{"id":5941,"date":"2012-06-26T11:47:49","date_gmt":"2012-06-26T09:47:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5941"},"modified":"2012-06-26T11:47:49","modified_gmt":"2012-06-26T09:47:49","slug":"yves-bertoncini-salt-federal-o-unions-politiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/yves-bertoncini-salt-federal-o-unions-politiques\/","title":{"rendered":"Yves Bertoncini: Salt federal o unions pol\u00edtiques?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’evoluci\u00f3 de la crisi de la zona euro planteja crides per a refor\u00e7ar la integraci\u00f3 europea, que sovint cristal\u00b7litzen al voltant del concepte de “salt federal”. \u00c9s particularment necessari aclarir els termes d’aquest debat, sobre la base de quatre elements d’an\u00e0lisi complementaris.<\/p>\n

1 – Una “federaci\u00f3 europea d\u2019Estats-naci\u00f3”, basada en un contracte sociopol\u00edtic espec\u00edfic.<\/strong><\/p>\n

La invocaci\u00f3 d’un “salt federal” t\u00e9 l’inconvenient de referir-se a la idea anxi\u00f2gena d’un “salt de fe”, sense tenir en compte el fet que la UE ja \u00e9s una Federaci\u00f3. Per citar-ne un exemple, la Uni\u00f3 monet\u00e0ria constitu\u00efda per 17 pa\u00efsos que comparteixen l’euro \u00e9s una realitat federal, com el Banc Central Europeu \u00e9s una instituci\u00f3 federal.<\/p>\n

La UE \u00e9s una Federaci\u00f3 d’un tipus determinat, \u00e9s a dir, una “Federaci\u00f3 d’Estats-naci\u00f3<\/a>“, per reprendre les paraules de Jacques Delors. Aix\u00f2 significa que no t\u00e9 la intenci\u00f3 de suprimir les seves nacions constituents, o d’establir un gran Estat central – la refer\u00e8ncia als “Estats Units d’Europa” \u00e9s molt enganyosa i anxi\u00f2gena. En realitat, porta a invocar l’adopci\u00f3 dels dispositius en vigor a trav\u00e9s de l’Atl\u00e0ntic com, per exemple, un banc central prestador d’\u00faltim recurs. I a continuaci\u00f3, a ofuscar-se al no veure les institucions europees adoptar aquests instruments ready-made<\/em>, que no corresponen a aquesta etapa de la naturalesa sociopol\u00edtica del contracte establert entre els Estats i ciutadans de la UE.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n moltes q\u00fcestions existencials de naturalesa federal que es plantegen als europeus, i als qui aposten pel progr\u00e9s pol\u00edtic. Estem realment units i conven\u00e7uts per seguir estant-ho? Valorem el pes de la nostra interdepend\u00e8ncia i tenim la voluntat d’extreure totes les conseq\u00fc\u00e8ncies? Quin significat t\u00e9 la nostra uni\u00f3 en un m\u00f3n globalitzat en el qual Europa s’encongeix? Per\u00f2 \u00e9s mitjan\u00e7ant el “federalisme com a m\u00e8tode”, en lloc d’ideologia, com els Estats membres i els ciutadans es formulen m\u00e9s f\u00e0cilment respostes operatives en el cas dels tres temes centrals que s\u00f3n la divisi\u00f3 de responsabilitats, el govern i la democr\u00e0cia a la UE.<\/p>\n

2 \u2013 L\u2019ajust de la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies entre la UE i els seus Estats membres<\/strong><\/p>\n

La crisi a la zona euro ha provocat canvis en la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies entre el nivell nacional i europeu. Ha donat lloc a accions de solidaritat europea sense precedents<\/a> entre els Estats en dificultats: plans de rescat primer bilaterals, despr\u00e9s europeus (a trav\u00e9s del EFSF i aviat del MES) i l’activisme del BCE per recomprar deute dels Estats i per proveir de liquiditat massiva als bancs. A canvi, la UE ha vist refor\u00e7ats els seus poders i les seves compet\u00e8ncies en el seguiment de les pol\u00edtiques fiscals nacionals (a trav\u00e9s de la reforma del Pacte d’Estabilitat i l’adopci\u00f3 en curs del “Pacte pressupostari”) – el cas dels tres “pa\u00eds sota els programes\u201d que han perdut de facto<\/em> una part de la seva sobirania, portant els seus poders a nivells excepcionals.<\/p>\n

La persist\u00e8ncia de la crisi porta a anar m\u00e9s lluny, no per corregir els desequilibris constatats, sin\u00f3 per prevenir-ne la seva formaci\u00f3, alhora que s\u2019estableixen les garanties europees<\/a>. \u00c9s el prop\u00f2sit de les discussions sobre “la Uni\u00f3 fiscal”<\/a>, que s’han de basar tant en la posada en com\u00fa d’una part del deute nacional europeu com en un control ex ante <\/em>dels pressupostos nacionals. Aix\u00ed com els projectes de la “Uni\u00f3 banc\u00e0ria”, que es basen en una l\u00f2gica similar, a trav\u00e9s de mecanismes de rescat dels bancs europeus i de garanties de dip\u00f2sit, que acompanyar\u00e0 l’establiment d’una supervisi\u00f3 europea dels bancs.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d’aquests aven\u00e7os federals, la UE tamb\u00e9 ha de retornar al seu contracte sociopol\u00edtic fundador d’una manera m\u00e9s positiva: mantenint les promeses de converg\u00e8ncia econ\u00f2mica i social en el centre del projecte comunitari, i que \u00e9s essencial per complir amb la finalitat de corregir els desequilibris estructurals a l\u2019eurozona; promoure una millor coordinaci\u00f3 dels contextos econ\u00f2mics, fiscals i socials, per un millor aprofitament del mercat interior en termes de creixement i ocupaci\u00f3 – en base a la cooperaci\u00f3 establerta entre pa\u00efsos voluntaris si \u00e9s necessari, per tal de donar promeses d’una voluntat d’uni\u00f3 m\u00e9s gran en altres espais emblem\u00e0tics, com el de la Pol\u00edtica Exterior i de Seguretat.<\/p>\n

