{"id":6055,"date":"2012-07-14T06:00:05","date_gmt":"2012-07-14T04:00:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6055"},"modified":"2012-07-13T23:59:09","modified_gmt":"2012-07-13T21:59:09","slug":"joan-romero-oriol-nel%c2%b7lo-onofre-rullan-et-al-en-defensa-de-la-nostra-costa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-romero-oriol-nel%c2%b7lo-onofre-rullan-et-al-en-defensa-de-la-nostra-costa\/","title":{"rendered":"Joan Romero, Oriol Nel\u00b7lo, Onofre Rullan et al.: En defensa de la nostra costa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Al maig de 2006, en ple auge immobiliari, un grup de ciutadans dedicats a l’estudi i la gesti\u00f3 del territori vam impulsar el manifest\u00a0Per una nova cultura del territori.<\/em> En el text s\u2019advertia dels riscos ambientals, econ\u00f2mics i socials que comportava la depredaci\u00f3 del territori, l’ab\u00fas dels recursos naturals, l’ocupaci\u00f3 accelerada del s\u00f2l i la degradaci\u00f3 del paisatge.\u00a0Malauradament, bona part dels riscos enunciats llavors s\u00f3n avui evidents.\u00a0La societat espanyola ha de fer front ara a una crisi econ\u00f2mica grav\u00edssima, l’origen es troba en bona mesura en el desaforat desenvolupament urban\u00edstic i, en particular, en l’expansi\u00f3 del sector immobiliari en el per\u00edode 1996-2007.\u00a0Els efectes molt negatius que tot aix\u00f2 est\u00e0 tenint en l’evoluci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3, l’estabilitat de l’economia espanyola, la confian\u00e7a en el sistema financer i la solv\u00e8ncia de les administracions p\u00fabliques s\u00f3n inq\u00fcestionables.\u00a0Les seves seq\u00fceles socials, ambientals, urban\u00edstiques i paisatg\u00edstiques pesaran durant d\u00e8cades sobre la societat espanyola.<\/p>\n

De nou, els qui vam promoure aquell manifest i molts professionals i investigadors ens creiem en l’obligaci\u00f3 de reaccionar davant els anuncis del Govern d’Espanya de canviar radicalment el que estableix la Llei de Costes de 1988.\u00a0Considerem que la proposta governamental, lluny d’introduir m\u00e9s racionalitat en la gesti\u00f3 dels espais litorals reincidir\u00e0, segons el nostre criteri, en molts dels errors ja comesos.\u00a0En cas de prosperar, afectaria molt negativament al conjunt del litoral espanyol i en especial a les \u00e0rees costaneres que encara conserven valors naturals destacats.\u00a0L’espai costaner \u00e9s per naturalesa molt fr\u00e0gil i s’ha vist sotm\u00e8s en les \u00faltimes d\u00e8cades a una enorme pressi\u00f3, que ha comportat l’ocupaci\u00f3 i artificialitzaci\u00f3 d’\u00e0rees molt extenses.\u00a0Un proc\u00e9s que, si no es corregeix podria hipotecar de forma irreversible la qualitat ambiental i l’atractiu del nostre litoral.\u00a0Podr\u00edem imaginar la situaci\u00f3 de les nostres costes despr\u00e9s del proc\u00e9s urbanitzador de les \u00faltimes d\u00e8cades sense aquest instrument normatiu?<\/p>\n

La proposta de revisi\u00f3 de la llei anunciada pel ministre Miguel Arias Ca\u00f1ete<\/strong> “amb l’objectiu de fer compatible la protecci\u00f3 del litoral amb el desenvolupament de les activitats econ\u00f2miques i la seguretat jur\u00eddica” parteix, al nostre entendre, d’un diagn\u00f2stic erroni: la contraposici\u00f3 entre sostenibilitat ambiental i desenvolupament econ\u00f2mic en els espais costaners.\u00a0Com b\u00e9 sabem, la realitat ens indica exactament el contrari: la competitivitat de les activitats tur\u00edstiques rau de forma cada vegada m\u00e9s clara en factors com la qualitat paisatg\u00edstica i en la identitat del lloc. La gesti\u00f3 sostenible del territori costaner \u00e9s un deure social i ambiental, per\u00f2 tamb\u00e9 un urgent imperatiu econ\u00f2mic.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, l’anunci que es procedir\u00e0 a la “recuperaci\u00f3 de terrenys degradats per al desenvolupament d’activitats econ\u00f2miques, mitjan\u00e7ant el foment de la desafectaci\u00f3 d’espais de domini p\u00fablic que ja no requereixen una protecci\u00f3 especial per haver perdut les seves caracter\u00edstiques naturals”, es podria veure com un incentiu a la degradaci\u00f3 dels espais costaners darrere de la seva privatitzaci\u00f3.\u00a0La proposta no t\u00e9 en compte ni la f\u00f3rmula que s’ha donat a les zones de muntanya incendiades (prohibici\u00f3 de reclassificaci\u00f3 i qualificaci\u00f3 urban\u00edstiques per un ampli per\u00edode de temps), aix\u00ed com a l’alteraci\u00f3 o desclassificaci\u00f3 d’espais naturals protegits, que requereixi l’acreditaci\u00f3, per evitar les accions esp\u00faries, que la degradaci\u00f3 s’ha produ\u00eft per evoluci\u00f3 natural.<\/p>\n

