{"id":6012,"date":"2012-07-09T10:55:37","date_gmt":"2012-07-09T08:55:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6012"},"modified":"2012-07-09T10:55:37","modified_gmt":"2012-07-09T08:55:37","slug":"amartya-sen-lausteritat-esta-soscavant-la-gran-visio-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/amartya-sen-lausteritat-esta-soscavant-la-gran-visio-deuropa\/","title":{"rendered":"Amartya Sen: L&#8217;austeritat est\u00e0 soscavant la gran visi\u00f3 d&#8217;Europa"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/creixement_austeritat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6013\" title=\"creixement_austeritat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/creixement_austeritat-300x170.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"170\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/creixement_austeritat-300x170.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/07\/creixement_austeritat.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El somni de la unificaci\u00f3 d&#8217;Europa es remunta almenys al segle XV, per\u00f2 va ser l&#8217;horror de les guerres mundials del segle XX el que va imposar la seva necessitat urgent en el nostre temps.\u00a0<!--more-->El repte el va descriure perfectament el poeta WH Auden, a principis de 1939, amb aquests versos:\u00a0<em>&#8220;En el malson de la foscor \/ Tots els gossos d&#8217;Europa borden, \/ I les nacions vives esperen, \/ Cadascuna segrestada en el seu propi odi. &#8220;<\/em><\/p>\n<p>\u00c9s important tenir en compte que el moviment d&#8217;unificaci\u00f3 europea va comen\u00e7ar com una croada per l&#8217;amistat transfronterera i la unitat pol\u00edtica, combinada amb m\u00e9s llibertat de moviments de persones i b\u00e9ns.\u00a0M\u00e9s tard es va donar prioritat a la unificaci\u00f3 econ\u00f2mica, amb una moneda comuna, i aix\u00ed, fins a cert punt, va comen\u00e7ar a descarrilar-se l&#8217;aspiraci\u00f3 original de la unitat europea.<\/p>\n<p>Els anomenats &#8220;paquets de rescat&#8221; per a les economies amb problemes d&#8217;Europa impliquen, de manera contuma\u00e7, retallades draconianes en serveis p\u00fablics i qualitat de vida.\u00a0La duresa i desigualtat del proc\u00e9s han afectat seriosament l&#8217;\u00e0nim dels pa\u00efsos afectats per l&#8217;austeritat i generat resist\u00e8ncies-i incompliments parcials- que al seu torn, han irritat els l\u00edders dels pa\u00efsos que ofereixen el &#8220;rescat&#8221;. El que els pioners de la unitat europea volien eliminar realment, aix\u00f2 \u00e9s, la desafecci\u00f3 entre els pa\u00efsos europeus, s&#8217;ha fomentat amb aquestes pol\u00edtiques altament conflictives (i que ara es reflecteixen en la ret\u00f2rica com &#8220;grecs ganduls&#8221; o &#8220;alemanys dominants&#8221;, segons el pa\u00eds on es visqui).<\/p>\n<p>Com a resultat, els costos de les fallides pol\u00edtiques econ\u00f2miques van molt m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;economia (per important que sigui).\u00a0No hi ha perill d&#8217;un retorn a 1939, per\u00f2 no ajuda que els gossos bordin, segrestats pel ressentiment i el menyspreu &#8211; si no l&#8217;odi.\u00a0Tamb\u00e9 en l&#8217;aspecte econ\u00f2mic, les pol\u00edtiques han estat greument contraproduents, amb la caiguda dels ingressos, l&#8217;alt atur i la desaparici\u00f3 de serveis, sense que s\u2019apreci\u00ef l'&#8221;efecte curatiu&#8221; de l&#8217;esperada reducci\u00f3 del d\u00e8ficit.<\/p>\n<p>Llavors, qu\u00e8 ha anat malament?\u00a0Hi ha dos aspectes a considerar per separat: un, la naturalesa contraproduent de la pol\u00edtica d&#8217;austeritat imposada (o, com a Gran Bretanya, escollida volunt\u00e0riament) als governs, i dos, la sospita raonada sobre la no viabilitat de l&#8217;euro compartit.<\/p>\n<p>L&#8217;atractiu moral de l&#8217;austeritat \u00e9s enganyosament alta (&#8220;si fa mal, cura, o almenys est\u00e0 fent alguna cosa bona&#8221;), per\u00f2 la seva inefic\u00e0cia econ\u00f2mica \u00e9s evident si m\u00e9s no des que Keynes va desacreditar &#8220;el recurs a l&#8217;austeritat&#8221; a la Gran Depressi\u00f3 de la d\u00e8cada de 1930, amb alt atur i desaprofitament de la capacitat productiva per abs\u00e8ncia de demanda efectiva.\u00a0Tamb\u00e9 la reducci\u00f3 dels d\u00e8ficits p\u00fablics suposa una derrota auto-infligida, perqu\u00e8 l&#8217;austeritat tendeix a deprimir el creixement econ\u00f2mic, i fa que disminueixin, per tant, els ingressos del govern.\u00a0Gran part de l&#8217;eurozona ha estat en decreixement en comptes de creixement des de l&#8217;inici d&#8217;aquestes pol\u00edtiques.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, hem d&#8217;anar molt m\u00e9s enll\u00e0 de Keynes per a comprendre el mal que ha causat la mala elecci\u00f3 del culte a l&#8217;austeritat.\u00a0Hem de preguntar-nos per a qu\u00e8 serveix la despesa p\u00fablica, m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;enfortiment de la demanda efectiva (en la qual Keynes es va concentrar, centrant-se m\u00e9s en la despesa mateixa que en els serveis que suporta).\u00a0Les retallades salvatges en serveis p\u00fablics importants soscaven el que s&#8217;havia convertit en un comprom\u00eds social europeu en la d\u00e8cada de 1940.