{"id":6039,"date":"2012-07-11T12:35:08","date_gmt":"2012-07-11T10:35:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6039"},"modified":"2012-07-11T12:35:08","modified_gmt":"2012-07-11T10:35:08","slug":"barry-eichengreen-els-visionaris-dividits-d%e2%80%99europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/barry-eichengreen-els-visionaris-dividits-d%e2%80%99europa\/","title":{"rendered":"Barry Eichengreen: Els visionaris dividits d\u2019Europa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els l\u00edders europeus, a difer\u00e8ncia de l\u2019expresident dels EUA George H. W. Bush, mai han tingut problemes amb la “q\u00fcesti\u00f3 de la visi\u00f3”. Sempre han sabut el que volien que fos el seu continent. Per\u00f2 tenir una visi\u00f3 no \u00e9s el mateix que aplicar-la. I, quan es tracta de posar en pr\u00e0ctica les seves idees, els l\u00edders de la Uni\u00f3 Europea s’han quedat curts en diverses ocasions.<\/p>\n

Aquesta tensi\u00f3 entre els objectius dels europeus i la seva capacitat per assolir-los s’est\u00e0 reproduint de nou en l’estela de la recent cimera de la UE. Els l\u00edders europeus estan d’acord en una visi\u00f3 del que la UE ha de ser: una uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria complementada amb una uni\u00f3 banc\u00e0ria, una uni\u00f3 fiscal i una uni\u00f3 pol\u00edtica. El problema comen\u00e7a tan aviat com la discussi\u00f3 es centra en la forma – i especialment en quan – les darreres tres s\u2019han d\u2019establir.<\/p>\n

Els l\u00edders europeus coincideixen en que la uni\u00f3 banc\u00e0ria significa la creaci\u00f3 d’una \u00fanica autoritat supervisora. Aix\u00f2 significa l’establiment d’un dip\u00f2sit-asseguran\u00e7a com\u00fa i un mecanisme per al tancament d’institucions financeres insolvents. Aix\u00f2 significa donar a la UE el poder de rescat per injectar fons directament als bancs descapitalitzats.<\/p>\n

De la mateixa manera, la uni\u00f3 fiscal significa donar a la Comissi\u00f3 Europea (o, alternativament, a una Hisenda Europea) l’autoritat per vetar els pressupostos nacionals. Aix\u00f2 significa que una part dels deutes dels membres seria mutualitzada: els deutes dels governs individuals es convertirien en eurobons, i per tant en l’obligaci\u00f3 solid\u00e0ria de tots els membres. La Comissi\u00f3 (o Hisenda) decidiria llavors quants eurobons addicionals emetria i en nom de qui.<\/p>\n

Finalment, la uni\u00f3 pol\u00edtica significa la transfer\u00e8ncia de les prerrogatives dels parlaments nacionals al Parlament Europeu, que decidiria la forma d’estructurar la fiscalitat europea, la banca, i la uni\u00f3 monet\u00e0ria. Els responsables de les operacions de la UE en el dia a dia, incloent la Junta Directiva del Banc Central Europeu, serien responsables davant el Parlament, que els podrien acomiadar per no portar a terme els seus mandats.<\/p>\n

Visi\u00f3 en abund\u00e0ncia. El problema \u00e9s que hi ha dos enfocaments diametralment oposats per a la seva aplicaci\u00f3. Una estrat\u00e8gia assumeix que Europa necessita ara desesperadament les pol\u00edtiques d’aquesta uni\u00f3 m\u00e9s profunda. No pot esperar a injectar capital als bancs. S’han de prendre passos immediats cap a la mutualitzaci\u00f3 del deute. Es necessari tant el BCE com un mecanisme per a l’Estabilitat Europea que comprin bons dels governs en dificultats en l’actualitat.<\/p>\n