La privatitzaci\u00f3 d’extenses \u00e0rees costaneres que la modificaci\u00f3 de la Llei podria comportar resultaria una irreparable p\u00e8rdua col\u00b7lectiva.\u00a0Amb aix\u00f2 l’Estat faria ometre la seva responsabilitat indeclinable en la preservaci\u00f3 de les costes i eventualment s’incorreria en l’incompliment dels compromisos internacionals en mat\u00e8ria de medi ambient subscrits per Espanya.\u00a0A m\u00e9s, ha de tenir en compte que la localitzaci\u00f3 d’edificacions, infraestructures i activitats econ\u00f2miques amb car\u00e0cter permanent en els espais costaners suposa exposar a persones i b\u00e9ns a riscos naturals creixents, que segons les projeccions a mitj\u00e0 i a llarg termini es veuran incrementats pels efectes del proc\u00e9s de canvi clim\u00e0tic. Les administracions p\u00fabliques no poden ignorar aquesta realitat i aquests escenaris cient\u00edfics sense inc\u00f3rrer en greus responsabilitats de car\u00e0cter econ\u00f2mic, social i moral.<\/p>\n

Considerem que la protecci\u00f3 del litoral \u00e9s una obligaci\u00f3 moral.\u00a0No \u00e9s moralment defensable afavorir interessos privats a costa dels b\u00e9ns p\u00fablics.\u00a0No \u00e9s pol\u00edticament sostenible la defensa d’interessos particulars en detriment de l’inter\u00e8s general.\u00a0Els clients tenen l’obligaci\u00f3 constitucional de protegir, preservar i impulsar pol\u00edtiques que responguin a una nova cultura del territori, avui indiscutible en pa\u00efsos desenvolupats i en societats cultes, anuncien iniciatives que accentuaran la degradaci\u00f3, la fragmentaci\u00f3 sectorial, la desregulaci\u00f3 i pr\u00e0ctiques tan insostenibles com indefensables en f\u00f2rums c\u00edvics o pol\u00edtics de qualsevol pa\u00eds desenvolupat.\u00a0Avan\u00e7ar en la l\u00ednia de la privatitzaci\u00f3, de fet o de dret, \u00e9s apostar per una pol\u00edtica de terra cremada que, un cop esgotada, implicaria enormes costos de reparaci\u00f3 que recauran sobre les espatlles de tots.\u00a0Els b\u00e9ns comuns, com el domini p\u00fablic costaner, no poden quedar a merc\u00e8 dels drets privats ja que la seva gesti\u00f3 \u00e9s estrat\u00e8gica i la seva reparaci\u00f3 costos\u00edssima.<\/p>\n

 <\/p>\n

Oriol Nel.lo,<\/strong> professor a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona,\u00a0\u200b\u200bOnofre Rull\u00e1n,<\/strong> de la Universitat de les Illes Balears, i\u00a0Joan Romero,<\/strong> de la Universitat de Val\u00e8ncia firmen aquest article tamb\u00e9 subscrit pels professors i investigadors seg\u00fcents:\u00a0Salvador Ant\u00f3n, Eugenio Burriel , Carmen Delgado, Josefina G\u00f3mez Mendoza, Josep-Maria Gili, Javier Mart\u00edn-Vide, Rafael Mata, \u00c1ngel Men\u00e9ndez Rexach, Guillermo Morales, Oriol Nel \u00b7 lo, Jos\u00e9 Ojeda, Luciano Parejo, Joan Romero, Onofre Rullan, Joan Subirats, Fernando Vera i Florencio Zoido.<\/strong><\/p>\n

Manifest per la preservaci\u00f3 i gesti\u00f3 dels espais costaners<\/a><\/strong><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al maig de 2006, en ple auge immobiliari, un grup de ciutadans dedicats a l’estudi i la gesti\u00f3 del territori vam impulsar el manifest\u00a0Per una nova cultura del territori. En el text s\u2019advertia dels riscos ambientals, econ\u00f2mics i socials que comportava la depredaci\u00f3 del territori, l’ab\u00fas dels recursos naturals, l’ocupaci\u00f3 accelerada del s\u00f2l i la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6055","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6055","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6055"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6055\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6057,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6055\/revisions\/6057"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6055"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6055"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6055"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}