{"id":5958,"date":"2012-07-01T09:16:38","date_gmt":"2012-07-01T07:16:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5958"},"modified":"2012-07-01T09:39:05","modified_gmt":"2012-07-01T07:39:05","slug":"joan-ignasi-elena-nous-temps-nova-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ignasi-elena-nous-temps-nova-politica\/","title":{"rendered":"Joan Ignasi Elena: Nous temps, nova pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La vict\u00f2ria d\u2019Hollande<\/strong>, a m\u00e9s d\u2019una immensa satisfacci\u00f3 pel conjunt de l\u2019esquerra europea, ha suposat un al\u00e8 d\u2019esperan\u00e7a pels qui defensem que altres pol\u00edtiques s\u00f3n possibles per tal de superar l\u2019actual conjuntura d\u2019estancament, recessi\u00f3 i atur. I tamb\u00e9 pels qui abonem reformes als serveis p\u00fablics per fer-los m\u00e9s eficients, per\u00f2 no la liquidaci\u00f3 dels mateixos, posant en risc la cohesi\u00f3 social i en molts casos, la dignitat de les persones.<\/p>\n

Per\u00f2 sobretot hem de prendre nota d\u2019alguns elements del cam\u00ed que el PSF<\/strong> i especialment Hollande<\/strong>, va iniciar ara fa cinc anys.\u00a0 En primer lloc, del m\u00e8tode d\u2019elecci\u00f3 del candidat a trav\u00e9s d\u2019unes prim\u00e0ries obertes a les quals hi van participar tres milions de persones en cadascuna de les dues voltes.\u00a0 Un proc\u00e9s de contrast, de debat p\u00fablic i transparent i de participaci\u00f3. Un proc\u00e9s en el qual els votants s\u00f3n protagonistes actius i no simples subjectes passius de les decisions d\u2019uns pocs. Quelcom que cada dia reclama amb m\u00e9s insist\u00e8ncia la societat.<\/p>\n

Per aix\u00f2 encertem al PSC<\/strong> apostant per aquest proc\u00e9s de prim\u00e0ries obertes. Un proc\u00e9s en el que fem una crida al conjunt de progressistes del nostre pa\u00eds, aquells que no ens resignem a les pol\u00edtiques que imposa la dreta, a compartir una de les decisions m\u00e9s importants, decidir qui ha d\u2019encap\u00e7alar la candidatura a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat.<\/p>\n

Per\u00f2 hem d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0. El PSC<\/strong> ha de liderar les reformes profundes del sistema pol\u00edtic que molts ciutadans reclamen aprofundint en paral.lel en unes actituds m\u00e9s coherents i cre\u00efbles per a tots aquells als que un partit socialista aspira a representar. I ho hem de fer sense complexos. <\/em>\u00abNo t\u00e9 rostre, mai presentar\u00e0 candidatura ni ser\u00e0 elegit democr\u00e0ticament i no obstant aix\u00f2 governa. <\/em>Aquest \u00e9s el nostre oponent: el m\u00f3n financer\u00bb. <\/em>Aquest va ser el frontispici electoral d\u2019en Hollande<\/strong>, una actitud poc acomplexada. I per coher\u00e8ncia guanyadora<\/p>\n

En aquest sentit, la reforma de la llei electoral, les consultes ciutadanes, aprofundir en la transpar\u00e8ncia, la regulaci\u00f3 dels mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3 garantint m\u00e9s independ\u00e8ncia, el control de les retribucions dels directius d\u2019empreses p\u00fabliques i tamb\u00e9 privades, entre d\u2019altres, s\u00f3n causes que el PSC<\/strong> ha de liderar sense reserves.<\/p>\n

