{"id":5910,"date":"2012-06-21T15:06:45","date_gmt":"2012-06-21T13:06:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5910"},"modified":"2012-06-21T15:06:45","modified_gmt":"2012-06-21T13:06:45","slug":"jordi-borja-%e2%80%9chem-resistit-poc-a-l%e2%80%99especulacio%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-borja-%e2%80%9chem-resistit-poc-a-l%e2%80%99especulacio%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Jordi Borja: \u201cHem resistit poc a l\u2019especulaci\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/jordi_borja.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5911\" title=\"jordi_borja\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/jordi_borja-300x222.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"222\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/jordi_borja-300x222.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/jordi_borja.jpg 475w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La ciutat va ser per a mi el carrer\u201d. Aix\u00ed obre l\u2019urbanista <strong>Jordi Borja<\/strong> (Barcelona, 1941) la \u201cfascinant\u201d autobiografia intel\u00b7lectual i pol\u00edtica de 300 p\u00e0gines que, copiant a M\u00e0xim Gorki el t\u00edtol de\u00a0<em>Les meves universitats<\/em>, ha escrit com a \u201ctreball complementari\u201d de la seva tesi doctoral\u00a0<em>Revoluci\u00f3n urbana y derechos ciudadanos: <!--more-->claves para interpretar las contradicciones de la ciudad actual<\/em>. Les 300 p\u00e0gines autobiogr\u00e0fiques, m\u00e9s les 533 de la tesi pr\u00f2piament dita, les va defensar el 31 de maig en una atape\u00efda aula magna de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Barcelona (UB), amb el soci\u00f2leg Manuel Castells, l\u2019enginyer Manuel Herce i la ge\u00f2grafa Isabel Pujadas al tribunal. De Castells \u00e9s l\u2019adjectiu \u201cfascinant\u201d per a una autobiografia que el director acad\u00e8mic de Borja, el ge\u00f2graf Horacio Capel, va recomanar publicar amb m\u00e9s \u00e8mfasi que la pr\u00f2pia tesi, q\u00fcestionada pel tribunal en alguns punts per\u00f2 elogiada com a \u201c\u00fanica i diferent\u201d (Pujadas) i \u201cd\u2019erudici\u00f3 insultant\u201d (Herce), i qualificada aix\u00ed per Castells: \u201c\u00c9s l\u2019estudi urb\u00e0 m\u00e9s important del que tinc coneixement\u201d.<\/p>\n<p>\u201cHa estat una coincid\u00e8ncia que presenti la tesi doctoral a l\u2019edat de la jubilaci\u00f3\u201d, explica Borja, amb 71 anys fets dilluns pas-sat. \u201cPer\u00f2 ni penso deixar la universitat ni \u00e9s casualitat fer la tesi al final de la meva carrera acad\u00e8mica i professional, molt vinculada a l\u2019activitat pol\u00edtica\u201d. Ho aclareix qui es va afiliar al PSUC el 1960; l\u2019ide\u00f2leg de Bandera Roja i del moviment ciutad\u00e0 dels anys 70; el diputat i tinent d\u2019alcalde eurocomunista a la Barcelona dels 80; el pare dels districtes de la ciutat i l\u2019ambaixador independent del PSC a qui Pasqual Maragall va fer difondre un\u00a0<em>model Barcelona<\/em> que Borja admet avui en crisi des de mitjan dels 90, quan ell va deixar la pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Descartat un\u00a0<em>honoris causa<\/em> que no li feia el pes, Capel va emp\u00e8nyer Borja a fer una tesi doctoral que tamb\u00e9 volien la UAB i la UPF. \u00c9s aix\u00ed com l\u2019urbanista que el 2000 va entroncar l\u2019activitat professional amb l\u2019acad\u00e8mica (UB, Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya i, des del 2006, Universitat Oberta de Catalunya) culmina una traject\u00f2ria iniciada el 1958 fent agitaci\u00f3 a la UB (on no va acabar Dret per dues assignatures); seguida a l\u2019exili parisenc de la Sorbona entre el 1962 i el 1968 (s\u2019hi va predoctorar en sociologia urbana) i represa aquell any a Barcelona a l\u2019Escola d\u2019Arquitectura i a la UB, primer, i a la Aut\u00f2noma, fins al 1983.