\u00a0Amb aix\u00f2 va ser possible el sorgiment de l&#8217;Estat de benestar i els serveis nacionals de salut, que donen un gran exemple de responsabilitat p\u00fablica i una lli\u00e7\u00f3 que tothom hauria d&#8217;aprendre.<\/p>\n<p>Pel que fa al segon problema &#8211; la implantaci\u00f3 de l&#8217;euro amb tipus de canvi fixos per a tots els pa\u00efsos de la zona-, ha propiciat que les economies que es queden enrere en la cursa de la productivitat tendeixin a ressentir-se en les seves exportacions, i pa\u00efsos com Gr\u00e8cia, Espanya o Portugal ja ho estan experimentant. Naturalment, la competitivitat pot recuperar-se, si m\u00e9s no en part, retallant salaris i nivells de vida, per\u00f2 amb aix\u00f2 es genera un gran sofriment (en bona part innecessari), i una resist\u00e8ncia popular totalment comprensible.\u00a0Els forts augments en la desigualtat entre regions poden compensar-se amb moviments migratoris a gran escala a Europa (per exemple, de Gr\u00e8cia a Alemanya).\u00a0Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil suposar que la cont\u00ednua entrada de poblaci\u00f3 immigrada no generi resist\u00e8ncies pol\u00edtiques al pa\u00eds d&#8217;acollida.<\/p>\n<p>La manca de flexibilitat dels tipus de canvi de l&#8217;euro \u00e9s un problema en si mateix si es mantenen les difer\u00e8ncies en el comportament econ\u00f2mic dels pa\u00efsos.\u00a0Una moneda \u00fanica en un pa\u00eds federal pol\u00edticament unit (com els EUA) pot sobreviure gr\u00e0cies als mecanismes d&#8217;ajust (entre els quals figura la migraci\u00f3 interna i grans transfer\u00e8ncies de fons interestatals). Per\u00f2 en una Europa pol\u00edticament desunida no es pot utilitzar el mateix mecanisme.<\/p>\n<p>Si les pol\u00edtiques econ\u00f2miques europees han estat econ\u00f2micament err\u00f2nies, socialment perjudicials i normativament contr\u00e0ries als compromisos que van sorgir a Europa despr\u00e9s de la segona guerra mundial, tamb\u00e9 han estat pol\u00edticament ing\u00e8nues.\u00a0Les pol\u00edtiques han estat imposades pels l\u00edders financers amb molt pocs desitjos perqu\u00e8 es discutissin seriosament.\u00a0La presa de decisions sense discussi\u00f3 p\u00fablica &#8211; que \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual en l&#8217;elaboraci\u00f3 de les pol\u00edtiques financeres europees &#8211; no nom\u00e9s \u00e9s antidemocr\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 ineficient en termes de generaci\u00f3 de solucions pr\u00e0ctiques raonades.\u00a0Per exemple, la consideraci\u00f3 seriosa dels tipus de reformes institucionals que tant es necessiten a Europa &#8211; i no nom\u00e9s a Gr\u00e8cia- ha, de fet, obstaculitzat, en comptes d&#8217;ajudat, amb la p\u00e8rdua de claredat en la distinci\u00f3 entre reforma i els mals acords administratius per una banda (com ara les persones que evadeixen impostos, els funcionaris del govern que usen el favoritisme, o el manteniment inviable d\u2019edats de jubilaci\u00f3 baixes), i per l\u2019altra banda, l\u2019austeritat en forma de retallades despietades en els serveis p\u00fablics i la seguretat social b\u00e0sica. Els requisits per a una presumpta disciplina financera han tendit a la fusi\u00f3 de les dues en un paquet compost, tot i que qualsevol an\u00e0lisi de la just\u00edcia social permetria avaluar les pol\u00edtiques per a la reforma necess\u00e0ria d&#8217;una manera completament diferent de les retallades despietades d&#8217;importants serveis p\u00fablics.<\/p>\n<p>Els problemes que afecten avui a Europa s\u00f3n, en gran mesura, el resultat d&#8217;errors pol\u00edtics: c\u00e0stigs per la mala seq\u00fcenciaci\u00f3 (uni\u00f3 monet\u00e0ria primer, uni\u00f3 pol\u00edtica despr\u00e9s); per un mal raonament econ\u00f2mic (incloent fer cas om\u00eds de les lli\u00e7ons pol\u00edtiques del keynesianisme, i menysprear el valor que els europeus concedeixen als serveis p\u00fablics); per la presa de decisions autorit\u00e0ries, i per la persistent confusi\u00f3 intel\u00b7lectual entre reforma i austeritat.\u00a0Res a Europa \u00e9s tan important avui com un reconeixement l\u00facid del que ha anat tan rematadament malament en la construcci\u00f3 de la gran visi\u00f3 d&#8217;una Europa unida.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.guardian.co.uk\/commentisfree\/2012\/jul\/03\/austerity-europe-grand-vision-unity\">The Guardian<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El somni de la unificaci\u00f3 d&#8217;Europa es remunta almenys al segle XV, per\u00f2 va ser l&#8217;horror de les guerres mundials del segle XX el que va imposar la seva necessitat urgent en el nostre temps.\u00a0El repte el va descriure perfectament el poeta WH Auden, a principis de 1939, amb aquests versos:\u00a0&#8220;En el malson de la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[47,25],"class_list":["post-6012","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6012","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6012"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6012\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6014,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6012\/revisions\/6014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6012"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6012"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6012"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}