{"id":5967,"date":"2012-06-30T13:41:58","date_gmt":"2012-06-30T11:41:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5967"},"modified":"2012-06-30T13:42:58","modified_gmt":"2012-06-30T11:42:58","slug":"antoni-castells-hem-perdut-sobirania-davant-els-mercats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-castells-hem-perdut-sobirania-davant-els-mercats\/","title":{"rendered":"Antoni Castells: “Hem perdut sobirania davant els mercats”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Perfil Antoni Castells (Barcelona, 1950) va ser conseller d’Economia durant 7 anys i acaba de crear un grup d’opini\u00f3 i reflexi\u00f3 en economia pol\u00edtica. Es diu EuropeG i est\u00e0 integrat per Manuel Castells, Josep Oliver, Emilio Ontiveros, Mart\u00ed Parellada, Gemma Garcia i ell mateix. “Voldr\u00edem contribuir a crear consensos transversals sobre temes econ\u00f2mics rellevants entre els l\u00edders d’opini\u00f3 en el m\u00f3n empresarial, acad\u00e8mic, dels ‘policy makers’ i dels mitjans”. Presideix el Consell Assessor de la Fundaci\u00f3 Catalunya Europa, que va fundar Pasqual Maragall.<\/p>\n

L’hem vist i escoltat poc des que no \u00e9s conseller. Qu\u00e8 fa?<\/strong><\/p>\n

M’han vist poc en el primer pla de la pol\u00edtica, i crec que era convenient. He tornat a la universitat, que \u00e9s casa meva, i acabo de fer un llibre sobre economia.<\/p>\n

Es titula El desafiament de la pol\u00edtica . Aix\u00f2 confirma que la pol\u00edtica el persegueix, encara que l’hagi deixada.<\/p>\n

Des dels 17 anys he fet pol\u00edtica en el sentit que jo l’entenc, que \u00e9s el comprom\u00eds amb les causes en qu\u00e8 crec, i aix\u00f2 no vol dir viure’n professionalment. Quan la llibertat est\u00e0 coartada pel sou de final de mes, malament. Crec que seria molt sa que tothom que, en una etapa de la seva vida, es dedica i viu de la pol\u00edtica, pogu\u00e9s acreditar que, si calgu\u00e9s, es podria guanyar la vida dignament treballant en una altra activitat.<\/p>\n

I ha creat un grup d’opini\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Es diu EuropeG, un grup d’opini\u00f3 i reflexi\u00f3 en economia pol\u00edtica. Est\u00e0 integrat per Manuel Castells, Josep Oliver, Emilio Ontiveros, Mart\u00ed Parellada, Gemma Garcia, que fa de coordinadora, i per mi mateix. Amb la nostra activitat voldr\u00edem contribuir a crear consensos transversals sobre temes econ\u00f2mics rellevants entre els l\u00edders d’opini\u00f3 en el m\u00f3n empresarial, acad\u00e8mic, dels policy makers i dels mitjans. Els Policy Brief, que \u00e9s com ens expressem trimestralment, els signem col\u00b7lectivament els membres del grup.<\/p>\n

\u00bfEs penedeix d’haver fet pol\u00edtica professional?<\/strong><\/p>\n

No, al contrari, l’honor m\u00e9s gran de la meva vida ha estat servir el meu pa\u00eds i la instituci\u00f3 que el representa al costat dels presidents Maragall i Montilla. Aix\u00f2 no vol dir que no tingui una visi\u00f3 cr\u00edtica de molts aspectes de la pol\u00edtica i que, de vegades, no hagi de fer esfor\u00e7os per no semblar un vell descregut i esc\u00e8ptic, davant del grau de degradaci\u00f3 de la vida p\u00fablica.<\/p>\n

Va viure en primera l\u00ednia els primers anys de la crisi.<\/strong><\/p>\n

L’impacte de la crisi es manifesta en dues onades. La primera \u00e9s l’any 2008, quan les previsions de creixement s’ensorren i augmenta l’atur de manera dram\u00e0tica. Pensi que el tercer trimestre del 2006 hav\u00edem arribat a un m\u00ednim hist\u00f2ric, 6%, dos punts per sota de la UE, i que, en un no res, es va disparar fins al 18%. I la segona onada \u00e9s quan, el maig del 2010, es tanquen els mercats per finan\u00e7ar qualsevol deute procedent d’Espanya.<\/p>\n

En directe en veien la dimensi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