<\/p>\n<p>\u201cLa universitat sempre ha estat present a la meva vida\u201d, recalca qui ha passat per campus d\u2019arreu d\u2019Europa i Am\u00e8rica. Per\u00f2 defensa que all\u00f2 m\u00e9s \u00fatil en ci\u00e8ncies socials s\u2019apr\u00e8n fora de les aules, viatjant, a barris i ciutats, amb els moviments socials i a l\u2019activitat pol\u00edtica. I llegint molt. Ho resumeix una viv\u00e8ncia que hauria de ser a les mem\u00f2ries: \u201cA primers dels 70, despr\u00e9s d\u2019una detenci\u00f3 que em va costar dos mesos de pres\u00f3, se\u2019m va presentar un alumne d\u2019uns 40 anys, can\u00f3s, que vaig recon\u00e8ixer com un dels membres de la Brigada Social que corrien per Jefatura quan m\u2019interrogaven. Jo examinava amb treballs i ell volia justificar un suspens adduint que havia estat \u2018molt ocupat\u2019. \u2018Doncs millor que no treballi tant\u2019, li vaig dir. I li vaig manar fer a l\u2019estiu un treball sobre tres llibres de Marx\u201d.<\/p>\n<p>Precisament un marxisme no dogm\u00e0tic impregna la tesi de Borja, que se sorpr\u00e8n de repescar i ordenar unes idees \u201csobre el conflicte capital-treball al territori urb\u00e0\u201d que ja havia teoritzat als anys 60. \u201cLa ciutat \u00e9s un mecanisme d\u2019acumulaci\u00f3 de capital per a uns i de despossessi\u00f3 per a d\u2019altres, per\u00f2 tamb\u00e9 proporciona un salari indirecte en forma de serveis, equipaments i espai p\u00fablic. Per aix\u00f2 \u00e9s potencialment un \u00e0mbit de la lluita de classes, on un poder p\u00fablic amb una base social forta pot aturar el capital especulatiu\u201d, explica posant d\u2019exemple la Barcelona de la transici\u00f3. Borja subscriu el que Capel va dir en glosar la tesi: \u201cLa democr\u00e0cia est\u00e0 en joc en l\u2019\u00e0mbit local\u201d. I cita el ge\u00f2graf i te\u00f2ric social angl\u00e8s David Harvey: \u201cLa revoluci\u00f3 ser\u00e0 urbana o no ser\u00e0\u201d.<\/p>\n<p>Borja tamb\u00e9 constata que \u201cla crisi de la ciutat \u00e9s la crisi de la democr\u00e0cia\u201d i lamenta: \u201cHi ha hagut poca resist\u00e8ncia social a l\u2019especulaci\u00f3\u201d. Per qu\u00e8? \u201cA les ciutats s\u2019ha viscut de l\u2019her\u00e8ncia dels anys 80, quan l\u2019empenta del moviment popular antifranquista va for\u00e7ar un equilibri de forces i el consens social\u201d. El problema \u00e9s que \u201caix\u00f2 es va t\u00f2rcer als 90, amb un canvi d\u2019escala en la urbanitzaci\u00f3 i la irrupci\u00f3 de l\u2019imperi del totxo i el capital financer en pa\u00efsos com Espanya i els Estats Units, que van fer del territori l\u2019element principal d\u2019acumulaci\u00f3 de capital\u201d.<\/p>\n<p>Borja sost\u00e9 que \u201curbanitzar no vol dir necess\u00e0riament fer ciutat\u201d i denuncia que \u201cels governs (estatals i locals) i els organismes internacionals s\u00f3n c\u00f2mplices\u201d de la crisi especulativa. Inclou a la cr\u00edtica una socialdemocr\u00e0cia \u201ccovarda\u201d, per\u00f2 en salva aquesta cita de Fran\u00e7ois Mitterrand: \u201cEl socialisme \u00e9s la just\u00edcia, \u00e9s la ciutat\u201d. Per aix\u00f2 proposa \u201cmunicipalitzar el s\u00f2l urb\u00e0\u201d amb la mateixa gosadia amb qu\u00e8 socialitza la seva tesi: \u201cEn s\u00f3c responsable per\u00f2 no propietari; el meu treball \u00e9s fruit d\u2019un proc\u00e9s col\u00b7lectiu\u201d. El negoci editorial ja pot espavilar si no vol que tesi i mem\u00f2ries surtin abans al carrer en format PDF que a les llibreries de Barcelona.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/06\/20\/catalunya\/1340211234_083636.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La ciutat va ser per a mi el carrer\u201d. Aix\u00ed obre l\u2019urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) la \u201cfascinant\u201d autobiografia intel\u00b7lectual i pol\u00edtica de 300 p\u00e0gines que, copiant a M\u00e0xim Gorki el t\u00edtol de\u00a0Les meves universitats, ha escrit com a \u201ctreball complementari\u201d de la seva tesi doctoral\u00a0Revoluci\u00f3n urbana y derechos ciudadanos: claves para interpretar las contradicciones &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5910","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5910","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5910"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5910\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5912,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5910\/revisions\/5912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5910"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5910"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}