{"id":61,"date":"2009-09-07T18:23:38","date_gmt":"2009-09-07T16:23:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=61"},"modified":"2009-09-08T21:30:44","modified_gmt":"2009-09-08T19:30:44","slug":"kevin-kelly-el-nou-socialisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/kevin-kelly-el-nou-socialisme\/","title":{"rendered":"Kevin Kelly: el nou socialisme"},"content":{"rendered":"

\"nep_newsocialism_f1-300x2052\"En una ocasi\u00f3, Bill Gates<\/strong> va voler ridiculitzar els defensors del codi obert amb el pitjor ep\u00edtet que un capitalista pot usar. Aquestes persones, va dir, venen a ser un \u201cnova versi\u00f3 moderna dels comunistes<\/em>\u201c, una for\u00e7a mal\u00e8vola que vol destruir l\u2019incentiu monopolista que ajuda a mantenir el somni americ\u00e0. Gates<\/strong> estava equivocat: els fan\u00e0tics del codi obert s\u00f3n m\u00e9s propensos a ser llibertaris que comunistes. Per\u00f2 hi ha alguna cosa de veritat en la seva den\u00fancia. La fren\u00e8tica febre mundial per connectar a tothom amb tothom, cont\u00ednuament, est\u00e0 donant lloc, d\u2019una manera progressiva, a una versi\u00f3 revisada del socialisme. <\/p>\n

Els aspectes col.lectius de la cultura digital s\u00f3n amples i profunds. Vikip\u00e8dia<\/strong> \u00e9s un exemple notable d\u2019un col.lectivisme emergent i no nom\u00e9s Vikip\u00e8dia<\/strong> sin\u00f3 tot el m\u00f3n wiki<\/em> en general. Ward Cunningham<\/strong>, que va inventar la primera p\u00e0gina web<\/em> col\u00b7laborativa, el 1994, ha obert el cam\u00ed a prop de 150 motors wiki<\/em> a dia d\u2019avui, cadascun d\u2019ells alimentant milers d\u2019altres espais. Wetpaint<\/strong>, llan\u00e7at fa tot just tres anys, acull m\u00e9s d\u20191 mili\u00f3 d\u2019esfor\u00e7os col.lectius. L\u2019adopci\u00f3 de Creative Commons License,<\/strong> alternativa i sense drets, i de l\u2019intercanvi generalitzat d\u2019arxius s\u00f3n dos passos m\u00e9s en aquest moviment. Proliferen els llocs col.laboratius com Digg<\/strong>, StumbleUpon<\/strong>, The Hype Machine<\/strong> o Cordills<\/strong>, que han afegit m\u00e9s pot\u00e8ncia a aquesta gran mobilitzaci\u00f3. Gaireb\u00e9 cada dia hi ha un nou llen\u00e7ament que anuncia amb orgull una nova plataforma per facilitar accions comunes. Aquests desenvolupaments suggereixen un moviment constant cap a una mena de socialisme sintonitzat per a un m\u00f3n en xarxa. <\/span><\/p>\n

No estem parlant del socialisme dels nostres avis. De fet, hi ha una llarga llista de moviments del passat en la que aquest nou socialisme no encaixa. No \u00e9s la lluita de classes. No \u00e9s anti \u2013 americ\u00e0; en realitat socialisme digital pot ser la m\u00e9s recent innovaci\u00f3 nord-americana. Mentre el socialisme de la vella escola era un instrument de l\u2019Estat, el socialisme digital \u00e9s un socialisme sense Estat. Aquest nou tipus de socialisme opera de fet en l\u2019\u00e0mbit de la cultura i de l\u2019economia, m\u00e9s que en el de pol\u00edtica (de moment). El tipus de comunisme amb el qual Gates<\/strong> volia blasmar els creadors de Linux<\/strong> va n\u00e9ixer en una \u00e8poca de fronteres insalvables, de comunicacions centralitzades, i de processos industrials pesants. Aquestes limitacions van donar lloc a un tipus de propietat col\u00b7lectiva que substitu\u00ed el brillant caos del lliure mercat amb plans quinquenals ideats per un Politbur\u00f3 omnipotent. Aquest sistema pol\u00edtic va fracassar, per dir-ho suaument. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia d\u2019aquelles velles varietats de socialisme, el nou socialisme passa per una Internet<\/strong> sense fronteres, a trav\u00e9s d\u2019una economia mundial altament integrada. Est\u00e0 destinat a augmentar l\u2019autonomia individual i a frustrar la centralitzaci\u00f3. \u00c9s la descentralitzaci\u00f3 duta a l\u2019extrem.<\/p>\n