L’ensorrament de Lehman Brothers \u00e9s el cap de setmana de l’11 de setembre del 2008. Durant un mes, entre aquest moment i el 12 d’octubre, a la cimera de l’Eurogrup a Par\u00eds, el m\u00f3n va estar a punt de caure pel precipici. En aquesta cimera, per cert, va ser Gordon Brown qui va marcar el cam\u00ed. I crec que en aquell moment els dirigents dels diversos governs i els responsables dels bancs centrals, que abans s’havien equivocat tant no prevenint el que ens venia a sobre, van saber estar a l’altura. Van fer dues coses: no deixar caure les entitats financeres i recapitalitzar-les, si calia, amb quantitats massives de diner p\u00fablic, i compensar la caiguda fort\u00edssima de l’activitat econ\u00f2mica amb l’activitat al sector p\u00fablic. El fet \u00e9s que un any despr\u00e9s l’economia mundial estava sortint de la recessi\u00f3 i en una situaci\u00f3 que tothom hauria signat, amb els ulls tancats, un any abans. En aquell moment, quan semblava que ens n’est\u00e0vem sortint, amb dificultats i gran fragilitat, \u00e9s cert, esdev\u00e9 la crisi del deute grec. I \u00e9s la p\u00e8ssima gesti\u00f3 d’aquest problema que ha fet la UE, i sobretot els governants de la zona euro, el que ha causat que cada vegada les coses hagin anat empitjorant, fins a arribar al punt on estem ara: amb el contagi d’aquest problema al deute sobir\u00e0 de pa\u00efsos molt importants, els dubtes sobre la mateixa perviv\u00e8ncia de l’euro, Europa altre cop en recessi\u00f3 i l’economia europea convertida en el principal motiu de preocupaci\u00f3 de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n.<\/p>\n

I estem igual?<\/strong><\/p>\n

Estem pitjor, molt pitjor. Ara l’economia europea est\u00e0 instal\u00b7lada en ple cercle vici\u00f3s recessiu. S’adopten mesures d’austeritat per retallar el d\u00e8ficit estructural, aquestes mesures tenen un fort impacte contractiu en l’economia, aix\u00f2 empitjora les finances p\u00fabliques i provoca un d\u00e8ficit c\u00edclic m\u00e9s gran que el d\u00e8ficit estructural que vol\u00edem retallar. I el cercle torna a comen\u00e7ar. El lema dominant al m\u00f3n l’any 2009 era “est\u00edmul fiscal”, i el maig del 2010, la UE passa a “consolidaci\u00f3 fiscal”, que \u00e9s l’extrem contrari. \u00c9s un greu error, com han recordat veus autoritzades. Com el mateix Ben Bernanke, el president de la Fed, i el president Obama, que ha subratllat que cal creixement a curt termini i austeritat a mitj\u00e0 termini; i Olivier Blanchard, chief economist del Fons Monetari Internacional, que ha recordat que la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit \u00e9s una marat\u00f3, no un esprint; i els japonesos, que ens diuen que van voler anar massa de pressa a fer-ho a la d\u00e8cada dels 90 i es van equivocar.<\/p>\n

I els nostres bancs?<\/strong><\/p>\n

No es va fer el que tocava l’any 2008, quan a tot el m\u00f3n el sector p\u00fablic va sanejar i recapitalitzar el sistema financer. Es va fer als Estats Units, al Regne Unit, a Holanda, a B\u00e8lgica, a Su\u00efssa, a Alemanya. Es va fer tard i malament. El FROB no es va crear fins al juny del 2009. Quan les entitats, entre elles algunes de catalanes, van demanar el que necessitaven, ja s’havia acabat la barra lliure d’un any abans i se’ls va dir que Brussel\u00b7les deia que era massa. I ara han esclatat, tard i malament, tots els problemes.<\/p>\n

I ara es far\u00e0 b\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Tard i amb danys molt greus. Una de les nostres preocupacions era evitar que ens pass\u00e9s el que la hist\u00f2ria ens deia que havia passat a totes les crisis anteriors, que \u00e9s que la suma de la mateixa crisi financera m\u00e9s els designis del poder pol\u00edtic central acabaven fent que perd\u00e9ssim alguna pe\u00e7a normalment important del nostre sistema financer. Mentre vam ser al govern vam evitar-ho, per\u00f2 despr\u00e9s del terratr\u00e8mol actual, veurem qu\u00e8 queda. De moment, hem perdut Unnim. Alguna entitat important est\u00e0 nacionalitzada. M’agradaria pensar que despr\u00e9s d’haver-la sanejat podr\u00e0 continuar sent catalana.<\/p>\n

