{"id":5963,"date":"2012-06-29T10:32:25","date_gmt":"2012-06-29T08:32:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5963"},"modified":"2012-06-29T10:32:25","modified_gmt":"2012-06-29T08:32:25","slug":"jordi-ortega-despres-de-rio-plus-20-invertir-les-distorsions-economiques-socials-i-ambientals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-despres-de-rio-plus-20-invertir-les-distorsions-economiques-socials-i-ambientals\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Despr\u00e9s de Rio plus 20: invertir les distorsions econ\u00f2miques, socials i ambientals"},"content":{"rendered":"<p><strong><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5964\" title=\"rio20-brazil\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil-300x300.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil-50x50.jpg 50w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/rio20-brazil.jpg 612w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Mariano Rajoy<\/strong> va dir a la cimera de Rio +20 que &#8220;el medi ambient nom\u00e9s pot preservar-se si incorporem el seu valor econ\u00f2mic&#8230; el que no sigui viable des del punt de vista econ\u00f2mic, no pot sostenir-se i, alhora, la cosa que no sigui sostenible ambientalment no ho ser\u00e0 econ\u00f2micament, no ser\u00e0 \u00fatil econ\u00f2micament&#8221;. <!--more-->I, per aclarir dubtes de la seva sinceritat, ha advocat per incentivar les energies renovables, protegir la biodiversitat, etc.<\/p>\n<p>Els Serveis de la Comissi\u00f3 Europea van avaluar el programa nacional de reformes i el programa d&#8217;estabilitat pressupostaria reclamant una r\u00e0pida rectificaci\u00f3. &#8220;La pol\u00edtica ambiental es passa per alt en el pla nacional de reformes&#8230; amb un retard respecte altres pa\u00efsos en l&#8217;aplicaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 ambiental&#8221;-assenyala l&#8217;informe. El govern sembla entestat a entendre el m\u00f3n al rev\u00e9s. M\u00e9s que errors de comunicaci\u00f3 sembla que a la Moncloa s&#8217;instal\u00b7la el lema de m\u00e9s Max Estrella (personatge de Valle Incl\u00e1n) i menys Max Weber (o \u00e8tica protestant).<\/p>\n<p>Resulta esperp\u00e8ntic que el govern defensi a Rio m\u00e9s 20 les energies renovables, mentre declara una morat\u00f2ria per aquestes. Els serveis de la comissi\u00f3 apunten que el d\u00e8ficit de tarifa es deu a la insuficient compet\u00e8ncia en el sector, amb una compensaci\u00f3 excessiva que obt\u00e9 l&#8217;energia nuclear i hidr\u00e0ulica, el govern s&#8217;aferra a reduir costos de generaci\u00f3 frenant les energies renovables. Els serveis de la comissi\u00f3 adverteixen que aquesta pol\u00edtica, a m\u00e9s d&#8217;impedir complir els objectius de 2020, incrementar\u00e0 la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica fins al 79%, molt superior a la mitjana europea en un 54%.<\/p>\n<p>\u00bfDesequilibris o insostenibilitat? A la sala dels miralls c\u00f2ncaus.<\/p>\n<p>El ministre d&#8217;Hisenda del Brasil, <strong>Guido Mantega<\/strong>, va dir: &#8220;l&#8217;expansi\u00f3 del comer\u00e7 a la Xina pot ser infinita. Xina est\u00e0 creixent r\u00e0pidament i vol estimular el consum pel que seguir\u00e0 comprant els nostres productes. No hi ha l\u00edmits&#8221;. Unes declaracions en el marc d&#8217;un acord de la Xina i Brasil per utilitzar les seves respectives monedes en el comer\u00e7 bilateral- i deixar de dependre exclusivament del d\u00f2lar i l&#8217;euro. Un pas cap a una major integraci\u00f3 de BRIC que junts tenen 4 trilions de d\u00f2lars en reserva de divises.