El triomf d\u2019Hollande<\/strong> ens ha ensenyat que la pol\u00edtica t\u00e9 un component important de risc. Cal decidir, optar. La teoria del \u2018qui dia passa, any empeny\u2019, no porta m\u00e9s, en el context actual, que a la irrellev\u00e0ncia pol\u00edtica. I a Fran\u00e7a el PSF<\/strong> ho ha fet. I amb \u00e8xit. Ha parlat de pol\u00edtica. D\u2019immigraci\u00f3, de serveis p\u00fablics, d\u2019impostos a grans fortunes, de regulaci\u00f3 dels mercats. Amb un discurs n\u00edtidament d\u2019esquerres. Perqu\u00e8 nom\u00e9s des d\u2019un discurs ferm, rebel i clarament socialdem\u00f2crata recuperarem la confian\u00e7a. Amb determinaci\u00f3 defensar un projecte alternatiu al discurs \u00fanic \u2018dels mercat\u2019 i dels seus delegats als governs. \u00c9s la feblesa i l\u2019aigualiment del discurs, el que ens allunya de la majoria social que avui reclama una alternativa i una esperan\u00e7a.<\/p>\n

I conscients que no som els \u00fanics actors que operem a l\u2019esquerra al nostre Pa\u00eds i que es necessari fer aquest cam\u00ed de la m\u00e0 amb tots els qui compartim la necessitat d\u2019oferir una alternativa als actuals governs PP<\/strong> i CIU<\/strong>. I s\u00f3n molts, partits, entitats, plataformes, sectors professionals, sindicats, moviments… Aquest \u00e9s el repte que vam adoptar al darrer Congr\u00e9s, \u00a0la voluntat de liderar una Alian\u00e7a de progr\u00e9s, una majoria social que esdevingui majorit\u00e0ria pol\u00edticament.<\/p>\n

Per\u00f2 ens equivocar\u00edem si pensem que reproduint mim\u00e8ticament el discurs d\u2019Hollande<\/strong> en fem prou. Perqu\u00e8 a Catalunya hi juga un altre factor, l\u2019encaix de Catalunya-Espanya. Respecte del qual l\u2019esquerra, i en particular el socialisme, ha de tenir una posici\u00f3 identificable i amb vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria. Les coses han canviat els darrers anys \u00a0a la societat catalana i conceptes com el dret a decidir, sobiranisme o independ\u00e8ncia s\u2019han normalitzat d\u2019una forma creixent. Ja no s\u00f3n conceptes assumits per una minoria m\u00e9s o menys radicalitzada sin\u00f3 que el fan seu, i amb naturalitat, importants sectors de la societat. I el que \u00e9s m\u00e9s destacable, m\u00e9s enll\u00e0\u00a0 de l\u2019origen i el sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n

Molts s\u00f3n les factors que hi han contribu\u00eft. La normalitzaci\u00f3 a Europa de processos d\u2019independ\u00e8ncia (en 20 anys a Europa s\u2019han creat 12 estats nous), l\u2019ofensiva de la dreta espanyola certament insuportable o el tortu\u00f3s proc\u00e9s estatuari, entre d\u2019altres. Tots ells han generat directament desafecci\u00f3 d\u2019Espanya i la idea que la decisi\u00f3 de quin ha de ser el nostre futur col\u00b7lectiu ha de dependre en exclusiva dels catalans. Fet que no necess\u00e0riament s\u2019ha de traduir en una majoria de partidaris de la independ\u00e8ncia. Nom\u00e9s dep\u00e8n de l\u2019evoluci\u00f3 de les coses. Per\u00f2 ja\u00a0 no \u00e9s un tab\u00fa.<\/p>\n

No podem ser aliens a aquest sentiment i ens cal no nom\u00e9s dialogar amb aquests sectors sin\u00f3 normalitzar la pres\u00e8ncia d\u2019aquest sentiment en el nostre projecte pol\u00edtic, al servei de la unitat civil del poble de Catalunya pel qual sempre el PSC<\/strong> ha treballat m\u00e9s enll\u00e0 dels seus propis interessos electorals.<\/p>\n

