro<\/strong>, la prima de risc estava “disfressada” pel Banc Central Europeu, el que no est\u00e0 tan clar \u00e9s que el paper del Banc Central Europeu sigui deixar que els mercats la disfressin al seu gust. Joaqu\u00edn Almunia<\/strong> defensava un tipus d’inter\u00e8s “real” o que el govern reclam\u00e9s la intervenci\u00f3 en tota regla.<\/p>\n

L’anterior governador, Jean-Claude Trichet<\/strong>, va perdre la calma “tenim un mandat per complir”. Responia a les paraules Sigmar Gabriel<\/strong> -president de l’SPD- que va acusar el Banc Central Europeu de ser un club de creditors ali\u00e8 a les institucions europees.<\/p>\n

A la cimera Europea va fracassar el dogma d’Angela Merkel<\/strong>: “cap transfer\u00e8ncia de fons”. Els pa\u00efsos van celebrar la derrota simb\u00f2lica d’Alemanya, per\u00f2 l’acord assolit no suposava cap pas efectiu per resoldre la crisi de la zona euro. Per sobre de les difer\u00e8ncies de mat\u00eds tots comparteixen l’estretor de mires: limitar-se a respondre als esdeveniment-gestionar la crisi-, evitar respondre a aquesta. Ara apreciem la magnitud dels danys- per als pa\u00efsos del sud- de la pol\u00edtica de rescat acordada.<\/p>\n

Mentre uns economistes reclamaven “evitar finan\u00e7ar una bombolla inflacionista dels pa\u00efsos del sud” en un manifest d’economistes nacionalistes cr\u00edtics amb el rescat, els altres economistes, per la reputaci\u00f3 de la seva professi\u00f3, acusaven a aquests d’alimentar temors i agitar emocions nacionals El cap dels conservadors Walter Kr\u00e4mer<\/strong> acusava Peter Bofinger<\/strong> d\u2019”acad\u00e8mic in\u00fatil”. Despr\u00e9s de la indignaci\u00f3 provocada va haver de disculpar-se. En lloc d’ajudar els seus socis a mantenir les seves importacions, sanejar el seu deute, les retallades acaben de posar en perill la ind\u00fastria i els bancs alemanys.<\/p>\n

No tot el que va plantejar Alemanya era erroni. S\u00f3n urgents reformes estructurals perqu\u00e8 els mecanismes de supervisi\u00f3 financera siguin efectius. Reduir els desequilibris entre centre i perif\u00e8ria que impulsin una pol\u00edtica de creixement. Aplicar aquestes mesures suposa una revisi\u00f3 radical de la pol\u00edtica davant la crisi a la zona euro; exigeix \u200b\u200bun nou enfocament de la integraci\u00f3 europea -com analitzava<\/a> Joschka Fischer<\/strong>.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia davant els dictats del mercat.<\/strong><\/p>\n

Els diputats alemanys que van aprovar l’ajuda a Espanya al Bundestag coneixien millor que els espanyols les condicions financeres. Es recapitaliza als bancs conseq\u00fc\u00e8ncia de la bombolla immobili\u00e0ria. No \u00e9s altre el debat. Qui contrau el deute? No ho fan els bancs, sin\u00f3 el Regne d’Espanya. El que abans d’ahir era deute privat avui \u00e9s deute p\u00fablic.<\/p>\n

En cas de fallida el prestador seria el Fons Europeu d’Estabilitat Financera. Nom\u00e9s un 30 per cent correspon al lloc per Alemanya, una mica menys per Fran\u00e7a, alguna cosa similar \u00e9s aportat per Espanya i It\u00e0lia. Alemanya ha guanyat 556.000 milions d’euros m\u00e9s dels que ha posat en ajudes. \u00c9s paranoica la percepci\u00f3 que Alemanya paga la festa quan \u00e9s la major beneficiada.<\/p>\n

La declaraci\u00f3 de l’eurogrup contempla la possibilitat de concedir ajuda directa als bancs a condici\u00f3 de (i) reformes del mecanisme supervisor, (ii) dividir bancs entre viables i els que hagin de ser liquidats, (iii) una gesti\u00f3 externa d’actius t\u00f2xics. Per qu\u00e8 no s’exigeix \u200b\u200baquesta possibilitat? El problema \u00e9s la irracionalitat dels mercats assenyalava Luis de Guindos<\/strong>.<\/p>\n

Frank-Walter Steinmeier<\/strong> reconeixia al Bundestag que a l’SPD no li agrada el presentat pel govern: “aix\u00f2 no pot seguir aix\u00ed”. El problema fonamental est\u00e0 en la regulaci\u00f3 dels mercats financers i una arquitectura de la zona euro que provoca desequilibris creixents -entre deutors i creditors. 15 diputats de l’SPD van votar en contra de l’ajut. Sense abordar els problemes de fons el que planteja el govern \u00e9s escollir entre dos mals.<\/p>\n