En comptes de reunir-nos en granges col.lectives, ens reunim en mons col.lectius. En lloc de f\u00e0briques estatals, estem connectats a cooperatives virtuals. En lloc de compartir broques, pics i pales, compartim aplicacions, seq\u00fc\u00e8ncies, i APIs. En lloc d\u2019un politbur\u00f3 sense rostre tenim meritocr\u00e0cies sense rostre, on l\u2019\u00fanic que importa \u00e9s fer les coses. En lloc de producci\u00f3 nacional, tenim producci\u00f3 entre iguals. En lloc de racions i subsidis del govern, tenim una abund\u00e0ncia de b\u00e9ns lliures.<\/p>\n

Reconec que la paraula socialisme pot fer que alguns lectors posin mala cara. T\u00e9 un bagatge cultural enorme, igual que els termes \u201ccom\u00fa<\/em>\u201d, \u201ccomunitari<\/em>\u201d o \u201ccol.lectiu<\/em>\u201d. Uso el terme socialisme perqu\u00e8 t\u00e8cnicament \u00e9s la millor paraula per indicar una s\u00e8rie de tecnologies el poder de les quals dep\u00e8n de les interaccions socials. En termes generals, acci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s el que generen els llocs web i les aplicacions connectades a la xarxa, en un \u00e0mbit d\u2019 audi\u00e8ncia global. Per descomptat, hi ha el perill de caure en la ret\u00f2rica en agrupar a tants tipus diferents d\u2019organitzaci\u00f3 sota aquesta denominaci\u00f3 comuna tan forta. Per\u00f2 no hi ha altres termes immaculats a disposici\u00f3, de manera que b\u00e9 podem re-utilitzar el terme socialisme.<\/p>\n

Quan masses de gent, que posseeixen els seus propis mitjans de producci\u00f3, treballen amb uns objectius comuns i comparteixen els seus productes en com\u00fa, contribueixen a un treball desinteressat i disposen dels seus fruits d\u2019una manera gratu\u00efta, no \u00e9s absurd denominar a aix\u00f2 socialisme.<\/p>\n

A finals del 90, el veter\u00e0 activista, provocador i hippy John Barlow<\/strong> va comen\u00e7ar a denominar aquest fenomen, mig en broma, \u201cdot-communism<\/em>\u201c. El defin\u00ed com \u201cuna for\u00e7a de treball formada totalment per subjectes lliures<\/em>\u201d, un fenomen descentralitzat d\u2019economia d\u2019intercanvi, on no hi ha propietat, i on l\u2019arquitectura tecnol\u00f2gica defineix l\u2019espai pol\u00edtic. Per\u00f2 hi ha un aspecte en qu\u00e8 socialisme no \u00e9s la paraula adequada per designar el que est\u00e0 passant: no \u00e9s una ideologia. No exigeix cap credo r\u00edgid. M\u00e9s aviat, \u00e9s un espectre d\u2019actituds, t\u00e8cniques i eines que promouen la col\u00b7laboraci\u00f3, el fet de compartir, l\u2019agregaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3, i obren la possibilitat de nous tipus de cooperaci\u00f3 social. Es tracta d\u2019una nova frontera i d\u2019un espai especialment f\u00e8rtil per a la innovaci\u00f3.<\/p>\n

En el seu llibre de 2008 , \u201cHere Comes Everybody<\/em>\u201d, el te\u00f2ric dels mitjans de comunicaci\u00f3 Clay Shirky<\/strong> ha suggerit un esquema jer\u00e0rquic que \u00e9s \u00fatil per ordenar aquests nous dispositius socials.<\/p>\n

Els grups humans que es creen a la Xarxa comencen simplement compartint, despr\u00e9s progressen vers la cooperaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 i, finalment, vers el col\u00b7lectivisme. A cada pas, hi ha un augment de la coordinaci\u00f3. Un estudi del paisatge virtual mostra proves evidents d\u2019aquest fenomen;<\/p>\n