El seu govern no va gastar massa?<\/strong><\/p>\n

El missatge que s’ha volgut donar, i que alguns es van dedicar a difondre sobretot immediatament despr\u00e9s del canvi de govern, que les finances de la Generalitat estaven en una situaci\u00f3 molt pitjor que la de qualsevol altra comunitat aut\u00f2noma i que aix\u00f2 era degut al descontrol i al desgavell de la despesa, \u00e9s fals, injust i molt contraproduent per als interessos de la instituci\u00f3 i del pa\u00eds. El d\u00e8ficit que va deixar l’anterior govern no \u00e9s ni de bon tros dels m\u00e9s elevats d’entre les diferents comunitats aut\u00f2nomes, \u00e9s m\u00e9s o menys similar al que ha fet l’actual govern l’any 2011, i \u00e9s fonamentalment degut a l’ensorrament dels ingressos, no a l’expansi\u00f3 descontrolada d’una despesa que, d’altra banda, constitueix el gruix de l’estat del benestar. Vaig estar sis mesos callat, perqu\u00e8 em va semblar que no havia d’afegir soroll al soroll. Vaig dir el que havia de dir tot just ara fa un any al Cercle d’Economia. I crec que el temps est\u00e0 posant les coses al seu lloc.<\/p>\n

Mas-Colell ho fa b\u00e9?<\/strong><\/p>\n

No em correspon jutjar la seva feina. Personalment, crec que \u00e9s un home competent, que fa les coses de la millor manera que pot en un context enormement dif\u00edcil. Ning\u00fa millor que jo pot entendre que est\u00e0 bregant amb una situaci\u00f3 enormement complexa. No penso disparar contra el meu govern quan t\u00e9 problemes.<\/p>\n

Vost\u00e8 denuncia al llibre que els elegits no manen i els que manen no han estat elegits.<\/strong><\/p>\n

Crec que hi ha una fractura del principi democr\u00e0tic. Els que tenen poder, que s\u00f3n els mercats, i en el millor dels casos la senyora Merkel i els comissaris europeus, no els hem escollit. I els que hem escollit, els governants estatals, no tenen poder, com veiem cada dia. Per aix\u00f2 no sorpr\u00e8n que la gent es distanci\u00ef de la pol\u00edtica. Avui la sobirania ja l’hem perduda, davant del poder d’uns mercats que depassen \u00e0mpliament les fronteres estatals, i nom\u00e9s podrem recuperar-la si l’exercim a escala europea.<\/p>\n

\u00c9s optimista?<\/strong><\/p>\n

Europa, la UE, no pot continuar aix\u00ed. La hist\u00f2ria ens diu que no hi ha moneda sense estat: o b\u00e9 avancem de veritat cap a la creaci\u00f3 d’aquest govern federal europeu o b\u00e9 retrocedirem en la moneda. I si es produeix la fractura de l’euro, crec que el retroc\u00e9s no ser\u00e0 al dia abans de la uni\u00f3 monet\u00e0ria, no ser\u00e0 un retorn al 31 de desembre del 98. El retroc\u00e9s ser\u00e0 molt m\u00e9s gran, correm el risc que tot el projecte europeu naufragui, que tornem al dia abans del Tractat de Roma.<\/p>\n

Se’n va molt enrere.<\/strong><\/p>\n

Sense euro hi hauria devaluacions competitives, tancament dels mercats nacionals… Tornar\u00edem a pol\u00edtiques proteccionistes i a la irrellev\u00e0ncia dels pa\u00efsos europeus, considerats individualment, a escala mundial. Davant d’aquest abisme, seria raonable esperar que els dirigents europeus, que hem de considerar persones racionals, reaccionessin, per\u00f2 no se sap mai. No seria la primera vegada que Europa es dirigeix amb determinaci\u00f3 ferma cap a l’abisme, per acabar precipitant-s’hi, malgrat totes les advert\u00e8ncies.<\/p>\n

Som massa lents reaccionant?<\/strong><\/p>\n

Em sembla evident. Europa t\u00e9 un greu problema de governan\u00e7a. Per\u00f2 cal subratllar que els \u00faltims anys, des del 2010, sobretot, hi ha hagut una transfer\u00e8ncia de poder pol\u00edtic dels governs estatals cap a Europa que hauria resultat totalment impensable fa uns anys. L’objectiu final ha de ser aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica. Com deia Joschka Fischer, el pacte ha de consistir en el fet que Alemanya accepta la uni\u00f3 fiscal i, per tant, transfereix renda als pa\u00efsos m\u00e9s pobres, i Fran\u00e7a la uni\u00f3 pol\u00edtica, \u00e9s a dir, transfereix sobirania a aquest nou pol pol\u00edtic de signe federal.<\/p>\n

Entrevista de Carles Capdevila per a l’Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Perfil Antoni Castells (Barcelona, 1950) va ser conseller d’Economia durant 7 anys i acaba de crear un grup d’opini\u00f3 i reflexi\u00f3 en economia pol\u00edtica. Es diu EuropeG i est\u00e0 integrat per Manuel Castells, Josep Oliver, Emilio Ontiveros, Mart\u00ed Parellada, Gemma Garcia i ell mateix. “Voldr\u00edem contribuir a crear consensos transversals sobre temes econ\u00f2mics rellevants entre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5967","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5967"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5973,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5967\/revisions\/5973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}