Gabriel Sigmar<\/strong>, president de l’SPD en una entrevista a la RTL, s’oposava a que ens haguem d’ocupar els ciutadans de salvar els bancs insolvents, augmentant el deute p\u00fablic; reclamar “un impost a la banca per crear un fons per pagar la insolv\u00e8ncia dels bancs i que no hagin de ser els contribuents els encarregats en pagar els riscos financers”.<\/p>\n

Noves tesi de la socialdemocr\u00e0cia alemanya.<\/strong><\/p>\n

Quina novetat aporten les tesis del SPD? Per al ministre d’Exteriors Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo <\/strong>el Banc Central Europeu hauria de comprar deute, actuar de prestador d’\u00faltim recurs- aix\u00ed per abaixar els tipus d’inter\u00e8s. Les tesis del SPD rebutgen aquesta transfer\u00e8ncia de deute privat a deute p\u00fablic. Cal exigir responsabilitats, no nom\u00e9s socialitzar deutes, per\u00f2 amb menor inter\u00e8s.<\/p>\n

L’SPD carrega contra el sector financer, de forma delimitada, uns fan b\u00e9 la seva feina. No impedeix denunciar l’extorsi\u00f3 que sotmet el sector financer als estats. El col\u00b7lapse l’ha ocasionat el sistema bancari, que abusen dels seus clients, arrisquen els diners d’aquests i especulen contra els seus dip\u00f2sits. Els mateixos gestors d’aquests fons han de respondre de les seves actuacions, en canvi, s\u00f3n recolzades pels contribuents.<\/p>\n

L’SPD reclama un impost a tot el sector bancari i deixar de socialitzar p\u00e8rdues i externalitzar riscos. Uns riscos que traspassen el m\u00f3n financer per arribar a l’economia real – corroeix la confian\u00e7a en els mercats -i s’endinsa en la pol\u00edtica-enfonsen les institucions democr\u00e0tiques. I esperen que els desperfectes ho paguin altres.<\/p>\n

La mateixa Angela Merkel<\/strong> ha creat el terme: “democr\u00e0cia conforme el mercat”, recorden quan es va dir que els mercats disciplinarien millor als governs que el propi parlament? Un atac te\u00f2ric a la sobirania, ja no voten els ciutadans sin\u00f3 els especuladors amb les seves decisions.<\/p>\n

L’SPD proposa suprimir la comptabilitat creativa, tornar al negoci financer tradicional amb separaci\u00f3 estricta de bancs d’inversi\u00f3, estalvi i capital de risc. Les altres tesis apunten cap a la criminalitat financera. Acaba de saltar l’esc\u00e0ndol del HSBC, rentava diners de drogues i terroristes, donava suport a l\u2019evasi\u00f3 fiscal i cobertura a activitats delictives. Lord Green<\/strong>, actual Ministre de Comer\u00e7, en va ser el seu President. Per carta es va limitar a defensar el seu historial de 28 anys de serveis, en una l\u00ednia que reconeixia un d\u00e8ficit en aplicar les normes.<\/p>\n

L’SPD denunciava que 670.000 alemanys que tenen comptes a tercers pa\u00efsos (els bancs ofereixen un compte “sense bandera” per protegir els clients de les legislacions nacionals). Wolfgang Sch\u00e4ubler<\/strong> ha criticat que el NRW, governat per l’SPD, hagi comprat amb diners p\u00fablics dades per perseguir el frau fiscal. Quin pecat! La gota que fa vessar el vas \u00e9s descobrir la manipulaci\u00f3 dels tipus d’interessos protagonitzat per Barclay’s-el Libor.<\/p>\n

El purgatori de la socialdemocr\u00e0cia.<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Volker Kauder<\/strong> -president del grup de la CDU- va recordar que la liberalitzaci\u00f3 del sector financer va ser impulsada per Hans Eichel<\/strong>. Va arribar el 1999 al Ministeri d’Economia de la coalici\u00f3 roja-verda en substituci\u00f3 d’Oskar Lafontaine<\/strong>-que va dimitir a conseq\u00fc\u00e8ncia de difer\u00e8ncies amb Gerard Sch\u00f6eder<\/strong>.<\/p>\n

Llavors es tractava d’una reforma creativa del sistema financer que obria la porta a “productes financers innovadors”. Despr\u00e9s es va veure que eren armes de destrucci\u00f3 massiva, els productes estructurats, cr\u00e8dits defaut swap, que van intoxicar els mercats. Va ser la d\u00e8cada de contenci\u00f3 salarial, l’exit\u00f3s model alemany exportador. El nostre d\u00e8ficit \u00e9s el seu super\u00e0vit; Europa necessita malgastadors alemanys per sortir de la crisi, no copiar el model alemany.<\/p>\n