I. COMPARTIR<\/strong><\/p>\n

Les masses en l\u00ednia tenen unes incre\u00efbles ganes de compartir. El nombre de fotografies personals publicades a Facebook<\/strong> i MySpace<\/strong> \u00e9s astron\u00f2mic, i \u00e9s segur que la immensa majoria de les fotos fetes amb una c\u00e0mera digital es comparteixen d\u2019alguna manera. Despr\u00e9s hi ha les actualitzacions d\u2019estat, les ubicacions en mapes, els pensaments publicats a Internet. Afegiu-hi els 6 mil milions de videos servits per YouTube<\/strong> cada mes nom\u00e9s en els EUA i els milions d\u2019hist\u00f2ries difoses pels fans de tota mena. La llista de les organitzacions que permeten compartir \u00e9s gaireb\u00e9 interminable.<\/p>\n

Compartir \u00e9s la forma m\u00e9s lleu del socialisme, per\u00f2 serveix com a base per a un major nivell de comprom\u00eds com\u00fa.<\/p>\n

II. COOPERAR<\/strong><\/p>\n

Quan els individus treballen amb un objectiu com\u00fa a gran escala, es produeixen resultats que emergeixen a nivell de grup. No nom\u00e9s els aficionats han compartit m\u00e9s de 3000 milions de fotos a Flickr<\/strong>, sin\u00f3 que han assignat etiquetes amb les categories, comentaris i paraules clau. Altres en la comunitat organitzen les imatges en s\u00e8ries. La popularitat de les llic\u00e8ncies de Creative Commons<\/em> significa que de manera comuna, sin\u00f3 directament comun\u00edstica, la teva foto \u00e9s la meva foto.Qualsevol persona pot utilitzar una imatge, igual que un communard<\/em> podia utilitzar el carret\u00f3 de la comunitat. No haig de tirar una altra foto de la Torre Eiffel <\/strong>si la comunitat me\u2019n pot proporcionar una de millor.<\/p>\n

Milers de llocs agregadors empren la mateixa din\u00e0mica social de benefici compartit. En primer lloc, la tecnologia ajuda als usuaris directament, proporcionat-los etiquetes, favorits, directoris i arxius per al seu propi \u00fas. En segon lloc, els altres usuaris es poden beneficiar de les teves etiquetes , adreces d\u2019inter\u00e8s, etc. Aix\u00f2, al seu torn, crea sovint un valor afegit que nom\u00e9s pot venir del grup en el seu conjunt. Per exemple, les instant\u00e0nies etiquetades d\u2019una mateixa escena des de diferents angles, poden muntar en un impressionant representaci\u00f3 en 3-D d\u2019una ubicaci\u00f3. (Photosynth<\/strong> de Microsoft.) Curiosament, aquesta proposta supera la promesa socialista \u201cde cadasc\u00fa segons la seva capacitat, a cadasc\u00fa segons les seves necessitats<\/em>\u201c, perqu\u00e8 millora la teva contribuci\u00f3 i t\u2019ofereix m\u00e9s del que necessites.<\/p>\n

Els agregadors comunitaris poden generar un poder sorprenent. Llocs com Digg<\/strong> i Reddit<\/strong>, que permeten als usuaris votar sobre els enlla\u00e7os web que obren m\u00e9s freq\u00fcentment, poden orientar la conversa p\u00fablica tant com els diaris o les televisions. (Reddit<\/strong> \u00e9s propietat de la companyia matriu de Wired<\/strong>, Cond\u00e9 Nast<\/strong>.) Els qui contribueixen m\u00e9s intensament a aquests llocs hi posen molta m\u00e9s energia del que mai aconseguiran a canvi, per\u00f2 segueixen contribuint, en part pel poder cultural que aquests instruments subministren. La influ\u00e8ncia de cada un d\u2019ells s\u2019est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 del seu vot, i la influ\u00e8ncia col.lectiva de la comunitat pot estendre\u2019s tamb\u00e9 molt m\u00e9s enll\u00e0 del nombre dels seus membres. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de fons de les institucions socials: la suma supera les parts. El socialisme tradicional aspirava a crear aquesta din\u00e0mica a trav\u00e9s de l\u2019estat. Ara, desvinculat del govern i connectat a la matriu digital en el m\u00f3n, aquesta for\u00e7a intangible pot operar a una escala m\u00e9s gran que en el passat.<\/p>\n