<\/p>\n<p>Confirma el miratge del &#8220;model&#8221; exportador alemany. Europe creu que les exportacions a la Xina no tenen l\u00edmit? Respectables empresaris i analistes treuen import\u00e0ncia a una eventual fallida de la zona euro. La realitat, assenyalava Financial Times, \u00e9s que Alemanya ven m\u00e9s a Holanda que a la Xina. Fins en pa\u00efsos mediterranis s&#8217;imposa la s\u00e0tira exportadora. L&#8217;increment d&#8217;importacions a Xina en el primer trimestre de 2012 no compensa la caiguda d&#8217;importacions d&#8217;It\u00e0lia. Brasil comen\u00e7a a patir els efectes de la disciplina i austeritat alemanya, per primera vegada en una d\u00e8cada el seu PIB retrocedeix un 4%. El PIB de la Xina cau un 3%.<\/p>\n<p>Obliden que Europa no ha passat de la recessi\u00f3 a la depressi\u00f3 gr\u00e0cies als plans d&#8217;est\u00edmul de <strong>Barack Obama<\/strong>. Alemanya sembla entestada a imposar els mateixos errors que comet en la Rep\u00fablica de Weismar Heiner Br\u00fcning. <strong>Javier Solana<\/strong> reclamava acabar amb aquests jocs macabres, ser capa\u00e7os <a href=\"http:\/\/internacional.elpais.com\/internacional\/2012\/06\/13\/%20actualidad\/1339616760_395115.html\">d\u2019arremangar-se amb un &#8220;mai m\u00e9s&#8221; a les baixeses i un &#8220;si&#8221; a la integraci\u00f3 europea<\/a>.<\/p>\n<p>Wolfgang Sch\u00e4uble -ministre d&#8217;economia alemany- adverteix del col\u00b7lapse a qu\u00e8 Europa es veuria arrossegada, si l&#8217;euro s&#8217;enfonsa. Una rectificaci\u00f3 incomoda, que a m\u00e9s d&#8217;enfrontar a l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica, t\u00e9 al davant el tribuna constitucional (BVG) que exigeix \u200b\u200bun refer\u00e8ndum. En el seu dec\u00e0leg &#8220;m\u00e9s Europa&#8221;-a pocs dies del Consell Europeu-apunta algunes de les coses que haurien de canviar: convertir la comissi\u00f3 en un aut\u00e8ntic govern europeu, elecci\u00f3 directa (o mitjan\u00e7ant el Parlament) del President de la Comissi\u00f3, un Ministre Europeu de Hisenda, amb veto als pressupostos estatals amb capacitat d&#8217;aprovar major endeutament, si no \u00e9s un fanal, per posar contra les cordes a <strong>Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>&#8230; la cosa promet.<\/p>\n<p>Hi ha un veritable pla de descarbonitzaci\u00f3 de l&#8217;energia?<\/p>\n<p>Estem repetint la mateixa cerim\u00f2nia de Rio fa vint anys? <strong>Nick Clegg<\/strong> -vice primer ministre Brit\u00e0nic, reconeixia en un article a Guardian que <em>&#8220;fa vint anys els governs a la Cimera de la Terra van acordar que hem de viure dins les nostres possibilitats&#8221;.<\/em> Avui \u00a0el &#8220;<em><a href=\"http:\/\/www.guardian.co.uk\/commentisfree\/2012\/jun\/19\/rio-earth-summit-development-deadlines\">Regne Unit est\u00e0 comprom\u00e8s amb un PIB plus, que reflecteixi els actius ambientals en els comptes nacionals<\/a><\/em>&#8220;. <strong>Jeffrey Sachs<\/strong> demanava un PIB plus per mesurar adequadament actius ambientals.<\/p>\n<p>Hi ha un pla per aconseguir una electricitat baixa en carboni? La llei del canvi clim\u00e0tic- aprovada per <strong>David Miliband<\/strong>&#8211; creava el <a href=\"http:\/\/www.theccc.org.uk\/\">Comit\u00e8 de Canvi Clim\u00e0tic<\/a> que fixa els objectius en emissions de CO2 a llarg termini. El comit\u00e8 instava el govern reduir un 28% les emissions de CO2, \u00e9s a dir, rebaixar dels 540grCO2\/kWh el 2008, fins a 300 grCO2\/kWh el 2020 i el 2030 no superar els 50 grCO2\/kWh.<\/p>\n<p>Mentre les empreses adopten un canvi d&#8217;estrat\u00e8gia en les seves inversions els projectes del govern, a favor de 4,9 GW en centrals de gas, van amb el peu canviat. Segons Amics de la Terra <a href=\"http:\/\/www.foe.co.uk\/resource\/briefings\/enough_is_enough_2012.pdf\">les seves pol\u00edtiques s\u00f3n incompatibles amb la llei del canvi clim\u00e0tic<\/a>. Tim Yeo, president del comit\u00e8 del clima i diputat conservador refusa aquests plans amb el arguments que el 2045 el kWh tindria 415grCO2\/kWh, molt lluny del que exigeix \u200b\u200bel comit\u00e8.