{"id":6085,"date":"2012-07-20T10:12:32","date_gmt":"2012-07-20T08:12:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6085"},"modified":"2012-07-20T10:12:32","modified_gmt":"2012-07-20T08:12:32","slug":"xavier-vidal-folch-ai-quina-pena-fan-el-que-no-els-agrada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-vidal-folch-ai-quina-pena-fan-el-que-no-els-agrada\/","title":{"rendered":"Xavier Vidal-Folch: Ai quina pena, fan el que no els agrada"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/rajoy_.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6086\" title=\"_rajoy_\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/rajoy_-300x218.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"218\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/rajoy_-300x218.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/rajoy_.jpg 990w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La doctrina <strong>Rajoy<\/strong> per explicar i justificar la tercera onada d&#8217;austeritat \u00e9s d&#8217;una gran subst\u00e0ncia. <!--more-->Consta, com la Terra, de quatre elements: manca de criteri, manifestaci\u00f3 de disgust, reconeixement d&#8217;impot\u00e8ncia i fe utilit\u00e0ria. Vegem amb detall l&#8217;encert de cada un, segons els va explicitar el seu autor en la compareixen\u00e7a parlament\u00e0ria.<\/p>\n<p>Manca de criteri: <em>&#8220;No disposem de m\u00e9s llei ni m\u00e9s criteri que el que la necessitat ens imposa&#8221;<\/em>, va dir. \u00c9s una manera autom\u00e0tica de consagrar l&#8217;abdicaci\u00f3 de tota pol\u00edtica, inclosa la pol\u00edtica econ\u00f2mica. Aquesta hauria de consistir a desplegar criteris per adequar o conduir les necessitats sorgides de la realitat als objectius program\u00e0tics proposats. Fer de la necessitat virtut \u00e9s virtut insuficient. I recon\u00e8ixer que la realitat ha derrotat el teu programa -com va fer el president per primera vegada en declarar que <em>&#8220;han canviat les circumst\u00e0ncies i he de adaptar-me a elles&#8221;<\/em> &#8211; \u00e9s parca explicaci\u00f3: quines dades substancials desconegudes han canviat tan radicalment?, potser \u00e9s que el programa era inadequat, o f\u00fatil, o engany\u00f3s?, es pot culpar del problema a la vegada a l&#8217;her\u00e8ncia i a la recessi\u00f3 m\u00e9s greu de totes les que hem patit? La manca de criteri \u00e9s perillosa en si mateixa. I m\u00e9s en tant que pugui afrontar-se amb l&#8217;abs\u00e8ncia de principis<\/p>\n<p>Manifestaci\u00f3 de disgust. Ja s&#8217;ha convertit en un cl\u00e0ssic d&#8217;aquest Executiu la declaraci\u00f3 que li disgusta molt el que fa. Al mateix governant! <em>&#8220;Jo s\u00f3c el primer que est\u00e0 fent el que no li agrada&#8221;<\/em>, va filar m\u00e9s prim <strong>Rajoy<\/strong>, arriscant la r\u00e8plica de que millor ho deixi, o apuntant-se a una victimista inversi\u00f3 de qui \u00e9s la v\u00edctima de les retallades: no ja els retallats, sin\u00f3 el retallant. I insisteix, per activa i passiva: <em>&#8220;tant si ens agrada com si no&#8221;<\/em>, <em>&#8220;no pregunto si m&#8217;agrada&#8221;<\/em>&#8230; El plor pel disgust \u00edntim del governant \u00e9s irrellevant davant del nivell d&#8217;atur i malestar social existent. I la confessi\u00f3 de disgust davant la imperiositat de complir amb el propi deure, vaga del tot.<\/p>\n<p>El reconeixement d&#8217;impot\u00e8ncia es plasma en variades expressions<em>: &#8220;la necessitat ens imposa&#8221;<\/em>, <em>&#8220;no ens queda m\u00e9s remei que fer-ho&#8221;<\/em>, <em>&#8220;no podem triar&#8221;<\/em>, <em>&#8220;no tenim aquesta llibertat&#8221;<\/em>&#8230; Torna a significar la negaci\u00f3 de la pol\u00edtica, que \u00e9s alternativa, o almenys maneres alternatives d&#8217;aconseguir un mateix fi.\u00a0I suposa recon\u00e8ixer una situaci\u00f3 de manca de capacitat de maniobra pr\u00f2pia d&#8217;un rescat total, molt lluny de l&#8217;exercici de <em>&#8220;decisions sobiranes&#8221;<\/em> com les que el president va enarborar a l&#8217;inici de la pol\u00e8mica amb Brussel\u00b7les sobre el d\u00e8ficit.