III. COL.LABORAR<\/strong><\/p>\n

La col.laboraci\u00f3 organitzada pot produir resultats que van m\u00e9s enll\u00e0 dels resultats d\u2019una cooperaci\u00f3 ad hoc<\/em>. Nom\u00e9s cal mirar qualsevol dels centenars de projectes de programari de codi obert, com ara el servidor web Apache<\/strong>. En aquests \u00e0mbits, unes afinades eines comunals generen productes d\u2019alta qualitat mitjan\u00e7ant la tasca coordinada de milers o desenes de milers de membres. En contrast amb la cooperaci\u00f3 informal, la col\u00b7laboraci\u00f3 en projectes grans i complexos tendeix a proporcionar als participants nom\u00e9s beneficis indirectes, ja que cada membre del grup interactua nom\u00e9s amb una petita part del producte final. Un entusiasta pot esmer\u00e7ar mesos escrivint el codi d\u2019una subrutina quan la utilitat total del programa \u00e9s a diversos anys de dist\u00e0ncia. De fet, la relaci\u00f3 treball \u2013 retribuci\u00f3 est\u00e0 fora de la l\u00f2gica de lliure mercat: els treballadors donen una immensa quantitat de treball d\u2019alt valor de mercat sense ser retribu\u00efts; aquests esfor\u00e7os de col\u00b7laboraci\u00f3 no tenen sentit dins del capitalisme.<\/p>\n

A m\u00e9s d\u2019aquesta disson\u00e0ncia econ\u00f2mica, ens hem acostumat a gaudir dels productes d\u2019aquestes col\u00b7laboracions de forma gratu\u00efta. En comptes de diners, els productors es guanyen cr\u00e8dit, status, reputaci\u00f3, gaudi, satisfacci\u00f3 i experi\u00e8ncia. No nom\u00e9s el producte \u00e9s lliure, sin\u00f3 que pot ser copiat lliurement i utilitzat com a base per a nous productes. Esquemes alternatius per a la gesti\u00f3 de la propietat intel\u00b7lectual, inclosos els de Creative Commons<\/strong> i les llic\u00e8ncies GNU<\/strong>, es van inventar per assegurar aquestes \u201cgratu\u00eftats<\/em>\u201c.<\/p>\n

Per descomptat, no hi ha res d\u2019espec\u00edficament socialista en la col\u00b7laboraci\u00f3 per se<\/em>. Per\u00f2 les eines de col\u00b7laboraci\u00f3 on line<\/em> impulsen un estil comunal de producci\u00f3 que tendeix a dissuadir els inversors capitalistes i mant\u00e9 la propietat en mans dels treballadors i, en certa mesura, de de les masses consumidores.<\/p>\n

IV. CREAR COL.LECTIVITAT<\/strong><\/p>\n

Si b\u00e9 la cooperaci\u00f3 permet escriure una enciclop\u00e8dia, ning\u00fa no \u00e9s responsable si la comunitat no arriba a un consens, i la falta d\u2019acord no posa en perill l\u2019empresa en el seu conjunt. L\u2019objectiu d\u2019un col.lectiu, per\u00f2, \u00e9s dissenyar un sistema en la que persones iguals i aut\u00f2nomes assumeixen la responsabilitat dels processos cr\u00edtics on les decisions dif\u00edcils, tals com ordenar les prioritats, s\u00f3n decidits entre tots els participants. Al llarg de la hist\u00f2ria, centenars de grups col\u00b7lectivistes a petita escala han intentat aquest sistema operatiu. Els resultats en general no han estat encoratjadors.<\/p>\n