3 \u2013 El concepte de “govern” europeu i del recurs de la diferenciaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La crisi a la zona euro ha portat a enfortir el Consell Europeu, reconegut com a entitat de ple dret pel Tractat de Lisboa. Aquest “govern de crisi” ha estat criticat amb ra\u00f3, quan es va convertir en un duopoli (“Merkozy”): \u00e9s per tant, benvinguda una concertaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, com testimonia la “reuni\u00f3 a 4” que va tenir lloc a Roma el 22 de juny i l\u2019 “informe dels 4″, desenvolupat pels presidents de la Comissi\u00f3, el Consell Europeu, l\u2019”Eurogrup” i el BCE.<\/p>\n

La crisi tamb\u00e9 ha recordat que el “govern” europeu es va basar en les autoritats reguladores europees que, com el BCE, tenen un paper important a exercir en la UE, en part basat en les regles establertes en com\u00fa, i on l’aplicaci\u00f3 es confia a tercers amb credibilitat no electes: es tracta d’una via comparable que cal seguir per establir una “Uni\u00f3 banc\u00e0ria” europea.<\/p>\n

La crisi va donar lloc finalment a l’adopci\u00f3 d’un “Pacte pressupostari” signat per 25 Estats membres, i prop de ser ratificat. S’ha revifat el debat sobre la “diferenciaci\u00f3”, un concepte sovint invocat per Jacques Delors, i que \u00e9s preferible a la noci\u00f3 m\u00e9s negativa de la “multi-velocitat d’Europa”. La diferenciaci\u00f3 \u00e9s de vegades inevitable al si de la UE – aix\u00ed \u00e9s com es va llan\u00e7ar l’euro: s’ha de promoure quantes vegades sigui necessari, en la preservaci\u00f3 del m\u00e8tode comunitari<\/a> i el mercat interior.<\/p>\n

4 – La necessitat d’afrontar els reptes de la democr\u00e0cia nacional i comunit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

La crisi de l’eurozona finalment crida a un doble refor\u00e7ament de la dimensi\u00f3 democr\u00e0tica de la Federaci\u00f3 europea d\u2019Estats-naci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Aquesta dimensi\u00f3 democr\u00e0tica \u00e9s ja important a nivell nacional, ja que el funcionament de la UEM i de la UE ha estat \u00e0mpliament vinculat als vots emesos recentment a Gr\u00e8cia, Fran\u00e7a, Irlanda o Alemanya; per\u00f2 dep\u00e8n en gran mesura de les maneres, molt diverses, en que els parlaments nacionals tenen l’oportunitat de controlar efica\u00e7ment els governs europeus.<\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 a nivell europeu que els nous aven\u00e7os democr\u00e0tics han d’acompanyar el refor\u00e7ament de les compet\u00e8ncies del “govern” de la UE – fent-se ress\u00f2 de les crides alemanyes a favor d’una “uni\u00f3 pol\u00edtica”. Ja for\u00e7a actiu com a co-legislador i per al control de la Comissi\u00f3, el Parlament Europeu pret\u00e9n refor\u00e7ar els vincles amb els parlaments nacionals, incl\u00f2s amb l’aplicaci\u00f3 del “Pacte pressupostari”. Han d’exercir plenament el paper que els assigna el present Tractat, incl\u00f2s en termes de seguiment de les pol\u00edtiques fiscals nacionals. El president de la Comissi\u00f3 haur\u00e0 de ser nomenat directament pel Parlament Europeu, sobre la base dels resultats de les pr\u00f2ximes eleccions europees<\/a>, estant com a cap de llista – aquesta seria la millor manera d’organitzar la seva elecci\u00f3 per sufragi universal, basant-se indirectament, en el model vigent a les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries nacionals.<\/p>\n

Compet\u00e8ncies, govern, democr\u00e0cia: aquests s\u00f3n els tres elements principals d’un “full de ruta”\u00a0europeu no nom\u00e9s econ\u00f2mic i social sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtic i institucional – aquests tamb\u00e9 s\u00f3n\u00a0els components de les pol\u00edtiques que cal arrencar que siguin audaces i raonables a les necessitats de la UE.<\/p>\n

Notre Europe<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’evoluci\u00f3 de la crisi de la zona euro planteja crides per a refor\u00e7ar la integraci\u00f3 europea, que sovint cristal\u00b7litzen al voltant del concepte de “salt federal”. \u00c9s particularment necessari aclarir els termes d’aquest debat, sobre la base de quatre elements d’an\u00e0lisi complementaris. 1 – Una “federaci\u00f3 europea d\u2019Estats-naci\u00f3”, basada en un contracte sociopol\u00edtic espec\u00edfic. La …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5941","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5941"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5943,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5941\/revisions\/5943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}