\u00a0El pitjor de l&#8217;assumpte \u00e9s que si \u00e9s cert que la sobirania nacional a la manera antiga fa ja decennis que va deixar d&#8217;existir a Europa, si m\u00e9s no en l&#8217;econ\u00f2mic -encara que alguns encara no se n&#8217;hagin assabentat-, segueix existint sempre un marge practicable.\u00a0Utilitzar aquest marge donaria la possibilitat, per exemple, d\u2019evitar o modular la pujada de l&#8217;IVA.<\/p>\n<p>Aquest \u00e9s un raonament merament te\u00f2ric.\u00a0El <strong>PP<\/strong>-Oposici\u00f3 tenia raons quan argumentava que pujar aquest impost perjudicaria el consum, retrauria la demanda i en conseq\u00fc\u00e8ncia agreujaria la recessi\u00f3.\u00a0Per\u00f2 el fet que la recaptaci\u00f3 per l\u2019IVA a Espanya (un 5,5% del PIB, gaireb\u00e9 la meitat que a Dinamarca, el 9,9%) fos la m\u00e9s baixa de la UE, deixava el <strong>PP<\/strong>-Govern amb una feble defensa davant els seus socis en aquest punt.\u00a0\u00c9s clar que m\u00e9s feble era el Govern d&#8217;Irlanda a l&#8217;hora de defensar el seu baix\u00edssim impost de societats, del 12,5%, molt per sota de la mitjana europea, el que tots consideren un veritable d\u00famping fiscal (compet\u00e8ncia impositiva deslleial) i alguns, una situaci\u00f3 &#8220;depredadora&#8221;, com es va posar de manifest en la discussi\u00f3 dels detalls del rescat irland\u00e8s: i Dubl\u00edn va sortir-se amb la seva.\u00a0I ja veurem qu\u00e8 passa en el debat del rescat de Xipre, que t\u00e9 un tipus del 10%.\u00a0La manca de sobirania no implica l\u2019abs\u00e8ncia d&#8217;autonomia.\u00a0I Madrid va poder haver fixat el nou tipus b\u00e0sic de l&#8217;IVA al 21%, o en un altre percentatge, i canviar o no de tipus a determinats productes i serveis.\u00a0L&#8217;harmonitzaci\u00f3 federalitzant europea no implica uniformisme centralista a Brussel\u00b7les.<\/p>\n<p>I l&#8217;aposta per la utilitat de les mesures adoptades (&#8220;Serviran d&#8217;alguna cosa tanta estretor i tantes estretors?: La resposta \u00e9s un s\u00ed, amb tota rotunditat&#8221;) es presenta com una fe cega, en el sentit que no s&#8217;acompanya d\u2019arguments econ\u00f2mics suficients per a ser sostinguda. At\u00e8s que no s&#8217;avalua l&#8217;impacte de les mesures, o es quantifica amb diferents xifres o de forma insuficient, o clandestina.\u00a0At\u00e8s que cap dels pa\u00efsos que han aplicat programes del mateix format han obtingut la reducci\u00f3 substancial de la seva prima de risc.\u00a0At\u00e8s que \u00e9s dubt\u00f3s que s&#8217;aconsegueixi disminuir de manera rellevant el d\u00e8ficit, ja que la caiguda d&#8217;ingressos provocada per la recessi\u00f3 podria superar f\u00e0cilment la retallada de despeses.\u00a0Llevat que comencem a parlar tamb\u00e9 de creixement, d&#8217;exportacions, de rellan\u00e7ar l&#8217;economia.\u00a0Sense oblidar, per descomptat, la frugalitat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/economia.elpais.com\/economia\/2012\/07\/18\/actualidad\/1342633676_033844.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La doctrina Rajoy per explicar i justificar la tercera onada d&#8217;austeritat \u00e9s d&#8217;una gran subst\u00e0ncia. Consta, com la Terra, de quatre elements: manca de criteri, manifestaci\u00f3 de disgust, reconeixement d&#8217;impot\u00e8ncia i fe utilit\u00e0ria. Vegem amb detall l&#8217;encert de cada un, segons els va explicitar el seu autor en la compareixen\u00e7a parlament\u00e0ria. Manca de criteri: &#8220;No &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[188,80],"class_list":["post-6085","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-politica-espanyola","tag-pp"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6085"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6085\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6087,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6085\/revisions\/6087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}