{"id":5980,"date":"2012-07-03T09:36:25","date_gmt":"2012-07-03T07:36:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5980"},"modified":"2012-07-03T09:36:25","modified_gmt":"2012-07-03T07:36:25","slug":"toni-comin-i-david-elvira-pacte-fiscal-lhora-de-la-veritat-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/toni-comin-i-david-elvira-pacte-fiscal-lhora-de-la-veritat-1\/","title":{"rendered":"Toni Com\u00edn i David Elvira: Pacte fiscal, l’hora de la veritat (1)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Falta poc perqu\u00e8 els partits catalans visualitzin al Parlament la seva posici\u00f3 definitiva en relaci\u00f3 al pacte fiscal. Aleshores sabrem si han pogut acordar un proposta consensuada, sobre quines bases i a quins partits inclou aquest eventual consens.<\/p>\n

No \u00e9s poca cosa que pr\u00e0cticament tots ells comparteixin la premissa de partida: els ciutadans de Catalunya estem suportant a dia d’avui un d\u00e8ficit fiscal excessiu i, per tant, injust. No cal insistir, per cert, que t\u00e9 tot el sentit del m\u00f3n calcular les balances fiscals d’una comunitat aut\u00f2noma: tot i que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris, qui els gasta s\u00f3n les administracions auton\u00f2miques, les quals, com tothom sap, s\u00f3n per definici\u00f3 de base territorial. Els detractors del concepte de\u00a0balan\u00e7a fiscal territorial<\/em> sempre s’enrecorden de qui paga, per\u00f2 s’obliden sempre de qui gasta.<\/p>\n

Quin seria un nivell de d\u00e8ficit just, no excessiu? Tot i que en aquest punt no hi ha un consens consolidat, no \u00e9s impossible fer algunes aproximacions. Recordem, per exemple, aquell “principi de just\u00edcia” interterritorial que el president Maragall havia utilitzat en el seu temps: “Pagar per PIB i cobrar per poblaci\u00f3”. Els hisendistes ens assenyalen -no sense raons- que t\u00e8cnicament no \u00e9s el criteri m\u00e9s \u00fatil per dissenyar un sistema de finan\u00e7ament auton\u00f2mic i determinar el grau de solidaritat entre territoris. Per\u00f2 t\u00e9 la virtut de ser intu\u00eftiu de cara al debat i la pedagogia p\u00fablica. D’acord amb aquest principi, a Catalunya el 2011 li hauria tocat un d\u00e8ficit fiscal una mica inferior al 4% del PIB. La meitat, si fa o no fa, del d\u00e8ficit sofert entre el 2005 i el 2009.<\/p>\n

A parer nostre, la proposta que surti del Parlament hauria de complir dues condicions fonamentals: que sigui justa i que sigui viable. En abstracte, es tracta de condicions tan \u00f2bvies que posar-hi objeccions sembla dif\u00edcil, si no impossible. Per\u00f2 concretem m\u00e9s. Qu\u00e8 vol dir, per nosaltres, una proposta justa? De manera molt resumida, tres coses: la m\u00e9s priorit\u00e0ria, que garanteixi la reducci\u00f3 progressiva del d\u00e8ficit actual a la meitat; que compleixi estrictament amb el principi d’ordinalitat, i, no poc important, que asseguri l’autonomia real de la Generalitat en la recaptaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels impostos que necessita per a les seves pol\u00edtiques.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir una proposta viable? Que tingui alguna possibilitat -per petita que sigui- de ser pactada amb l’altra part. Dit m\u00e9s clarament, que no contradigui de manera inapel\u00b7lable el marc jur\u00eddic vigent. En cas contrari, regalar\u00edem al govern central un argument massa f\u00e0cil per rebutjar-la. I als partidaris catalans del xoc de trens, l’escenari desitjat.<\/p>\n

Arribats fins aqu\u00ed, doncs, un primer toc d’atenci\u00f3: seria dram\u00e0tic que els catalans acab\u00e9ssim traient la conclusi\u00f3 que una proposta efectivament justa no \u00e9s en absolut viable o, dit al rev\u00e9s, que les propostes factibles mai podran assolir el grau de just\u00edcia que mereixem. \u00bfEstem realment condemnats a aquest dilema, que, si fos cert, seria insostenible?<\/p>\n

Avui sobre la taula hi ha dues propostes que pretenen concitar el consens dels partits catalans. L’una, basada en els sistemes de finan\u00e7ament federals -els m\u00e9s habituals arreu del m\u00f3n-. L’altra, de tall confederal, inspirada en el concert basc -un model \u00fanic a escala internacional-. Quines s\u00f3n les difer\u00e8ncies entre les dues propostes? B\u00e0sicament dues.<\/p>\n

Primera. En el concert, recapta tots els impostos una \u00fanica Hisenda -que, en el nostre cas, seria la catalana-. En la l\u00f2gica federal, hi ha una Hisenda per a cada nivell de govern -en el nostre cas, la catalana i l’espanyola- i aquestes Hisendes o b\u00e9 recapten cadascuna la seva part dels impostos o b\u00e9, per no complicar la vida als ciutadans, recapten juntes tots els impostos per mitj\u00e0 d’algun sistema de coordinaci\u00f3 -per exemple, un consorci.<\/p>\n

Segona. En el concert, la Hisenda que recapta paga una quota al govern central, que s’hauria de calcular a partir de dos conceptes: el cost dels serveis que presta l’administraci\u00f3 central en aquell territori i una quota de solidaritat -si \u00e9s un territori m\u00e9s ric que la mitjana de l’Estat-. En el model federal, les dues Hisendes es reparteixen els diferents impostos -ja sigui sencers o a percentatges- d’acord amb les compet\u00e8ncies que corresponen a cada nivell de govern, \u00e9s a dir, respectant l’anomenat principi de sufici\u00e8ncia.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, doncs, una primera veritat: no es tracta de dues difer\u00e8ncies irrellevants, per\u00f2 tampoc porta gaire lluny exagerar-les m\u00e9s del compte.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Falta poc perqu\u00e8 els partits catalans visualitzin al Parlament la seva posici\u00f3 definitiva en relaci\u00f3 al pacte fiscal. Aleshores sabrem si han pogut acordar un proposta consensuada, sobre quines bases i a quins partits inclou aquest eventual consens. No \u00e9s poca cosa que pr\u00e0cticament tots ells comparteixin la premissa de partida: els ciutadans de Catalunya …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-5980","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5980","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5980"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5980\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5982,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5980\/revisions\/5982"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5980"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5980"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5980"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}