Amb el temps, d’acord amb aquest punt de vista, Europa podria construir les institucions necess\u00e0ries per complementar aquestes pol\u00edtiques. Es podria crear un supervisor bancari \u00fanic, millorar les compet\u00e8ncies de la Comissi\u00f3 Europea, o crear una Hisenda europea. De la mateixa manera, es podria refor\u00e7ar el Parlament Europeu. Per\u00f2, la creaci\u00f3 d’institucions requereix temps, que \u00e9s perillosament esc\u00e0s, at\u00e8s el risc de caigudes banc\u00e0ries, les crisis del deute sobir\u00e0 i el col\u00b7lapse de la moneda \u00fanica. \u00c9s per aix\u00f2 que les noves pol\u00edtiques han de venir primer.<\/p>\n

L’altre punt de vista \u00e9s que procedir amb les noves pol\u00edtiques abans que hi hagin les noves institucions seria imprudent. Mutualitzar deutes abans que les institucions europees tinguin poder de veto sobre les pol\u00edtiques fiscals nom\u00e9s fomentaria un comportament m\u00e9s irresponsable dels governs nacionals. Continuar amb les injeccions de capital abans que un supervisor \u00fanic estigui al seu lloc nom\u00e9s encoratjaria l’assumpci\u00f3 de m\u00e9s riscos. I permetre al BCE supervisar als bancs abans que el Parlament Europeu adquireix el poder de demanar comptes nom\u00e9s aprofundiria el d\u00e8ficit democr\u00e0tic de la UE i provocaria una reacci\u00f3 violenta.<\/p>\n

Europa ha estat en aquesta tessitura abans – en la d\u00e8cada de 1990, quan es va prendre la decisi\u00f3 d’establir l’euro. En aquell moment, hi havia dues escoles de pensament. Un camp va argumentar que seria imprudent crear una uni\u00f3 monet\u00e0ria abans que les pol\u00edtiques econ\u00f2miques haguessin convergit i que les reformes institucionals estiguessin complertes.<\/p>\n

L’altra escola, per contra, estava preocupada perqu\u00e8 el sistema monetari existent era r\u00edgid, fr\u00e0gil i propens a les crisis. Europa no podia esperar a completar el proc\u00e9s de construcci\u00f3 institucional. Era millor crear l’euro m\u00e9s d’hora que tard, i despr\u00e9s seguir amb les reformes i les institucions pertinents. Amb un petit risc de sobregeneralitzaci\u00f3, es pot dir que el primer camp es componia principalment dels europeus del nord, mentre que el segon va ser dominat pel sud.<\/p>\n

El 1992, la crisi del tipus de canvi va inclinar la balan\u00e7a. Quan el sistema de tipus de canvi europeu va esclatar, els del sud van argumentar que Europa no podia permetre\u2019s el luxe de posposar la creaci\u00f3 de l’euro un dia m\u00e9s.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies no han estat felices. La uni\u00f3 monet\u00e0ria sense la uni\u00f3 banc\u00e0ria, fiscal, i la uni\u00f3 pol\u00edtica ha estat un desastre.<\/p>\n

Per\u00f2 no procedir tamb\u00e9 hauria estat un desastre. La crisi de 1992 va demostrar que el sistema existent era inestable. No fer un pas endavant amb l’euro hauria posat a Europa en crisis, fins i tot m\u00e9s perjudicials. \u00c9s per aix\u00f2 que els l\u00edders europeus van donar els passos ambiciosos que van donar.<\/p>\n

No procedir ara amb la recapitalitzaci\u00f3 banc\u00e0ria i les compres de deute p\u00fablic de manera similar conduiria al desastre. Aix\u00ed doncs, Europa es troba en un creuament familiar. L’\u00fanica sortida \u00e9s accelerar el proc\u00e9s de construcci\u00f3 institucional de manera significativa. Fer-ho no ser\u00e0 f\u00e0cil. Per\u00f2 el desastre no espera.<\/p>\n


\nSocial Europe Journal<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els l\u00edders europeus, a difer\u00e8ncia de l\u2019expresident dels EUA George H. W. Bush, mai han tingut problemes amb la “q\u00fcesti\u00f3 de la visi\u00f3”. Sempre han sabut el que volien que fos el seu continent. Per\u00f2 tenir una visi\u00f3 no \u00e9s el mateix que aplicar-la. I, quan es tracta de posar en pr\u00e0ctica les seves idees, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[47,25],"class_list":["post-6039","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6039"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6041,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6039\/revisions\/6041"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}