Bild qualificava les tesis de l\u2019SPD de fullet brutal contra els bancs, amb greus acusacions. Peter Bofinger<\/strong>, membre del consell d’economistes del govern, recolza les tesis de Sigmar Gabriel<\/strong>. Considera que l’ajuda aprovada pel Bundestag no servir\u00e0 per resoldre els problemes d’Espanya, la zona euro no suporta m\u00e9s austeritat.<\/p>\n

Persisteix aquest transvasament de deute privat al deute p\u00fablic (mentre el deute privat \u00e9s valorat per Standard & Poor ‘s amb AAA, la p\u00fablica \u00e9s un bo escombraries: BBB +). “Cal actuar sobre les interdepend\u00e8ncies, amb estricta regulaci\u00f3 financera, que permeti que un banc pugui ser insolvent, sense que aix\u00f2 afecti tota l’economia, aix\u00f2 pertany a l’ess\u00e8ncia de l’economia de mercat”.<\/p>\n

Estem davant l’inici d’una revisi\u00f3 radical de la pol\u00edtica socialdem\u00f2crata, amb aquestes tesis de l’SPD?<\/p>\n

Morat\u00f2ria de la circumcisi\u00f3, retallades a les retallades.<\/strong><\/p>\n

Julio Segura<\/strong> torna a prohibir, aquesta vegada per tres mesos, les operacions en curt. El president de la CNMV exclou, d’aquesta prohibici\u00f3 cautelar, a les entitats financeres i entitats d’inversi\u00f3. El ministre d’Exteriors dies enrere es queixava d’operacions especulatives, en curt, contra el deute sobir\u00e0.<\/p>\n

El govern rep una bufetada a cada reforma. Esteban Gonz\u00e1lez Pons<\/strong> considera que si el Banc Central Europeu vol, pot actuar. Si no actua \u00e9s perqu\u00e8 alg\u00fa est\u00e0 apostant per la ruptura de la zona euro. Que li demani actuar, respon Joaquin Almunia<\/strong>. Per Routers el govern apunta b\u00e9, dispara b\u00e9, per\u00f2 ho comunica malament. Jos\u00e9 Manuel Campa<\/strong> – en la seva compareixen\u00e7a- reclama ajustos encara m\u00e9s r\u00e0pids, fins i tot, amb majors ajudes p\u00fabliques si cal; va concloure: les dificultats no ens han de distreure.<\/p>\n

Els nostres esfor\u00e7os consisteixen a cavar la nostra pr\u00f2pia tomba, es preguntava Antoni Samaras<\/strong>, primer ministre Grec. Pensava el govern d’Espanya que les mesures preses tranquil\u00b7litzarien els mercats?<\/p>\n

Un major deute p\u00fablic per socialitzar els t\u00f2xics privats, sense ni una sola mesura a favor de creixement; aix\u00f2 \u00faltim fa disparar la prima de risc. L’FMI \u200b\u200bva preguntar per aquestes mesures de creixement<\/a>, advertint del risc de deflaci\u00f3. El Banc Central Europeu nom\u00e9s sap d’inflaci\u00f3.<\/p>\n

Les tesis del SPD<\/a> no \u00e9s el resultat de la improvisaci\u00f3. Requereix una an\u00e0lisi profunda. Sigmar Gabriel<\/strong> responia a la CDU: ells van bloquejar la prohibici\u00f3 de vendes en curt, o no van executar la declaraci\u00f3 de Pittburgh de 2009 -cimera de la UE i el G-20. I reconeix que “va ser un error” la desregulaci\u00f3 dels mercats financers; es va seguir a uns mitjans de comunicaci\u00f3 i experts, sense fer cas als que advertien del risc de les propostes d’aquests enginyers financers. Els mateixos que segueixen el dictat la pol\u00edtica europea.<\/p>\n

Igual seria m\u00e9s efectiu reclamar al Bundestag una morat\u00f2ria a les circumcisions per la “greu i irreparable interfer\u00e8ncia de la integritat” de pa\u00efsos del sud!<\/p>\n

Bloc d\u2019en Jordi Ortega<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Llei Fonamental i el dret a la circumcisi\u00f3. Mentre Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, assenyalava que la seva tasca no \u00e9s resoldre problemes financers dels estats -no puc sobrepassar el no perm\u00e8s per Maastricht i el prohibit pels mercats, el ministre d’Exteriors d’Espanya, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo, qualificava al Banc Central Europeu de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6117"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6120,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6117\/revisions\/6120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}