El cert \u00e9s que un examen detallat de l\u2019esquema de govern de, per exemple, Viquip\u00e8dia<\/strong>, Linux<\/strong> o OpenOffice<\/strong> mostra que aquests esfor\u00e7os estan m\u00e9s lluny de l\u2019ideal col.lectivista del que es despr\u00e8n vistos des de fora. Mentre que milions d\u2019escriptors contribueixen a la Viquip\u00e8dia<\/strong>, un petit nombre d\u2019editors (al voltant de 1.500) s\u00f3n els responsables de la major part de l\u2019edici\u00f3. El mateix val per als col.lectius que escriuen codis. Un enorme ex\u00e8rcit de contribucions \u00e9s dirigit per un grup molt m\u00e9s petit de coordinadors. Com va observar Mitch Kapor<\/strong>, president fundador de Mozilla<\/strong>: \u201cDins tota anarquia que funciona hi ha una xarxa de veterans<\/em>\u201c.<\/p>\n

Aix\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament una mala cosa. Alguns tipus de col.lectius es beneficien de la jerarquia, mentre que altres es veuen perjudicats per ella. Plataformes com Internet<\/strong> i Facebook, <\/strong>o la pr\u00f2pia democr\u00e0cia \u2013 destinades a servir com a substrat per a la producci\u00f3 de b\u00e9ns i prestaci\u00f3 de serveis i beneficis -, es beneficien del fet de ser tan poc jer\u00e0rquiques com sigui possible, minimitzant aix\u00ed les barreres d\u2019entrada i distribuint drets i responsabilitats en pla d\u2019 igualtat. Quan apareixen actors poderosos, tota l\u2019estructura se\u2019n ressent. D\u2019altra banda, les organitzacions constru\u00efdes per crear productes sovint necessiten l\u00edders forts i jerarquies en funci\u00f3 d\u2019una escala temporal: Un nivell s\u2019enfoca en les necessitats a curt termini, un altre en els propers cinc anys.<\/p>\n

En el passat, la construcci\u00f3 d\u2019una jerarquia que explotava la jerarquia tot maximitzant el col\u00b7lectivisme era quasi impossible. Ara, les xarxes digitals proporcionen la infraestructura necess\u00e0ria. La Xarxa permet que les organitzacions orientades als productes funcionin col\u00b7lectivament, tot impedint que la jerarquia s\u2019imposi. L\u2019organitzaci\u00f3 darrere de MySQL<\/strong>, una base de dades de codi obert, no \u00e9s rom\u00e0nticament no jer\u00e0rquica, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s col.lectivista que Oracle<\/strong>. De la mateixa manera, Viquip\u00e8dia<\/strong> no \u00e9s un basti\u00f3 de la igualtat, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s col.lectivista que l\u2019Enciclop\u00e8dia Brit\u00e0nica<\/strong>. El nucli de l\u2019elit que trobem en el cor dels col.lectius on line<\/em> \u00e9s realment un senyal que el socialisme sense estat pot treballar a gran escala.<\/p>\n

La majoria de la gent a Occident, incl\u00f2s jo mateix, van ser adoctrinats amb la idea que l\u2019ampliaci\u00f3 del poder dels individus necess\u00e0riament disminueix el poder de l\u2019Estat, i viceversa. A la pr\u00e0ctica, per\u00f2, la majoria de les pol\u00edtiques socialitzen alguns recursos i individualitzen d\u2019 altres. La majoria de les economies de lliure mercat han socialitzat l\u2019educaci\u00f3, i fins les societats m\u00e9s socialitzades permeten algun tipus de propietat privada. En comptes de veure el socialisme tecnol\u00f2gic com una part d\u2019un trade-off<\/em> de suma zero entre l\u2019individualisme de lliure mercat i l\u2019autoritat centralitzada, se\u2019l pot veure com un sistema operatiu cultural que eleva l\u2019individu i el grup a la vegada. L\u2019objectiu encara \u00e0mpliament inarticulat per\u00f2 intuitivament assumit de la tecnologia comunit\u00e0ria \u00e9s aquest maximitzar l\u2019autonomia individual i el poder de les persones que treballen juntes. Aix\u00ed, el socialisme digital pot ser vist com una tercera via que fa irrellevants els vells debats.<\/p>\n