<\/p>\n<p>Rio m\u00e9s o menys 20.<\/p>\n<p>Les \u00faltimes hores de la cimera Rio + 20 es van transformar en un thriller d&#8217;intrigues i cops baixos. Tim Jackson -assessor de Gordon Brown i autor de Prosperitat sense creixement (editorial Ic\u00e0ria) &#8211; retreu que els l\u00edders de Rio + 20 ni tan sols siguin capa\u00e7os de dominar la terminologia b\u00e0sica de la &#8220;economia verda&#8221;.<\/p>\n<p>No es tracta nom\u00e9s d&#8217;un retroc\u00e9s de d\u00e8cada, amb una terminol\u00f2gica cada vegada m\u00e9s buida, quan el document del grup d&#8217;alt nivell cap a interessants diagn\u00f2stics i propostes, veiem al fons una desconnexi\u00f3 entre l&#8217;economia real, la riquesa proporcionada pels ecosistemes i una economia financera que arrasa tant l&#8217;economia real com el medi ambient.<\/p>\n<p><strong>Cristina Narbona<\/strong>, en l&#8217;edici\u00f3 de Huffington Post, reflexiona com alguns l\u00edders que van a Rio + 20 arriben de la reuni\u00f3 del G-20, per\u00f2 sense comprendre les soterrades vinculacions entre una i altra reuni\u00f3; <em>&#8220;segur que els que creguin que els dos debats no tenen molt a veure, i que, en qualsevol cas, avui resulta marginal aix\u00f2 del &#8220;desenvolupament sostenible&#8221; i tots aquells convenis adoptats fa 20 anys&#8221;. <\/em>La veritat \u00e9s que encara molts dirigents no encerten a veure <em>&#8220;<a href=\"http:\/\/www.huffingtonpost.es\/cristina-narbona\/rio20-las-lecciones-de-la-crisis_b_1606466.html\">la crisi financera no \u00e9s m\u00e9s que una de les dimensions de la crisi del paradigma dominant, d&#8217;aquesta versi\u00f3 miop i de curt termini, que ha promogut un sistema econ\u00f2mic amb l&#8217;objectiu principal del creixement del PIB, sense suficient consideraci\u00f3 dels efectes socials i ambientals associats&#8221;<\/a>.<\/em><\/p>\n<p>Incentius en direcci\u00f3 contr\u00e0ria.<\/p>\n<p>L&#8217;OCDE est\u00e0 reclamant fa anys suprimir els subsidis perversos que obtenen els combustibles f\u00f2ssils. En un <a href=\"http:\/\/www.oecd.org\/dataoecd\/40\/35\/48805150.pdf\">cap\u00edtol dedicat a Espanya<\/a> calculava que entre extensions fiscals i desgravacions el 2010 es van deixar d&#8217;ingressar 1.957.000 d&#8217;euros. Sense comptar amb subsidis al carb\u00f3, entre ajudes a HUNOSA i subsidis al transport de carb\u00f3, es deixen d&#8217;ingressar 685 milions d&#8217;euros.<\/p>\n<p>Una reforma fiscal ecol\u00f2gica i social -iniciada fa m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada a Europa-propugna augmentar impostos als &#8220;mals&#8221; (danys ambientals, energia&#8230;) i reduir impostos sobre &#8220;b\u00e9ns&#8221; (l&#8217;ocupaci\u00f3, innovaci\u00f3&#8230;). No \u00e9s el lliure mercat el que provoca la insostenibilitat ecol\u00f2gica i econ\u00f2mica. La bombolla immobili\u00e0ria l&#8217;ha potenciat un r\u00e8gim fiscal favorable a l&#8217;especulaci\u00f3, amb incentius fiscals a la compra d&#8217;habitatge, en lloc d&#8217;apostar per altres sectors amb m\u00e9s valor afegit.<\/p>\n<p>El sector aeri \u00e9s paradigm\u00e0tic: les extensions fiscals el 2008 va permetre deixar de recaptar 7,230 milions d&#8217;euros; les extensions d&#8217;IVA van reduir la recaptaci\u00f3 en 4.240 milions d&#8217;euros. Mentre els impactes ambientals del tren s\u00f3n de 6,20 euros i l&#8217;avi\u00f3 \u00e9s de 46,20 euros. En el tr\u00e0fic de mercaderies la difer\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s gran, 235 euros per tona en avi\u00f3 davant 3,20 euros amb tren (<a href=\"http:\/\/library.fes.de\/pdf-files\/wiso\/08504-20111208.pdf\">un estudi de la fundaci\u00f3 de l&#8217;SPD<\/a>).