Nosaltres, el PSC<\/strong>, no som independentistes, opci\u00f3 respetable, per\u00f2 tampoc podem compartir la permanent incomprensi\u00f3 i incomoditat amb la que operen les relacions Catalunya-Espanya. L\u2019alternativa \u00e9s el federalisme dels fets aclarint que significa i amb interlocutors a l\u2019Estat que comparteixin el model. Del contrari el federalisme, senzillament, no \u00e9s cre\u00efble. Federalisme \u00e9s uni\u00f3 i llibertat. Uni\u00f3 des de la llibertat. Aix\u00f2 \u00e9s justament un exercici de sobirania que nosaltres hem de compartir.<\/p>\n

I si apostem per la uni\u00f3, i jo preferentment hi aposto, hem de dir en quins termes. I aix\u00f2 requereix d\u2019un nou pacte – b\u00e0sicament entre l\u2019esquerra catalana i espanyola- respecte de l\u2019evoluci\u00f3 futura i l\u2019encaix de Catalunya-Espanya, especialment en el nou context de m\u00e9s Europa. I resoldre de forma urgent la q\u00fcesti\u00f3 del pacte fiscal amb una posici\u00f3 \u00fanica de la majoria de partits catalanistes i amb el PSC<\/strong> de forma destacada. Una unitat que \u00e9s responsabilitat de tots assolir-la, per\u00f2 de forma molt especial a qui li correspon liderar i aglutinar \u00e9s al Govern de Catalunya.<\/p>\n

Un cam\u00ed que posaria a m\u00e9s en evid\u00e8ncia, fins a quin punt \u00e9s instrumental el discurs de CiU<\/strong>. Proclames sobiranistes per amagar una nefasta gesti\u00f3, l\u2019atac sense complexes als serveis p\u00fablics i la vergonyant submissi\u00f3 al Partit Popular. O no es defensa tamb\u00e9 Catalunya protegint el seu estat del benestar?.<\/p>\n

Ens ho assenyalava en Josep Rovira<\/strong>, socialista i home d\u2019acci\u00f3, impulsor del Bloc obrer i camperol i del setmanari L\u2019Hora, en relaci\u00f3 a la defensa hist\u00f2rica per part de la burgesia dels nostres drets nacionals. Rovira<\/strong> ens recomanava revisar la hist\u00f2ria pol\u00edtica\u00a0 de la Lliga (Acci\u00f3 Catalana). \u201cEl concepte de traici\u00f3 per a un partit burg\u00e8s t\u00e9 una altra significaci\u00f3 que en un partit obrer. L\u2019escala de valors no \u00e9s la mateixa, la cosa essencial per ells \u00e9s el sistema capitalista. Dins d\u2019aquest quadre tot va b\u00e9. Fora d\u2019ell, res no compta. La tra\u00efci\u00f3 \u00e9s , doncs , relativa. Tot dep\u00e8n de l\u2019equaci\u00f3 pol\u00edtica en la qual es basin uns i altres.\u201d<\/em> La gent d\u2019esquerres a Catalunya tenim ara un gran repte i potser una gran oportunitat : liderar sense complexos, amb coher\u00e8ncia i credibilitat, \u00a0el trencament d\u2019aquests equilibris d\u2019interessos.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vict\u00f2ria d\u2019Hollande, a m\u00e9s d\u2019una immensa satisfacci\u00f3 pel conjunt de l\u2019esquerra europea, ha suposat un al\u00e8 d\u2019esperan\u00e7a pels qui defensem que altres pol\u00edtiques s\u00f3n possibles per tal de superar l\u2019actual conjuntura d\u2019estancament, recessi\u00f3 i atur. I tamb\u00e9 pels qui abonem reformes als serveis p\u00fablics per fer-los m\u00e9s eficients, per\u00f2 no la liquidaci\u00f3 dels mateixos, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[121,82,186],"class_list":["post-5958","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-joan-ignasi-elena","tag-psc","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5958"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5975,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5958\/revisions\/5975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}