La noci\u00f3 d\u2019una tercera via \u00e9s compartida per Yochai Benkler<\/strong>, autor de The Wealth of Networks<\/em> (La riquesa de les xarxes), que probablement ha pensat m\u00e9s que ning\u00fa sobre la pol\u00edtica de xarxes . \u201cVeig el sorgiment de la producci\u00f3 social i igualit\u00e0ria com una alternativa tant a la que es basa en l\u2019estat com a la que es basa en el mercat, sistemes tancats, propietaris<\/em>\u201c, diu, tot assenyalant que amb aquestes activitats \u201ces pot millorar la creativitat, la productivitat i la llibertat<\/em>\u201c. El nou sistema operatiu no \u00e9s ni el comunisme cl\u00e0ssic de la planificaci\u00f3 centralitzada sense propietat privada ni el caos insoluble del mercat desregulat. Per contra, es tracta d\u2019un espai de disseny emergent en el que la coordinaci\u00f3 p\u00fablica descentralitzada pot resoldre problemes i crear coses que ni el comunisme ni el capitalisme purs, poden aconseguir.<\/p>\n

Els sistemes h\u00edbrids que combinen mecanismes de mercat i de no mercat no s\u00f3n nous. Durant d\u00e8cades, els investigadors han estudiat els m\u00e8todes socialitzats i descentralitzats de producci\u00f3 de les cooperatives del nord d\u2019It\u00e0lia<\/strong> i del Pa\u00eds Basc<\/strong>, en les que els treballadors s\u00f3n propietaris, i decideixen sobre la gesti\u00f3 i la distribuci\u00f3 de beneficis, independents del control de l\u2019Estat. Per\u00f2 nom\u00e9s des de l\u2019arribada de m\u00e8todes de col.laboraci\u00f3 de baix cost, instant\u00e0nia, a tot arreu, s\u2019 ha fet possible estendre l\u2019abast d\u2019aquestes idees a nous \u00e0mbits, com l\u2019escriptura de software<\/em> per empreses o de llibres de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

El somni \u00e9s ampliar aquesta tercera via m\u00e9s enll\u00e0 de les experi\u00e8ncies locals . De quina mida? Oid\u00e0: la ind\u00fastria de codi obert, pot tenir llistes d\u2019al voltant de 250.000 persones treballant en una xifra impresionant de l\u2019ordre dels 275.000 projectes. Aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 de la mida de General<\/strong> Motors<\/strong> en m\u00e0 d\u2019obra. \u00c9s una enorme quantitat de persones que treballen de forma gratu\u00efta, encara que no sigui a temps complet. Imagineu si tots els empleats de GM<\/strong> no se\u2019ls pagu\u00e9s per\u00f2 continuessin produint autom\u00f2bils!<\/p>\n

Fins ara, els grans esfor\u00e7os s\u00f3n els projectes de codi obert, i el major d\u2019ells, Apache<\/strong>, agrupa diversos centenars de col.laboradors: com la mida d\u2019un poble. Un estudi estima que s\u2019han emprat 60.000 anys-home de treball en el liurament, l\u2019any passat, de Fedora Linux 9<\/strong>. \u00c9s a dir que tenim la comprovaci\u00f3 que l\u2019auto-acoblament i la din\u00e0mica d\u2019intercanvi poden governar un projecte de l\u2019escala d\u2019una ciutat descentralitzada.<\/p>\n

Per descomptat , el cens total de participants en el treball col.lectiu en l\u00ednia \u00e9s molt m\u00e9s gran. YouTube<\/strong> diu que t\u00e9 uns 350 milions de visitants mensuals. Gaireb\u00e9 10 milions d\u2019usuaris registrats han contribu\u00eft a Viquip\u00e8dia<\/strong>, 160.000 dels quals s\u00f3n permanentment actius. M\u00e9s de 35 milions de persones han publicat i etiquetat m\u00e9s de 3000 milions de fotos i v\u00eddeos a Flickr<\/strong>. Yahoo<\/strong> hostatja 7,8 milions de grups centrats en tots els temes possibles. Google<\/strong> en t\u00e9 3,9 milions.<\/p>\n

Aquests n\u00fameros encara estan lluny dels d\u2019una naci\u00f3 mitjana. Els seus percentatges ni tan sols superen el llindar del mainstream<\/em> de les nostres societats (encara que si YouTube<\/strong> no \u00e9s mainstream<\/em>, qu\u00e8 \u00e9s?). Per\u00f2 \u00e9s evident que la poblaci\u00f3 que viu amb aquests mitjans de socialitzaci\u00f3 ja \u00e9s significativa. El nombre de persones que fan coses gratu\u00eftament, pertanyen a \u201cexplotacions\u201d de programari col.lectiu, treballen en projectes que requereixen decisions comunes, o experimenten els beneficis del socialisme descentralitzat que ha arribat a milions i segueix creixent. Les revolucions han sorgit de nombres molt menors.<\/p>\n