<\/p>\n<p>El govern sembla no voler entendre els serveis de la comissi\u00f3 quan afirmen: &#8220;reorientar la pressi\u00f3 fiscal des de la feina cap al consum i les activitats perjudicials per al medi ambient&#8221;. Alg\u00fa llegeix, en algun lloc, retallades socials i ambientals? Hi ha cap dilema entre economia i ecologia?<\/p>\n<p>Espanya \u00e9s el pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea que menys impostos ambientals recapta assenyala la comissi\u00f3. En paraules dels serveis de la Comissi\u00f3 Europea son pol\u00edtiques oposades a les que reclama Europa. Les reformes estructurals s\u00f3n aix\u00f2, un marc regulador que millori la compet\u00e8ncia, l&#8217;efici\u00e8ncia i que no sigui un obstacle per al creixement.<\/p>\n<p>Alguna cosa va malament.<\/p>\n<p>De la mateixa manera que l&#8217;energia nuclear es rebateja com a positiva en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, la Generalitat acaba de rebatejar el projecte de &#8220;Eurovergas&#8221; com &#8220;economia verda&#8221; o, dins d&#8217;una pol\u00edtica de geografia variable, es permetre rebatejar Las Vegas amb el nom de Massachussetts.<\/p>\n<p>En qu\u00e8 consisteix, arribat el segle XXI, la riquesa? Al segle XX era augmentar la productivitat. Valia fer trampes: comptar amb petroli abundant i barat. El 1973, poc abans de la crisi del petroli, un litre de gasolina costava 20 minuts de treball, avui sobra amb 3 minuts. En tres d\u00e8cades l&#8217;efici\u00e8ncia energ\u00e8tica ha augmentat un 100% molt lluny de la productivitat del treball que ha augmentat un 800%. El resultat \u00e9s desaprofitar capacitats humanes i malgastar energia. Les dues cares d&#8217;un mateix problema.<\/p>\n<p>Comptem la riquesa amb un PIB incapa\u00e7 de distingir entre producci\u00f3 i destrucci\u00f3 -o com assenyalava <strong>Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong> entre forces productives i forces destructives. Fins i tot l&#8217;Ag\u00e8ncia Internacional de l&#8217;Energia reconeix, despr\u00e9s de d\u00e8cades d&#8217;autisme, l&#8217;inacceptable d&#8217;aquests 400.000 milions de d\u00f2lars dels subsidis que obtenen els combustibles f\u00f2ssils. Mentre es posa objeccions al desenvolupament de projectes d&#8217;e\u00f2lica marina per detalls sense transcend\u00e8ncia quan \u00e9s una tecnologia de futur (<a href=\"http:\/\/www.ametllamar.cat\/ajuntament\/zefir.pdf\">espl\u00e8ndid estudi de l&#8217;Institut Cerd\u00e0<\/a>).<\/p>\n<p>No \u00e9s f\u00e0cil suprimir subsidis que estan vinculats a pol\u00edtiques socials. Em refereixo als que obt\u00e9 el carb\u00f3. Al segle XXI ni s\u00f3n ress\u00f2 ni s\u00f3n l\u00f2gics. En lloc de subsidiar el carb\u00f3 que s&#8217;extreu, subsidiar el que no s&#8217;extreu, mantenir les mines obertes per\u00f2 sense produir carb\u00f3. Avui podem lamentar els milers de milions mal invertits en conques mineres. Es tracta de suprimir incentius perversos, i deixar de castigar comportaments virtuosos.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blogs.lavanguardia.com\/diario-de-futuro\/2012\/06\/26\/tras-rio-plus-20-invertir-las-distorsiones-economicas-sociales-y-ambientales\/\">Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mariano Rajoy va dir a la cimera de Rio +20 que &#8220;el medi ambient nom\u00e9s pot preservar-se si incorporem el seu valor econ\u00f2mic&#8230; el que no sigui viable des del punt de vista econ\u00f2mic, no pot sostenir-se i, alhora, la cosa que no sigui sostenible ambientalment no ho ser\u00e0 econ\u00f2micament, no ser\u00e0 \u00fatil econ\u00f2micament&#8221;. I, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5963","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5963"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5965,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963\/revisions\/5965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}