{"id":6042,"date":"2012-07-12T10:19:33","date_gmt":"2012-07-12T08:19:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6042"},"modified":"2012-07-12T10:19:33","modified_gmt":"2012-07-12T08:19:33","slug":"ernest-folch-lestiu-de-la-nostra-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ernest-folch-lestiu-de-la-nostra-vida\/","title":{"rendered":"Ernest Folch: L’estiu de la nostra vida"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Molt aviat es compliran vint anys d’aquell moment dram\u00e0tic en qu\u00e8 l’arquer Antonio Rebollo es disposava a tensar l’arc en qu\u00e8 anaven dipositades totes les nostres il\u00b7lusions. En el moment en qu\u00e8 la fletxa va passar per sobre del peveter i es va encendre la flama, molts vam veure com la nostra immensa felicitat quedava superada fins i tot per un sentiment de sorpresa: era la primera vegada a la vida que ens sortia alguna cosa b\u00e9 de veritat. Era el nostre primer examen internacional, que a sobre vam aprovar amb matr\u00edcula d’honor. Tot va sortir tan rod\u00f3 que les ciutats que han organitzat posteriorment els Jocs han anat a remolc de Barcelona i amb prou feines han pogut superar res del que aqu\u00ed es va aconseguir. Per entendre aquell \u00e8xit, que va executar un gran equip capitanejat per Josep Miquel Abad i milers de voluntaris entregats, cal remuntar-se molt enrere. De fet, aquell triomf esclatant va ser possible gr\u00e0cies al somni d’un sol home: Pasqual Maragall<\/strong>. Ell va ser el primer alcalde a voler els Jocs Ol\u00edmpics no com una finalitat sin\u00f3 tan sols com una excusa per catapultar Barcelona al cim del m\u00f3n. En el somni d’aquell alcalde hi havia la reinvenci\u00f3 d’una ciutat i el naixement d’un entusiasme imparable. Els barcelonins vam descobrir Barcelona, en una revelaci\u00f3 col\u00b7lectiva segurament irrepetible: la ciutat es va descentralitzar, es va posar guapa i es va reinventar culminant una de les transformacions urban\u00edstiques m\u00e9s espectaculars de la hist\u00f2ria recent d’Europa. De tots els invents de Maragall<\/strong>, el m\u00e9s imponent, i el que quedar\u00e0 per sempre, va ser el del mar: de sobte vam descobrir que ten\u00edem platja, passeig mar\u00edtim i fins i tot horitz\u00f3! Aquella Barcelona brillant, nova i optimista, que va n\u00e9ixer gr\u00e0cies a una ment meravellosa, \u00e9s la que encara ara v\u00e9nen a buscar els milions de turistes que l’han convertit en una icona mundial de la bona vida. Aquests alemanys, francesos i americans que tanta nosa fan a alguns i que per cert salven la nostra economia, v\u00e9nen cada setmana a Barcelona per continuar el somni que un dia va tenir Maragall<\/strong>.<\/p>\n

Fa poc hi ha hagut un relleu pol\u00edtic a l’Ajuntament, un canvi democr\u00e0ticament sa despr\u00e9s de massa temps d’acumulaci\u00f3 de poder en les mateixes mans. Per\u00f2 quan ha tocat girar la vista enrere, ni el regidor ni el funcionari de torn han tingut la m\u00e9s m\u00ednima generositat per mencionar, en el document commemoratiu dels Jocs, l’alcalde que va fer possible aquell miracle. S’han limitat a convidar-lo a un acte i a diluir la seva pres\u00e8ncia amb la d’altres personalitats, fent veure que la seva aportaci\u00f3 va ser m\u00e9s o menys equivalent a la de la resta de convidats. Al govern actual de la ciutat li ha faltat generositat amb Maragall<\/strong>, a qui anteriorment per cert ja havia maltractat el seu propi partit. Per\u00f2 per molt que els pol\u00edtics li regategin el reconeixement, no podran evitar que quedi per a la hist\u00f2ria com l’alcalde que va crear la Barcelona moderna. Ara que fa vint anys que tenim vint anys, el m\u00ednim que podem fer \u00e9s donar-li les gr\u00e0cies a l’home que va fer possible el millor estiu de la nostra vida.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molt aviat es compliran vint anys d’aquell moment dram\u00e0tic en qu\u00e8 l’arquer Antonio Rebollo es disposava a tensar l’arc en qu\u00e8 anaven dipositades totes les nostres il\u00b7lusions. En el moment en qu\u00e8 la fletxa va passar per sobre del peveter i es va encendre la flama, molts vam veure com la nostra immensa felicitat quedava …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6042"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6044,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6042\/revisions\/6044"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}