En vista d\u2019aix\u00f2, es podria esperar un munt de postures pol\u00edtiques de gent que s\u2019est\u00e0 construint una alternativa al capitalisme i al corporativisme. Per\u00f2 els programadors i hackers<\/em> que disenyen les eines de cooperaci\u00f3 no es veuen a si mateixos com a revolucionaris. Cap nou partit pol\u00edtic s\u2019est\u00e0 organitzant, si m\u00e9s no en els EUA (a Su\u00e8cia, s\u2019ha format el Partit Pirata sobre una plataforma d\u2019intercanvi d\u2019arxius; va guanyar un insignificant 0,63 per cent dels vots en l\u2019elecci\u00f3 nacional de 2006.)<\/p>\n

De fet, els dirigents del nou socialisme s\u00f3n extremadament pragm\u00e0tics. Una enquesta de 2.784 desenvolupadors de codi obert ha explorat les seves motivacions. La m\u00e9s comuna era \u201d aprendre i desenvolupar noves habilitats<\/em>.\u201d Aix\u00f2 \u00e9s pr\u00e0ctic. Un acad\u00e8mic ho ha exposat d\u2019aquesta manera : La ra\u00f3 principal per treballar gratu\u00eftament \u00e9s millorar el meu male\u00eft programari<\/em>\u201c. B\u00e0sicament, la pol\u00edtica oberta no \u00e9s prou pr\u00e0ctic. B\u00e0sicament, la pol\u00edtica expl\u00edcita no li \u00e9s prou pr\u00e0ctica.<\/p>\n

Per\u00f2 el com\u00fa dels mortals no som pol\u00edticament immunes a aquesta marea creixent de compartir, cooperar, col.laborar i crear col.lectivisme. Per primera vegada en anys, la paraula \u201cS\u201d (socialsme) \u00e9s pronunciada pels presentadors de televisi\u00f3 i apareix a les revistes com una for\u00e7a en la pol\u00edtica dels EUA. \u00d2bviament, la tend\u00e8ncia a nacionalitzar sectors de la ind\u00fastria, universalitzar la sanitat o desenvolupar pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3 amb els diners dels impostos no \u00e9s a deguda al tecno-socialisme. Per\u00f2 les darreres eleccions van demostrar el poder d\u2019una base descentralitzada, \u201cwebificada<\/em>\u201d amb la col.laboraci\u00f3 digital com a nucli nucli. Com m\u00e9s ens beneficiem d\u2019aquesta col.laboraci\u00f3, m\u00e9s oberts ens tornem a institucions socialistes en el govern. El sistema opressiu i alienant de Corea del Nord ha mort; el futur \u00e9s un h\u00edbrid que pren el car\u00e0cter tant de Viquip\u00e8dia com del socialisme moderat de Su\u00e8cia.<\/p>\n

Fins a quin punt ens porta aquest moviment a una societat no-capitalista, open source<\/em>, de ciutadans iguals? Cada vegada que aquesta pregunta ha estat formulada, la resposta ha estat: m\u00e9s a prop del que pensem. Penseu en Craigslist<\/strong>. Nom\u00e9s anuncis classificats, no? Per\u00f2 aquest lloc web va ampliar pr\u00e0cticament un sistema d\u2019intercanvi comunitari per arribar a un p\u00fablic regional, amb m\u00e9s fotos i actualitzacions en temps real, per convertir-se de sobte en un tresor nacional. Funcionant sense finan\u00e7ament o control estatal, connectant els ciutadans directament amb els ciutadans, en un mercat lliure que produeix b\u00e9ns socials amb una efici\u00e8ncia que faria tremolar a qualsevol govern o empresa tradicional. \u00c9s clar que soscava el model de negoci dels diaris, per\u00f2 al mateix temps constitueix un cas indiscutible que el model de col.laboraci\u00f3 \u00e9s una alternativa viable tant per a les empreses amb \u00e0nim de lucre com per a les institucions c\u00edviques.<\/p>\n

Qui hauria pensat que els agricultors pobres podien obtenir pr\u00e9stecs de 100 d\u00f2lars de perfectes desconeguts de l\u2019altra banda del planeta, i tornar-los? Aix\u00f2 \u00e9s el que fa Kiva<\/strong> amb els pr\u00e9stecs peer-to-peer<\/em>. Cada expert en sanitat p\u00fablica deia amb seguritat que compartir era adequat per a les fotografies, per\u00f2 que ning\u00fa voldria compartir els seus registres m\u00e8dics. Per\u00f2 PatientsLikeMe<\/strong>, on els pacients comparteixen el resultat dels seus tractaments per millorar la seva pr\u00f2pia atenci\u00f3, demostra que l\u2019acci\u00f3 col.lectiva pot prevaler sobre els metges i la privacitat. L\u2019h\u00e0bit cada vegada m\u00e9s com\u00fa de compartir el que est\u00e0s pensant (Twitter<\/strong>), el que est\u00e0 llegint (StumbleUpon<\/strong>), les teves finances (Wesabe<\/strong>), i molt m\u00e9s (la Web<\/strong>) s\u2019est\u00e0 convertint en un fonament de la nostra cultura. Fer-ho, tot redactant enciclop\u00e8dies, formant ag\u00e8ncies de not\u00edcies, arxius de v\u00eddeo i de programes en grups que abasten els continents, amb gent que no coneixes i la classe de la qual \u00e9s irrellevant, fa que el socialisme pol\u00edtic sembli el seg\u00fcent pas l\u00f2gic.<\/p>\n

Una cosa similar va passar amb els mercats lliures en el segle passat. Cada dia, alg\u00fa preguntava: Qu\u00e8 no poden fer els mercats? Prenem una llarga llista de problemes que semblaven requerir una planificaci\u00f3 racional o un govern paternalista i apliquem en el seu lloc la l\u00f2gica de mercat. En la majoria dels casos, la soluci\u00f3 de mercat va treballar millor d\u2019una manera significativa. Gran part de la prosperitat de les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019assol\u00ed deixant que les forces del mercat s\u2019apliquessin als problemes socials.<\/p>\n

Ara estem explorant un nou proc\u00e9s amb la tecnologia de col.laboraci\u00f3 social, aplicant el socialisme digital a una creixent llista de necessitats \u2013 i en ocasions a problemes que el lliure mercat no pot resoldre \u2013 , per veure si funciona. Fins ara, els resultats han estat sorprenents. En cada ocasi\u00f3, gaireb\u00e9 totes, el poder de compartir, la cooperaci\u00f3, la col laboraci\u00f3, l\u2019obertura, la llibertat de preus i la transpar\u00e8ncia han demostrat ser m\u00e9s pr\u00e0ctics del qu\u00e8 els capitalistes creien possible. Cada vegada que ho intentem, ens trobem que el poder del nou socialisme \u00e9s m\u00e9s gran del qu\u00e8 imagin\u00e0vem.<\/p>\n

Subestimavem el poder de les nostres eines per a reformar les nostres ments. Podiem creure realment que construir en col\u00b7laboraci\u00f3 i habitar mons virtuals durant tot el dia, cada dia, no afectaria? La for\u00e7a del socialisme en l\u00ednia est\u00e0 creixent. La seva din\u00e0mica s\u2019est\u00e0 estenent m\u00e9s enll\u00e0 dels electrons, potser fins arribar a les urnes.<\/p>\n

Kevin Kelly<\/strong><\/p>\n

Aquest article de Kevin Kelly va ser publicat a la revista Wired<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En una ocasi\u00f3, Bill Gates va voler ridiculitzar els defensors del codi obert amb el pitjor ep\u00edtet que un capitalista pot usar. Aquestes persones, va dir, venen a ser un \u201cnova versi\u00f3 moderna dels comunistes\u201c, una for\u00e7a mal\u00e8vola que vol destruir l\u2019incentiu monopolista que ajuda a mantenir el somni americ\u00e0. Gates estava equivocat: els fan\u00e0tics …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[31,30,186],"class_list":["post-61","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-internet","tag-politica-2-0","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":63,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions\/63"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}